dilluns, 30 de maig del 2022

RECOMANEM EN MAIG 2022



RECOMANAT PER ADULTS:




                Permagel Ed. Club Editor /Permafrost  Ed.  Random House

2018

Eva Baltasar

(Trad.castellà: Nicole D’Amonville )

 

            Permagel és la capa de la terra que no es desglaça mai.

Aquesta capa que no es fon és la que envolta a la protagonista i fa que s’observe i senta el món des d’una mirada freda, com si no estigués inclosa, un món aliè que no li aporta res ni al que tampoc vol pertànyer. D'aquí que s’imagine totes les formes de suïcidi possibles.

Tot el que l’envolta ho viu i ho sent com a filla, com a germana, com a amiga, com a amant lesbiana...

Són moltes les crítiques sobre temes candents en la societat: la cultura del medicament, la privació de llibertat sobre si volem morir, la cultura vegetariana rígida, contra les macrogranges, casaments per l’església encara que no hi cregues, una societat obsessionada per la seguretat...I altres temes com la llibertat, la recerca de la identitat sexual, la naturalitat sobre les seues relacions amb altres dones. Però no ho fa d’una manera forçada, és un diàleg intern a partir del que li ve des de fora.

Entre els temes que tracta posa a la palestra dos temes tabú on els hi haja: el suïcidi i les relacions sexuals lèsbiques. Pot ser molt aclaridor aquest passatge de la novel·la: No sóc una addicta al sexe, tot i que penso en sexe moltes vegades, durant el dia...El sexe m’allunya de la mort. Tanmateix, no m’atansa a la vida...Penso molt en sexe, però també penso en alçades, en vies de tren, en Gillettes, navalles suïsses i ganivets de cuina, en barbitúrics, en piscines i en banyeres, en àcids, psicòpates, atracadors, banderes i semàfors vermells. Penso en autopistes, en direccions contràries, ponts elevats, testos que cauen, gossos rabiosos, serpents de cascavell. Penso molt en atacs terroristes, en errors mèdics, en xeringues plenes d’oxigen, esllavissades imprevistes, allaus provocades, avencs i pous amagats...

Però la mort és transferible. I el permagel pot anar esquerdant-se i finalment fondre's.

Tot açò ho diu amb un llenguatge ric i poètic i amb un  humor sarcàstic que fa que la seua lectura siga agredolça i tal volta ajuda a qui el llig a crear-se el seu propi permagel particular. 



divendres, 27 de maig del 2022

RECOMANEM EN MAIG 2022


RECOMANAT: A PARTIR DE 8 - 9  ANYS 




                                         Ocultos en el bosque 

                                         Anno Mitsumasa   

                                     Ed. Kalandraka, 2021

 

L’autor va fer aquest àlbum en 1977.

El llibre no té un personatge que et guia a través dels escenaris, l’escenari és el bosc.

El llibre es converteix en un objecte pluridimensional al que li hem de donar voltes per esbrinar els animals que hi ha amagats.

No sempre els animals estan entre les fulles i els troncs, a vegades els podem trobar entre els espais que deixen les branques.

Una part dels animals ocults no podem anomenar-los perquè cal tenir uns coneixements previs per saber el seu nom.

Es necessita temps per trobar els animals. Obrir el llibre moltes vegades, amb paciència, lentitud, per gaudir de la cerca, per trobar l’animal que se t’ha passat desapercebut, ja que al mirar amb deteniment es desenvolupa la capacitat d’observació i s’educa la mirada per adonar-nos on es camuflen, per albirar tots els detalls.

Aquest àlbum requereix una persona lectora observadora perquè permet desenvolupar el pensament visual, doncs les imatges generen idees.

El llibre és un disparador, una proposta de joc que es pot observar a nivell individual o grupal.

L’àlbum sense text és un regal per a la vista, et convida a no passar la pàgina, les il·lustracions atrapen a cada lector/a per la seua bellesa, aquestes realitzades amb tinta i aquarel·la plasmades principalment amb diferents tonalitats de verds i grocs.

Hi ha lectures, com passa amb aquest llibre, que no s’acaben mai.






diumenge, 24 d’abril del 2022

RECOMANEM EN ABRIL 2022

 

 RECOMANAT A PARTIR DE 18 ANYS :

 


                                                            El muro

                                                       Haushofer, Marlen. 

                                               Dieterich, Genoveva (trad cast)

                                               Editorial Siruela, 1963/2003.


El temps resulta un concepte complex abordat des de diferents disciplines com ara la narrativa, la ciència, la filosofia; però, sense dubtes, la més recordada és la ciència ficció. "La màquina del temps", "Les cròniques de Nàrnia" "Els desposseïts" i d'altres, constitueixen exemples en els que el temps adquireix una gran importància.
Aquesta obra podria ser un testimoni més de ciència ficció si no caminara per una fràgil frontera que comença amb un fet fantàstic, al terreny de la irrealitat i transcorre, després, per les dreceres del realisme naturista.

L'inici del diari, una narració continua, sense pauses, ens situa en el present de la història, el mur estrany que apareix d'una manera incomprensible; possiblement, una excusa o pretext literari per encetar la narració. A partir d'eixe present, ens endinsem per un laberint temporal que avança a través d'una narració en primera persona alternant el futur i el passat.

El camí cap el futur:

Recrea l'experiència robinsoniana, una descripció diària de les estratègies d'adaptació de la protagonista acompanyada per un gos, varis gats, una vaca i un bou; cap possibilitat de vida humana. Això sí, l'autora aposta per un procés en el que la persona modifica el seu comportament per sobreviure i el medi no és modificat en benefici de la persona.

La progressió de la història posa de manifest les mancances amb les que es troba el personatge femení:

-La comunicació tan necessària per a les persones és una d'elles; tanmateix, supleix eixa mancança amb la comunicació amb els animals: un gos que compren els sentiments, uns gats que donen calor i juguen, la vaca que escolta les paraules i expressa afecte, etc.

-La confiança en l'ésser humà del Robinson és una altra mancança substituïda per  la fidelitat als animals per a poder continuar vivint. I tot això, tenint en compte el medi natural: les creïlles, les bajoques, la palla, el bosc, les maduixes, les pomes ....

El camí cap el passat:

Vulguem o no, el passat reapareix des del nostre inconscient animat per no sabem quins ressorts que el traslladen a la nostra consciència.
La dona protagonista recorda, en alguns moments el seu passat, les persones estimades, quan vivia empresonada entre una angoixosa quantitat de deures i preocupacions. A través dels passats verbals, coneixem a la protagonista de la història: una dona adulta, madura, vídua, amb filles ja independents que assumeix la pèrdua i la independència afectiva. S'adona que tota la seua vida anterior no li serveix ara i cal recrear-se per a crèixer. Per aconseguir-ho, ha de tindre en compte el passat comunitari que creà una cultura necessària per enfrontar-se a una forma de vida que desconeix: el treball agrícola i la cura dels animals. Això i l'escriptura constitueixen les eines necessàries per a no perdre la raó ni subjugar-se a la por.

En eixes anades i tornades temporals es fa transparent a la narració la necessitat de mesurar de maneres diferents el temps que passa: els llumins, les transformacions físiques del personatge femení i els canvis a la natura.

Per això, per damunt de la classificació d'aquesta novel.la en ciència ficció o naturisme, ressalta el seu tema principal: com s'enfronta a la sol·litud i alhora la capacitat d'adaptació a situacions noves, inesperades.

El Mur, va ser publicat a la dècada dels 60. L'autora, Marlen Haushoffer, no va conèixer l'èxit en vida; oblidada fins que el moviment feminista la va redescobrir. Va ser escrit per una dona amb una dona com a protagonista que comença amb una indeterminació formal i misteriosa sense resoldre al llarg del llibre.

Tanmateix, si no resol al llarg del llibre el misteri del mur, si trobem una mancança d'acció, si pensem un excés la monotonia a la vida del personatge, si no veiem canvis de ritme, tot podria compensar-se gràcies al protagonisme dels animals, a la forma que té d'anticipar els successos futurs creant una certa intriga, una curiositat per saber com acaba aquesta història.

Autora i personatge, la dona del Mur, s'uneixen al desig de que quelcom puga llegir aquest cant a la natura que trenca amb la nostra societat tal i com la coneixem.



dissabte, 16 d’abril del 2022

RECOMANEM EN ABRIL 2022

 RECOMANAT A PARTIR DE 8-9 ANYS

 

 

 


 

 

 

 UXÍO

Autor i il.lustrador : Martín Romero

Traductor al català: Adriana Plujà

Editorial Astiberri. 2020

Uxío  és un còmic que recorda l'antic TBO, amb vint-i-huit  petites històries, amb jocs i amb activitats d'entreteniment.  Publicat en les quatre llengües de l'estat, la proposta que formula Martín Romero amb aquest llibre il·lustrat pot considerar-se una iniciació a la novel.la gràfica.

Amb el denominador comú de l'humor, Uxío, la seua amiga Anna i la gossa Rosenda viuen una sèrie de situacions que traspuen fantasieig, imaginació i enginy. A més a més, els sentiments i emocions que generen les històries, com ara l'amistat, el penediment, la tristesa, estan descrits amb una encertada subtilesa.

Per una altra banda, és molt remarcable el fet de que els adults tenen una escassa presència, per tant Uxío  gaudeix d'una gran autonomia d'acció.

Pel que fa a les il·lustracions, no ens han paregut a l'altura del text. Cal afegir que, al nostre parer, hi ha un desfasament entre la part textual i la part gràfica, donat que la primera pareix estar adreçada a infants de més edat que la segona.

Per concloure, malgrat aquestes darreres consideracions, pensem que Uxío, guardonat en 2019 per la diputació de A Corunya amb el premi Castelao de còmic en la categoria infantil i juvenil,  fa aportacions interessants i suggerents en el món del còmic per a joves lectores.

dimecres, 13 d’abril del 2022

RECOMANEM EN ABRIL 2022

 

A PARTIR DE 14 ANYS






La trena/La trenza 

Laetitia Colombani

Traducció al català i castellà: Anna Casassas

Editorial: Salamandra, 2018

 

 

L’autora comença amb la solitud al teler. El teler que teixeix històries. Metàfora de l'escriptora que escriu històries: al principi i al final, l'autora en primera persona, recita versos que parlen de les dones.

 

 TRENA: porció de cabells que, dividits en tres o més badies, seguint una línia sinuosa, va encreuant- se amb les altres, passant-los alternativament per sobre i per sota.

 

Així està contada la història de tres dones que van entrellaçant-se  passant alternativament per a contar-nos les tres històries.

Smita, Gulia, Sara

Sara, Smita, Gulia, 

Gulia, Sara, Smita, 

Una trena de llocs geogràfics llunyans i diferents.

Índia, Sicília, Canadà

Canadà, Índia, Sicília

Sicília, Canadà, Índia

 

Una trena de lluites concretes de dones, de trencaments:

amb el passat, amb la tradició, amb l’estigmatisme

amb l’estigmatisme, amb el passat, amb la tradició

amb la tradició, amb l’estigmatisme, amb el passat

 

Trena de crítiques socials i culturals envers:

les castes, models estancs, la malaltia

la malaltia, les castes, models estancs

models estancs, la malaltia, les castes

 

Trena de desitjos i lluites personals per:

qui vinguen després,  obrir noves maneres d’actuar, fer present la discriminació

fer present la discriminació, qui vinguen després,  obrir noves maneres d’actuar 

obrir noves maneres d’actuar,  fer present la discriminació, qui vinguen després,  

 

Malgrat que una de les protagonistes es mou per la creença que els deus l’ajudaran, la valentia i decisió que demostra és la que realment l’ajudarà.

 

Una trena que acaba unint les tres històries de superació.

 

Recomanat a partir de 14 anys