RECOMANAT A PARTIR DE 16 ANYS
ROTUNDAMENTE NEGRA Y OTROS POEMAS
Shirley Campbell Barr
Ediciones Torremozas, 2017
Negre sobre roig.
Roig de foc, roig incendiari. Força i contrast. És el primer que sentim en
tindre a les nostres mans el llibre Rotundamente negra de la poeta Shirley Campbell Barr,
nascuda a Costa Rica i descendent de jamaicans.
Després, en
obrir-ho, guardes amb la imatge d'un cap representatiu d'una ètnia i una terra
determinada.
I 23 poemes.
Repartits en 4
parts separades entre sí per pàgines en negre, que recorden el fos en negre del
cinema, i el contrast amb les pàgines blanques on es troben els versos.
1a part: Declaración
de principios
En la que reivindica amb orgull la terra on ha nascut i l'ha vista créixer, el ser dona i d'ètnia negra, la seua llengua heretada dels seus avantpassats i les seus cançons, la seua forma de vestir i les seus creences. I ho fa amb molta força en Rotundamente negra, Insistencia, Liberada y Porque me da la gana.
2a. part: ...de manos abiertas...
Parla de l'efecte
de la maternitat, de l'amor matern. Li explica a la seua filla els temps
difícils en què els ha tocat viure, la por que té no per ella sinó que està
atemorida pel que poguera ocórrer-li als seus fills. I, per damunt de totes les
dificultats, la força de l'amor i l'afectivitat. I també parla de la solitud,
del dolor per l'absència dels que s'han marxat
3a. part:
Sueños en mujer
Es naix dona i
l'educació ens diu el que és i com actuar com a tal. El dur i amarg que pot ser
adonar-nos d'això i acceptar-ho plenament. Però també de la meravella de
somiar, de l'aprenentatge i les experiències que vivim i que ens marquen i com
arribem a la maduresa sent la suma de tot això.
I acaba amb tres
cartes dirigides a les seues àvies on troba a faltar haver-les conegut més.
4a. part: Historia
develada...
En aquests poemes
li demana comptes a la història de l'oblit en el qual s'ha tingut a les dones i
més encara a les dones negres. Reivindica aquest paper.
En resum podem dir
que és una poesia al voltant de temes com ara el color de la pell, la pròpia
existència, la identitat, la seua terra, la llibertat, la seua història. Que fa
el recorregut de la identitat d'una persona: el físic, el relacional, el social.
Una poesia reivindicativa, que homenatja les terres africanes i a les àvies i
avis. De vegades és un crit d'auxili, un missatge del que cal fer per a
aconseguir visibilitzar la seua terra. Una poesia d'autoafirmació.
Una poesia plena de verbs que representen l'activisme, la declaració de principis de l'autora, la presa de consciència. Una poesia amb moltes enumeracions de noms i accions. Amb anàfores al principi del vers, al principi de cada estrofa. Una poesia que de vegades no té signes de puntuació i és el propi lector l'encarregat de posar-los. Estructures que, malgrat l'absència de rima, creen un ritme i una força que atrapen.
