RECOMANEM EN FEBRER 2017

Recomanat a partir de 6-7 anys

 

Qui compra un rinoceront a bon preu ?/¿Quién compra un rinoceronte ?

                     Silverstein, Shel ( autor/il·l.)                  

Montserrat de Gispert ( trad)                              Azaola, Miguel ( trad)

Kalandraka, 2016

Títol original:Who wants a cheap Rhinoceros? (Evil Eye Music, 1964, 1983).  

Una vegada més agrair a Kalandraka la reedició d’aquest clàssic que Lumen va publicar en 1996, en català (Qui compra un rinoceront a bon preu ?) i en castellà (¿Quién quiere un rinoceronte barato?) 

 

Qui compra un rinoceront a bon preu?        

Qui vol un rinoceront de rebaixes?

Diuen que se’n ven un,

d’orelles enjogassades,

que mou la cua avall i amunt.

És dolç, alegre i amable,

silenciós com un ratolí,

i és capaç de fer mil coses,

dintre de casa o al jardí

¿Quién compra un rinoceronte?

Yo sé de uno que está en venta

con patazas y orejotas

y una cola muy contenta.

Es mimoso y cariñoso,

callado como un ratón,

y en las cosas de la casa

puede ayudar mogollón

El llibre, en la tradició del nonsense, és tot un joc de disbarats relatats seriosament amb ironia i humor.

El text, breu, concís, rimat, intenta convèncer en cada pàgina a lectores i lectors dels avantatges de tindre un enorme rinoceront a casa, amb un registre humorístic per exageració. És una mascota que serveix per a tot.

Il·lustracions caricaturesques, línies negres sobre fons blanc i absència total de color , que sols apareix en la portada del llibre. Manté la proporcionalitat, un animal enorme i unes persones diminutes. Ens preguntem com s’ho fa l’autor per aconseguir despertar emoció i afectivitat envers un animal com el rinoceront!

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨

Recomanat a partir de 8-9 anys : no ficció

Explica-m’ho                                                       Cuéntamelo todo

Katharina von der Gathen                              Katharina von der Gathen 

Anke Kuhl ( il·l)                                           Anke Kuhl ( il·l)

Anna Soler Horta (trad)                                 Marisa Delgado ( trad)

Takatuka, 2016                                          Takatuka, 2016

Diu l’editorial en la presentació del llibre : «Però, què és el que han de saber els nens i les nenes de primària? Tant com vulguin, diuen els experts. I què volen saber? Això és el que podreu veure per les preguntes que fan, i que l’Explica-m’ho recull.»

El llibre que comentem avui es tracta d'un llibre de consulta, un llibre d'informació, sobre sexualitat: un treball de camp realitzat per l'autora en el que recull les preguntes fetes per nens i nenes de huit i nou anys sobre aquest tema. Les respostes de l'autora constitueixen el contingut del llibre. Sinó més, consta de preguntes i respostes des del punt de vista científic acompanyat d'unes il·lustracions properes al còmic que doten al llibre d’humor i que junt a l'interès del tema el converteixen en un producte altament atractiu.

Què podria tenir d’estrictament literari ?

.- està dintre del gènere epistolar

- tota explicació s’acompanya d’una il·lustració que trenca el sentit del text i aporta humor.

Tot i ser, per tant, un bon llibre , no el posem en l’apartat de literatura sinó en la no-ficció : un llibre de divulgació imprescindible.

............

 

Recomanat a partir de 14-15 anys

Cor de Tinta                                            Corazón de Tinta.

Funke, Cornelia ( autora i il·l)                      Funke, Cornelia ( autora i il·l)

Estelrich , P. i Alvarez, L.                            Blanco, Rosa P. ( trad)

Ed. La Magrana, 2012                              Ed. Siruela, 2008

Un llibre del gènere fantàstic pertanyent a una trilogia : la saga del Món de Tinta.

Al principi de cada capítol hi ha una cita literària que fa referència al contingut.

És una aventura i com a tal apareixen tots els elements que la identifiquen:

Ens trobem ja des del principi amb dos tipus de personatges, uns reals com ara el pare, la filla i la tia, tots amants de la lectura i els llibres i altres fantàstics procedents del llibre «Cor de Tinta» i que encarnen la maldat. El bé i el mal estan presents en tota la narració manifestant-se en el comportament dels personatges.

La mare, personatge real, es troba ara en el món de la fantasia, atrapada entre les pàgines del llibre i el pare i la filla lluitaran per recuperar-la i tornar-la al món real.

Com en tota aventura no poden faltar els auxiliars, personatges que ajuden als protagonistes en la consecució del seu objectiu.

Es tracta d'una aventura plena de viatges, raptes, fugides i perills en la que es desgrana de manera dosificada els diferents misteris i secrets plantejats a l’inici de la història. Una aventura una mica allargada sense necessitat, que acaba resultant repetitiva ja que amb una escapada ( i no moltes) de les mans del dolent seria suficient per a que la història resultara atractiva i completa. Aquesta excessiva llargària impedeix mantenir igual intensitat en tota l’obra i provoca daltabaixos.

.................

Recomanat a partir de 16 anys.

La croada dels nens                                  La cruzada de los niños

Brecht, Bertolt                                          Brecht, Bertolt

Solé Vendrell , Carme ( il·l)                           Solé Vendrell, Carme ( il·l)

Escala, J. ( trad)                                         Seco Reeg , M ( trad)

Magenta, 2011                                          El Jinete Azul , 2011

La croada dels nens és un poema narratiu de Bertolt Brech sobre l’epopeia d’un nombrós grup de nens i nenes orfes jueus, polonesos, alemanys, ... per fugir de la guerra.

L’any trenta-nou a Polònia,

hi va esclatar una guerra,

convertint ciutats i viles

en terra erma

Segueix el mite i les llegendes sobre creuades infantils desenvolupades a partir del segle XIII.

Buscant una terra on viure en pau

lluny del foc i dels canons

diferent del seu primer cau

omplint la croada d’il·lusions

L'autor ens presenta, a través d'un poema èpic, la seua mirada crítica amb les guerres i pretén commoure a les persones lectores elegint les víctimes més innocents i més fràgils, a nens i nenes.

Si acluco els ulls

els veig caminar

d’una granja a una vila

d’una vila a una ciutat

Es tracta d'una història tràgica on els seus protagonistes són nens i nenes de diferents edats, de diferents cultures, diferents ideologies ...però que no mostren entre ells els prejudicis i la intransigència dels adults.

Allà, protestant, catòlic i nazi

el noi van enterrar

mentre un comunista els recordava

tot el que quedava per sembrar

La il·lustradora Carme Solé Vendrell ( que tenia els esbossos fets des de fa 20 anys i no havia trobat editor) realitza els dibuixos en un traç gruixut i com inacabat, de tinta negra sobre blanc. L’autora ens diu «La cara, els ulls de les persones és el que més m’atrau. De fet pinto rostres molt grans de nens perquè és com si els infants es volguessin expressar.» El fons blanc representa tant el fred i la neu com el buit, el silenci, el no-res. I. Blanch i A. Burgas parlen de «retrats de nens enmig del no-res» Utilitza el roig de foc en la primera pàgina ( les flames de l’incendi) . Aquest és també el color de les guardes, dels noms dels autors i de la primera lletra de cada grup d’estrofes.

Imatge i text s’entrellacen per a que nosaltres, en llegir-lo, ens endinsem en aquesta odissea, en aquest itinerari iniciàtic compartint la seua fam, la seua set, els seus patiments i també les seues esperances. Plegats als personatges comencem fugint i experimentem una angoixa pàgina a pàgina fins arribar a un final colpidor.

.........

Recomanat a partir de 18 anys

                             Suite Francesa                                            

                               Némirovsky, Irène

Cassasas, Anna ( trad)                                   Soriano Marco,J.A. .( trad)

La Magrana, 2012                                        Salamandra, 2010

És l'única autora a qui se li ha concedit el premi Renaudot a títol pòstum, per Suite Francesa ( 2004) .

El desig de l’autora era compondre Suite Francesa com una Simfonia, amb 5 parts. Però sols va poder escriure la primera ( tempesta en juny) i la segona ( Dolce). Va ser deportada a Auschwitz, on va morir en 1942, i la novel·la no ha estat publicada fins 2004.

El tema central és el deteriorament de les relacions humanes a partir de fets com les guerres, i la necessitat de la supervivència diària. I la resistència humana front el fanatisme i la intolerància. Rosa Regàs destaca 4 temes que sempre apareixen a l’obra de l’escriptora ucraïnesa: les històries d’amor pessimistes, la descripció de la vida dels jueus, la frivolitat amb què vivia la classe acomodada i el rebuig frontal a la seva mare.

En un context bèl·lic, la invasió de França pels alemanys a la segona guerra mundial, l'autora explora l'ànima humana i planteja temes com ara:

• comportaments humans davant de l'horror de la guerra: individualisme ( home que enganya a la parella i els furta el cotxe), la por ( davant dels bombardeigs), el patiment ( per la pèrdua de familiars a la guerra), l'enamorament ( de Magdalena i Jean Marie) i el bullir de la sang jove per a ser actius en la guerra ( Hugo)
• Evidenciar que fins i tot en una guerra les diferents classes socials no pateixen de la mateixa manera: rics i polítics recuperen aviat la seua posició d'abans.
• Davant d'una situació d'invasió hi ha persones que acaben acostumant-se i resignant-se fins conviure amb els invasors: la costurera
• Tanmateix, hi ha persones que es rebel·len a eixa situació de manera activa lluitant ( Benoit) o passiva col·laborant amb odi cap a l'invasor ( senyora Arguillé).
• Amb una ploma molt fina critica la gent que aprofita qualsevol situació per fer negoci, a vegades, per mera supervivència ( l'amant del banquer).
• I entre tanta penúria, algunes escenes d'humor com ara el moment en que s'obliden de l'avi en la fugida o la mort de l'antiquari atropellat per la seua amant.
• Malgrat la gran quantitat de personatges, a la segona suite, Dolce, l'autora es centra en la relació entre la jove Lucie i el tinent alemany Bennet. Principalment, el dubte intern de Lucie, que ha de decidir entre la passió amorosa i l'obligació moral en la primera suite, No és només una qüestió d'enamorament, sinó la valenta decisió d'una dona que vol fugir del seu passat i oposar-se als costums que la seua sogra li imposa. En la segona suite, afronta el seu paper d' ajudar a la gent de la seua població, un gir de l'autora al final del llibre que permet a les persones lectores respirar i compartir la seua decisió d'avantposar el deure social a la passió amorosa.

Un llibre de imprescindible lectura que et pot deixar un regust amarg però absolutament necessari per entendre les complexes relacions humanes.

RECOMANEM EN GENER 2017

A PARTIR DE 1-3 ANYS:

 

 

ÓSSOS / OSOS

Taylor, Sean

Hughes, Emily ( il)

Libros del zorro rojo (2016)

Historia d'una aventura per a petits. Un viatge de anada i tornada, relatat en un text rítmic i musical, en sinergia amb unes il·lustracions de gran expressivitat. La il·lustració fomenta una multiplicitat de lectures i una sèrie de detalls que van més enllà del que diu el text.

Una seqüència temporal exempta de conflicte greu, i una diferent percepció del temps : el camí d’anada és llarg i perillós ( recorda a «Anem a caçar un ós» ) en tant que la tornada sembla un recorregut curt i plaent.

Llibre entranyable, dolç, compensador, ple de sensacions.

Complicitat entre pare i fill. El pare li ofereix temps, dedicació i paciència, ...hi ha millor regal?

A PARTIR DE 8-9 ANYS:

               

EL VIATGE / EL VIAJE

Sanna, Francesca ( autora i il·lustradora)

Gorina, Anna ( traductora) / Rodriguez, Susana

Impedimenta , 2016

premio de la sociedad de ilustradores de N.Y. 2015

premi Llibreter, 2016

Des dels contes meravellosos fins les històries d'aventures, els viatges són recorreguts d'anada i tornada en els que els protagonistes creixen, maduren com a conseqüència d'eixes experiències.

Tanmateix, el viatge del que parla aquest llibre és un viatge contat des del realisme. Un viatge d'anada i quasi mai de tornada; una epopeia de l'esforç, de la perseveració per a enfrontar-se a la seua situació problemàtica, de l'obstinació per a traure les forces imprescindibles per a superar-la. Es tracta del viatge que de forma obligatòria han de fer les persones, fugint de la misèria, de la por i del perill que hi ha al país on viuen. En una literatura realista, de denuncia, com aquesta, on són els límits, quina diferència hi ha entre un reportatge periodístic i una història de ficció?

Són necessaris els llibres que denuncien aquesta situació, que consciencien del patiment i la injustícia que pateixen d'altres persones. Però la clau per a ser literaris consisteix en que hi haja una història ben contada i uns personatges ben construïts que permeten identificar-nos amb ells i fer-nos viure eixa mateixa experiència.

Aquí trobem que al text li manca una major recreació literària. Si que destaquem la contradicció, buscada, entre un relat que fa la xiqueta, suau, sensible, com ignorant de l’horror que els envolta perquè confien en que la mare els portarà a bon port ,... i unes il·lustracions impactants que deixen endevinar allò que la xiqueta no conta .

 

A PARTIR DE 16 ANYS:

 

                       

LA FILLA DEL CAPITÀ GROC / LA HIJA DEL CAPITÁN GROC

Premi Ramon Llull 2016

Almela, Victor

Planeta, 2016

 

La lectura d'aquest llibre ens introdueix en el debat sobre la diferència entre novel·la històrica i història novel·lada. Recordem que a la primera, allò més important és la literatura, els personatges amb els seus problemes existencials i la part històrica un context on es desenvolupa el relat. En canvi, a la segona, allò més important són els fets històrics i els personatges realitzen una funció de comparsa dels fets que es divulguen. Sota aquesta perspectiva, sembla que al llibre que comentem predominen molt les dades, els fets i els noms històrics en possible detriment del fet literari.

Segueix l’estructura d’un best-seller històric (capítols curts, encadenaments, descripció exhaustiva de dades històriques , ... ) tal vegada massa ambiciós en voler arribar a molts aspectes i incloure tots els detalls. Alguns personatges estan molt ben elaborats i aconsegueix mantenir la tensió narrativa en tot moment.

Tesi que sobresurt : la guerra és dolenta sempre i no hi ha justificació per als fets dels seus autors. Gran part de les pàgines es dediquen a descriure l'horror de la guerra protagonitzat pels soldats dels dos bàndols: carlins i liberals. Encara que, en triar com a protagonista al Capità Groc, ens pot decantar a mirar-la des d’un bàndol concret .

En una entrevista a l’autor diu : "No obstant això, la novel·la no és una crítica ideològica, sinó la constatació de com la passió per defensar unes idees pot arrossegar la vida d'una família i una comarca sencera. Precisament, dibuixa al protagonista com un home tenaç i amb determinació però que també inspira por perquè està disposat a matar i fins i tot a fer a la resta del poble ballar i cantar sobre un cadàver: "És inquietant. No és molt diferent d’aquells que degollen a un periodista segrestat".

Gran diferència entre el món adult, on es maten entre ells (germans, amics etc) sense pietat, i el món dels xiquets i joves, que de vegades són protagonistes a pesar seu, i que sempre actuen amb innocència i honestedat.

A PARTIR DE 18 ANYS:

 

 

LES VEUS DEL PAMANO / LAS VOCES DEL PAMANO

Premi de la critica, 2005

Cabré, Jaume

Proa, 2004 / Destino 2007

 

Un llibre en el que es narren de manera paral·lela dues històries amb protagonista femenina:

Una d'elles, ubicada als anys 2000, tracta d'una mestra d'un poble del Pirineu català que troba unes cartes amagades en una escola, escrites pel mestre a la seua filla, i que relaten uns fets sorprenents ocorreguts a la postguerra .

L'altra, ubicada a la postguerra, tracta dels moments finals dels republicans i la victòria dels feixistes. La dona més rica i poderosa del poble, Elisenda, marca la vida dels seus habitants i viu un triangle entre el mestre d'escola, l'alcalde feixista i ella mateixa.

Aquesta última dona participa dels personatges de les dues històries, sobreviu a la guerra i arriba viva a l'actualitat. Elisenda adquireix al llarg del llibre una importància rellevant pel seu caràcter i la seua forma d'actuar. El llibre ens presenta a una dona dolenta, un personatge que ens recorda a Lady Macbeth per la seua astúcia, la adulació temptadora, la mentida i l'abús de poder per aconseguir el que vol. La novel·la històrica acaba de forma més inquietant que la tragèdia de Shakespeare, sense càstig.

La seua lectura sorprèn per l'estructura laberíntica del text: dins del mateix paràgraf apareixen històries temporals diferents. Malgrat eixe entrebanc i gràcies a ell, la lectura resulta atractiva, engrescadora i original.

Un plaer de lectura i una reivindicació de la memòria històrica, amb la denúncia del caciquisme i el poder absolut de l'Església, l’Exèrcit i el capital, units en el seu abús i desig de venjança.

 

PRESENTACIÓ DEL CANÇONER DE PETRARCA

RECOMANEM EN DESEMBRE 2016

A PARTIR DE 6-7 ANYS: 

 

 

Monky 

Schubert, Dieter.

Ed. Ekaré, 2016

L'edició primera, en alemany, és de 1986. En Espanya va ser publicat per Lumen en 1988.

Llibre d’imatges. Ni tan sols una paraula, sols el títol Monky,  el mico de peluix. Un relat que flueix de manera molt senzilla mitjançant unes il·lustracions tendres i poètiques, molt cinematogràfiques, imatges agafades en diferents plànols.

Un xiquet té un mico de peluix i el perd en una passejada en bicicleta; comença una terrible aventura per al peluix i una terrible desolació per  al xiquet.

Hi podem veure dues històries paral·leles:

Una, la del xiquet que perd la seua joguina favorita, el mico, amb la qual té una relació afectiva intensa  i ferma, no reemplaçable .

Dos, les vicissituds que viu la  joguina  entre ratolins, eriçons, ocells i peixos. Cadascú dels animals l’abandona quan ja no el necessita .

També són dues històries oposades : la primera, la relació entre un xiquet i la seva joguina, plena d’afectivitat ( necessite que estigues al meu costat) i l’altra, la relació entre la joguina i diferents animals, on entra en joc, no l’afectivitat sinó la utilitat (si em resultes útil, estic al teu costat i si no, t’abandone). 

L’aparició dels animals  està disposada seguint criteris científics: l’ordre en que apareixen, què fa cadascú,...;  tots són animals depredadors que pertanyen  a un dels tres elements: terra, aire i aigua.

En resum, un llibre extraordinari i sorprenent, del qual celebrem la seua reedició.

************

 

 

La vaca Victòria                                                    La vaca Victoria

Granero, Nono

Ed. Milrazones, 2014

El personatge : una vaca en sabatilles d’anar per casa.

El text  : variacions sobre un breu conte popular:

«aquesta és la història de la vaca Victòria

    La vaca es va morir...

    i s’ha acabat la història.» 

És una manera de parlar de la mort amb humor. Li dona moltes vides per poder donar-li molts tipus de mort,  des de l’humor més surrealista.

però.....

A partir d’aquí comença a formular hipòtesis , amb rimes molt senzilles, i passant per totes les tipologies textuals. L’autor, Nono Granero, titellaire, escriptor, dibuixant , etc, etc i narrador, converteix en llibre un relat  procedent de les seues narracions orals. 

Un joc  amb múltiples possibilitats de lectura. 

Un llibre divertidíssim , tant en el text com les il·lustracions, tota una obra d’art, apta per a totes les edats

 ******

A PARTIR DE 10-11 ANYS:

La Lola vola                                        Lola se embala

Anna Soler Horta ( trad)                               Marisa Delgado(trad) 

W.Von Bredow.

Anke Kuhl ( il)

Takatuka, 2013.

Llibre d’humor negre, descarat, transgressor,... és tan exagerat que no és moralitzant, encara que arribi fins a les últimes conseqüències. Cada història parteix de dites, recomanacions, amenaces que habitualment dirigim als menuts, però que aquí es desenvolupen amb tota cruesa, i cadascú acaba víctima del seu comportament .

Segueix el camí iniciat al 1854 per Heinrich Hoffman, que va publicar l’Struwwelpeter, (traduït  com Perot, l’escabellat i il.lustrat per Mercè Llimona a l’editorial Hymsa al 1980).

Són 7 històries en vers, acompanyades d’unes il·lustracions caricaturesques, amb colors molt vius i molt divertides:

1. La Lola vola.La Lola va en bicicleta com un raig fent trapelleries fins que ...
2. La historia d’en LLuc i la televisió.
3. La bella Anna Helena. Xiqueta tan fina que acaba convertida en ...
4. Enric el terrible. Xiquet dolent com la tinya...
5. L’habitació  d’en Mauri . Un xiquet gandul, desmanegat i desordenat.
6. La Lisa sense dents. “Z’han acabat elz patimentz, mai mez no em rentaré lez dentz”
7. De com es va perdre en Valentí. Valentí es tafaner. Ix al carrer i se'n va darrere de tot allò que li impressiona  i ...

Hem comparat les traduccions del llibre al castellà i al català, i preferim recomanar de manera prioritària la traducció catalana, de Anna Soler, que  ha merescut estar en Llista d'Honor IBBY'14 .

Un tastet de les dues traduccions :

Y entonces Lucas nota —¡ay, qué horror!—

que una fuerza lo arrastra al interior.

Con gran energía intenta resistir,

mas pronto comprende que no puede huir.

La cabeza y los hombros le ha engullido

y los brazos ya han desaparecido.

Mamá lo ve y por las piernas lo agarra;

sola ella no puede, a los otros llama.

Padre, abuela, hermana acuden a ayudar

y todos a una empiezan a tirar.

Por mucho que tiran, lamentablemente,

Lucas desaparece totalmente.

Ahora debe de haber subido al cielo;

de él sólo queda un zapato en el suelo.

La madre, al verlo, no para de llorar

y el padre en vano la intenta consolar.

(La Lola se embala y otros cuentos terribles .)

+++

En Lluc encara fa una passa.

Glup! La pantalla se l’empassa.

Ell batalla, s’hi resisteix,

però és en va, no serveix de res.

S’esfuma tot, els peus també,

colzes, braços i peroné.

La mare ho veu i té un ensurt.

L’estira amb força, no se’n surt.

El pare, l’àvia i la germana

lluiten amb la pantalla plana.

Tant se val, ai!, pobre infeliç.

Al final es fa fonedís

Del nen que seia a la butaca

només en queda una sabata.

La mare plora, es desconsola.

El pare corre i l’agombola.

(La Lola vola i altres històries horripilants)

 *******

A PARTIR DE 12-13 ANYS:

 

Tania Val de Lumbre

Maria Parr

Zuzanna Celej ( il.)

 Cristina Gómez-Baggethun ( trad.)

ed. Nórdika, 2015

Premio de la Crítica Noruega 2009.Brage Price 2010

A l’inici apareixen els personatges, els seus trets personals i les malifetes  de l’entremaliada Tania, protagonista del llibre, contades amb un humor que ens recorda a la Pippa Calcesllargues de l’autora Astrid Lingren.

Amb un traç molt definit mostra la aventura de ser xiqueta (necessita relacionar-se amb la natura, amb els xiquets, … ) però que al mateix temps,  en la relació amb l’adult, es va adonant de la realitat  del món: la malaltia, la complexitat de les  relacions, els dubtes ,...

És un llibre que ens apropa a un concepte diferent de la família, de la infància, de la vida i  la manera de relacionar-se; hi ha un respecte per part dels adults al món infantil, actitud vigilant però des de la distància, sense interferir .... . Educa la tribu, el conjunt de la societat ... i on la solitud, el contacte tan estret  amb la natura i  el paisatge, com un  personatge més del llibre,  els condiciona la vida..

Com homenatge a la literatura, els llibres de  Heidi y Los chivos chivones juguen un paper important en la història. Igualment hi ha un homenatge a la música.

L’autora sembla que vol destacar alguns moments  a través d’un llenguatge més acurat, per exemple, en la descripció dels paisatges i indrets amagats; així com les estones que parlen de la música, de l’encantament que produïa el so del violí.

Tal vegada l’aspecte més inversemblant és l’excés d’eficàcia de la protagonista (que no deixa de ser una xiqueta), en la resolució dels problemes dels adults, però no desmereix en absolut el valor de la novel·la. La historia manté la tensió narrativa en tot moment.

Potser un llibre pont per arribar a la literatura adulta.

 

RECOMANEM EN NOVEMBRE 2016

A PARTIR DE 6-7 ANYS : 

 

Si yo fuera mayor  

Janikovvsky, Eva

Il. Reber, Laszlo.

Ed. Silex, 2016 (1967)

 

Resulta gratificant i esperançador trobar-te amb aquest llibre, d’autora i il·lustrador hongaresos, que reflecteix la visió crítica i irònica del comportament adult i els seus valors educatius des de la perspectiva d'un xiquet petit  : ser bo implica avorriment, ser entremaliat és divertit, ser major és atractiu perquè fas el que vols, perquè dónes ordres, retrets als petits i perquè sempre eixes victoriós. 

  

Allunyat de la visió d'una infantesa obedient, nyonya i resignada, el protagonista, que representa la veu de la infantesa, enumera una ben nombrosa llista de desitjos en els que manifesta la rebel·lia front al poder i front l'actitud adulta: seure sobre els genolls, menjar xocolata abans de l'esmorzar o caçar mosques amb la mà. És a dir, tot seria diferent. Faria tot el que m’agrada de veritat. Si jo fóra major, faria tot el que no he pogut realitzar a la infantesa. 

 

Tanmateix, fer-se major no significa renunciar a eixa rebel·lia, sinó continuar amb ella durant tota la vida; cercar la parella que col·labore i tinga goig amb aquest comportament; a més més, educar els fills i filles també de manera transgressora. 

 

Important la maquetació de les pàgines: la composició de les imatges i el text, les tipografies del text molt actuals, les il·lustracions divertides, naïfs, properes al dibuix infantil. Un text senzill diferenciant els temps verbals ( indicatiu per a la veu del protagonista i subjuntiu per a quan és adult).

En definitiva una edició molt encertada i molt acurada en el seu format i, fins i tot, en el tipus de paper molt agradable al tacte.

Una idea ingènua i genial alhora que comença amb un agosarat fantasieig i s’aboca, al final, en les zones pantanoses de la realitat: Per a ser gran, cal obeir primer? Per què els meus pares que són majors no fan les coses que a mi em pareixen divertides?  (desitjaran els majors les mateixes coses que desitgen quan són infants?)

I  aquests dubtes tanquen aquest llibre amb un acabament obert que ens invita a la reflexió :  per a créixer  no podem instal·lar-nos al principi del plaer, sinó que necessitem combinar adequadament  aquest amb unes dosis de principi de realitat.

En resum ens trobem davant d’un llibre de la corrent ant-autoritària que malgrat tindre ja més de 50 anys  resulta un llibre modern, transgressor i edificant.

 

A PARTIR DE 8-9 ANYS : 

 

Ed.Blackie Books, 2016  (Original 1969)

En castellà, primera edició 1986 ( Marcelino Pavón)

En català, primera edició 1994 (Marcel·li Roqueta. Ed. Pirene)

«No crec que els meus personatges siguin minúsculs. Potser és el món, que és massa gran.» Sempé

«tots tenim particularitats que ens fan ser diferents dels altres i, per tant, això ens fa especials.» (http://www.quellegeixes.cat/llibres/marcelli)

Un narrador extern relata una relació d'amistat entre dos personatges amb dificultats d'integració social: Marcel.li per la seua peculiaritat de posar-se encarnat i Renat per esternudar contínuament. L’amistat permet acceptar les seues rareses unint els dos protagonistes fins a la maduresa. Una interessant evolució de dos xiquets que aprenen junts  a assumir les seues particularitats, a traure els aspectes positius d’elles i aconseguir viure en societat amb total normalitat, perquè en la societat també hi ha un lloc per als diferents. Totes les persones som diferents en el sentit que tenim alguna peculiaritat. 

 

Destaca la capacitat de l’autor per a utilitzar l’humor, la ironia, la caricatura, ... per resoldre les dificultats amb que s’enfronten  dia a dia, en un llibre on tan important és el text com la il·lustració. El text narratiu, concís i sense detalls , va acompanyat  pels diàlegs dels personatges dins de bafarades a l'estil del més pur còmic. Les il·lustracions són dibuixos senzills i atractius, amb figures molt menudes que representen la petitesa que experimenten nens i nenes en un món d'adults. Tot sembla minimalista. 

 

El fons blanc que domina cadascuna de les pàgines  fa ressaltar la figura dels protagonistes dibuixats a llapis sense colors. Predomini de la línia en la composició de les imatges i en els detalls de la cara que ens mostren els trets dels personatges .

Un altre llibre entranyable  d'aquest autor amb el que seguirem gaudint de la seua lectura.

A PARTIR DE 18 ANYS : 

 

La novia del lobo

Kallas, Aino

Il. Morante, Sara

Trad. Luisa Gutierrez 

Ed. Nórdica, 2016  (1928)

En aquesta llegendària història de la literatura finlandesa l'aspecte que destaca per la seua qualitat és el text; la seua escriptura  ens obliga a fer una lectura a l'estil dels clàssics ( Metamorfosi d’Ovidi), diferent a una narració usual. Requereix una tonalitat oral que una vegada aconseguida, és capaç de transportar-nos amb plaer als boscos d’ Estònia, a aquells pobles amenaçats pels llops en els que es castigava, durament, tot el que es considerava bruixeria.

El relat es situa en Hiiumaa, una illa al costat oest d’Estònia, i comença contant-nos com el guardaboscos anomenat Priidik s’enamora de la jove donzella Aalo. Es casa amb ella i tenen una filla. Aalo escapa totes les nits al bosc i eixe comportament, inacceptable socialment, acaba amb la seua vida. 

 

Tanmateix, els mites, les llegendes i els contes de tradició oral tenen la seua peculiaritat i el seu anàlisis necessita tindre en compte el valor simbòlic i no quedar-nos en la superficialitat del text. Així doncs, què ens conta La novia del llop?

Aquesta autora, finlandesa-estona, planteja una història amb protagonista femenina, Aalo, que representa a les dones que viuen en conflicte amb el sistema social que les envolta; una metàfora de l’absència de llibertat de les dones al segle XVII. En aquesta història queda de manifest la misogínia de la societat, la por dels homes a la llibertat de les dones, al seu poder. Per això, el trist final de la protagonista causat per Priddik, el guardabosc, el seu home que no és capaç d'assumir aquest poder i es nega a protegir-la. En el fons, representa la covardia a enfrontar-se a les normes socials reafirmant així el paper sumís de la dona ( “El peso de la justicia caerá sobre ella, la sociedad se pondrá en su contra”)

Aalo, la núvia del llop, constitueix un arquetipus que representa la doble vida de la dona: cuidadora de la casa i de la família durant el dia i lliure/salvatge per la nit. Deixem clar que les paraules salvatge i bosc es refereixen a la vida interna, al lloc on es troben les emocions i la vida instintiva.

És una pena la gran presència de la religió i de referències bíbliques en el text en una literatura que es planteja la llibertat de la dona malgrat ser casada i mare. Caldria investigar si aquesta llegenda als seus inicis era diferent i la que ens trobem ací és producte de les societats religioses posteriors que deixaren la seua empremta en la història.

En aquest llibre, les il·lustracions de Sara Mon constitueixen un excel.·lent contrapunt que crea el clima màgic necessari per a il·luminar mites i llegendes com és el cas de "La novia del lobo": la seua paleta de gama freda, superposicions d'imatges que provoquen suggeriments, figures humanes gegantines, rostres en primer plànol que semblen nines, les atmosferes i els seus paisatges. Sara Morante ha aconseguit ficar-se en la pell de la rebel Aalo, la licantrop pèl roja i emportar-nos amb les seues il·lustracions al seu món més enllà de l’aldea.

+++

Mujeres de ojos grandes

Mastretta, Angeles

Ed. Seix Barral, 2014 

Magistral galeria de dones magistrals. Una visió polièdrica de la dona: Dones realistes, quotidianes, utòpiques, properes, valentes, somiadores. 

 

Totes elles tenen una història marcada a foc en la seua pell, totes són senyores de la seua vida. Dones fortes en una societat on les lleis estan marcades. Tanmateix, elles són desobedients. Dones que col·loquen els homes al lloc que elles volen, que s’empoderen de les seues vides, que són infidels si volen, que no accepten la violència, que s’ajuden, dones còmplices que, a vegades, burlen les normes.

En cada conte es reflecteix un tipus diferent - cada conte és una lluita distinta, una història distinta- i seria interessant anar una per una i analitzar els seus trets personals: temeroses amb la religió i somiadores com la tia Mònica, autònomes, desaforades i  porugues com la tia Teresa, enamorada i i amb mala consciència com la tia Mariana, distreta i oblidadissa com la tia Inés Aguirre, d'extravagant fortalesa com la tia Ofèlia, optimista com la tia Marcel·la, malenconiosa i nostàlgica com la tia Jacinta, imaginativa, i fantasiosa i contestatària com la tia Elvira, intel·ligent i bova com la tia Daniela, curanderes i alegres com Elidé, radical i decidida com la tia Amàlia, obsessiva i valenta com la tia Amanda, esquerpa i desesperada com la tia Jose.

Al mateix temps ens trobem davant d'un llistat de situacions i de contextos: al costat de cada dona hi ha una situació diferent tan interessant com la part descriptiva de les protagonistes del llibre: malalties, enamoraments sobtats, enfrontament de classes socials, persecucions, divorcis, concepte d'Espanya ( Andalucía), tolerància racial (indiferència), política i dictadura, negocis i altres afers dels homes i, per suposat, d'amors.Trobem una galeria d’afectes: caben totes les incomptables formes d’amor: amor de germana, amor als fills, amor de veïna,…

Es tracta d'una literatura de dones sobre dones on  l’autora descriu diferents tipus - des de l'apassionada fins la que accepta l'esclavitud , sense  posar cap filtre ideològic, una descripció de la vida tal qual es presenta.

Una escriptura àgil, fresca, amb jocs de paraules ( " tocar el piano como Chopin y que alguien como Chopin la tocara a ella"), plena d'imatges poètiques ( " beberse los rayos de la luna como si fueran té  de manzanilla"). Un llenguatge atractiu, que ens embolcalla ja des dels inicis  en presentar  els personatges tan sols  en dos línies, plantejament lluminós del nus de les històries i finals (desenllaç) sorprenents com una baixada de teló immediata.

Un dubte final: com és possible que malgrat tantes històries i tantes dones, les lectores no troben alguna repetida o no haja sentit rebuig a tanta varietat?Per si de cas, aquests arguments us semblen massa literatura i poc creïbles, us regalem una petita mostra. Que gaudiu!

Tía Leonor- Ombligo perfecto. Se casó con la cabeza y con un hombre

Tía Elena- Padre revolucionario. Deja su hacienda pero se lleva el vino

Tía Charo- Tenía la espalda inquieta y una nuca de porcelana. Le gustaba hablar mucho pero bien.

Tía Cristina- Para no ser solterona se compra un anillo y se casa por poderes.

Tía Valeria- Se acostaba cada noche con su marido pero en su pura cabeza dormía con quien quería.

Tía Fernanda: La cadencia era la causa de su desvarío. El cariño no se gasta. Y crió los hijos de todas.

Tía Carmen- Se enteró que su marido había caído preso de otros perfumes y otro abrazo y lo dio por muerto… Comieron sopa.

Tía Isabel Corbián- El día que murió su padre perdió la fe en todo poder extraño. Había pedido ayuda a todos los santos pero su papá murió el día que estaba decidido desde que lo concibieron.

La tía Chila estuvo casada con un señor al que abandonó para escándalo de toda la ciudad. Un día en la peluquería no necesitó explicar por qué lo hizo.

La tía Rosa. Una tarde miró a su hermana como recién pulida.

Paulina Traslosheros se enamora de un músico que llega a Puebla a dar clases y le enseña que “Todo principio es hermoso pero hay que detenerse en el umbral” . Le enseña a escuchar “La inconclusa” y se va a Nueva York en busca del éxito.

Tía Eloísa- Desde muy joven tuvo a bien declararse atea. Le sale una hija anglicana. “Ay, hija, si no he podido creer en la mía que era la verdadera, ¿cómo voy a creer en la falsa?

Tía Eugenia y Georgina Dávila, enfermera del hospital donde pare a su sexto hijo lloran juntas la muerte del marido de Eugenia.

Natalia Esparza se enamoró del mar. Fue a buscarlo. Pero volvió a Puebla. “Uno es de donde es”.

El novio de Clemencia Ortega no supo el frasco de locura y pasiones que estaba destapando aquella noche. Fue ella quien desabrochó su corpiño en la despensa de una prima que se casaba. Tenía orégano en el pelo. Al año le pide matrimonio. - “No has entendido nada”. Pero vuelven diez años después a entregarse a la pasión. Ella impone condiciones.  “Cuidado con lo que dices porque te cobro y no te alcanza con tus 30 panaderías”

Fátima Lapuente novia eterna de José Limón. Él se muere y ella le llora como si estuvieran casados. Ella escribe en su diario: “Me atravesó la vida con su vida y no habrá quien me lo quite de los ojos y del alma.”  “Creo que el amor, como la eternidad, es una ambición. Una hermosa ambición de los humanos.”

La tía Magdalena recibe una carta que abre su marido. Es de Alejandro que le dice que se marcha porque no puede soportar que ella los quiera a los dos. El marido se come solo su rabia y lo encaja de la manera más amorosa posible.  Cuando ella lee la carta, se come sola su pena y lo encaja de la manera más amorosa posible. Alternativa a “La maté porque era mía”.

La tía Mari era tan precavida que dejó comprado el baúl de olinalá en el que debían poner sus cenizas. Una amiga toma un frasquito de cada ser querido que muere y los pone en una caja que enterrarán con ella para confundirse con las personas a las que amó.

Rebeca Paz y Puente. 103 años. Enferma seis meses pero no se muere. Le confiesa a su nieta que no se muere porque no quiere que la entierren con su marido. La nieta también manda a escardar al marido que vuelve.

Laura Guzmán tiene un marido tedioso. Sólo la contemplaba y adulaba en sociedad. Y es en sociedad donde ella los manda a todos a la chingada con el amplio vocabulario callejero que ella había ido aprendiendo.

Tía Pilar y tía Marta se encontraron una tarde varios años, hijos y hombres después de acabar la escuela. Se cuentan todo. Se abrazan. Tía María sintió el olor de los doce años entre su cuerpo .

Tía Celia se encuentra con Diego Alcina en el hotel Palace muchos años después y siente el mismo escalofrío que la primera vez que él le preguntó “¿Quién investiga en tus ojos?”