dijous, 9 d’abril del 2026

RECOMANEM EN MARÇ 2026

 Recomanen a partir de 7 anys

        

 EXCUSES, EXCUSES/EXCUSAS, EXCUSAS

Anushka Ravishankar (text)

Gabrielle Manglou (il·lustració)

 Ed. Takatuka, 2012

 

diumenge, 29 de març del 2026

RECOMANEM EN MARÇ DE 2026

Recomanat a partir de 16 anys

El cuerpo de Cristo

Bea Lema (text i il·lustració)

Ed. Astiberri, 2025

 

Puntada a puntada…

… ens relata la història de la seua mare, de la seua malaltia, de les seues vexacions, de les seues paranoies, de les seues creences, de les seues complicacions.

… ens conta la seua relació amb la psiquiatria i de les alternatives que havien de buscar.

… en tres moments temporals.

… amb una tècnica il·lustrativa sorprenent, en color, en blanc i negre, a doble pàgina, en seqüències, amb aquarel·les, retolador o fil.

… ens mostra diversos temes del moment viscut: la salut mental, la superstició, el fanatisme religiós, els traumes infantils, la violència de gènere i maltractament psicològic, precarietat laboral, migració, separació…

… de l'autobiografia a l'autoficció.

… de biaix, en cadeneta, embasta, pas arrere i altres més.

… del rol del cuidador, dels assoliments, del canvi d'actitud.

… de la portada a la contraportada, en el seu anvers i revers, l'imperfecte que sustenta al bell.

Amor en les puntades com a homenatge, com a sanació.

 

Premi Nacional del Còmic 2024

 

Comentat en març de 2026

 

SESSIÓ DE FORMACIÓ

 

  

  

ANIMACIÓ A LA LECTURA : TÈCNIQUES I DINAMITZACIÓ DE LA BIBLIOTECA

 

INTRODUCCIÓ:

 

El dilluns 19 de gener del 2026 a les 16:30 hores tres membres del Col·lectiu de Literatura infantil i juvenil Pep Sempere van realitzar una sessió d'una hora i mitja a través de videoconferència amb el professorat de l'IES Gran Via d'Alacant sobre els aspectes de literatura esmentats al títol d'aquest document

 

La sessió constava de tres blocs: Selecció de llibres, Presentació de llibres i Propostes d'escriptura.

 

DESENVOLUPAMENT:

 

PRIMER BLOC: SELECCIÓ DE LLIBRES, comentàrem que la selecció és una condició necessària per al funcionament òptim de la biblioteca d'aula o de centre i explicàrem els nostres criteris de selecció agrupats en:

 

1-Anàlisi de continguts

 

Seleccionem llibres que visibilitzen temes conflictius, per exemple l’embaràs a l’adolescència com al llibre L’estiu circular o també els abusos sexuals com al llibre Les llàgrimes de Caputxeta.

 

Seleccionem llibres irreverents com L’entrada de Crist a Bruxel·les, llibres sense missatges discriminatoris, llibres no sexistes o llibres que incloguin les diferències com Sweet Sixteen.

 

Seleccionem llibres que defensen els valors de l’amistat i l’escolta com al llibre Momo llibres que defensen el poder col·lectiu com al llibre Som tempesta llibres que defensen la cura de la natura com al llibre Plàsticus marítimus.

 

Seleccionem llibres que denuncien injustícies com al llibre Frank i llibres que es posicionen contra les guerres com al llibre L’espera.

 

Seleccionem llibres que parlen sobre la mort i el dol sense adoctrinar com al llibre El cielo de Anna.

 

2-Utilització del llenguatge

 

La nostra selecció opta per la no infantilització i la no simplificació del llenguatge.

 

3-Il·lustracions

 

Seleccionem llibres on les il·lustracions tinguen sinergia amb el text o el complementen o afegisquen aspectes nous que no apareixen al text.

 

També seleccionem llibres amb imatges trencadores com al llibre Kinsugi que mostràrem als participants.

 

SEGON BLOC: PRESENTACIÓ DE LLIBRES, comentàrem que es necessiten determinats estímuls per a desenvolupar l’hàbit lector. No existeix el desig sense provocació; és a dir, cal animar per a despertar el desig de llegir.

 

Una estratègia important és la Presentació de llibres. A això dedicàrem aquesta segona part.

 

Presentàrem els llibres:

 

El Llop: la forma de presentació va ser posant l'accent en la defensa que fa la història de l'amistat, l'empatia i el coratge sense oblidar l'humor i la tendresa que desprèn.

 

Som tempesta: la forma de presentació va consistir a focalitzar l’interès del llibre en la defensa del poder de la col·lectivitat i la varietat tipogràfica de cadascuna de les seues pàgines aconseguida a través d'un treball d'equip.

 

Migrants: la forma de presentació va consistir a establir una conversa literària plantejant preguntes que neixen de les pàgines del llibre i provocant la formulació d'hipòtesi.

 

L'Artur i la Clementina: la forma de presentació va ser l'explicació detallada de l'experiència que es va portar endavant en un centre educatiu consistent en el plantejament d'un debat entre l'alumnat que estava a favor de l'actitud de l'Artur i l'alumnat a favor de l'actitud de la Clementina.

 

TERCER BLOC: PROPOSTES D’ESCRIPTURA, reivindicàrem l'escriptura com a ferramenta essencial per a induir a la lectura i plantejàrem una activitat a partir dels llibres:

 

El tigre de Mary Plexiglàs: el primer conte d'aquest llibre de Miquel Obiols té per títol "carta a Pompeu Fabra". Férem la lectura en veu alta de la carta sense dir el títol i els assistents havien d'endevinar a qui anava dirigida. Reivindicàrem alhora la lectura en veu alta com una eina important a l'animació lectora.

 

22 granos de arroz: el llibre d'Isabel Castaño a base de tautogrames. Triàrem el tautograma de la T i la llegírem en veu alta. La idea era que els assistents confeccionaren un tautograma amb la S; tanmateix, no hi va haver temps a realitzar l'activitat. Reivindicàrem de nou la lectura en veu alta com una eina important a l'animació lectora.

 

CONCLUSIONS:

 

-Per a nosaltres va suposar un repte important, perquè no ho havien fet mai, parlar de literatura juvenil a professorat de Secundària i Bat. Som satisfetes del resultat.

 

-La sessió va servir per a reafirmar, una vegada més, que les xerrades d'animació a la lectura a través de les pantalles, resulten incòmodes, poc efectives i no permeten el feed back que nosaltres voldríem.

 

-Sovint caem a la mateixa errada de confeccionar una sessió amb massa activitats que excedeixen al temps que tenim d'exposició. La conseqüència és que intentem anar de pressa per a fer tot el que hem preparat o deixem aspectes sense realitzar. Suposem que la causa d'aquest plantejament és la por de quedar-nos sense activitats o la necessitat de demostrar que sabem més del que diem.

 

-Durant molt de temps, la literatura juvenil ha estat inclosa en la literatura infantil. Va sent hora que se li done un espai propi i el pes que li pertoca.

RECOMANEM EN MARÇ 2026

 

Recomanat: A partir de 13 anys 






    NO       

 Autora: Paula Carbonell        

                                     Il·lustrador: Isidro Ferrer

                                     Ed. A buen paso, 2024

                                                 

 

Els protagonistes d’aquesta història són dos germans que degut a la guerra ho perden tot: l’escola, la casa, l’amic. La mare els diu que juguen a fet i amagar. La mare oculta la realitat? El joc representa l’acció d’amagar-se de les bombes? Apareix el joc com una manera de fugir del que està passant o, potser també una forma de suportar-ho?

La narració està situada en tres espais diferents: l’escola, la casa i el parc, però en cap estan segurs. Per sobreviure han d’anar al refugi.

L’obertura del forat cada vegada és més gran.

Dins el forat, hi ha pocs elements: l’escala de fusta té un caràcter funcional, per una banda, representa la fugida; per altra, col·locada a terra pot simbolitzar les vies del tren portant-los a l’exili o la pervivència a quedar-se dins.

El text, pàgina a pàgina aporta detalls sobre la situació dels germans: primer no troben la casa, després busquen el pare, passen fam i set, el germà es posa malalt, volen fugir…

Un llibre de denúncia on l’autora reflexa el poder destructiu d’un conflicte bèl·lic.

El títol, al principi gran, a doble pàgina, en lletres negres sobre fons blanc es pot interpretar com l’efecte tan dur produït per la guerra o també potser un crit a la desesperació.

És un llibre molt simbòlic.

Està escrit en primera persona. La història que és contada per la germana ens apropa a les emocions que hi viuen.

Les il·lustracions d’Isidro Ferrer superen la força que pot tindre el text.

Coberta i contracoberta formen una doble pàgina que destaca pel seu disseny geomètric. Edificis esquemàtics grisos i marrons de tonalitats fosques provoquen una sensació de fredor i solitud que avisa d’una història que commou.

Els personatges representats en figures de fusta sense braços i sense ulls mirant cap a terra expressen la impossibilitat de l’individu d’actuar en la guerra.

El text i les il·lustracions ens porten a conscienciar-nos del poder maligne d’una guerra i de la necessitat de construir un món millor.

NO ha rebut varis premis, entre ells el Premi Todos Tus Libros al millor llibre juvenil 2024.


 


dimarts, 17 de març del 2026

INFORMACIÓ WEB DEL COL·LECTIU

 NOVA WEB

 

Ja teniu a la vostra disposició la bibliografia completa en català i castellà fins a 2025 en la nostra web, en concret, a la Biblioteca del Nautilus.
Teniu diversos arxius:
- Conjunta: ordenada per títols.
- Autoria
- Editorials
- Il·lustració
- Edat: Al final trobareu unes poques recomanacions referides a docents, no-ficció, rars i curiosos, i tresors.
Esperem que us siga d'utilitat.

 L'enllaç amb la web la teniu en la part superior de la columna de la dreta del blog.

dilluns, 16 de març del 2026

RECOMANEM EN FEBRER 2026


Recomanat: A partir de 4 anys



                



Pito pito

Autor fotografia: Enzo Arnone

Autor text: Bruno Munari

Traducció de l’italià: Regina López Muñoz

Editorial Galimatazo. Edició 2025

 

Un llibre de fotografies en blanc i negre  que va ser publicat per primera vegada en 1982. És dels primers llibres per a infantil on es va utilitzar la fotografia.

Les fotografies retraten:

- moments quotidians on predomina el joc

-relació amb els animals

-relació amb la natura

El textos comporten la part poètica i d’imaginació:

          -amb rima o sense rima

          -rodolins

          -onomatopeies

-diàlegs

-ironia

-humor

-...

El format recorda el d’un àlbum de fotos.

 La imatge a la dreta i el text a l’esquerra  fa que la primera lectura siga la de la fotografia i la del text és posterior. Això pot donar peu a fer lectures diferents i convide a explorar amb la fotografia  i interpretar-la textualment.

Amb el text, és possible que els més menuts no se senten reconeguts. Però el llibre té més lectures a través de les fotografies.

 



dimecres, 11 de març del 2026

RECOMANEM EN FEBRER 2026

   


RECOMANAT A PARTIR DE 7 ANYS :

 

 


 

La locomotora i altres poemes divertits ( Lokomotywa)

Julian Tuwim (text)

Lewitt-Him ( il·lustració)

Versió catalana: Xènia Dyakonova i José Mateo

Ed. Vacamú, 2025



QUINA TROBALLA!!!

És difícil trobar un llibre com aquest, publicat en 1938 en Polònia i que des d’aleshores continua essent un referent en la literatura infantil i en la il·lustració, tot un clàssic de la literatura infantil.

Un llibre on es té molta cura de tots els detalls: el format,el text, la traducció, les il·lustracions, les guardes, els paratextos,...Tot.


.- El format : horitzontal, permet el moviment de la vista en el sentit de marxa de la locomotora, la cua de personatges que intenten traure el nap de la terra, el vol dels ocells pel bosc,...

.- El text :Tres poemes que a Polònia són molt populars entre diferents generacions: "La locomotora", "El nap" i "La ràdio dels ocells", tres històries rimades que juguen amb els versos, les paraules i la història.

El primer, «La Locomotora», ens narra el viatge d’un tren llarguíssim, mitjançant enumeracions, exageracions,repeticions, jocs de paraules,.... que omplin tots els vagons.

El segon, "El nap" és la versió d’una rondalla tradicional, en què un pagès ha de demanar ajuda perquè no pot arrencar un nap molt gros. Ens recorda el llibre "El nabo gigante" un conte recopilat per Tolstoi al segle XIX , o més a prop, el conte popular català "El cargol i l’herbeta de poliol ".

El tercer, "La ràdio dels ocells" utilitza el registre d'un programa de ràdio i l'humor. Enumeracions de noms d'ocells formant rodolins, diàlegs que es converteixen en baralles « tots els ocells, grans i petits del trencalòs fins a la garsa ,no fan res més que barallar-se...»

.- La traducció: immillorable. Una versió amb un llenguatge que respon en tot moment a les il·lustracions i al mateix temps aconsegueix traslladar al català la rima, el ritme, l’humor, la musicalitat, i altres qualitats sonores fent ús de tota mena de figures retòriques.

.-Les il·lustracions : En colors vius, atractius, que no tenen res a veure amb el color real. Imatges que unes vegades són en primer plànol i altres en gran plànol. Cal destacar també que les il·lustracions que acompanyen són les originals i que moltes vegades text i imatge juguen entre si

.-Les guardes :bellament il·lustrades, amb personatges protagonistes de les històries ( la locomotora, els ocells,...)

.- Els paratextos : Els crèdits inicials; els textos finals amb la reproducció dels poemes en polonès; les biografies de l’autor i dels il·lustradors; una breu història del llibre,i una justificació titulada «La nostra edició».Els dos editors de Vacamú expliquen amb tot detall els materials amb què han treballat

...Tot. L'editorial Vacamú ho ha fet així i tenir els seus llibres a les mans és un plaer.



dijous, 26 de febrer del 2026

RECOMANEM EN FEBRER 2026


Recomanat: A partir de 10 anys

                                        





                                                LA CALAVERA

                                                JON KLASSEN

                                Trad. Cast. Gemma Rovira Ortega

                                  ED. BLACKIE BOOKS, 2025

                                         

 LA CALAVERA és l’adaptació d’un conte popular tirolés i s’endinsa en un relat de por, en la literatura d’allò estrany.

 

L’autor és Jon Klassen, premiat i reconegut il·lustrador i autor de llibres per infants com  VULL EL MEU BARRET, EN JAN I EN PEP FAN UN FORAT, EL LLOP L’ÀNEC I EL RATOLÍ, DUES TORTUGUES I UN BARRET ….

 

Abans del títol ens trobem un petit text que diu:

UNA NIT,

EN PLENA NIT,

MENTRE TOTS DORMIEN,

OTILIA, PER FÍ, ES VA ESCAPAR.

 

Aquest inici ens genera ja preguntes:

Otilia havia fugit per fi de casa, vol dir que la xiqueta estava en perill?

Necessita canviar de vida?

Busca refugi i companyia?

 

Klassen explica que ha versionat un conte tradicional però amb una solució diferent a l’original. Un final distint.

 

La relació entre xiqueta i calavera és diferent a l’esperada. Es crea una atmosfera misteriosa on es mostra que és possible que la protagonista i la calavera estiguen unides.

 

La lectura de la narració combina bosc, foscor, secret, foguera, pou … i allò estrany, l’amistat entre una xiqueta i una calavera. 

I un perill, l’esquelet sense cap. La protagonista aconsegueix des-fer el perill i trobar una nova realitat.

Sembla una bona oportunitat d’oferir un relat amb tots els elements de por, que ens generen intriga, incertesa … fins i tot amb un final difícil: la calavera i Otilia desdejunen juntes perquè inicien una nova vida.

Les il·lustracions de Klassen són molt representatives, d’un estil que marca qualsevol dibuix de l’il·lustrador canadenc.

Al principi de la narració són tot ombres i foscor que van guanyant llum quan avança l’amistat entre Otilia i la calavera. La tècnica en aquarel·la i tinta digital dona una personal textura a les imatges.

 

En el conte popular l’ horror, el mal, el monstre … apareixen amb tota la seua autèntica força pertorbadora. No són una decoració seductora i gratuïta, amb efectes especials de fantasmes i castells amb teranyines … que solen desil·lusionar a les lectores.

La por en la LIJ actual té una funció desmitificadora; és a dir, està present com a tema, però en general no es busca despertar en les criatures temor si nó alliberar-los de la por.

Solen ser pors alleujades en desmuntar-los per l’humor o des de la raó.

La LIJ pot ser un espai de protecció, però no s’ha d’oblidar que també ha de constituir un espai ideal per experimentar i elaborar les pors de manera simbòlica i profunda. Calen relats amb riscos, exigents que ofereixen inquietuds i reflexions importants. Aquest llibre ho és.

 


 

 

 


dilluns, 9 de febrer del 2026

RECOMANEM GENER 2026

 A partir de 13 anys

     

 James

 Percival Everett (text)

Ed. Angle/De Conatus, 2024

Trad. català: Jordi Martín Lloret

Trad. castellà: Javier Calvo

 

En 1884, Mark Twain ens va oferir Les aventures Huckleberry Finn, una de les novel·les icòniques de la literatura dels Estats Units que va canviar el rumb de la literatura infantil.

Va rebre el premi Pulitzer de Ficció del 2025.

Una reescriptura des del punt de vista de Jim, l'esclau. Amb ell, redescobrim la construcció del valor de l'aventura en el seu sentit etimològic del terme (com va proliferar en el s. XIX), al costat dels conceptes de llibertat i dignitat.

En James, la crítica s'aboca especialment cap al racisme i l'esclavitud juntament amb les diverses maneres d'abusos de la societat. En la qual, el blanc, pel fet de ser-ho, pot fer el que li convinga sense cap objecció. Hilarant en molts moments, tendra a vegades

Les diferències de Jim de Twain i de James de Everett, són significatives. En el primer cas, ens el presenta com a intel·ligent, savi i educat; en el segon, és un lector consumat, escriptor en potència i erudit encobert. James és un narrador fascinant, que, tanmateix, et parla del Càndid de Voltaire, que conversa amb Locke… De la mateixa forma en les escenes i personatges, hi ha similituds entre ells i notòries diferències.

James és un home que ha llegit els llibres de la biblioteca del seu amo, sap escriure i ensenya als fills dels altres esclaus com es parla l'argot de la seua classe social, perquè els blancs no pensen que els negres poden ser intel·ligents i d'eixa forma protegir-se. La novel·la es riu de la ingenuïtat d'aquella població blanca que es creia superior a un altre sols pel seu color de pell, sent els mateixos esclaus els que tractaven d'estúpids als seus amos perquè estos no s'acarnissaren amb ells.

Necessita a Huckleberry per a sobreviure en la seua aventura a la recerca de la llibertat per a poder guanyar els diners suficients amb els quals alliberar la seua dona i la seua filla. El destí els separarà i els tornarà a unir revelant secrets ben guardats i sorprenents.

És important destacar el simbolisme del llapis, que porta sempre en la seua butxaca, com l'aconseguix, les conseqüències que va tindre qui li ho va entregar, que roman amb ell en tot moment, símbol de la seua identitat i de la seua necessitat de comptar. Com diria el propi personatge:

(…) soc un home que coneix el seu món, que té família, que estima les famílies i que ha sigut arrancat de la seua; un home que sap llegir i escriure, un home que no vol que la seua història siga narrada per ell mateix, sinó escrita per ell mateix.

Gràcies al meu llapis, em vaig donar existència, em vaig escriure a mi mateix en el present.

El llapis, la lectura i l'escriptura es convertixen en la seua marxa cap a la llibertat i configuració de la seua identitat en contar la seua pròpia història.

El mateix James fa un elogi al poder de la lectura:

Mai havia llegit una novel·la, encara que entenia el concepte de ficció. (…) Les pàgines feien olor de glòria.

En la terra de Westfàlia…

I em vaig trobar en una altra part. Ja no estava en una riba d'aquell riu maleït, ni en l'altra. No estava al Mississipi. No estava a Missouri.

Estem davant un llibre de superació i llibertat, en el qual seguim el dur camí de Jim fins a convertir-se en James.

És important destacar que, en l'obra, la paraula Llibertat adquirix el seu significat real i profund, no com s'ha pervertit actualment com a llibertat de prendre canyes o com a motor d'un sistema neofeixista, que el que pretén és controlar, reprimir i empobrir a la població, com podem veure en comunitats autònomes o estats internacionals.

Gran gaudi de la seua lectura, amb innombrables virtuts i elements a reflexionar en un món tan controvertit i tergiversat en el qual vivim, reivindicant el més essencial: llibertat, identitat, cultura, dignitat…

Comentat en gener 2026

RECOMANEM GENER 2026

 A partir de 13 anys

     

El Llop/Lobo

Saša Stanišić (text)

Regina Kehn (il·lustració)

Ed. L'Angle Editora/Siruela, 2024

Trad. català: Cristina Sala Pujol

Trad. castellà  : Alfonso Castelló

 

Narrada des del punt de vista de l’espectador, un narrador a qui Stanišić no posa nom, perquè podríem ser qualsevol de nosaltres.

Fet a dues tintes, ajuden a crear una atmosfera que matisa la veu del protagonista, personatge molt ben construït i ple de matisos.

L’argument: Arriben les vacances d’estiu i la mare l’apunta a les colònies de l’escola contra la seva voluntat. El protagonista es declara urbanita no suporta els mosquits, les ortigues ni banyar-se al riu, però entén que la seva mare no té massa més opcions. Això sí, només arribar ja fa saber a tots els monitors que, tot i que no donarà problemes, no pensa participar ni il·lusionar-se per cap de les típiques activitats programades.

Odia la naturalesa, odia el trio abusador de la seva classe (en Marko i dos bessons) i li toca compartir habitació amb en Jörg, un nano extremadament motivat, content de passar uns dies a la natura.

S’hi parla d’amistat, d’assetjament, de família… Però també de la por, de les debilitats, de la necessitat d’encaixar… D’adults que no saben com resoldre situacions i de joves que ho fan tan bé com poden, o no.

No és només una novel·la en la qual pretén destacar i denunciar l'assetjament, centrant-se bé en l'assetjador o en la víctima, ho fa des d'un altre personatge i com es mou est davant les possibles situacions que pogueren ocórrer. Interessant punt de vista.

Cal destacar les il·lustracions de Regina Kehn, tendres i poètiques però iròniques alhora.

L’autor Saša Stanišić (Iugoslàvia, 1978), és PREMI ALEMANY DE LITERATURA JUVENIL 2024

Comentat en octubre 2025

RECOMANEM GENER 2026

 Recomanat a partir de 7 anys

     

 De pressa, de pressa/¡Deprisa, Deprisa!

 Clotilde Perin (text i il·lustració)

Ed. Juventut/Juventud, 2020

Trad. català i castellà: Pau Joan Hernández

 

Una ficció del temps: "El protagonista de la història des que s’alça al matí tot ho fa corrent, ni tan sols s’acomiada dels pares perquè ha d’agafar l’autobús, per després muntar en una barca per arribar amb els seus amics a agafar un avió". 

 Deia Anna Juan Cantavelles al seu document "bondats dels àlbums il·lustrats" que en ells el sentit de la història es dona a través del codi textual, codi visual i codi formal. Doncs bé, en aquest llibre els tres codis van agafats de la mà i fan que les lectores experimenten les diferències, avantatges o inconvenients, entre viure de pressa o viure lentament. En aquest sentit, em pareix que està molt encertada la visibilitat del ritme: una primera part amb un ritme frenètic i una segona part amb un ritme lent, pausat. De la mateixa manera que al llibre "La visita" (Núria Figueras/Anna Font) es representava el silenci, ací en aquest llibre es representa el ritme no sol amb les imatges, que seria més fàcil, sinó amb el text. Imatges i text volen marcar el ritme accelerat o pausat de l'argument. 

 Deia l'escriptor xec Milan Kundera al seu llibre "El Arte de la novela" que la literatura es mou al terreny de les possibilitats. I això, és el que trobem en el discurs d'aquest llibre: 

-la possibilitat de recerca d'alternatives davant una experiència de fracàs o frustració: el protagonista perd l'avió i reprén la seua vida gaudint de la natura.

 -la possibilitat de decidir entre viure la vida amb rapidesa o més lentament i gaudir així de veure com cauen les fulles dels arbres o com xipollegen les gotes de pluja.

 -la possibilitat de reflexionar sobre la manera tan ràpida de fer les coses enfront de la calma i la tranquil·litat que s’ha de tindre per poder gaudir de les coses menudes, observant-les, olorant-les i assaborint-les. I preguntar-nos, qui transmet la pressa als infants? 

Totes les possibilitats no constitueixen missatges tancats o moralitzants, sinó que estableixen un contrast oposant dues maneres de viure la vida. 

 Deia l'especialista en àlbums il·lustrats Sofie Van der Linden que aquests són una meravellosa experiència artística. Al nostre llibre queda de manifest: 

-Amb la sorpresa del seu format, una horitzontalitat extensa, molt més que un apaisat habitual. 

-Amb la utilització de la doble pàgina que ens guia des del principi fins el final i permet una visió seqüencial -seqüències llargues com cinematogràfiques- de les accions que realitza el protagonista.

-Amb el color, el groc de la coberta i contracoberta i el de cadascuna de les pàgines. Juntament amb el color, destaquen les figures (persones, plantes, vehicles ...) petites que podríem ubicar dins de la tendència de la il·lustració infantil. 

 Si iniciàrem una conversa literària amb aquest llibre, ben segur que hi hauria múltiples interpretacions i una seria la naturista: sembla que amb eixe final ens sensibilitze i motive a mirar al nostre voltant i descobrir les meravelles de la naturalesa. 

També, perquè no, mai pensem en elles, la visió de les persones majores que es veurien reflectides: ja han viscut la vida al ritme de la primera part del llibre i ara poden gaudir del temps de manera més lenta i assaborir tots aquells aspectes dels quals parla la segona part del llibre: un missatge engrescador per a elles.  

Finalment, si el temps per a les petites lectores no és igual que per als adults, a qui farà reflexionar la diferència entre viure ràpid i viure lentament? Tal volta als adults més que als infants? 

Sempre ens queda el dubte sobre la tendència dels àlbums a fer un ullet als adults, ja que, en definitiva, són els que compren els llibres: un dubte raonable. Tanmateix, es podria pensar que aquest llibre, com altres, poguera oferir diferents capes d'interpretació i un doble destinatari, la infantesa i la persona adulta que acompanya i col·labora al moment de llegir. 

Comentat en gener 2026

dissabte, 31 de gener del 2026

RECOMANEM EN GENER 2026



Recomanat: A partir de 4 - 5 anys






 

                          El porquet       Ed. Kalandraka, 2024 

                          El cerdito, 2009                            

                                        Arnold Lobel   

        Trad. Cat. Marta Borrás / Trad. Cast. Xosé Manuel González

 


La història narra l’aventura d’un porquet que fuig de la granja per necessitat, perquè la pagesa li ha netejat la porquera. Comença un procés de cerca per part del porquet.

L’ama de la granja és una netejadora compulsiva. Degut al seu comportament tan impulsiu, el porquet s’ha quedat sense el seu espai propi i vital.

El porquet és hedonista, com s’afirma en la frase “Gaudeixes més que un porc en una tolla”.

Text on es plasmen tasques de la vida quotidiana, la pagesa netejant la casa, amb altres molt humorístiques on es veu el porquet enfonsat en ciment a la vorera, materialitzant-se les diferències entre la vida en el camp i la ciutat, destacant la resposta multitudinària, davant la sorpresa, a la ciutat.

L’autor manifesta l’estima pels animals i defensa que cada animal ha de viure al seu hàbitat. Deixa patent els valors de reconversió, conscienciació i respecte.

Va ser publicat per primera vegada l’any 1969. L’editorial Kalandraka el va publicar en castellà el 2009 i en català el 2024.

Les il·lustracions de Lobel són humorístiques, divertides, dibuixades amb colors càlids sobre fons blanc.

Les cares del porquet expressen diferents emocions: alegria, tranquil·litat, satisfacció o sorpresa.

Edició molt acurada amb coberta i contracoberta amb cartró i format rectangular. El resultat és atractiu.

Essent una obra escrita fa molts anys, el pas del temps no ha afectat gens el contingut, ha perdurat convertint-se en un clàssic.

dissabte, 24 de gener del 2026

RECOMANEM EN GENER 2026



Recomanat: A partir de 4 anys


   

                          


                                 BIM BAM BUM

                  Maria Girón (autora i il·lustradora)

                             Trad. Cat: Maria Girón

                                 Kalandraka 2024


Obra guanyadora del XVII Premi Internacional de Compostela.

Una història de recorregut: els tres personatges del principi de la història van casa per casa convidant els amics i amigues a banyar-se a la platja.

És un relat senzill i musical que es recolza en recursos de la tradició oral com els acumulatius i les repeticions units als jocs fonètics. El propi títol sona ja a embarbussament. És el que dona ritme a la història. Text ple de preguntes/respostes jugant amb la sonoritat dels noms. 

Un text acumulatiu de personatges: Bim Bam Bum Cata Clac Xim Pum on a cada personatge l’acompanya un  objecte que l’identifica, una pilota, una tovallola, una bici, un monopatí, uns patins. Barreja d'animals i humans.

Un llibre per a contar, jugar amb onomatopeies, gesticular...

La importància de la composició, el format horitzontal que convida a seguir el recorregut dels personatges, l'acumulació de personatges obliga a trencar la pàgina i necessitar la doble pàgina per a que càpiguen tots. Unes imatges dinàmiques on predomina el moviment.

Les imatges són suggeridores: un cabell negre exagerat que s'envola, unes finestres que fan intuir la casa, el surador en firma de cocodril que sembla un personatge més i mira a les lectores cridant la seua atenció.

L’humor també està present (la sorpresa a la casa de l'os Pum, l'ensurt que fa broma i provoca el riure).

Les il·lustracions amb colors vius sobre fons blanc fins arribar al final a la platja on hi ha una explosió de color i desapareix el fons blanc coincidint amb l’expansió del joc i la diversió.

El final del llibre és el final del dia i amb un zoom la càmera s'alça deixant una visió panoràmica d'un paisatge de platja, palmera i posta de sol.

I sobretot, la llum!! 



dimarts, 13 de gener del 2026

XIX CONVOCATÒRIA PREMI PEP SEMPERE

 

També pots visionar-ho i/o consultar-ho en la nostra nova pàgina web. L'enllaç de la qual ho tens en la columna de la dreta, a dalt.

                              

 

 

divendres, 9 de gener del 2026

RECOMANEM EN DESEMBRE 2025

 

RECOMANAT: A PARTIR DE 16 ANYS

  

 

LA INSUBMISA DE GAZA

Asmaa Alghoul i Sélim Nassib (Text)

Trad. Cat.: Oriol Rissech

Ed. Èter, 2024

 

 

L’Autora:

Sélim Nassib, periodista i escriptor libanès, coautor del llibre, descriu a Asmaa Alghou amb les següents paraules:  

“Musulmana, creient, secular, reduir-la a la seva oposició a Hamàs no la definiria bé. No té paraules prou dures per a fustigar la corrupció il·limitada d'Al-Fatah, la inhumanitat criminal d'Israel — i la seva crítica s'estén a les organitzacions de drets humans, als moviments feministes, a les institucions internacionals, a Europa, als Estats Units, qui més qui menys tots còmplices d'un sistema corruptor que, finalment manté les coses sense canvis. Amb qui s'alinea ella, llavors? Amb els foscos, els rebels, els anònims, les persones ordinàries de Gaza”.

El llibre:

Llibre publicat en França en 2016, ara ha pres una especial rellevància i està essent traduït a diversos idiomes. Asmaa Alghou diu en una entrevista recent:

"Estan passant moltes coses després del genocidi. Alguns països reconeixen Palestina com a país. Més gent està buscant informació sobre Gaza. Més gent està llegint el meu llibre, que s’ha traduït a set idiomes. Nou anys després que el publiquessin, la gent es preocupa ara per Gaza. És trist."

El llibre, autobiogràfic, ens permet endinsar-nos en una societat palestina molt complexa amb una mirada personal, partint del  seu testimoni per  explicar la col·lectivitat. És una poderosa crònica de trenta anys d’història de la Franja. Una anàlisi social i polític, però sobretot és una reivindicació de la llibertat  i una lluita sempre a favor del seu poble, Gaza.

La realitat:

En paraules de l’autora, són més de cinc guerres en quinze o disset anys. Són molts infants. Hi ha una generació sencera educada només amb la memòria de la guerra i el conflicte. I de la divisió. Guerres del 2008, 2012, 2014 i el que està passant ara. Sí, serà un futur difícil per a Gaza i els nens i nenes. 

"Els palestins hem comès errors, no som sants, no som herois ni víctimes. Som supervivents i ho estem intentant."

"A vegades, només sents una part de la història, la israeliana, i no pots sentir l’altra, la dels palestins i Gaza. I això no és just. Però els mitjans canvien… Si els mitjans clàssics estan cecs, els donarem les ulleres."

Estimades lectores :

                poseu-vos les ulleres 

                        i comenceu a llegir...

                                no us decebrà ni us deixarà indiferents.

 

 Comentat en desembre 2025