RECOMANAT EN MAIG 2025

 RECOMANEM EN MAIG 2025

RECOMANAT A PARTIR DE 6 - 7 ANYS

¡QUE VUELVAN LOS ESTORNINOS!

Colección AÚN APRENDO

Media Vaca, 2024

 

El títol, ben curiós, és una exclamació que mostra un desig, expressat tal i com ho fan les criatures, sense arguments, ni explicacions.

 

En la coberta no trobem ni el nom de l’autor/a, ni de qui il·lustra. En la contracoberta, el nom manuscrit de cadascú/na de les xiquetes i xiquets que han realitzat els dibuixos. Noms escrits en negre i en blanc el nom de Media Vaca, l’editorial on Vicente Ferrer edita els seus peculiars llibres des de fa 27 anys.

Llibres no subjectes ni a les modes, ni a les demandes de l’escola, ni a les del mercat.

Amb aquest llibre s’inicia la col·lecció AÚN APRENDO que fins ara té dos títols més.

Comencem la lectura amb un text informatiu dels estornells i una bella il·lustració realista de Lara Ottoaviani.

Tant el tamany del llibre com els components materials són espectaculars (coberta entelada, paper gruixut, sense brillantor, impecable impressió).

Les pàgines següents mostren les propostes gràfiques que han realitzat les criatures (la majoria xiquets i xiquetes de 6 anys) de les diferents formes de volar d’aquests ocells que van inundar la ciutat de València.

 

S’inicia el relat com un conte tradicional:

““Un día, Trini Simó salió de su casa y vio en el cielo …”

 

Coneixem així la narració que acompanya als dibuixos dels xiquets i xiquetes amb preguntes o frases per explicar-los.

Els diferents plans s’alternen, a l’esquerra el text (fons roig i lletres blanques) amb els dibuixos a la dreta (fons blanc, imatge en negre i roig) junt amb dobles pàgines fins arribar al final amb la imatge de Trini Simó (arquitecta urbana de la ciutat de València) i el títol QUE VUELVAN LOS ESTORNINOS, que va ser també el títol del seu article en EL PAÍS en l’any 2003.

 

També tenim el retrat de cada criatura realitzat per altre component del grup dels participants en EL TALLER DE LOS PÁJAROS.

 

Taller i projecte explicat, detalladament, amb fotografies i amb la biografia de Trini Simó al final del llibre

L’impuls d’aquest llibre és el record i l’homenatge a ella.

 

Una proposta nova i carregada de continguts per a pensar en la ciutat i els seus problemes i les formes de resoldre’ls, però també una mirada respectuosa amb la infància i la seua manera de veure.

 

Aquest llibre ens revela l’apassionant projecte de convertir una xicoteta notícia de El País dels anys noranta del segle passat en un àlbum passant per un taller de creació plàstica on es mescla la reivindicació, l’homenatge i la visió de les criatures.

 

 

 

RECOMANEM EN MAIG 2025

 RECOMANAT PER ADULTS

                                                  OCELL ROIG

                                                 MARY OLIVER

                               Traducció i pròleg: CORINA OPROAE

                                             Primera edició 2018

                                       Editorial: Godall edicions

La millor ressenya del llibre és el pròleg de la traductora Corina Oproae on ens conta tot el procés que ha suposat la traducció.

L’ocell roig revola per tot el llibre on comença i torna a aparèixer al final. La passió, una crida a la vida, a la celebració de totes i cadascuna de les criatures de l’univers i de la pròpia poeta. Representant de l’ànima, la música del cos.

Ens convida a aprendre dels mestres de tota la vida:

          De “l’òliba al matí fosc” / Del “rossinyol al sol ponent”/ Del “vent entre els    

          arbres”/ De “la remor de les ones”

 

Les lliçons dels mestres de tota la natura. La natura sempre present. Olorar, escoltar, sentir externa e interiorment. La natura:

Que et sacseja

Que et pregunta

Que t’enamora

Que et parla

Que t’ensenya

Que et fa recordar

Que et fa enyorar

Que et convida

Que et canta

Que et fa pensar

La natura dels essers petits i les coses petites, la natura com a escola.

La natura de la que l’autora també forma part.

 

L’ocell roig s’explica a si mateix:

“...

I aquesta va ser la, meva veritable tasca, ser la

música del cos. Comprens? Perquè al cos sí que li cal

una cançó, un esperit, una ànima. I a la vegada, perquè tot funcioni,

A l’ànima li cal un cos,

I jo soc tant de terra com ho soc de la inexplicable

bellesa del cel

on m’envolo amb tanta lleugeresa, on soc tan benvingut, sí,

per això em van enviar, per ensenyar-li això, al teu cor”

 

RECOMANEM EN MAIG 2025

 

RECOMANAT A PARTIR DE 7 ANYS 

 

 

Ellen y el león

Crockett Johnson ( text i il·lustració)

Ellen Duthie ( trad. cast.)

Editorial:Wonder ponder, 2024

Guanyador del Premi Andersen a Itàlia l’any 2002 al millor llibre per a lectors de 6 a 9 anys.

—¿Cómo sabes que no lo saben? —dijo el león.

—Porque lo sé todo sobre ellas —dijo Ellen—. Al fin y al cabo, soy yo la que me las he inventado en mi cabeza, ¿no?

—Ah –dijo el león. Ya lo decía yo, que esas cosas no existen.

—Pues claro que existen —insistió Ellen—. Ya te he dicho que las inventé yo misma.

—Sí —dijo el león—, pero…

—¿Lo sabré yo o no? —dijo Ellen, colocándose al león en el hombro de manera que miraba hacia atrás—. Deja de discutir y mantén los ojos bien abiertos.

Dotze contes plens de màgia sense sortir de l’habitació.

L’Ellen és una xiqueta intel·ligent, imaginativa i molt especial. Juntament amb el seu inseparable lleó de peluix —ja un poc descolorit però ple de personalitat— viu grans aventures sense eixir de la seua habitació. Només cal tancar els ulls per viatjar a l’Aràbia en tren, disfressar-se, fugir d’un policia, cantar cançons (encara que no isquen perfectes) o escalar la muntanya més alta del món.

Amb molt poques descripcions però amb diàlegs plens de vida i d’enginy, aquests contes ens mostren la força de la imaginació infantil i el valor de l’amistat, encara que siga amb un peluix. El lleó no parla... però l’Ellen sí. I amb això en té prou per omplir el món de possibilitats.

Les il·lustracions, disposades en petits requadres al marge del text, cada dues o tres pàgines, són tendres, clàssiques i estàtiques, sense ornaments innecessaris ni detalls que distraguen. Ens conviden a centrar la mirada en els dos protagonistes, que no deixen de contemplar-se i conversar, envoltats per una habitació amb un fons nu, gairebé buit, on només apareix allò imprescindible per a fer avançar la història: el calaix on reposa el lleó, el tren on l’Ellen el fa pujar, el sofà que han d’escalar com si fóra una muntanya...

Crockett Johnson —pseudònim del dibuixant David Johnson Leisk (1906–1975)— és també l’autor de la coneguda sèrie Harold i el llapis de color porpra i de la tira còmica Barnaby.

RECOMANEM EN ABRIL 2025

RECOMANAT A PARTIR DE 16 ANYS

ROTUNDAMENTE NEGRA Y OTROS POEMAS

Shirley Campbell Barr

Ediciones Torremozas, 2017

 

 

 

Negre sobre roig. Roig de foc, roig incendiari. Força i contrast. És el primer que sentim en tindre a les nostres mans el llibre Rotundamente negra de la poeta Shirley Campbell Barr, nascuda a Costa Rica i descendent de jamaicans.

Després, en obrir-ho, guardes amb la imatge d'un cap representatiu d'una ètnia i una terra determinada.

I 23 poemes.

Repartits en 4 parts separades entre sí per pàgines en negre, que recorden el fos en negre del cinema, i el contrast amb les pàgines blanques on es troben els versos.

 

1a part: Declaración de principios

En la que reivindica amb orgull la terra on ha nascut i l'ha vista créixer, el ser dona i d'ètnia negra, la seua llengua heretada dels seus avantpassats i les seus cançons, la seua forma de vestir i les seus creences. I ho fa amb molta força en Rotundamente negra, Insistencia, Liberada y Porque me da la gana.

2a. part: ...de manos abiertas...

Parla de l'efecte de la maternitat, de l'amor matern. Li explica a la seua filla els temps difícils en què els ha tocat viure, la por que té no per ella sinó que està atemorida pel que poguera ocórrer-li als seus fills. I, per damunt de totes les dificultats, la força de l'amor i l'afectivitat. I també parla de la solitud, del dolor per l'absència dels que s'han marxat

3a. part: Sueños en mujer

Es naix dona i l'educació ens diu el que és i com actuar com a tal. El dur i amarg que pot ser adonar-nos d'això i acceptar-ho plenament. Però també de la meravella de somiar, de l'aprenentatge i les experiències que vivim i que ens marquen i com arribem a la maduresa sent la suma de tot això.

I acaba amb tres cartes dirigides a les seues àvies on troba a faltar haver-les conegut més.

4a. part: Historia develada...

En aquests poemes li demana comptes a la història de l'oblit en el qual s'ha tingut a les dones i més encara a les dones negres. Reivindica aquest paper.

 

En resum podem dir que és una poesia al voltant de temes com ara el color de la pell, la pròpia existència, la identitat, la seua terra, la llibertat, la seua història. Que fa el recorregut de la identitat d'una persona: el físic, el relacional, el social. Una poesia reivindicativa, que homenatja les terres africanes i a les àvies i avis. De vegades és un crit d'auxili, un missatge del que cal fer per a aconseguir visibilitzar la seua terra. Una poesia d'autoafirmació.

Una poesia plena de verbs que representen l'activisme, la declaració de principis de l'autora, la presa de consciència. Una poesia amb moltes enumeracions de noms i accions. Amb anàfores al principi del vers, al principi de cada estrofa. Una poesia que de vegades no té signes de puntuació i és el propi lector l'encarregat de posar-los. Estructures que, malgrat l'absència de rima, creen un ritme i una força que atrapen.  

 

 

 

 

RECOMANEM EN ABRIL 2025

  RECOMANAT A PARTIR DE 10 ANYS

El fil invisible de la natura. El hilo invisible de la naturaleza.

( Il fili invisibili della natura, 2016)

Gianumberto Accinelli (text)

Serena Viola ( il.)

Helena Aguilà (trad. cat)

Elena del Amo ( trad. cast).

Ed. Del zorro rojo, 2018

«Les vaig recopilar en hores i hores de passejades a l’aire lliure ; i

les paraules per explicar-les

estan inspirades en molts llibres...»(Introducció, pàg.5)

Son històries reals, amb les quals ens convida a eixir a la natura, 

a contemplar-la «no hi ha cactus sense punxes (p.9)» 

a escoltar-la « sovint de les dificultats neixen grans idees (p.36)» ...

però sense intervenir «allà on no arriben els homes, arriben els insectes(P.11)» 

ni tallar els fils que lliguen els éssers vius ...

Si un fil es trenca, cal refer-lo ?

Utilitza la ironia i preguntes retòriques, de resposta fàcil però no vertadera i després analitza i desmunta els raonaments anteriors.«les preguntes son com les cireres, van caient una darrere l’altra( p.46 )

És un recull d'històries molt ben contades, amb gran dosis d’ironia i humor, per ajudar-nos a reflexionar i arribar a algunes conclusions, tal com :

    .- la natura és sabia, molt més que els humans.

    .- la natura està totalment lligada entre si, una acció en un lloc concret desenvolupa unes reacciones en  altres llocs no previstes ni desitjades.

    .- Els avenços tecnològics ( la roda, els avions a reacció, etc ) son fruit de l’observació en animals que ja  ho saben fer des de sempre ( l’escarabat piloter, el pop, etc)?

    .- possiblement la natura seria millor si la humanitat no intervinguera en ella i la respectara tal com és.

    .-.....

I crear un dubte: què la humanitat no siga capaç de respectar la natura ens pot dur cap a la destrucció ? 

 En resum, un llibre imprescindible.

Si en volem saber més,la revista Faristol ho explica molt bé : https://www.clijcat.cat/faristol/critica/-El-fil-invisible-de-la-natura

I si en volem gaudir , no hi ha res millor que llegir el llibre....