RECOMANAT A PARTIR DE 16 ANYS :
Quanta terra necessita una persona.
(antologia de contes)
Lev Tolstoi.
Selecció i traducció de Marta Nin.
Ed.Comanegra, 2023
Cal començar la ressenya aturant-nos en Marta Nin, tant per l’acurada selecció dels contes d’aquest llibre com per l'excel·lent traducció realitzada.
Marta Nin va estudiar Traducció i Interpretació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Al llarg dels anys ha exercit de traductora i intèrpret del rus, l'anglès, el castellà i el català a Anglaterra, Rússia, Síria, Jordània, Itàlia, Malta i Mèxic. Ha estat guardonada pel Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians (2021) i Premi Nollegiu Narrativa a millor obra traduïda (2021) amb I del cel van caure tres pomes.
El llibre duu una introducció de Marta amb detalls que ens orienten sobre allò que tenim a les mans :
«La selecció que presentem és una mostra de la seva evolució com a narrador des del primerenc «Albert» fins al tardà «Dues versions diferents de la història d’un rusc amb el sostre d'escorça de til·ler». (...)
Només li calen poques pàgines per deixar-nos una impressió que ressona dins nostre.»
Son 6 relats curts disposats en ordre cronològic:
»Albert» un retrat de la vida bohèmia,... es pot ser un geni i un borratxo? la defensa de l'art com a manifestació suprema del poder humà.
«tres morts», no es igual la mort segons la classe social;
«La història d’un cavall», una magnífica faula explicada pel propi cavall, tota una lliçó de dignitat ;
«quanta terra necessita una persona» la millor història de la literatura universal, segons J.Joyce;
«dues versions diferents de la història d’un rusc...», altra faula. Davant els mateixos fets no és igual si ho conta l’abegot o si és l’abella obrera;
«després del ball» :«la meva vida es va capgirar en una sola nit, o més aviat en un matí».
Tolstoi tenia la gran virtut de detectar l’essencial. ...Recollia una naturalitat i una certesa hereva de segles i segles de narració.
En una carta, dos anys abans de morir-se, escriu:
«La senzillesa és condició indispensable per la bellesa. El que és senzill i natural pot no ser bo, però l’abstrús i artificiós no ho pot ser de cap manera»
La seua prosa fuig de tot allò que siga artificiós, i s’orienta cap a l’autenticitat i la vitalitat, tal com la prosa homèrica, on la paraula s’ajusta a allò que diu com un vestit transparent.
I aprofita aquesta prosa per retratar, amb una mirada crítica, la societat del seu temps.
Cal llegir-lo, gaudir-lo i encomanar-se de la seua passió per reflectir amb les paraules més adients el món que l’envolta.
Aquesta selecció de contes potser la porta d’entrada perfecta a l’univers de l’autor.
