RECOMANEM EN MARÇ 2025

 

 A PARTIR DE 4 - 6 ANYS

 

En Jaume i els aglans / Jaime y las bellotas

Text: Tim Bowley 

il·lustració: Inés Vilpi

Traducció al català: Susana Tornero

Traducció al castellà: G. Tolentino

Editorial: Kalandraka, 2017

En Jaume va plantar un aglà, però…

Abans que l’aglà pogués créixer,

un esquirol el va desenterrar i el va amagar.

En Jaume va plantar un aglà.

I aquest aglà va brotar, però…

Un conte amb estructura de tradició oral: acumulatiu, amb repeticions, un conte cíclic, de mai acabar.

Amb humor, provocat no tant per la història contada com per la pròpia estructura.

El text narra la resiliència de la natura que resisteix malgrat els entrebancs que pateix. A ella se suma l’actitud positiva del protagonista que insisteix una i altra vegada fins a aconseguir que l’arbre arribe a la maduresa i done fruit.

Alhora, una metàfora del pas del temps: el protagonista és un nen al principi i arriba al final sent un vell. Podria ser la manera d’expressar literàriament el temps que necessita una planta per créixer.

Un format quadrat amb cobertes de cartró, una coberta i contracoberta que mostren el protagonista, Jaume, amarant, feliç amb els aglans. Crida l’atenció la hipèrbole en els braços d’en Jaume: llargs, corbats, acollidors i protectors dels aglans.

Vint dobles pàgines on es conjuminen el text i les imatges, d’un estil caricaturesc i des d’una perspectiva infantil, alternant pàgines bitonals (blau i verd) amb altres monotonals (d’un groc intens, vibrant).

L’autor, excel·lent contacontes, utilitza les estratègies de l’oralitat per a crear o recrear una història ubicada al nostre temps sobre les dificultats que tenen alguns éssers vius per sobreviure. Dedica el llibre a totes aquelles persones que plantaren, planten i plantaran arbres.

Un contrapunt a la manera de vida actual: la immediatesa. El llibre és tot el contrari: la lentitud, la paciència, la perseveració…, finalment donen els seus fruits… i hi ha per a tothom.

RECOMANEM EN MARÇ 2025

 

 RECOMANAT A PARTIR DE 18 ANYS

 

 

El mar terra endins

Text: Nariné Abgarian 

Traducció català : Marta Nin

Editorial: Comanegra, 2023

«Malgrat que la situació era força compromesa, el difunt semblava ben serè, fins i tot feliç.

La viuda i les dones que ell havia estimat s’havien assegut al voltant del taüt,
assaborien vi casolà i, esperonades bé per l’alcohol,
bé per l’aspecte desemparat d’en Simon,
es van anar sincerant en honor a la vida».(pàg16)

 

Un llibre que a més de gaudir-lo intensament et fa reflexionar sobre la realitat i les aparences. Una societat que no és (o no vol ésser) conscient de com en nom de la tradició, la moral i els bons costums tracta injustament a algunes i alguns i quasi sempre són les dones les més perjudicades.

La història transcorre en Berd, un poble petit al nord-est d’Armènia. Una narradora d’històries amb la força de la paraula contada ens atrapa i ens transporta al seu país amb uns personatges molt ben construïts.

Una història carregada d’humor, ironia, tendresa i respecte per la fragilitat humana.

Una història que busca l’equilibri, ressaltant tant els aspectes positius com els negatius de cada persona o grup social:
«no obstant això, la xerrameca miserable, enutjosa i impertinent al voltant del seu naixement la va encalçar tota la vida de manera insistent com un eixam de mosquits damunt un bol de fruita podrida» (pàg. 223)

«Devia ser l’única veïna de Berd de qui ningú no en deia mal ni se’n feien córrer xafarderies»… «es mereixia com a dona el seu trosset de felicitat, i si això significava tenir una relació amb un home casat, endavant» (pàg. 90-91)

Comença pel final, la mort d’en Simon, i els dos dies que dura el dol es converteixen en dues-centes pàgines de records i vivències passades. Cinc històries entrellaçades, que tenen en comú la relació del protagonista Simon amb cinc dones diferents: la dona Melània, l’Elisa, la Sussanna, la Sofia i la Sílvia.

Segons elles, sincerant-se en el vetllatori, Simon les va salvar a totes en un moment de la seua vida en què no veien cap eixida, va ser per a elles una segona oportunitat per a refer-se, estimar-se, creure en si mateixa i començar una nova vida. En canvi, per a Simón era al revés, era gràcies a les dones que havia tirat endavant, sense elles hauria perdut l’enteniment.

I és que Simón, «malgrat la moral puritana que regnava a Berd, no renunciava a les aventures amoroses. Estimava a les dones amb desfici, en cos i ànima……» (pàg. 11)

I quan s’acabava la relació els regalava sempre un detall «-Te n’has de separar de manera que quan te la trobis pel carrer no t’escupi a la cara!» (pàg. 11)

Però a més de la relació amb Simón, aquestes dones tenen en comú que totes elles han estat lluitadores, han patit molt i no s’han conformat amb el lloc que la societat els ha reservat: matrimonis concertats per les famílies sense tenir en compte els desitjos dels joves; rapte de la jove que estima un altre, en una societat que l’obliga a casar-se amb el raptor; maltractaments dintre el matrimoni; casar-se no per amor sinó per lluir un preciós vestit de núvia; casar-se sense amor per desesperació…

Un altre personatge imprescindible en aquesta història és la Vardanuix dita la Guenya «d’ella, en sabia ben poca cosa, només que era curta d’enteniment, incapaç de fer mal…» (pàg. 72), rebutjada socialment: «se l’estimaven i la compadien, però alhora la defugien» però sempre al costat de qui veia patir, encarregant-se de tot i desapareixent després silenciosament.«la Vardanuix dita la Guenya, que tenia la singular habilitat d’aparèixer tan bon punt sorgia la necessitat…» (pàg. 220)

En resum: Una història increïble, molt ben escrita i una traducció excel·lent. Un fresc
meravellós.

E

 

 

RECOMANEM EN MARÇ 2025

 

 RECOMANAT DE 4 A 6 ANYS

 

¿CÓMO ES POSIBLE??!

Text: Peter Schössow 

il·lustració: Peter Schössow  

Traducció al castellà: Eduardo Martínez

Editorial: Lóguez, 2006

Com és possible que jo estiga trista per la mort del meu ocell i els altres continuen amb la seua vida sense més ni més?

Com és possible estar tan sola davant del sentiment de pèrdua?

Com és  possible que aquest dolor que sent siga tan fort?

Existeix la possibilitat de sentir-se acompanyada

Existeix la possibilitat que algú ens pregunte què ens passa

Existeixen la possibilitat de rituals que fan que no estiguem tan soles.

Existeix la possibilitat de l’humor. (Elvis, l’ocell mort, Elvis el cantant famós. Tots dos cantaven)

Davant la mort, en aquest cas la d’una mascota, poden aparèixer els sentiments de ràbia, de  dolor…(la primera part del llibre). Després és el temps de compartir, de parlar, d’acompanyar, el període de dol…

Un llibre que tracta la mort d’una mascota, possiblement de les primeres morts que es pot trobar una persona durant la infància. Amb unes il·lustracions amb dobles pàgines molt uniformes en colors verds de les plantes i blaus de cel i amb uns personatges molt diversos i originals.

RECOMANEM EN MARÇ

 

LAS ALUMNAS

Paula Carballeira

Cuatro lunas

Premio nacional narración dramática 2023 

 

 

En setembre de 2023 el jurat que va premiar “AS ALUMNAS” com Premi nacional de narrativa dramàtica donava els següents arguments per premiar aquest llibre:

“por ser un elogio del magisterio que enseña sobre la duda y el debate. Por sus valores dramáticos, la riqueza de matices y por la recuperación de una mujer referente para la enseñanza gallega, símbolo de la educación moderna, igualitaria y transformadora que proponía la II República”.

“La autora, a través de una investigación rigurosa, propone al público un texto que homenajea a todos los maestros y al modelo de escuela laica, libre y de una pedagogía avanzada”.

 

No és habitual llegir teatre.

La posada en escena amb la presència de les espectadores és l’objectiu dels textos dramàtics. 

 

Però la lectura d’aquest llibre té un magnífic poder d’evocació, que fa que, sense conèixer les acotacions clàssiques ni l’escenari, les lectores ens sentim presents en la intensa conversa de Rosa i Elvira.

 

Aquest text ens porta a 1970, al soterrament de María Barbeito, gran pedagoga gallega, on les que han segut les seues alumnes, Rosa i Elvira, recorden la seua infància amb la mestra i pedagoga i la seua vida actual després d’haver estudiat també magisteri. 

 

La ficció té el poder d’imaginar, d’inventar paraules, diàlegs, imatges, pensaments, … Aquest joc de dramatúrgia conté diàlegs i monòlegs, però també interpel·lacions a les espectadores-lectores, evocant l’època dura on les pedagogies progressistes eren molt escasses i s’alenava el silenci.

 

Es tracta de parlar d’una dona que ha marcat a les dues, en una acrobàcia temporal on els jocs i els records de quan eren a escola són l’impuls per mostrar a les espectadores /lectores els principis pedagògics que defensava Maria Barbeito, i que la II República intentà establir.

 

Uns principis progressistes que la nova pedagogia europea de la primera part del s. XX expandia per a que les criatures foren mirades amb respecte i on es volia que els descobriments, la seua llengua, la responsabilitat social i els valors democràtics marcaren la vida de xiquets i xiquetes.

Però La guerra i la cruel dictadura van fer que es perguera tot allò.

 

Encara que la nostàlgia, l’estima i l’admiració per la seua mestra es recuperen en el moment del soterrament amb una conversa plena d’emoció i reivindicació de la seua memòria.

 

En un moment on s’imposava el silenci, els personatges volen parlar. 

Com diría el poeta “queda la paraula”.

 

 

Recomanat a partir de 16 anys

 

 

 

 

 

 

 

 

RECOMANEM EN FEBRER 2025

 RECOMANAT A PARTIR DE 18 ANYS

 

INTEMPERIE

Jesús Carrasco

Seix Barral Biblioteca Breve, 2013

 

Intempèrie conta la fugida d'un xiquet a través d'un país castigat per la sequera i la violència. Un món tancat sense noms, ni llocs, ni temps. Els personatges són arquetips: el xiquet, l'agutzil, el cabrer, el mestre, el mutilat.

És una història d'aprenentatge i de creixement. Comença i acaba amb un xiquet en solitud però el temps passat amb el cabrer li ha donat eines per a sobreviure. És una aventura iniciàtica en la que el xiquet descobreix la dura realitat que li envolta.

El vell cabrer li ensenya el respecte cap als altres, inclós als morts encara que siguen enemics. I li dona protecció i suport sense paraules amables, sense demostracions afectuoses, només amb gestos i accions.

Escrit amb una prosa escarida, continguda i descarnada no exempta de vegades de lirisme i amb una gran eficàcia emocional del llenguatge. Amb una sintaxi en la qual utilitza frases curtes, ràpides, descriptives.

Una novel·la on la presència de la naturalesa dura i inclement està present al llarg de tota la història i en la qual la dignitat dels éssers humans sorgeix de la pols de la terra.