dimecres, 6 de febrer del 2019

RECOMANEN EN FEBRER 2019


RECOMANAT A PARTIR DE 4-5 ANYS : 



Anna i Valentina/ Ana y Valentina
Parker, Danny (text)
Blackwood,Freya (il·l.)
López, Anna ( trad.)
Ed. Patio, 2017

De vegades, les històries conten només un breu període de temps; per exemple, un viatge en tren. Què fan dues nenes de la mateixa edat quan van de viatge amb la mamà?

Això és el que conta aquest llibre, fonamentalment descriptiu però amb una curta història: allò que fan dues xiquetes que, de manera espontània i natural, juguen abans que arribe el tren, durant el viatge en el tren i després del viatge. Aquests dos personatges, l’Anna i la Valentina, que tant se val si es coneixien abans com si no, representen la infantesa i la seua activitat principal, el joc. Diferents tipus de joc apareixen a les pàgines; tanmateix, el que importa és la seua implicació personal, l'enfrontament per saber qui tria el joc; per això, les protagonistes tenen temps, al llarg de les pàgines, per a trobar-se a gust, per a enutjar-se i per retrobar-se..

Una història en sis breus capítols: andana, horari, per la finestra, perill, vies i destí.

Les il·lustracions de Freya Blakwood aporten una atmosfera de tendresa, de calidesa, amb imatges a doble pàgina i zooms que les allunyen i apropen. Sense dubte, aquestes aconsegueixen major qualitat al llibre.

Llibre dolç, tendre, amable i digne.


RECOMANEM EN FEBRER 2019


RECOMANAT A PARTIR DE 8-9 ANYS : 

8

Contes fil per randa
Kipling, Rudyard (autor)
Woollard, Elli (adapt.)
Altés,Marta (il·l.)
Desclot, Miquel (trad.)
Ed. Blackie Books, 2018

Kipling contava contes a la seua filla una nit i altra més. En 1902, tres anys després de la seva mort amb només 7 anys, va publicar-los amb il·lustracions pròpies .( Just so stories.1902. Precisament així, ed. Juventud, 1998 ).

El que aquesta edició presenta és una selecció i adaptació de cinc dels contes de Kipling feta per Elli Woollard que els ha tornat a imaginar però canviant el gènere original de prosa a poesia, utilitzant estrofes de quatre versos d’art major, la qual cosa l’obliga a fer un altre llibre. 

El resultat és una recreació correcta i respectuosa amb el treball de l’autor, que ajuda a aproximar els xiquets al treball original de Kipling, no pas a substituir-lo.

Els contes que ha triat són:
  • Perquè la balena té la gola que té
Una balena es menja tots els peixos. Només queda un de petit que el convida a menjar humans.
Es menja un xiquet amb barca i tot ( en l’original és un mariner nàufrag damunt un rai) . El xiquet és espavilat. Li fa acostar-lo a la costa i després li clava la barca a la gola. Des d’aquell moment només menja els més minúsculs.
  • Perquè el camell té el gep que té
En principi el camell no té gep. Els animals treballen i mai el camell ajuda, sols diu « Ep. Ep, gepa per gep» . L’encarregat diu que el deixen en pau, tot panxacontent. Però un geni màgic li col·loca una gepa.
  • Perquè el rinoceront té la pell que té
Un home es disposa a fer un pastís de groselles i ve el rino i se l’emporta.
L’home espera que li arribe l’oportunitat de castigar el rino. Quan aquest va al mar a banyar-se i es lleva la pell, se la farcirà de groselles.
  • El nen de l’elefant
En un principi no tenia la trompa tan llarga. Comença a preguntar a la resta i...
  • El gat que anava a la seua
Fa molt de temps, els animals anaven a la seua. Vivien en una cova un home i una dona. A poc a poc van domesticant-los però el gat no deixa de ser salvatge ni tan sols quan mostra que sap cuidar meravellosament del nadó.

A la contraportada del llibre diu:

Meravellosament repensats per Elli Woollard
brillantment traduïts per Miquel Desclot
I bellíssimament il·lustrat per Marta Altés.

Nosaltres subscrivim fil per randa aquestes paraules, en les seues dos primeres afirmacions però a l’hora de parlar de la il·lustració valorem un irregular treball, molt naïf, molt ingenu però poc emocionant en general.
Fem una menció especial a la traducció sempre exquisida de Miquel Desclot.

RECOMANEM EN FEBRER 2019


RECOMANAT A PARTIR DE 14-15 ANYS :








Yo, Leonardo
Steadman, R.( text i il·lustracions)
Libros del Zorro Rojo, 2018



Suposada biografia de Leonardo da Vinci escrita en primera persona por Ralph Steadman.

És una declaració d’amor de l’autor a Leonardo. La seua admiració és tanta que se l’engoleix i suplantant la seua personalitat, l’ofereix després a mode de crònica històrica en primera persona. Steadman és un gamberro, sorneguer,  que mostra amb humor i de manera rigorosa, la seua passió per aquest personatge.


A les primeres pàgines Leonardo agraeix sa mare que li parlara del bé i del mal amb belles raons i que li inculcara l’apertura mental per veure el món com un lloc ple de possibilitats. Aquesta mateixa idea que sa mare li va regalar, la va a mostrar al món al llarg de la història i a nosaltres, lectors, a través d’aquest àlbum.


Al llarg del llibre va parlant de totes les seues incursions en totes les disciplines:pintor,anatomista,arquitecte, paleontòleg, botànic, científic, escriptor, escultor,inventor,músic,poeta,urbanista... i en totes dona mostres de la seua genialitat


Fa un repàs de tota la seua vida, des del seu naixement. Nascut l’any 1452 de Caterina, una mare camperola i un pare notari, des de xicotet es feia preguntes i explorava el món. Inventor des de menut, curiós, dotat d’una intel·ligència magnífica, obsessiu, irreverent, provocador, qüestionat, talentós avançat a la seua època, autèntic símbol del Renaixement.

Obsessionat per volar, conscient del seu desori i bogeria practica la gosadia i diu tot allò que li passa per la màquina de pensament sense entrebancs fent una magistral crònica social i política de l’època:




En política la diferencia entre cómo se debe de actuar y cómo se actúa, en realidad es tan grande  que olvidarlo significa exponerse a la perdición.




Meravellosament il·lustrat pel mateix Ralph Steadman. Utilitza dibuixos del propi Leonardo i els incorpora a les seues il·lustracions que són també d’una originalitat digna d’un geni com era Leonardo. Il·lustra amb l’escena i també amb els esbossos de l’escena (pàg. 64-65).


Honora amb agraïment els seus mestres, cosa que també l’engrandeix més, si cap: l’arquitecte Biagio da Ravenna, Andrea de Verrochio, Paolo Toscanelli,...


El llenguatge és extraordinari, adaptat al Cinqueccento.


 (Davant del penjament d’un conspirador dels Médici escriu):


Me fijé en la boina oscura del pobre hombre, el jubón de sarga negra, la negra ropilla y la holapanda azul de piel de zorro. El cuello de la ropilla estaba forrado de terciopelo y punteado de negro y rojo. Vestía unes medias largas.



En tot moment parla de les seues pretensions, els seus desitjos, els seus pensaments, les seues idees en torn a l’art, a la pintura,... amb un discurs autèntic, com si  fos una autèntica biografia sense torsimany, sense que un altre parle per la seua boca.


És cert que el material amb el que comptem és tan meravellós, la figura de Leonardo és tan excepcional que qualsevol exposició ordenada de la seua vida ja desperta interès.

Igualment, a les il·lustracions, l’autor integra dibuixos i esquemes del mateix Leonardo .

Però Ralph Steadman supera la meravella perquè aconsegueix suplantar la mà del propi geni per a recrear-se i recrear la seua pròpia vida. És difícil i al temps és un joc meravellós buscar què hi ha d’un i què hi ha d’un altre perquè el propi Ralph Steadman destil·la el mateix aire d’home renaixentista.


Había aceptado pintar el retrato de una dama cuyo rostro era de otro mundo […]. Para contentarla y hacerla sentir a gusto, contraté a un grupo de juglares para que, en su rostro —pero sobre todo en su corazón—, hubiera siempre una sonrisa.


Ens queda parlar de la meravellosa edició del llibre per part de Libros del Zorro Rojo que ha cuidat absolutament tots els detalls:  el paper, el format, la tinta, les guardes, la composició...


Tot al llibre és pura delícia. Però m’estic desviant...










RECOMANEM EN FEBRER 2019


RECOMANAT A PARTIR DE 0-3 ANYS:






Dos ratones  
Ruzzier,Sergio (autor/il·lust)
Ed. A buen paso, 2017


És un àlbum per a  molt menuts  amb la màgia que en  tenen els llibres escrits i il·lustrats per la mateixa persona.


Al matí, dos ratolins després de desdejunar galetes, se’n van a remar al llac, veuen uns ous dels que naixen aneguets, se’ls fa un forat en la barca, naufraguen, van a parar a un xicotet illot on un àguila se’ls emporta al seu niu. Allí, esperen famolenques les cries,  però aconsegueixen fugir i tornen a casa per a sopar una deliciosa sopa de cebes i safanòries.


Aquesta és l’aventura que proposa l’autor en un llibre editat en A buen paso  al 2017. Contada així, Ruzzier, que és també il·lustrador, podria dibuixar uns personatges entranyables i carrinclons i aquest hauria estat un dels molts àlbums per a xicotets. Però no és així.

És molt original i fa un intens treball  per a aconseguir despullar el text, cada pàgina té dues o quatre paraules.

Ruzzier es planteja una aventura per a la primera infància en la que la sinergia que es produeix entre el text (desproveït de tots els elements sintàctics innecessaris) i les il·lustracions componen un relat  que no pots imaginar sense les il·lustracions perquè aquestes també conten. Els gestos, el llenguatge corporal, l’escenari, els colors… aconsegueixen una composició magnífica.

Conté els elements narratius d’una aventura: van sols, s’allunyen per diferents escenaris (el llac, el niu, la muntanya, el camí) i s’enfronten a perills (un naufragi, l’amenaça d'ésser devorats,les urpes de l’àguila,...) però el final és feliç, com bé mereixen els llibres per als més menuts. Aquestes aventures tan sols duren un dia i acaben quan cau el sol i s’ha de tornar a casa, a sopar i dormir al seu cau, perquè per a ser extraordinària no fa falta que siga llarga sinó fructífera, plena d’experiències.

El mòbil de la conducta sempre és la fam, la supervivència. Tots volen salvar-se. Els ratolins es llepen els bigots quan troben els ous de l’ànec al niu però se’n van quan els aneguets trenquen la closca. Quan l’àguila se’ls emporta viuen l’aventura des de l’altre costat, tenen por perquè les cries de l’àguila els esperen per empassar-se’ls.

Mitjançant els gestos dels personatges a les il·lustracions, els xiquets poden endevinar qui dels dos ratolins està en cada moment en situació d’avantatge front l’altre... perquè hi ha una situació molt divertida de “ara jo sóc el rei i faig la llei” i en conseqüència, cadascuna d’aquestes situacions genera pensament i empatia. En tot moment és un joc, fruit d’una relació entre iguals que alternen els seus moments de glòria amb l’ullet i la connivència dels lectors.


L’acte de llegir consisteix en formular hipòtesis, comprovar-les i tornar a formular unes altres successivament. Aquest llibre ho afavoreix meravellosament.


Els motius que impulsen l’aventura són els propis dels xiquets, és a dir, no hi ha motiu, és l’esdevenir de la vida qui fa que cada matí dos ratolins isquen del seu cau  i tornen cada dia a menjar-se la sopa guanyada. I així ens conten  i ens compten 1,2,3,... No és un text poètic però l’un, dos, tres i tres, dos, un, es repeteix huit vegades com un bressol i ajuda  als xiquets a recordar i a buscar el ritme i l’eco de la tradició oral.











dimarts, 5 de febrer del 2019

RECOMANEM EN FEBRER 2019


RECOMANAT A PARTIR DE 18 ANYS :






 A banda i banda del petó 
 Pàvlova, Vera 
Dyakonova, Xènia ( trad.)
  El Gall editor, 2017

                       
Qui fa versos no vol recompensa
amb la calma en té prou i és feliç.( p.161)

Són els ecos sonors amb els que volem començar a parlar del descobriment de Vera Pàvlova (Moscou, 1963), una de les majors poetesses de la seua generació.

Són els deus qui li dicten els seus poemes a l’orella. Aquesta és la raó que apunta Pavlova de perquè els seus poemes són tan breus.

Dir que no són sospites sinó somnis
perquè les interpretes al revés;
parlar a l’uníson perquè no t’adonis
que sé que m’has mentit, i no puc més
vagar pel laberint de la mentida,
tot vomitant enganys amb gust de fel
i mentre dorms, xiuxiuejar-te: digues
qui de nosaltres dos és infidel.(P.51)

La seua veu poètica és directa, sense revoltes, transparent, espontània, senzilla, moderna, provocadora, la veu d’una dona que canta l’amor en primera persona, des de la seua experiència vital que va des de la carnalitat i sensualitat d’una jove que explora, de manera íntima, el territori de la pell, a l’espera de l’amant que sap que la moneda és la passió, passant pel desig, la complicitat, la gelosia,...

és de tul, de cotó fi
l’amor abans de dormir

és amarg com un opi fort
l’amor que vetlla una mort

és cansat i tenyit d’enyor
l’amor que no té amor

és sonor, sec, poderós
l’amor més enllà del cos.( p.51)

Amb rima clàssica, humor en diferents moments i enginy espurnejant per a inventar metàfores, la seua poesia l’ha dut a ser guanyadora del prestigiós premi Apolon Grigóviev l’any 2000.

Aquí, oh germans, s’ha adormit
la Vera: als seus versos parlava
de tot el que havia viscut
amb unes paraules tan clares
com si no li haguessin calgut(p.107)

Són poemes acompanyats d’un ritme molt personal que ens bressola en la seua lectura, no en va Vera Pàvlova té formació musical: piano, composició, musicologia.

El destí de les paraules
es potser fer-nos callar.( p.33)

“A banda i banda del petó” es va publicar a Rússia l’any 2004. Dietari en vers d’una relació amorosa. Els protagonistes són una dona russa i el seu amant nord-americà.

El desig és
el desglaç
de la por, i urpada brusca,
i la passió un pas
cap al “jo” d’un “tu” que busca( p.37)


No és fàcil trobar traduccions de la Vera Pàvlova. Per això agraïm aquest llibre traduït al català per Xènia Dyakonova que valorem com a prodigiós per la dificultat d’aconseguir el màxim de lleialtat a la poesia original i demostrar un excel·lent domini de les dues llengües. Xènia Dyakonova (San Petersburg, 1985) és poeta, traductora, crítica literària i professora d’escriptura, ha sigut guardonada amb el premi PEN Català de Traducció Literària l’any 2018 per aquesta obra que hui us presentem i  recomanem amb tot el nostre plaer.