dimecres, 25 de juny del 2014

JORNADAS DE ANIMACIÓN LECTORA 2014 Arenas de San Pedro








Al encuentro de las palabras viaje y bosque



Los héroes de los cuentos siempre hacen un viaje. En muchos casos su destino es el bosque o han de atravesarlo para llegar.

Las razones de su viaje pueden ser diferentes: algunos para liberar a su amada princesa secuestrada por un dragón; otros para buscar el elemento mágico que curará a su progenitor y, algunos otros para conseguir un tesoro o el reino que injustamente les han robado.

Todos acaban victoriosos y consiguen su objetivo. Es más, algunos consiguen todos los objetivos: matan al dragón y liberan a la princesa,  consiguen el tesoro, conquistan el reino donde viven felices para siempre y con la poción mágica salvan al rey de su incurable enfermedad.

En el bosque de Riocantos también se producen finales felices como en los cuentos.¿Será por esa razón que repetimos nuestro viaje al bosque año tras año?

Cada primavera ,Viaje y Bosque son palabras que se encuentran.

Según la RAE :

Viaje1.

1. m. Acción y efecto de viajar.

2. m. Traslado que se hace de una parte a otra por aire, mar o tierra.

3. m. Camino por donde se hace.

4. m. Ida a cualquier parte, aunque no sea jornada, especialmente cuando se lleva una carga.

5. m. Carga o peso que se lleva de un lugar a otro de una vez.



Bosque. (De or. inc.).

1. m. Sitio poblado de árboles y matas.

2. m. Abundancia desordenada de algo, confusión, cuestión intrincada.

3. m. germ. Barba.



Si, la RAE tiene razón, todo lo que dice lo tiene Riocantos.



¿Y en los cuentos…?

El viaje del héroe o heroína conlleva transformación y aprendizaje.



El bosque simboliza el lugar donde se debe afrontar y vencer la oscuridad; donde se resuelven las dudas acerca de lo que uno es; y donde uno empieza a comprender lo que quiere ser.”(Bettelheim, B. (2009) Psicoanálisis de los cuentos de hadas. Barcelona: Editorial Crítica. )



El viaje para  Juan Eduardo Cirlot  es en  su Diccionario de Símbolos :



 “… desde el punto de vista espiritual, el viaje no es nunca la mera traslación en el espacio, sino la tensión de búsqueda y de cambio que determina el movimiento y la experiencia que se deriva del mismo. En consecuencia estudiar, investigar, buscar, vivir intensamante lo nuevo y profundo son modalidades de viajar o, si se quiere, equivalentes espirituales del viaje. Los héroes son siempre viajeros, es decir, inquietos. El viajar es una imagen de aspiración, dice Jung, del anhelo nunca saciado, que en parte alguna encuentra su objeto. Señala luego que ese objeto es el hallazgo de la madre perdida. Pero el verdadero viaje no es nunca una huida ni un sometimiento, es evolución. Viajar es buscar.”



 Y el bosque:

 “Dentro del simbolismo general del paisaje, el bosque ocupa un lugar muy caracterizado, apareciendo con gran frecuencia en mitos, leyendas y cuentos folklóricos. Su complejidad, como la de otros símbolos, redunda en los diversos planos de significado, que parecen todos ellos corresponder al principio materno y femenino. Como lugar donde florece abundante la vida vegetal, no dominada ni cultivada, y que oculta la luz del sol, resulta potencia contrapuesta a la de éste y símbolo de la tierra.



Así que cada cual puede encontrar sus razones.  Pensamos en algunas razones más:

La alegría de las miradas en el reencuentro.

La certeza de la acogida que alivia penas y proyecta energías y esperanzas, libera princesas, consigue elíxires que curan y matan dragones.

La urgencia en el trabajo y la pasión por leer a Bartolome M. Cossío y María Zambrano, el estudio de la dedicación y entrega de las Misiones Pedagógicas (¡Memoria, memoria, memoria!), la búsqueda de las recomendaciones de los críticos literarios …

Porque no estamos en el tiempo de la plenitud y el trabajo es mucho.

Que cada uno lo reparta como quiera.

Elx, Col·lectiu de Literatura, junio 2014

...

Podéis ver los detalles del viaje 2014 al bosque de Riocantos si entráis en la página de

pizpirigaña : http://pizpirigana.es/






dimecres, 18 de juny del 2014

L'ASTRÒNOM






L’astrònom./ El astrónomo .
  Walt Whitman. 
Ed. RBA ,2006







Hi ha llibres escrits per un autor amb manca d'il·lustracions.
Hi ha llibres escrits per un autor i il·lustrats per un altre.
Hi ha llibres escrits i il·lustrats pel mateix autor.

Però, hi ha llibres on és l'il·lustrador qui escriu o rescriu el text, el llibre que ara recomanem pertany a l'últim dels casos.


A partir del poema de Walt Whitman : 

QUAN VAIG SENTIR L’ERUDIT ASTRÒNOM…

Quan vaig sentir l’erudit astrònom,
quan les proves i els números estigueren col·locats davant meu,
quan em foren mostrats els mapes i els diagrames, per tal que els sumés, dividís i mesurés,
quan, assegut a la sala de conferències, escoltava l’aplaudit astrònom,
tot d’una em vaig sentir inexplicablement las i fastiguejat,
fins que, esquitllant-me, vaig sortir a fora,
a passejar dintre la mística humitat de l’aire de la nit,
i, adesiara, en el perfecte silenci,
alçava el cap per mirar les estrelles.
(Trad. Agustí Bartra)http://www.mallorcaweb.com/magteatre/poesiaanglesa/whitman.html

l'il·lustrador Loren Long reescriu una història paral·lela amb les seues pròpies il·lustracions. Els versos de Whitman conten una vivència en primera persona que el poeta experimentà en una conferència sobre astronomia, Loren la recrea protagonitzada per un nen, pot ser l'ànima del poeta o senzillament una manera d'apropar aquest poema- llibre als infants.

Les imatges, a vegades en una pàgina, altres en doble pàgina, estableixen un diàleg al llarg de la història entre dues idees : la idea de l'univers que assolim mitjançant  l'observació directa o amb la imaginació, i la idea que els científics tenen i ens donen d'aquest univers.

Així, passem des de la primera pàgina on s'imposa la immensitat d'un paisatge crepuscular, ( clar homenatge al pintor americà Hoper) , fins a la següent doble pàgina on ens sorprèn la grandiositat d'un edifici clàssic que es sobreposa a la nit per un intens focus de llum. Aquesta lluminosa edificació contrasta amb la penombra on apareixen nímies figures que són endrapades per eixa casa del saber i de la ciència.

Al seu interior, les clàssiques columnes, la simetria de l'escala, el predomini de les formes geomètriques i l'exagerada dimensió de tot el que hi ha respecte a les persones, mitjançant perspectives de plànol general, donen sensació de solitud, fredor i llunyania; expressen també l'enorme distància entre el coneixement científic i l'experiència personal.

En eixe auditori, atrapat en una gama d'ocres i altres colors de gama calenta, es troba un nen que vesteix com un adult, amb roba seriosa adient a un esdeveniment important. Mentre els adults parlen animadament - figures i rostres que ens recorden altre il·lustrador americà de literatura infantil, Chris Van Allsburg - la llum es concentra en el protagonista, totalment absort en dibuixos i instruments astronòmics; un primer plànol ens mostra una mirada d'incomprensió, perduda en no sabem quines històries a través de l'espai.
El protagonista és conduït a la força entre cossos adults sense rostre mentre mira enrere enyorant eixes escales on fa poc gaudia de les seues fantasies.

Caminen, com un ramat, rígids, autòmats, cap a la sala on es fan els discursos, on es diuen les paraules estranyes.


El nen no entén les dades abstractes que diu l'astrònom i deixa d'escoltar; una altra vegada es troba sol amb els seus pensaments, agafa la seua joguina, que pot manipular i amb la que pot imaginar.I arriba un moment en que abandona el museu sideral eixint a la nit que desplega davant d'ell un mapa d'astres desconeguts. Aquest edifici seriós s'empetiteix fins a desaparèixer en les últimes pàgines del llibre. El contacte directe amb el màgic i enlluernador espai nocturn s'imposa a les paraules raonades i explicatives.

L'infant es desplaça fins arribar a un lloc on la nit es manifesta amb tot el seu esplendor i una imatge, en primer plànol, de la seua cara somrient i il·lusionada, apareix davant dels lectors.

Finalment, es contempla de nou una visió general del paisatge estrellat i la figura del nen que, sobtadament, s'ha llevat eixos vestits, símbols de la seriositat, de la rigorositat científica, per a gaudir de la mirada innocent i jugar a que és possible imaginar un univers on es puguen realitzar viatges amb la seua nau espacial de joguina.

Recomanat a partir dels 8 – 9 anys

Comentat en Març 2014


diumenge, 1 de juny del 2014

A la sombra del maestro.



A la sombra del maestro
Juan Farias
edit. Shalaklibros, 2012



Quan menys és més.

En huitanta pàgines i una lectura de quaranta minuts, Juan Farias ens fa viatjar a un poble  de la postguerra, “orilla mar”, poble d’un ric (el regidor) i pobres (el mestre, el boig, el retor, Pedro, Paco, la Marola, la Marta...). Cap personatge secundari per a un escrivent fedatari encarregat de mostrar com passa la vida.

Amb una estructura deliciosa, una sintaxi perfecta i un llenguatge concís i magistral, Farias fa un autèntic treball d’abstracció per a convertir un text en una ànima capaç d’emocionar-nos.

"Al maestro, por empeñarse en enseñar, que es decir verdades, le quitaron la escuela. Lo hicieron con un informe a la autoridad competente, que era amiga del alcalde y su socia en un negocio de maderas. Esto no sirvió de mucho, que el maestro se hizo furtivo y salió a buscar alumnos por las corredoiras, en la playa y arriba, en los penedos"   (p. 43)

Agraïm a l’editorial Shalaklibros la reedició d’aquesta joia i oferim un homenatge a Juan Farias, autor que considerem és la nostra gran aportació a la literatura infantil i que tenim l’obligació de tornar a reivindicar.

I si voleu continuar fent un tast, podeu llegir la presentació que Antonio Basanta Reyes va fer del llibre.
http://www.fundaciongsr.com/uploads/contenidos/doc/575-1-PRESENTACION%20JUAN%20FARIAS%202013.pdf

Edat recomanada: A partir de 10-11 anys

Comentat en : maig 2014