dimarts, 11 d’abril del 2017

RECOMANEM EN MARÇ 2017


RECOMANAT A PARTIR DE 1-3 anys


 


L’arca dels animals /El arca de los animales
Marianne Dubuc ( autora/ il·lustradora)
Solà , R. (traducció)
Ed Juventud, 2016



Versionar d’una manera crítica i apropiar-se dels relats bíblics. Amb l’excusa de la llegenda de l’arca de Noè es mostra una xicoteta història per a molt menuts en la que els animals són els protagonistes.

Un llibre d'humor que conta la vivència d'animals molt diversos en una barca per a protegir-se de la pluja. Amb petites endevinalles plàstiques Dubuc planteja el viatge com avorriment o divertiment segons cadascú.

Riurem amb les dificultats d'eixos animals dins de la barca: hi ha problemes d'espai, per divertir-se juguen cadascú d'una manera diferent, arriba la fam i pensen en menjar-se, també hi ha moments de col·laboració per a salvar-se i de desesperació perquè ja no s'aguanten. Quan els instints primaris estan a punt d'esclatar, l'ocell, representant del súper jo, busca solucions fora de la barca i troba terra per a que tots els animals puguen baixar i instal·lar-s'hi.

Les il·lustracions tenen la seua força en les línies del rostre que donen l'expressivitat necessària per a gaudir de cadascuna de les imatges: mal humor, desànim, sorpresa, descans, desesperació ... Davant d'un text molt senzill, les il·lustracions gaudeixen d'una gran varietat en el color, en l'actitud, ... La primera imatge (tots apinyats en una illa) ja és molt divertida.

Manté les pautes dels llibres dels menuts i el format també acompanya la proposta.

L'autora :

Marianne Dubuc és llicenciada en disseny gràfic per l'escola de disseny de la UQAM (Quebec, Canadà). La seva carrera com a autora-il·lustradora de llibres per a nens va començar amb la publicació del seu llibre El mar (La mer) , per Edicions La Pastèque el 2007. Però el seu èxit internacional li va venir amb la publicació de Davant de casa meva i El carnestoltes dels animals (tots dos publicats en català i castellà ). Des de llavors ha escrit i il·lustrat més de 12 llibres i moltes coses més. Ha rebut premis tant en el estranger com a Canadà, com el Premi al millor llibre infantil del Concours Lux el 2008 o més recentment, el 2014, el Governor General's Literary Award atorgat per The Canada Council for the Arts.

RECOMANEM EN MARÇ 2017


RECOMANAT A PARTIR  DE 6-7ANYS



El gos negr
Levi Pinfold ( autor/ il·lustrador)
Viciana,Pilar (trad)
 Ed. Nubeocho, 2014

 

El perro negro
Levi Pinfold ( autor/ il·lustrador)
Sinclair, Robin(trad)
Ed. Nubeocho, 2014



 
medalla Kate Greenaway 2013 ( al millor llibre il·lustrat de l’any)

Un conte d'autor escrit a partir de la Tradició Oral. Aquest llibre es basa en una llegenda tradicional del folklore anglès, en la que un gos negre apareix de nit i se’l relaciona amb les forces del mal. Replega d'aquesta Tradició el número tres: tres germans davant del perill. La germana més petita, una important aportació d'aquest llibre, s'enfronta amb valentia al gos mentre els seus germans majors es deixen dominar per la por. Amb astúcia juga amb el gos fent-li passar per llocs molt estrets, molt petits i d'aquesta manera va guanyant-se la seua amistat fins arribar a la transformació: el gos empetiteix i ja no resulta una fera.

Un conte que repeteix una mateixa estructura afavorint la seguretat de les lectores i facilitant la seua lectura i memorització. Igual que als contes, apareixen estructures rítmiques breus.

Cal destacar l'humor en situacions com ara, cada membre de la família veu al gos més gran: un tigre, un elefant, un dinosaure ...La grandària és la metàfora de com ens enfrontem a la por. Quant més por li tens més gran ho veus i si t’enfrontes a ell, cada volta, és més menut.

Les il·lustracions tenen una estructura pensada: alternança de vinyetes a les pàgines de l'esquerra i imatge de pàgina completa a la dreta; totes elles corresponen a l'interior de la casa. Tanmateix, quan la petita eix de la casa, apareixen les imatges a doble pàgina. Alternança de plans detalls i plans generals. Les imatges acompanyen d’una forma magnífica el relat, perquè són les grans les que donen una visió general i les imatges menudetes que queden a l’esquerra les que van als detalls i marquen les accions seqüenciades.

Les il·lustracions en aquest llibre tenen un doble aspecte narratiu - descriptiu: a banda de la sinergia amb el text, constitueixen un joc d'entreteniment, de recerca i enumeracions d'objectes que apareixen en les imatges de l'interior de la casa.

L'autor:

Pinfold és un gran autor i il·lustrador anglès admirador de Sendak i David Mackee, que aconsegueix transmetre'ns sensacions com l'angoixa i la por  amb il·lustracions molt detallistes i plenes de tendresa.


RECOMANEM EN MARÇ 2017

RECOMANAT A PARTIR DE 10-11 ANYS :

 


 Mundinovi
Juan Carlos Martín Ramos (texto)
Federico Delicado (ilustración)
Factoria K de libros, 2016
 
VIII PREMIO INTERNACIONAL CIUDAD DE ORIHUELA DE POESÍA PARA NIÑOS
PREMIO FUNDACIÓN CUATROGATOS 2017
Homenatge sentit a la titella, amb personatges clàssics del teatre de titelles.

Poemes amb ritme i musicalitat i unes magnífiques il·lustracions, encara que la qualitat dels poemes és desigual.

Es tracta d'un llibre agrupat en tres blocs:

el primer amb poemes on un titella conta qui és " un titella percusionista i poeta", d'on ve " d'una gran família de titelles de guinyol", on dorm " en una maleta on s'acaba de despertar" què fa " sóc bufó i sóc l'heroi d'aquesta companyia".

El segon amb poemes on apareixen diferents personatges del teatre de titelles, personatges de conte que sempre repeteixen la mateixa història:

"Senyores i senyors ací està monsieur Guinyol', "Penjada de cinc fils vè i va la tia Norica", "Maese Trotamundos poeta, rodamón i aventurer", " a la pamxa de don Cristobla cap la lluna i el món" .

El tercer i últim bloc petits diàlegs rimats que conformen breus escenes per a un teatre de titelles: " un poeta que demana a la lluna els seus secrets", "un pallasso i la seua ombra que vol somriure", " el faroner que es fa amic de la balena", "un bufó que conta, que bota, que riu per al rei" personatges d'eixe món petit i màgic.

L'autor a travès d'estructures poètiques de quatre versos amb rima assonant ens va endinsant al llarg de les pàgines en el món del teatre de titelles envoltats alhora de màgia, lirisme i humor.

En aquest llibre els poemes queden enllaçats per un fil conductor que comença en l'escenari físic del teatre, continua amb els personatges i acaba en la representació.

Les il·lustracions de Federico Delicado destaquen pels colors forts de les titelles contrastant amb el negre i blau de cada bloc del llibre. Contrasten també les figures dels ninots ressaltant la seua inanitat amb les figures dels titellaires properes al realisme, potser siguen autoretrats o retrats d'artistes conegudes per l'autor, com ara Villafañe.

RECOMANEM EN MARÇ 2017

RECOMANAT A PARTIR DE 18 ANYS :

 

 El palacio azul de los ingenieros belgas

Argüelles, Fulgencio

El Acantilado, 2003

( Premio Cafe Gijón 2003 )


En una entrevista , el autor ens resumeix de manera magistral els dos mons que conviuen a la novel·la :

D'un banda :
Una clase acomodada que poseía el poder porque era dueña del trabajo, de la salud, de la educación y hasta del agua y del aire. Falsos filántropos con las conciencias lavadas por la Iglesia que promovían mejoras sociales con la única finalidad de aumentar la productividad y por lo tanto sus ganancias. Por el contrario, va creciendo ese pueblo explotado que trabaja de sol a sol por poco más que la comida, y surgen las revueltas. Este es el paisaje de fondo. En primer término están las historias de los diferentes personajes.

De l'altra :
Cuando uno lo ha perdido todo, cuando nada de lo que toca es suyo, ni siquiera la educación de sus hijos, ni el agua que bebe, ni el aire que respira, cuando a uno le roban el futuro y le obligan a jugarse la vida cada día para poder sobrevivir, entonces uno recoge el poco coraje que le queda lo junta con otros corajes y todos los corajes juntos agarran banderas y disparan fusiles y apenas nada queda para perder y renace la esperanza que es la vida.”
( Entrevista a Fulgencio Argüelles por Luis García.
http://www.literaturas.com/v010/sec0410/entrevistas/entrevistas-02.htm)

Una novel·la històrica on la força dels personatges supera el context històric; Compren des de l'any 1927 fins 1934 (...dictadura de Primo de Rivera, segona república , revolució d'octubre ...).
Tracta del recorregut iniciàtic d'un adolescent cap a la maduresa, narrat en primera persona. La novel·la no destaca pels fets que conta sinó per les vivències dels personatges que envolten a Nalo , i que podem diferenciar en dos tipus : 
 
Personatges que representen al poble:
L'avi de Nalo que passa per moments de crisis i moments de vida plena, i que considera la revolució científica com el seu projecte vital.
L'avia de Nalo amb la seua parla popular, un refrany per a cada moment, una dona amb el paper de dona resignada i poruga als canvis.
Lucia, germana de Nalo, una dona que trenca amb el paper que la societat de l'època li vol assignar, sensible a la poesia i conscient que ella marca el seu propi destí.
Eneka, jardiner del palau blau, autodidacta i amant dels llibres,que analitza la realitat social de manera pacifista i proclama la revolució cultural.
Aida, filla d'Eneka, Aripio, anarquista i Basilio el rus, activistes i representats de la divisió que va existir a l'esquerra en la lluita per la consecució de la República.

Personatges que representen a la burgesia:
els enginyers belgues, amos del palau blau, de les fàbriques, de les mines, amos de la supervivència de la gent del poble. Preocupats només pel rendiment econòmic i allunyats dels sentiments del poble.
Georghe, la dama belga, obcecada en la seu situació personal i enamorada de l'avi de Nalo amb el que viu un romanç. Juntament a Elena, filla del enginyers i amant de Nalo, representen la vida burgesa, aliena a la revolució que es desenvolupava en eixe moment.

La història està ben contada amb un llenguatge molt acurat que recorda, en alguns moments, als textos clàssics. Pot resultar un poc repetitiu en la seua estructura l'alternança continua entre les escenes amoroses de Nalo amb les diferents dones del palau blau i els mítings sociopolítics sobre la revolució.
Trobem a la seua lectura moments atractius com ara, les cites als clàssics per part d'Eneka, els versos recitats per Lucia, les arengues a favor dels drets de la gent del poble, els refranys de l'avia que connecta amb la sabuderia popular, el sentiment col·lectiu de l'avi de fer obres amb les mans del poble per al poble, ...

Una novel·la crítica i realista, que combina amb encert la literatura popular, els mites i la literatura clàssica. En eixe context històric d'incerteses, el llibre deixa una porta oberta a l'esperança.


 

RECOMANEM EN MARÇ 2017


RECOMANAT A PARTIR DE 10-11 ANYS:


 El pare Mumin i el mar
 Tove Jansson ( autora/il·l,)
 Salvany, M. ( trad) 
 La Galera, 2011


 Papá Mumin y el mar
 Tove Jansson ( autora/il·l,)
 Giménez, M.y Sánchez,P.(trad)
 Siruela, 2011







Són ja molts anys que l'escriptora i il·lustradora Tove Jansson va fer la seua incursió al món de la literatura infantil amb els personatges anomenats "els mumins", tot un munt de llibres al voltant del món mític d'aquests sers fantàstics. Llibre publicat en 1965, hi ha qui pensa que ha envellit, que li manca ritme i vitalitat, i que les aventures que narra no sedueixen ja. El text s'acompanya d' unes imatges dibuixades en blanc i negre, que tenen la funció d'adornar la pàgina, no fan aportacions a la història. Cal recordar que en aquella època, les editorials entenien que els llibres per a més majors havien de tenir poques il·lustracions.


Però, de què parla realment l'autora en aquest llibre :


D'una família singular, on la llibertat individual i el respecte a la manera de ser dels altres configuren la vida diària: Ell parlava i els altres membres de la família deixaven un moment el que estaven fent per escoltar-se'l i donar-li la raó. Després tornaven a la feina ( p.8)


D'una relació entre pares i fills i entre germans basada en la confiança, i la plena autonomia. En tots destaca la curiositat, l'afany de descobrir coses noves : Doncs a mi m'agradaria dormir a l'aire lliure sense llit ni res - va dir la petita My ( ...) Fes-ho si vols,- li va dir la mare- Si es posa a ploure vens cap a dins i llestos.(57)


D'una integració i una interrelació plena amb la natura, que està tan viva com nosaltres : aquesta illa és viva...igual que ho són els arbres i el mar. Tot al meu voltant és viu (p..208). Ell volia entendre el mar. Si no l'entenia, no se'n podria formar mai una opinió. (185). El mar és una criatura immensa. Hi ha dies que està de bon humor, i n'hi ha que no ho està tant...És impossible entendre'l... Però si a un li agrada el mar, no té altre remei que acceptar-lo tal com és. (201)


Com qualsevol família, conviu amb els seus conflictes: frustració del pare per no sentir-se útil: D'ençà que havien arribat a l'illa s'havia fet un tip de treballar, però no li havia servit de res. Tot li sortia malament...(102); la rivalitat entre els germans: Es passa el dia inventant-se coses per veure si me les empasso ! (71); la nostàlgia: la mare, però, s'havia posat un pel trista (160)
 

De tots els membres d'aquesta família de trols, necessitem destacar la mare, assabentada de tot el que passa al seu voltant : sap les passes de la seua filla My, s'adona del creixement del seu fill Mumin, ajuda al pare en els moments de dificultat i és ella qui ho resol, es preocupa pel pescador i l'acull a casa seua , etc. És el personatge que dóna seguretat en totes les aventures contades al llarg del llibre:Caminava per l'illa amb seguretat, la seguretat que li donaven la foscor, el brogit del mar i les coses que li havia dit la mare.(178).


El llibre està dividit en diferents capítols i cadascú d'ells conté una petita aventura d'un membre de la família. Amb 'humor i optimisme aconsegueixen superar-la, cada membre d'una manera diferent i no sempre amb final feliç.