RECOMANEM EN NOVEMBRE 2023

 RECOMANAT A PARTIR DE 8-9 ANYS

Afortunadament/Afortunadamente

Remy Charlip

Ed. Lata de sal

 

 

Afortunadament és un àlbum sobre l’oportunitat, sobre la casualitat, sobre la vida, que tanca una porta i obre una finestra. Si no passa una cosa, passarà una altra que no té perquè ser dolenta, és només una oportunitat per a continuar un camí, sortejant entrebancs. El que importa és donar una solució bonica a la vida.

 

És un llibre il·lustrat amb una curiosa estructura: cada doble pàgina (i en té denou) planteja una situació a les lectores i lectors i col·loca Nes, el protagonista, en un trànsit, en un moment crític, del qual depèn un canvi radical o molt important. Aquest canvi de vegades és una sort i d’altres és una dissort, per això cada doble pàgina comença amb un Afortunadamente... o Desgraciadamente...Nes es va escapolint de l’entremaliat atzar, l’altre protagonista d’aquesta història.  No pot evitar que el paracaigudes tinga un forat,  ni tampoc caure en un oceà ple de taurons, ni arribar a una illa plena de tigres. Tot i que fa el que pot, nadar i córrer molt ràpidament, excavar molt bé... la vida està plena de riscos inevitables.

 

És un llibre sobre la resiliència. És bo sospitar que a la vida tindrem dificultats, és important entendre que la nostra actitud coratjosa ens ajudarà a enfrontar-nos però també és important saber que l’infortuni, de vegades, també és inherent a l’ésser humà. Això ens prepara per a acceptar la frustració i  arriscar-nos a viure amb plenitud i consciència.

 

Convida a generar hipòtesis, a resoldre cada situació (que és gairebé un enigma), un envit temptador a la intel·ligència i la fantasia  de la lectora i el lector.

 

Les imatges també constitueixen un element narratiu que dona moviment d’esquerra-dreta i de dalt-baix amb un zoom que ens apropa o allunya allò que passa donant lloc a plans generals i detalls. Acompanyen el joc Afortunadament/Dissortadament jugant amb l’alternança entre una doble pàgina a tot color i una altra amb escala de grisos.

 

Comença amb una llegenda a les guardes amb una ressenya de les coses que van passar l’any 64, que és l’any en què Remy Charlip  va escriure aquest llibre. L’autor, escriptor, il·lustrador, director de teatre, dissenyador de vestuari, professor... es va definir a sí mateix com a “un esperit lliure”.

 

 

 

RECOMANEM EN NOVEMBRE 2023

Recomanat: + 18 anys

             

     La meitat evanescent  Brit Bennett   Ed. Periscopi, 2021 

     La mitad evanescente Brit Bennett  Ed.Random House, 2021   

                                 Trad. Cat: Marc Rubió

                                 Trad. Cast: Carlos Milla

Narra la història de dues bessones, Desiree i Stella Vignes, viuen a Mallard, poble situat a l’estat de Louisiana on els seus habitants són majoritàriament d'ètnia negra i altres amb la tonalitat de pell més clara. Elles als setze anys deixen d’anar a l’escola, se’n van del poble, viatgen a Nova Orleans i comencen a treballar. A partir d’aqui cadascuna pren un camí diferent. Mentre Desiré al poc temps pensa en la  possibilitat de tornar al poble, Stella té clar que vol quedar-se. Un dia li deixa una nota a la seua germana “Ho sent bonica, però haig de fer el meu camí”.

Stella renuncia a la seua ètnia, vol tindre una identitat nova com a dona blanca, coneix al seu home Blake Sanders, estudia, va a la universitat i viu en una comunitat privilegiada de Califòrnia; en canvi Desiree assumeix la seua negritud, es casa, té una filla, Jude però torna a Mallard degut al maltractament del seu marit. Aquest contracta al detectiu Early que investiga on està Stella. Desiree s’enamora d’Early, decideixen viure junts amb Jude.

L'autora fa un salt temporal en la història on les filles ,Jude, filla de Desiree i Kennedy, filla de Stella, seran les protagonistes. Cadascuna d’elles afronta de manera diferent la seua vida segons l’actitud de les seues mares. Jude és lluitadora, reivindicativa pel seu color i el seu futur, empàtica ajudant a la seua companya trans Reese a realitzar el pas a home; en canvi Kennedy té dificultats per tindre un treball com actriu, es baralla amb la seua mare perquè aquesta no accepta que la seua filla tinga eixa professió. D’aquesta manera Bennett manifesta les típiques expectatives dels pares respecte les filles i fills i la necessitat de posar distància amb la mare.

També exposa que hi ha persones que basen la seua vida en la mentira i en els secrets, com el personatge de Stella que no vol relacionar-se amb les persones de color, menteix a tothom amagant el seu color, fins i tot a la seua filla perquè no vol perdre els seus privilegis, la seua posició social; però Kennedy, la seua filla s’entera que és una mentidera. A partir d’ahí s’estableix una relació entre les dues cosines, Jude i Kennedy.

Brit Bennett a través del personatge de Stella expressa el remordiment i la culpa que tenen determinades persones comportant-se de manera freda i egoista com Stella quan va a Mallard, veu a la seua mare amb Alzheimer, observa els pocs diners que tenen per a viure; aleshores li dona a Early el seu anell amb un diamant perquè el venga, se’n torna a la seua casa per continuar amb la seua vida.

L'autora acaba la història amb la mort de la iaia, Adèle Vignes: un final on apareix la frustració per l’absència de Stella al soterrament de la seua mare; i amb Jude i Reese que estan al riu, ací Bennett mostra una metàfora vital, la necessitat de continuar la vida oblidant no sabem què.

Bennett diu: “Mallard va sorgir d‘una història que m’explicava la meua mare sobre un poble obsessionat pel to de pell dels seus habitants. Aquest poble no existeix al mapa, me’l vaig haver d’inventar”

El relat tracta del que marca d’on venim, de la nostra procedència, del nostre creixement personal i de com influeixen les decisions que prenem en la nostra vida.

Personatges molt ben construïts en els que l’autora reflexiona no sols sobre l’ètnia, sinó també sobre la identitat.

L’autora mostra el comportament dels personatges però no els jutja.

Aquesta extraordinària novel·la és la segona de Bennett, jove escriptora afroamericana.

 

 

 

RECOMANEM EN OCTUBRE 2023

 

 Recomanat a partir de 10-11 anys

                             

 

                                     Versos de calendario

                                Juan Carlos Martín Novoa

                                   Il·lust: Teresa Novoa

                                  Ed. Kalandraka, 2022

 

El llibre és un conjunt de poemes agrupats per les estacions de l’any.

Comença amb un poema que dona títol al llibre i que és una invitació a llegir poesia en qualsevol moment del dia i en qualsevol estació.

Després li segueixen 4 apartats formats per una cançó que fa referència, cadascú d’ells, a una estació més 6 poemes, alguns dels quals parlen de celebracions d’eixa època de l’any.

I acaba amb un avís final que és una invitació a rellegir el llibre que sempre estarà obert per si decideixen tornar a ell.

En l’apartat cançó de tardor (poema sobre fons marró) trobem entre altres, la metàfora de la creació literària a través dels arbres que perden les fulles, on les paraules i els llibres abonen els paisatges de la imaginació. També un record, des de l’afecte, al mestre de la nostra infantesa que ensenyava a multiplicar somnis i donava llum als dubtes i ombra a les certeses.

En l’apartat cançó d’ hivern (poema sobre fons gris) trobem que en les pàgines dels contes tenim un bon refugi pel fred de l’hivern. I el record del pati del col·legi en els dies de pluja.

En l’apartat cançó de primavera (poema sobre fons verd) les lletres de l’abecedari convoquen pardals, branques, insectes, la mar, el vent, el riu...Versos sobre les mil maneres de llegir i on l’art i la ciència s’uneixen encenent llums i obrint portes.

En l’apartat cançó d’estiu (poema sobre fons groc) les anàfores ens conten com arriba l’estiu al calendari, ens apropen els poemes a la nit de Sant Joan amb les cendres de les fogueres, la lluna i el matí. La fugacitat de les estrelles que podem veure en un instant o no veure mai.

Els poemes són de diferent temàtica, tenen ritme, musicalitat i s’ajusten a les estructures poètiques de tradició oral. L’autor té ofici i es nota en la qualitat dels seus poemes encara que  no arrisca perquè beu dels clàssics als que homenatja i dels que fa referències: Lorca, Alberti, Machado... Edició molt cuidada. 

 

 

RECOMANEM EN OCTUBRE 2023

 NO RECOMANAT

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El vestit de tan se val/ El traje de lo que no importa

Sylvia Plath (text)

Il·lustració : Rocío Martínez

(Trad.cat): Hara Kraan

(trad.cast): Xesus Fraga

Ed. Nórdica,2021

És una divertida història, on el primer que ens crida l'atenció és el seu títol, una miqueta enrevessat, però atractiu al mateix temps.

El protagonista de la història és el xicotet de set germans, com ocorre en els contes de tradició oral. És l'oblidat. Rep el que no vol ningú, i és l'únic de tot el poble que no té vestit, i somia el que faria si ell tinguera un.

L’autora juga amb els nombres màgics de la literatura, el tres (tres lletres per al seu nom abreujat, Max, el seu cognom, Nix, la muntanya tenia tres cimeres …, i el set ( son set germans, ell és el que fa set i té set anys)

Un dia apareix un paquet que no saben a quin membre de la família va destinat perquè el nom s’ha esborrat, ni qui l'envia i, a partir d'eixe moment, comença, cadascun, a descriure que podria haver dintre, somiant en alguna cosa que li agradaria.

En obrir-lo veuen un vestit magnífic,... per a qui serà? Per ordre, començant pel pare, i fins arribar a Max, tothom el vol per les qualitats que li troba, però tothom acaba desistint perquè pesa més el possible rebuig que puga produir en la gent del voltant.

Fins que li arriba el torn a Max. Tots estan d'acord que siga per a ell, ja que no té vestit encara. La seua resposta és clara, se’l posarà: “hui, demà i passat”,

Es posa el vestit perquè vol, desmuntant les efímeres excuses dels seus germans i adduint el seu propi criteri, sense perdre la seua identitat i sense deixar-se influir per ningú, i convertint en aspectes positius tot allò que els germans qualificaven de negatiu.

El llibre per la seua estructura es presta a la seua lectura o narració en veu alta, ja que conté nombroses enumeracions: accions, noms, personatges, animals, vestits, descripcions ... donant informació i seguretat.

Tot això amb els ingredients de sorpresa, color (poc freqüent), humor i acció trepidant, com podem veure en la costura, “en un plis plas”, en set ocasions.

Destaquem les il·lustracions de Rocío Martínez, inclusives, acolorides, expressives, amb multitud de detalls, amb diferents perspectives, que parlen per si soles …, però considerem que hi ha una desajustada relació text-il·lustració, les pàgines mereixen una altra disposició i un altre format (de majors dimensions).

Malgrat compartir la tesi del llibre respecte a valorar la formació de la identitat i criteri propi davant la resta de la societat. I mostrar-lo de una manera poètica, des de la tradició oral i amb humor, no podem recomanar-lo per la quantitat d'errors tant tipogràfics (en la versió catalana) com la mala composició-maquetació del llibre (en les dues versions, català i castellà) i, des d'ací, demanar a l'editorial que esmene els errors. Editorial que es caracteritza per la seua cura i qualitat.