dissabte, 25 d’octubre del 2014

RECOMANEM EN SETEMBRE 2014

 A PARTIR DE 4-5 ANYS  :





Títol: En patufet // Garbancito  
Autor:  Olalla González ( adaptació)
Il·lustrador: Marc Taeger   
Editorial: Kalandraka, 2009/ 2011



Tal com diu l'autora és una recreació del conte tal com el contava la seva àvia. És un conte de tradició oral, molt popular i amb innombrables versions. La de Joan Amades, per exemple, té un final molt diferent a aquesta.
La versió que tenim a les mans manté el ritme i està ben contat. I les il·lustracions són esquemàtiques, molt properes a la infància.
Encara que  per a les primeres edats mantenim que és millor el conte relatat oralment, sense suport escrit, també és important tenir bones versions escrites dels contes populars, com ho és aquesta.

Recomanem la història oral des del 0 anys , i el llibre a partir de 4-5 anys.


 A PARTIR DE 10-11 ANYS  :




Títol: Rossinyol. / Ruiseñor.  
Autor Sébastien Perez

Il·lustrador: Benjamín Lacombe. 
Editorial:Baula / Edelvives, 2012


Llibre amb un format apaïsat i pestanyes tancades que, en obrir-se permeten a un lector omniscient saber allò que els protagonistes de la història encara desconeixen.

Les il·lustracions, càlides, expressives, realistes, poètiques, ... i el text , senzill i poètic, s'enllacen per construir un tàndem indivisible. Imatges i paraules ens ajuden per igual i de manera complementària a seguir la història.

Ens presenta , d'una banda un grup i d'altra, un personatge «invisible», «absent» , «observador» i «desitjós» de formar també part del grup , i que ho aconsegueix mitjançant la intel·ligència, la poesia, i la música .

El tema ens recorda altres contes , com el de Úrsula Wolfel “Falta Juan” de su libro Campos verdes, campos grises.

L'únic personatge adult també ens sembla un giny a monsieur Hulot, de Jacques Tati , personatge amable, pacífic, col·laborador, i amb certa vessant còmica.



 A PARTIR DE 14-15 ANYS  :




Títol: L'Elefant blanc robat  
Autor Mark Twain 

Traductor: Josep Carner  
Editorial: Catalana, 1918/Empúries, 1996
 

És un recull de contes , i com a tal, és elecció del traductor els contes que el conformen. Es per això que no hi ha total coincidència entre els contes de l'edició en català, triats i traduïts per Josep Carner i publicats en Espanya per primera vegada en 1918 , i les edicions castellanes de Alianza i Barataria de 2013. ( El elefante blanco robado y otros cuentos. Traducció de Adrià Edo , Barataria , 2013/El robo del elefante blanco y otros cuentos, Traducció de Borja Garcia Bercero,ed. Alianza, 2013 )
Hi ha 15 contes , molt diferents entre si, escrits entre 1867 ( consells per a les nenes bones ) i 1893 ( el bitllet d'un milió de lliures ) . En tots ells combina l'humor amb la crítica social:  critica la hipocresia, la incompetència,  la vanitat, la crueltat, les normes absurdes, ....
Animem a la seva lectura fent nostres les paraules de Mark Twain , en una carta que  adreçà a un prestigiós crític britànic sobre la seva obra : 
Gairebé mai he intentat instruir-les , però he fet tot el que he pogut per divertir-les. Entretenir-les ja completava les meves aspiracions més estimades; perquè podien instruir-se en d’altres fonts i jo tenia dues possibilitats d’ajudar el mestre en la seva missió: perquè la diversió és una bona preparació per l’estudi i un bon remei per la fatiga de després.(...)( pàg 63,www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200809/memories/1923m.pdf)


 A PARTIR DE 16 ANYS  :




Títol: Firmin 
Autor Sam Savage
 Il·lustrador: Fernando Krahn
Editorial: Columna, 2008 / Seix Barral, 2011
 
Divertit, irònic, plàstic i descriptiu. Amb un gran sentit de l'humor. Llibre homenatge a la literatura i a la lectura, de caire autobiogràfic, però amb un protagonista molt especial . Podem dir que és un llibre amarg però contat amb grans dosis d'humor. És cert que la vida és cruel i tràgica, però Firmin s'enfronta a ella obtenint sempre la part més positiva, «si hi ha res per què resulti útil una formació literària, és per dotar-nos d'un sentit de la catàstrofe « ( p. 51) « de vegades mirava al meu voltant i m'estremia de goig» ( p. 54 ) « i vaig començar a viatjar, en l'espai i en el temps, per mitjà dels llibres,...»( p. 55) «La vida és breu, però, tot i així sempre podem aprendre un parell de coses abans de l'esclafit final» ( p. 105) « Estava enfonsat. Mata-rates o L'amor traït. Tot el que jo havia cregut lligat i ben lligat ara s'ensorrava; i això no obstant, al mateix temps em vaig sentir renéixer. Estava disposat, com sol dir-se, a passar pàgina» (p.111) .«Era trist i bonic ( pàg.. 129)» «havia arribat l'hora d'anar-se'n ( 203) «El món era sec i fred, i les paraules, boniques» ( 203)
Borja García BerceroAlianza, 2013
Borja García Bercero

 A PARTIR DE 18 ANYS :

 


Títol: Una primavera per a Domenico Guarini.
 Una primavera para Domènico Guarini.
Autor  Carme Riera. 
Editorial: Ed.62, 2008/ Espasa, 1999

Premi Prudenci Bertrana l’any 1980

L'autora ens diu :
Una primavera per a Domenico Guarini és la meva primera i única novel·la militant. Militant del feminisme i de les llibertats. Per això hi ha sovint al·lusions a la necessitat de les dones a decidir i a fer-ho sense coaccions. ... També és la meva primera i única novel·la de caire experimental. trenca la linealitat del temps i mescla present passat i futur; empra la segona persona narrativa a segons quins capítols, i a d’altres la primera i / o la tercera; inclou articles de diari, cartes, o la dissertació acadèmica davant de La Primavera de Botticelli, un dels quadres que més m’agraden del món, a l’hora que superposa la història de Domenico Guarini, que atempta contra el quadre de Botticelli, i la d’Isabel Clara Alabern, una jove periodista mallorquina, enviada especial d’un diari de Barcelona per escriure les cròniques sobre el cas.”


Una novel·la difícil de llegir, per la seva estructura i el barroquisme del seu llenguatge; per això mateix és un repte que no decep a qui s'endinsa en la seva lectura.

diumenge, 5 d’octubre del 2014

CAPERUCITA ROJA, de Adolfo Serra

Al llarg del curs escolar 2013-2014 hem iniciat un apartat de comentar llibres il·lustrats al voltant de la caputxeta ; aquí teniu un magnífic exemple d'un dels llibres comentats.
caperucitarojaSerra

Caperucita roja
Adolfo Serra
Narval, 2011

Interessantíssim llibre d'il·lustracions sobre el conte popular "La Caputxeta vermella". L'autor conta amb imatges la història a partir de la versió dels Germans Grimm. Amb la utilització de la doble pàgina, Adolfo Serra dota el seu àlbum d'horitzontalitat i obliga la nostra mirada a fer un recorregut, esquerra - dreta, que acompanya el personatge femení des d'una llar a l'altra. Però, quan les lectores obrin el llibre, es troben amb unes tonalitats cromàtiques en negre, blanc i roig que insinuen una història inquietant ja des del començament:

A LA CASA DE LA PETITA I DOLÇA NENA ..
caputxeta1
un fons blanc travessat per una cua negra , peluda i eriçada manifesta el seu poder, el seu domini sobre la casa de la protagonista, ens permet intuir que l'aventura d'aquesta estarà plena de perills.

ARRIBADA AL BOSC ... La caputxeta, com ja sabem, ha eixit de la seua casa per anar a casa de la seua iaia. Un blanc desolador i traços negres que representen els arbres hivernals dominen el paisatge per on camina una taca roja, petita, solitària i aparentment desvalguda. Un plànol general que emfatitza la desproporció entre la grandària dels arbres i la xiqueta, una imatge que comunica solitud i desemparança.
Si la primera doble pàgina atreia la nostra atenció a l'esquerra mostrant-nos la casa on comença la història, en aquesta tercera doble pàgina, un zoom ens allunya la imatge elevant-nos i presentant-nos un canvi de perspectiva que fa girar els nostres ulls cap a la dreta on es troba l'altra casa, objectiu final de l'aventura i descobrint-nos, amb una angulació en picat, la presència del llop.

DINS EL BOSC .... Arriba el moment en que la caputxeta s'endinsa al bosc. Un nou zoom d'apropament ens transporta a l'aparença del bosc, tanmateix sabem ara que es tracta del llom del llop, per on aquesta nena va caminant aguaitada per la maldat . Per primera vegada podem veure la cara innocent d'una nena que mira. On mira? Què veu? Qualsevol manifestació artística admet diferents interpretacions: potser mira els lectors interpel·lant-nos, potser s'adona de la presència de l'animal o potser reclama la nostra atenció sobre una papallona que vola al seu costat, càndida com ella, roja com ella i tan fràgil com ella.
Recordem que en el bosc es troba amb el llop ...La bèstia dolenta sap esperar i no es precipita quan passa per davant dels seus ulls en una doble pàgina on apareix un sorprenent plànol detall amb la nena reflectida a les seues pupil·les. Ell la mira i ella el mira amb el seu rostre harmònic ocupant tota la pàgina següent en un gran primer plànol:
caputxeta2
ulls vigilants, boca preocupada i el seu cabell que a l' enlairar-se pel vent es va transformant en un llop que persegueix la papallona.
La maldat s'acosta a la papallona, el paisatge desapareix i sobre un blanc lluminós apareix retallada amb un contorn ben definits per una línia negra, la figura del llop
caputxeta3
que en una dansa macabra composta de quatre moviments - tensió, persecució, salt i relaxació - es desplaça des de l'esquerra cap a la dreta menjant-se la vermella llum alada. Pot ser un moment de la història que anticipa el que passarà després.

LA CAPUTXETA ÉS ENGANYADA ... camina errada controlada en tot moment per un ull pervers i poderós que la condueix per dreceres amenaçadores expressades en imatges diferents: potes en forma d'arbres, dents en forma d'escales i la constant oposició, al llarg del llibre, del negre i el blanc, la llum i la foscor que amenacen el roig. La Caputxeta s'ha ficat en la boca del llop.

A LA CASA DE L'AVIA ...... Tampoc en ella troba la calidesa afedents - que ens fan preveure el que vindrà aviat: una fera ferotge, violenta, terrible imatge realista, amb lesctiva ni la seguretat desitjada. L'ombra del dolent l'acompanya o més bé l'empeny lleugerament fins els peus del llit. Però, abans d'arribar al jaç, Serra emfatitza, amb imatges, detalls del cos del llop
 caputxeta4


 
- ulls, potes, mans i dents - que ens fan preveure el que vindrà aviat: una fera ferotge, violenta, terrible imatge realista, amb les gorges obertes, endrapa la nena en un tres i no res. Després vindrà la foscor, l'interior de l'animal on àvia i neta es reconeixen. La lluita al llarg del llibre entre el blanc i el negre finalitza ací on el negre ocupa tota la doble pàgina manifestant el poder de la maldat.

EL CAÇADOR MATA EL LLOP ... De sobte una llum entra a l'espai on les dones esperen un canvi del seu destí, sorpreses no pareixen, tal vegada resignades o potser previngudes. Una vegada ixen del ventre de la fera, s'allunyen agafats de la maneta els tres personatges: un àvia vella i cansada,un caçador sense rostre amb trets zoomorfs i paper protector i una caputxeta vermella que gira el seu cap per a mirar-nos.
Què vol dir-nos? Passem a l'última doble pàgina i sobre un fons blanc destaca la vermella i delicada papallona; simbolitza que s'ha alliberat de la maldat?, pot significar que una nova caputxeta ha superat els seus conflictes i renaix més madura ? No ho sabem amb certesa. Novament l'última paraula correspon a la interpretació de les lectores que amb la seua imaginació podran elaborar el seu significat personal. Que gaudiu molt amb aquesta proposta transgressora.


Recomanat: 10/11 anys.