RECOMANEM EN FEBRER 2021

 

RECOMANAT A PARTIR DE 8-9 ANYS:

Museum

Javier Saez-Castán ( text)

Manuel Marsol ( il·lustració) 

Ed. Fulgencio Pimentel, 2019

                                            

Al protagonista de la història se li desbarata el cotxe quan va de viatge i sols pot demanar ajuda en l’única casa que hi ha dalt la muntanya. La casa en realitat és un museu, nom que té el títol de l’àlbum.

Aquest llibre és una narració gràfica. Ha sigut realitzat per dos artistes plàstics espanyols molt reconeguts, Javier Sáez-Castán, premi nacional d’il·lustració 2016, va fer els esbossos i el guió de la història i Manuel Marsol, guanyador del premi internacional d’Il·lustració de la Fira de Bolonya 2020, els va il·lustrar.

L’àlbum presenta una història intrigant: la casa solitària damunt d’un turó excita la nostra curiositat. És un avís per a lectors i lectores de la proximitat del conflicte.

És una proposta fantàstica del realisme màgic, on la realitat apareix reflectida als quadres i la resolució del conflicte es fa als quadres, però succeeix a la realitat. Per exemple, hi ha un quadre amb el Museum i la camioneta a la carretera; el foc es realitza al quadre, però es trasllada a la realitat, ...

Un viatge accidentat per carretera en una camioneta que llança fum. Interessant la combinació de darrere i davant a través de l’espill.

A la literatura s’ha tractat ja la idea de personatges que entren als quadres i personatges que ixen d’ells. En aquest cas es donen les dues perspectives i així, la dona i el tigre ixen, mentre l’home i la camioneta entren.

Una proposta que convida a interpretar què hi ha darrere de les pintures, al fons de la història d’aquest atractiu llibre i, a més a més, manifesta la difícil frontera entre realitat i fantasia. Diu Fellini: “Em costa veure la frontera entre l’imaginari i el real. En l’imaginari hi veig molt de realitat ...”.

És una proposta surrealista que aprofundeix al concepte màgic de l'art i la literatura. Un art fantàstic en el sentit de que un fet anormal irromp la realitat.

El personatge està inspirat en el pintor americà Edward Hopper. La casa ens porta a la pel·lícula Psicosis de Hitchcock.

L’àlbum té moltes referències artístiques a la pintura: a Hopper, a Magritte,  i al cinema.

Javier Sáez-Castán sempre ha jugat amb el surrealisme.

La història està plena de simbolismes i és el/la lector/a el que els ha d’interpretar.

Els objectes representen altre concepte del que són: codis de seguretat de la maleta, els ulls del personatge són una invitació a l’humor, tant el pom de la porta com l’espiell tenen forma d’ull, es pareixen als del personatge i als del tigre, el lloro, la finestra trencada i el ciri. Amb paraules de Magritte: “Tot el que veiem amaga altra cosa, sempre volem veure el que està amagat darrere del que veiem”.

Tots els objectes són metàfores sobre la visió, sobre la multiplicitat de les mirades.

Com observador/a, una visita a un museu mai et deixa indiferent.

Com lector/a al passar les pàgines del llibre et transmet que estàs dins i com espectador/a pots interactuar amb l’obra.

Les il·lustracions estan realitzades en fusta i són molt potents. Capten l'angoixa, la sorpresa i el temps dramàtic de la història. Les imatges alternen diferents plànols, des del plànol general fins al primer. Manuel Marsol ha utilitzat colors intensos i contrastants de blaus, rojos i grocs.

La coberta i la contracoberta són marcs de quadres.

És un llibre generador de preguntes, possibilita el crear històries.

RECOMANEM EN FEBRER 2021

 

RECOMANAT A PARTIR DE 8-9 ANYS : 

 

 

 

 

 

El destí d’en Fausto : una faula pintada

El destino de Fausto:una fábula pintada.

Oliver Jeffers (text i il·lustració)

Anna Llisterri (traducció)

Ed. Andana 2019

Una faula on predomina la il·lustració sobre un text sense recorregut literari. Text fred i directe que acompanya l’acció freda i directa.

Les il·lustracions a quatre tintes: bronze, roig fluorescent, blau i groc. Les litografies les va fer a l’emblemàtic taller Idem de París utilitzant una impremta litogràfica tradicional, mitjançant un procediment artístic amb el que rendeix homenatge als primers contes il·lustrats.

“Hi havia una vegada un home que volia posseir-ho tot”. Així comença aquest àlbum il·lustrat que ens remet a diferents històries amb un mateix final:

“Fausto” de Goethe amb l’ànsia de satisfer les seues passions i el desig de coneixement viu i intuïtiu de la natura i el poder. Una lluita de l’home per a igualar-se amb els deus que pacta amb el dimoni però la seua ambició acabarà amb el seu cos i la seua ànima.

Aquest altre Fausto, faula atemporal, és la reencarnació de la societat consumista moderna, del capitalisme ferotge que pretén que una flor, un arbre, un bosc sencer, una muntanya, un llac, els animals, la mar, la natura quede sotmesa a la cobdícia , l’arrogància i la falta de respecte dels humans.

Aquest és un Fausto sense deus ni dimonis. Ningú ens dona el poder de posseir, ens l’hem pres nosaltres. No som capaços de veure’ns com una part minúscula com a éssers vius dins de la natura. No hi ha cap càstig diví sinó que ens el procurem nosaltres i també la pròpia natura, que no entén de càstigs ni de divinitats, i segueix el seu propi ritme. La natura estava abans i estarà després de nosaltres. Ella pot viure sense nosaltres però nosaltres no podem viure sense ella.

 

RECOMANEM EN FEBRER 2021

 

 RECOMANAT A PARTIR DE 10-11 ANYS

Dos cuentos maravillosos

Carmen Martin Gaite

Ed. Siruela, 2009

La mestria de Carmen Martín Gaite ens ofereix en El pastel del diablo, un dels dos contes que apareixen en aquesta edició de Siruela (1ª edició, en Lumen, any 1986)  una història de creixement on acompanyem la protagonista, Sorpresa, en eixe procés en què se'ns adverteix que ¨para crecer hay que entender las cosas difíciles".

Ací apareix una  de les claus del llibre: abastar la maduresa entranya assumir l'irreemplaçable valor del descobriment, de l'aprenentatge i l'acceptació de reptes necessàriament arriscats.

En aquesta petita joia, Martín Gaite aboca la seua estima pels contes de tradició oral. De fet, el text traspua oralitat. És extraordinari el seu ofici  per recrear la fluïdesa de la parla quotidiana en els diàlegs. A la tradició oral se li uneixen aspectes autobiogràfics, així com mitològics i bíblics. 

En  El pastel del diablo apareixen algunes de les 31 funcions de Propp (1928, Morfología del cuento), com ara, l'heroïna se'n va de casa, ha de superar proves difícils i rep  l'ajuda d'auxiliars com el seu amic Pizco que, quasi sempre, l'escolta amb interès i paciència

A més a més, l'autora ens mostra una excel·lent manera de revisitar-los des de la perspectiva de gènere, amb una protagonista transgressora, preguntaire, insatisfeta, narradora d'històries i  amant del saber.

També cal remarcar el fet de que Carmen Martín Gaite es permeta afrontar aspectes que, a hores d'ara, possiblement es censurarien o estarien fora de lloc  en la literatura per a infants i joves. Per exemple, l'impuls eròtic present en la trobada de Sorpresa amb el vell o amb el rei.

Pel que fa a l'argument, en el camí  iniciàtic de la protagonista, és fonamental la visita a la Casa Gran on descobreix un món de luxe decorat amb una fantàstica galeria de personatges com  la dona de cera, l'home d'ulls negres i dents esmolades, el rei, els personatges vestits de forma estranya  i d'espais com la sala d'espills, el soterrani o l'escala de caragol.

Però Sorpresa ha de tornar. Quan ix de la Casa Gran no és la mateixa. Ha experimentat la transformació que tot viatge, si paga la pena, comporta.

Es per això que s'acomiada de nosaltres dient: 

- ¡Escribiré mis cuentos, te pongo por testigo, reina de la noche! Y algún día los leerá el señor de la Casa Grande. ¡Aprenderé a comerme yo sola, como él, el pastel del diablo!

RECOMANEM EN FEBRER 2021

RECOMANAT A PARTIR DE 4-5 ANYS : 

                    El jove guerrer / El joven guerrero                        

 Ricardo Alcántara (text)

Gusti  (il·lustració)

Tina Vallés (trad. cat.)

En Octubre del 2019 publicàrem en aquest blog el llibre "El pirata valent" del que comentàrem :

 

L’any 89 Cruïlla en català ( 1/07/1989) i SM en castellà ( 4/12/1989) publiquen un conte, "El pirata valent / El pirata valiente", conte que el col·lectiu ja va incloure en la seva bibliografia. Trenta anys després l’editorial Kalandraka recupera i reedita en català i castellà aquest llibre.

La nova edició amplia la grandària del llibre anterior i canvia el color de les cobertes cap a un color sípia de tapa dura i tacte suau. Manté les il·lustracions de Gusti i el fons blanc de cadascuna de les seues pàgines.

Tanmateix, la traductora és diferent: Núria Font deixa pas a la versió actual d’Helena Garcia que fa petites variacions al text per millorar la rima que l’anterior havia perdut en algunes pàgines.

Amb tot això, el pirata valent continua sent la història d’un nen, Joanot, en plena activitat de joc simbòlic: un pirata amb lloro, espasa, cama de fusta, pegat de l’ull i mocador vermell; un pirata que navega, busca tresors i no té gens de por.

En aquest ambient de fantasieig, una veu el fa tornar a la realitat, als horaris que les persones adultes imposen a la xicalla. Però això al nostre protagonista no li empipa massa, sense acabar d’eixir del seu joc accepta de bon grat la crida de la mare.

El text construït amb redolins resulta atractiu i graciós per a lectores i lectors més petits.

Escriu Teresa Colomer en la pàgina de Gretel : El pirata valent no ha envellit ni gota en la seva disruptiva sorpresa, ni tampoc en la lliçó expressiva de les seves imatges. Una bona fusió de text-imatge i un interessant joc de contraposició entre dues realitats coexistents. http://www.gretel.cat/recomanacions-lij/filtre/keyword:el%20pirata%20valent/

 

 

A l'any 2020 l'editorial Kalandraka ja esmentada, publica un nou títol del mateix autor i il·lustrador, "El jove guerrer".

 

Es tracta del mateix autor, mateix il·lustrador, mateixa editorial i mateix llibre, perquè el jove guerrer té la mateixa tesi, el mateix recorregut simbòlic, la mateixa estructura narrativa que el pirata valent. Sobre les il·lustracions no podem dir cap cosa diferent del que digueren al primer llibre comentat.

És per això, que volem que estiguen plegats, per a que les persones lectores trien entre un o l'altre sabent que dóna igual qui siga l'elegit, ja que es tracta de llibres idèntics.

Tanmateix, no volem acabar el comentari sense criticar l'autor, l'il·lustrador i l'editorial perquè, en aquest cas, manifesten poca originalitat donant més importància als motius comercials que a la varietat i qualitat en la creació i publicació de llibres de literatura infantil i juvenil.

Resulta curiós que les dues obres presentades, individualment tenen més valor literari que les persones que han fet possible la seua existència.  Insistim, però, que no és la nostra intenció posar una etiqueta, sinó que respon només a una valoració d'aquest cas particular.

RECOMANEM EN FEBRER 2021

 RECOMANAT A PARTIR DE 8-9 ANYS:

Tíroli píroli pop! O la vida ha de ser més que això

Dídola, pídola pon. O la vida ha de ofrecer algo más

(Higglety Pigglety Po! Or There Must Be More to Life)

Escrit i il·lustrat per Maurice Sendak

Trad. al català: Miquel Desclot

Trad. al castellà: Agustín Gervás Sánchez

Ed. Kalandraka, 2018

A la portadella de l’inici hi ha una gosseta, amb la seua col·lecció de flascons de gotes i píndoles. És la Jenni que des de la primera pàgina sabem que té tot allò que una gosseta pot necessitar, tot i que per a ella no ho és tot: la vida ha de ser més que allò de tenir-ho tot. I allà s’encamina al món.

Maurice Sendak domina amb absolut prodigi la fórmula que condueix al/a la protagonista a conquerir la seua vida: sempre s’ha de fer un viatge, no tant físic sinó psicològic. I així ho fa en Allà on viuen els monstres, en La cuina de nit, Allà fora i també aquí al Tíroli píroli pop!. El motiu és la certesa que el viatge ens transformarà, tant s’hi val si és un viatge real o imaginat. En aquest cas la Jenni ho explicita a la primera de canvi i això és l’impuls i el motor que la duu a l’aventura. En el camí trobarà un porquet, un lleter, una criada, una Nena, un lleó, un freixe...I tots i totes li ajudaran a ser primera actriu del Teatre Mundial de la Vora del Foc. Però serà ella qui farà la gesta, ella qui es ficarà a la boca del lleó, sense por, sense defallença. Perquè el món es de qui s’atreveix.

Una vegada més Sendak utilitza la metàfora del menjar, dels aliments i les seues connotacions per a generar un vincle emocional que proporciona seguretat i alhora l’angoixa i els temors propis de la infantesa.

Sendak és ací novament l’autor i il·lustrador. Això fa que al teixit que es genera no en trobem costures, pedaços ni empastaments. L’obra és i té una entitat total, inconsútil. Les il·lustracions, en aquest cas amb plomí en blanc i negre, reprodueixen escenaris i personatges d’una manera absolutament única i personal.

Destaquem la labor d’aquesta editorial de rescatar llibres valuosíssims per a la formació literària dels xiquets més menuts, agraïm la meravellosa traducció (al català de Miquel Desclot i al castellà d’Agustín Gervás Sánchez) i la acurada edició en tapa dura que fan del llibre un objecte apreciat i preciós.

RECOMANEM EN FEBRER 2021

RECOMANAT A PARTIR DE 6-7 ANYS :

Minibiblioteca de Sendak

Editorial Kalandraka, 2018

L’editorial Kalandraka recupera la minibiblioteca de Maurice Sendak, formada per quatre llibres de xicotet format:

• sobre les lletres de l’alfabet (Aquí arriben com abans/Lluvia de cocodrilos)
• els mesos de l’any (Caldo de pollastre calent/ Sopa de pollo con arroz)
• els nombres (Un és en Jan/El uno era Juan)
• i un conte amb moralitat (Adrià / Miguel)
  

Sendak els va publicar en 1962 i la primera edició al castellà va ser en 1977 en un format diminut 6x9 centímetres de grandària i els quatre formant corpus en una caixeta. Tota una delícia, ara un objecte digne de col·leccionista.

Tot i això, l’edició que ara fa Kalandraka és també un exemple de saber fer, amb cura, amb l’afany de fer més belles les coses belles. En aquest cas són més grans (sense deixar de ser llibres de xicotet format), també amb tapa dura, paper mate i amb un respecte escrupolós per mantenir l’edició original.

Les il·lustracions tenen l’empremta de Sendak, inconfusibles, personals, sense sofisticació, ens mostren uns xiquets propis de l’univers de l’autor, tots podrien ser cosins germans d’En Max

Els llibres estan editats en tres llengües: castellà i català i gallec.

Les traduccions al català i castellà estan a càrrec de Miquel Desclot i Glòria Fuertes (l’editorial encertadament, manté la primera traducció al castellà). Dos versions magnífiques que mantenen la rima, la sonoritat, la frescor i la gràcia d’un Sendak agosarat i juganer. Curiosament i com així ha de ser, les versions són treballs diferents i personals, dues mirades a un text. Resulta un bonic exercici de traducció comprovar com cadascú resol aquest projecte amb un autèntic treball de reescriptura i creació poètica i ambdues amb un resultat igualment magnífic.

 

Aquí arriben com abans/Lluvia de cocodrilos,

(Alligators all around)

En la portadella ja se’ns avisa que és un abecedari. I efectivament aquesta història està contada amb aquesta condició: Sendak ens mostra en rodolins les aventures d’una família de caimans, cada rodolí en una pàgina començant per una vocal. És un joc divertit que Sendak resol en la seua llengua i que posa en compromís els traductors de fer una translació amb aquesta exigència i respectant el sentit de la història i el de l’humor. En aquest llibre en concret queda palès que l’exercici de traducció és un treball de reescriure, de generar una versió nova en la que cada traductor, és un nou escriptor reinventant amb la seua genialitat una idea genial d’un altre. 

 

Caldo de pollastre calent/ Sopa de pollo con arroz

(Chiquen soup with rice)

Tots els mesos són bonics si ens permeten tindre sempre a l’abast caldo de pollastre calent, per a lliscar pel gel en gener, per a celebrar l’aniversari del ninot de neu en febrer, per combatre el vent en març, per a viatjar en abril, per a piular en maig, com un pit-roig, per a arruixar un rosal en juny, per anar a comprar-ho al mar, per a jugar a ser una olla en agost, per muntar en cocodril en setembre, per convidar bruixes, fantasmes i follets en octubre, per a escopir com una balena en novembre i per a ser l’arbre de Nadal en desembre. Un joc d’enumeració per a la construcció d’un calendari, una excusa de l’autor per a jugar amb els xiquets amb la sonoritat de la paraula i la ingenuïtat de les il·lustracions.

Apareixen el gosset i aquesta sopa, dos molletes més del que serà Allà on viuen els monstres, i la passió per la cuina que veurem més tard en La cuina de nit. 

 

Un és en Jan/El uno era Juan

(One was Johnny)

A la primera pàgina només hi és en Jan, assegut a la taula llegint. A partir d’ací, en cada pàgina hi haurà un personatge més, una rata, una gata, un gos, una tortuga, un mico, una merla, un tigre, un lladre,... que van entrant a escena presentats com cal. Tots van ampliant l’univers d’aquesta habitació fins el 10 que ja és un gran embolic. En Jan ha de desfer-lo descomptant cap arrere i fent eixir els personatges en l’ordre invers a l’aparició, fins que Jan torna a quedar tot sol, feliç com un sol.

Tot i que l’escenari és sempre el mateix, les dinàmiques i expressives il·lustracions construeixen una història molt senzilla però redona, acabada i divertida.

 

Adrià/Miguel (Pierre)

 

 Un xiquet mol desobedient, malcarat, emmurriat amb tothom. La vida “tant li fa!”. Així respon a la mare, al pare i fins i tot a un gros lleó que, com a l’Adrià tant li fa, sense dubtar se’l menjà. Aquest és un conte exemplar, el xiquet eixirà d’aquesta però haurà de canviar. A partir d’ara, “la moral de l’Adrià és: BÉ M’ESTÀ”. Curiosament, en aquest llibre apareix també l’engoliment, de manera precursora d’Allà on viuen els monstres.

 

 

 

 

 

 

RECOMANEN EN GENER 2021

RECOMANAT A PARTIR DE 18 ANYS : 

 

Canto jo i la muntanya balla / Canto yo y la montaña baila

Irene Solà.

Trad. Castellà : Concha Cardeñoso

Ed. Anagrama,2019

Un lector opina sobre la novel·la «no t’ho sabria explicar, però m’ha encantat».

I és que no resulta fàcil abocar en un text que vol ser breu la quantitat de sensacions, pensaments, constatacions, divagacions, … que la seva lectura provoca.

Una cita de l’escriptor islandés Halldór Laxness encapsala el llibre, i un fragment de la cita diu : “…quí es creuria en un dia així que aquesta vall verda i pacífica atresora la història del nostre passat i dels seus espectres ?”

La novel·la és el resultat d’anys de recerca i investigació sobre un territori, un trosset dels Pirineus, que l’autora dissecciona per fer aparèixer les capes que la conformen des de l’origen del món fins els nostres dies. I ha jugat amb aquestes capes en una narració coral contada de manera magistral, el Pirineu com una veu de veus, que es desplaça de l’antropocentrisme per a escoltar la resta de la natura (nosaltres, per a un cabirol, no som més que “animalets peluts que criden i tenen potes com branques”p.60,), una narració on barreja realitat i ficció, amb personatges reals (humans, animals, vegetals, fenòmens naturals) i fantàstics (bruixes, dones d’aigua, fantasmes, éssers mitològics,…). On tenen un gran pes la tradició oral i les costums ancestrals, les llegendes i mites que formen part de la memòria col·lectiva, on també forma part la memòria històrica de la guerra civil.

Donant veu a qui no l’ha tinguda mai. Amb perspectiva de gènere :

“totes les coses que els vam dir que fèiem i totes les coses que van dir que havíem fet en contra de Déu i de Jesús de tots els sants i de la Verge .(…) Un Déu…dolent, dolent, dolent i torturador com ells, i esporuguit de totes les mentides que, de tant de dir-les, s’havien cregut” p.20-21

“Mentiders son la majoria dels homes. Els homes que s’inventen històries, i els que les expliquen. Els que ens retallen i ens collen i ens col·loquen a dins de les paraules, perquè siguem com la història que volen explicar, amb la moralitat que volen explicar”.p.110

“… i que no m’estimava prou, com, de fet, no estima prou cap home”.p35

“vaig aprendre a col·locar-me de manera que el seu anar i venir em fregués allà on m’encenia. El meu cos és un bon cos. Un cos que apren de pressa.”p.36

“Però a vegades una vol deixar de viure (…) i aleshores a una l’obliguen a viure.I una deixa de ser una dona i es converteix en una vídua, en una mare” .p29

“ a vegades, per sobreviure, has de tirar terra sobre els records, però qui ha patit massa sempre hi tira massa terra.”!p.123

La poesia, que impregna tota l’obra,  a més a més, ocupa tot un capítol, amb un recull de poemes i una reivindicació de la seua importància en la vida:

“L’home havia vingut a provar versos, en Domènec, cap aquest voral de la muntanya “p.16

“la poesia ha de ser lliure com un rossinyol” p.69

“El poeta diu. El poeta proclama. Però el poeta també escolta” (70).

“La poesia ho és tot (72)

“La poesia és joc, també (…) La poesia és un assumpte seriós (… ) i per això mateix ha de saber jugar i ha de saber riure i ha de saber d’ironia ( 79)

Com un trencaclosques, conta la mateixa història des de diversos personatges, en diversos moments i en diversos espais. Cada capítol és un fragment de la història a través de la mirada d’un personatge, contat en primera persona, i amb un registre lingüístic propi, construint un poliedre fantàstic, una realitat amb múltiples cares.

Cada capítol introdueix elements que es desenvoluparan en capítols posteriors. I seguint tots els fils, totes les voreres, explorant tots els camins,… juga amb les paraules i ens convida a desxifrar aquesta narració discontínua però estructurada. També per a nosaltres llegir-la suposa recerca i investigació, recompondre el trencaclosques no és fàcil.

**************************+

Recorregut de la novel·la fins ara :

PREMIS :

.-4t Premi Llibres Anagrama de novel·la 2019

.-Premi Punt de Llibre 2019 de Núvol.

.-el Premio Cálamo 2019 en la categoria Otra Mirada per l’edició castellana,

.- el Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada 2020

.- European Union Prize for Literature 2020.

ADAPTACIONS :

.- dissabte 6 de febrer 2021, a les 18.30 h, El palau de la Musica de Catalunya presenta l’estrena de Les trompetes de la mort de Marc Timón, obra basada en la novel·la d’Irene Solà Canto jo i la muntanya balla

.-La companyia La Perla 29 estrenarà el 17 de febrer 2021 l’adaptació teatral de “Canto jo i la muntanya balla” (Anagrama, 2019), a la Biblioteca de Catalunya, amb música de Judit Nedderman .

RECOMANEM EN GENER 2021

 

Poemario de campo

Alonso Palacios (text)

Leticia Ruifernández (il·lustració)

LIBROS DEL JATA 2019

 

 

Alonso y Letícia són amics.

Alonso li va enviar els seus poemes a Letícia.

Poemes del camp, d’allò petit, d’allò quasi imperceptible, perquè no solem estar atents a allò menut. La bellesa del mínim. Una intensa i lírica mirada a les formes més pures.

Poemes mínims que estan molt prop als haikus, als versos dels trovos i a la tradició de la que beu Alonso. La cobla no deixa de ser el nostre haiku lleu i sincopat.

Trobar significa al mateix temps fer versos i trobar alguna cosa, com si en el mateix fet de buscar la poesia se la trobara.

Letícia va deixar reposar els poemes un temps i quan es va fer un quadern apaïsat va comprendre que era l’escenari que calia. Quaranta-sis centímetres per pintar i que els versos d’Alonso completaran la imatge de les seues delicades aquarel·les.

Diu Trapiello que l’aquarel·la és a la pintura allò que les papallones a l’aire, allò que s’apropa més a l’instant fugitiu, sense cremar-se les ales.

El treball s’ha convertit en aquest llibre amb dues edicions, una en italià en la prestigiosa editorial Orechio Acerbo (una edició bilingüe de 2017) i l’altra ací, editat per Libros del Jata, novembre  de 2019.

Format diferent, pasta dura, en relleu, estoig de presentació … tot allò formal ens orienta a que tenim a les mans un llibre diferent. Un regal.

Per als 41 poemes exquisits, Alonso tria una mètrica popular en versos d’art menor (5 o 7 síl·labes predominantment) que saben a cobla, a joc i a cançó.

La rima, no sempre consonant, recolza a la mètrica per aconseguir una deliciosa musicalitat.

Assoliment indubtable d’aquest poemari que homenatja a la natura amb una veu hereva de la poesia popular.

Petits poemes, aquarel·les il·luminadores i una última part on trobar la descripció de cada flor, planta, arbre, ocell, insecte … i el seu origen , l’ús medicinal, la dita popular, refrany, endevinalla, … o els versos que li han dedicat els poetes, Antonio Rubio, Joan Maragall, Alberti, Lorca o Gerardo Diego, que també tingueren una mirada al camp.

Aquesta última part reescrita per Alonso en l’edició de Libros del Jata. 

 

Per últim dir, que a cada pàgina, et quedes amb un somriure, amb una sensació, amb un record, … 

 

Recomanem Poemario de campo. 

 

RECOMANEM EN GENER 2021

 

RECOMANAT A PARTIR DE 10-11 ANYS:

 

 

 

 

 

 

 

El principi de tot / El principio de todo

Manuel de Pedrolo, autor

Pep Boatella , il·lustrador

Xavier Theros, trad.castellà

Ed.Comanegra, 2017

Reedició en format àlbum d’un conte de Pedrolo «El principi de tot» inclòs en un llibre publicat en 1957 «Violació de límits». Barcelona, Albertí editor.

Curiosa manera de contar com una persona, una idea, pot anar progressivament calant en la resta de la gent i després agafar volada per si sola, oblidant l’inici.

En la línia iniciada per Calders, d’aplicar la ironia i el surrealisme a fets quotidians que de cop i volta deixen de ser-ho, aquest gran autor conta una història sense sentit, però amb missatges que ens fan reflexionar sobre el trencament de la normalitat, de la quotidianitat, la curiositat, la tendència a fer festa, el comportament gregari, etc

Conte breu amb un text de qualitat sense concessions. Vocabulari ric i expressions genuïnes del català. Pocs diàlegs, però encertats en la manera de reflectir el nostre pensament i comportament.

Un final que accepta diferents versions, en conseqüència allò més important d'aquesta narració no és esbrinar les raons del protagonista per caminar donant voltes al barri, sinó les reaccions que provoca a la gentada.

Un humor gairebé rodarià que és capaç de comunicar com les persones obliden la curiositat i la transformen en un moment festiu, de trobada, on la música i el ball ho envolten tot. Uns personatges que canvien el seu rostre d'encuriosits per altre d'alegria, de bon humor.

Aquest humor és augmentat per unes imatges que complementen i són capaces de fer-nos gaudir d'aspectes diferents a la pròpia història. Per exemple, l'aparició del lladres i com actuen a la resta de les pàgines.

Un text molt integrat amb les il·lustracions, que formen part d'un tot i ajuden a arrodonir el conjunt del llibre. Les guardes presenten al principi del llibre les rajoles del terra buides i al final plenes amb petjades de persones i animals.

Les il·lustracions són molt suggeridores, colors ocres, blaus, marrons, i properes als cartells dels anys 60 (Anís El mono, Polil, tramvia i 2CV, els homes amb barret), amb un joc molt interessant de canvi de plànols. Entorn urbà, un barri amb la tenda de queviures, el quiosc de premsa, el taller, els cartells publicitaris i els vianants.

Pep Boatella és un il·lustrador que combina els detalls amb les composicions. Les il·lustracions també conten i encara que haja tanta acumulació de gent anònima, fa el seguiment al llarg de les pàgines de personatges com ara el botiguer, la portera, la quiosquera , la nena i el nen, la dona i el gos, el lladre ... histories annexes al seu voltant, en paral·lel a l’acció principal.

A Boatella li agrada jugar amb el zoom del plànols, de sobte apareix un pla detall amb les sabates del protagonista com s'allunya, o ens presenta un pla de vista d'ocell on les persones apareixen representades per punts, apropant-se al puntillisme, un guiny, potser, a l'artista català Seurat. O una imatge amb un personatge només, individual i altra amb un munt de personatges, la col·lectivitat. S'entreté amb els detalls: el recorregut de la moto a base de ratlles curtes, el vestit de l'etern caminant.

Una vegada més hem d’agrair la coedició entre Comanegra i l’Ajuntament de Barcelona per a publicar aquest llibre en un format tan exquisit dintre d’una col·lecció dedicada a grans autors catalans (Clàssics Catalans Il·lustrats) com ara Pere Calders, Manel de Pedrolo, Maria Aurèlia Capmany...

Breus apunts sobre Manuel de Pedrolo (1918-1990) :

Tant el títol del llibre (Violació de límits) com la data de publicació ja ens orienten sobre les intencions de l’autor i les limitacions imposades en aquell moment per la censura franquista. Allò que havia de dir als anys 50, en plena censura, s’havia de dir subtilment.

Però no tot després ha estat conquerir espais a la censura. Hem fet un retrocés enorme. Una censura que no ha desaparegut, sinó que ara es capaç de dur a la gent a la presó i amb multes milionàries per expressar en veu alta les seus idees.

Pedrolo fou l'escriptor més perseguit per la censura franquista i postfranquista, de mitjana els manuscrits de Pedrolo van haver d'esperar a ser publicats vuit anys en narrativa, cinc en poesia i deu en teatre. Un exemple : Esberlem els murs de vidre (1961), novel·la de Pedrolo presentada a censura en 1963 por l’editorial Selecta. La denegació li fou comunicada a l’editorial dos mesos després, i començà una complicada tramitació censora de dotze anys on l'escriptor tornava a presentar la novel·la en diferents ocasions, canviant el títol o l’editorial, fins que l’any 1975 fou autoritzada i publicada per Edicions 62 , amb altre títol Acte de violència. ( per a més informació, recomanem la lectura d’un article de Lidwina M. van den Hout,University of Chicago, Septiembre de 2007 «La censura y el caso de Manuel de Pedrolo.Las novelas 'perdidas'”

http://www.represura.es/represura_4_octubre_2007_articulo1.html