dissabte, 8 de juny del 2019

RECOMANEM EN JUNY 2019

RECOMANAT A PARTIR DE 10-11 ANYS:


El meu vaixell / Mi barco

Roberto Innocenti ( il·lustrador)

Novesky Amy ( text)

Lucchetti, Maria ( trad. cat)

Heras, Carlos ( trad. cast)

Ed. Kalandraka, 2018

 

En una primera lectura tot sembla un llibre divulgatiu sobre vaixells . En una segona i més atenta lectura descobrim la barreja de informació i ficció, i com amb frases curtes envoltades per magnífiques il·lustracions algú ens convida a acompanyar-lo en el recorregut per tot el món , tota una vida junts, vaixell i capità. Des de l’inici de la joventut fins la vellesa, compartint l’angoixa, la por, l’esperança, el goig, i la descripció dels grans esdeveniments del segle XX.
Una història personal esbossada al principi i descoberta al final.
Il·lustracions hiperrealistes de l'autor - il·lustrador Roberto Innocenti plenes de detalls amb els que podem gaudir, entretindre'ns sense presa atrapades per la sorpresa i la curiositat. Utilitzant, a vegades, l'estructura gràfica i el text sintètic del còmic, alterna el plans detalls amb els primer plans i plans generals.

divendres, 7 de juny del 2019

RECOMANEM EN JUNY 2019



RECOMANAT A PARTIR DE 8-9 ANYS:


                                            EMPANADA DE MAMUT
                                           Jeanne Willis ( text)
Tony Ross ( il·lustració)

B, del Castillo, Estrella ( trad cast )
Lillet, Toni ( trad, cat)
                                           Libros del Zorro Rojo, 2017


Narració contada amb enumeracions i acumulatius pròpies de la Tradició Oral: l'home que fabrica les llances, el que fa les cassoles, el que encén el foc ...Una autèntica tasca d'equip; tots són necessaris per caçar el mamut.
Pobre i il·lús cavernícola. Després de comptar amb tots els seus amics que li van proporcionar tot el necessari per aconseguir el mamut (llança, carro, olla, foc ...) i van anar amb ell perquè també estaven famolencs, es van quedar sense res perquè el mamut comptava amb moltíssima ajuda. Tot un equip de mamuts van perseguir els cavernícoles per menjar-se l'empanada de carn cavernícola.
Un text que juga amb els noms dels cavernícoles: Ug, Og, Gog ... i una tonada que va repetint-se al llarg de la història: "un pastís de mamut que jo et prepare".
Carn, carn és el que un cavernícola vol".
El punt de partida és la fam, la gana.
Història amb un  humor  que no sols està present al text, sinó a les il·lustracions a doble pàgina que ens mostren les accions dels personatges, la línia dels rostres expressen sentiments de sorpresa o de reflexió, les cares allargades, els cossos fins i llargueruts demostren que estan famolencs. Cavernícoles amb diferent cara i distint color de cabell.
Contrast entre els colors de la selva de gama calenta i els colors grisos i negres del mamut i de la muntanya, separada aquesta de la resta del paisatge amb la línia grossa i negra que la perfila. Utilitza diferents tècniques pictòriques, carbonet i aquarel·la, resultant unes imatges magnífiques en forma i gestualitat.
Tony Ross fa homenatge a Gosciny amb el pastís i a David Mckee amb el mamut.

RECOMANEM EN JUNY 2019


RECOMANAT A PARTIR DE 12-13 ANYS:          

                                                             Kuvahaun tulos haulle llibre la casa sota la sorra algar 2016
                      LA CASA SOTA LA SORRA/ LA CASA BAJO LA ARENA
     Joaquim  Carbó
Ed. Estrella Polar, 2016

 ( 1º ed. 1966)


Ed.Algar, 2016

 
Tot havia començat una tarda, a Barcelona, en sortir del cinema”.

Novel.la d'aventures escrita en primera persona. El protagonista, Pere Vidal, un aventurer, entra per un anunci de periòdic en la casa sota la sorra, una organització secreta de negocis bruts: venda d'armes, fabricació i venda de maritza (aiguardent típic del Sudan) i el tràfic d'esclaus; tot dirigit pel senyor Ti, un arqueòleg nazi alemany que descobreix unes restes que són falses i com a cap d'eixa organització dolenta, està construint-se una càmera mortuòria  a imitació de la dels faraons egipcis.
La història succeeix al nord d'Àfrica, molt lluny de Barcelona, la terra natal del personatge principal.
En aquesta narració destaquen els personatges bons, Pere Vidal i Henri Baula, en contra dels personatges dolents, el senyor Ti i els seus seguidors.
La història té les seues llums i les seues ombres:
A les ombres, valorem com a fluix el desenvolupament de la història que ens recorda a les pel·lícules d'acció. Remarquem la poca versemblança del que passa a la casa sota la sorra, probablement per la falta de força narrativa que explique literàriament com era i què hi es feia.Com va ser publicada per primera vegada al 1966, pot ser que a l'actualitat necessite definir més alguns aspectes com el perquè de l'aventura i contra quin tipus de maldat es lluita.
A les llums, arreplega molt bé el significat simbòlic de l'aventura. El protagonista entra a formar part de la intriga per guanyar diners amb facilitat, però l'aventura li fa evolucionar la seua manera de pensar i acaba la història actuant en contra de la corrupció. Valorem l'amistat nascuda entre els dos personatges principals després de tot un seguit de proves que junts han de superar. Així com, la solidaritat, el respecte a la diferència i la valoració d'altres cultures.
"El seu company de viatge és el negre Henry Balua, el qual, contràriament als tòpics presentats en les novel·les d'aventures clàssiques, no serà l'indígena ingenu i meravellat per les qualitats de l'heroi blanc. En aquest cas, el negre és el llest, l'íntegre, el treballador i l'espavilat. Home de principis, defensor de la gent del seu país, es troba casualment amb l'heroi i hi estableix una profunda amistat, després d'aclarir les intencions d'en Pere. En Pere i l'Henry se salven la vida mútuament en diverses ocasions, però, finalment, és en Henry Balua qui guia l'heroi pel bon camí."
(https://www.escriptors.cat/node/15074)




 

dijous, 6 de juny del 2019





XIV EDICIÓ PREMI PEP SEMPERE




 

                                 "A veces es posible estar de acuerdo con el mar y los bosques"
                                                                                             Luís García Montero


Hem tornat a casa, després de gaudir d'un llarg cap de setmana en Arenas de San Pedro ( Ávila)  , en el XV ENCUENTRO DE ANIMADORES A LA LECTURA,...

Literatura, música, teatre, natura … i sobretot gent meravellosa que fa un esforç col·lectiu per a que aquests dies siguen recordats durant tot l’any i desitjats per a la primavera següent.

Les que anem, des de sempre, volem comparar si ha sobrat o faltat alguna cosa, però mai podem concretar res, perquè la valoració immediata és que enguany ha segut el millor.

Des d’aquesta mirada immediata també toca recordar, a les persones que vulguen, que ja poden presentar els seus treballs a la XIV edició del Premio Pep Sempere que Pizpirigaña convoca per al 2020.

Ací teniu les bases:














         





dimarts, 4 de juny del 2019

RECOMANEM EN JUNY 2019

 RECOMANAT A PARTIR DE 6-7 ANYS :




Doctor de Soto, dentista d’animals / Doctor de Soto, dentista de animales

Steig, William ( text i il·lustració)

Amat. Kiko ( trad. cat)

De Cascante, Jorge ( trad.cast)

Blackie Books, 2018




Felicitats a l’editorial Blackie Books per la feina de recuperar l’obra de William Steig (Nova York, 1907 – Boston, 2003), en català i en castellà. Aquest és un llibre escrit en 1982 i editat per primera vegada, en castellà, al 1.991 per l’editorial Altea.

Un conte que s’apropa a la tradició, als contes d'animals, on l’astúcia i l’ingeni dels més menuts son imprescindibles per superar situacions adverses.

Té una gran dosi d’humor, tant en la il·lustració com en el text escrit, aconseguit amb la descontextualització dels personatges: ratolins dentistes i rabosa amb problemes de càries, i d’altra banda desdramatitza la por de la gent menuda a anar al dentista.

Una parella de ratolins dentistes s’han fet molt populars entre la resta d’animals, tan grans com xicotets. Sols tenen una prohibició : no poden entrar a la seva consulta bèsties que mengen ratolins . Però un dia accepten tractar a una rabosa. Davant el dilema ètic, la ratolina ho veu clar «Caldrà arriscar-se», i considera prioritari ajudar la rabosa malalta. Imprudència o valentia?

I comença per a les lectores el conte de l’ai,ai,ai,..perquè en cada situació nova creus que se’ls menjarà ...però...

Davant el conflicte d’interessos i la necessitat mútua de confiar en l’altre, cada personatge dubta de la sinceritat de l’altra part ... Els ratolins reflexionen sempre abans d’actuar, volen fer bé el seu treball :«ah, perdoni. L’hauria d’haver avisat- va dir el Doctor de Soto-.No podrà obrir la boca durant un dia o dos.»( p.32) però han d’anar amb compte amb les intencions de la rabosa: «oh-va pensar-no me’ls hauria de menjar, no. Però d’altra banda, com puc resistir-m’hi?»( p.28) .

Diferenciació entre la forma d’actuar de la rabosa i la dels ratolins; el primer vol menjar-se’ls i els altres volen salvar-se de la situació sense posar en perill la vida de la rabosa. Des del punt de vista psicoanalític la rabosa actua des del principi del plaer, raó per la qual cau al parany i els ratolins ho fan des del principi de realitat solucionant de manera reflexiva el perill que els amenaça.

Il·lustracions emmarcades sobre fons blanc, realitzades amb aquarel·les i tinta, de colors suaus. Plànols diferents, d’una banda plànols detallistes (boca i ullals de la rabosa) i per altra, plànols on es veu la ubicació de la casa al carrer. Els rostres dels personatges expressen amb molta claredat les seues emocions.