dissabte, 31 de març del 2012

PALABRERÍA

Juan José Millàs, tan certer com sempre, publicà ahir aquest "Palabrería" que arrepleguem amb goig. 

http://elpais.com/elpais/2012/03/29/opinion/1333042628_242835.html

 Palabrería
 Lo que nos acerca a Grecia no es la huelga, son las prácticas financieras llevadas a cabo por los chiringuitos que dirige el presidente de la patronal bancaria.
 Juan José Millás 30 MAR 2012 

Cuando las palabras, tan sonoras, se alejan demasiado de la realidad, tan muda, resulta más elocuente la realidad que las palabras. Ese vídeo del ministerio de Trabajo, por ejemplo, en el que se asegura que la reforma laboral protege al trabajador, se ha vuelto contra el PP en Andalucía. Si van a seguir protegiéndonos de este modo, pensaron los votantes, mejor desobedecer a las encuestas. Entonces llega Miguel Martín, que es el presidente de la patronal bancaria, y proclama que la huelga general nos acerca más a Grecia que a Alemania. Pues no, lo que nos acerca a Grecia, o a lo que usted ha pretendido metaforizar al citarla, son las prácticas financieras llevadas a cabo por los chiringuitos que usted preside. Antes de abrir la boca, debería usted haber considerado que el ciudadano es consciente del dinero público que les estamos inyectando para salvar su salario de usted, su culo de usted, su sillón de usted, sus retribuciones especiales de usted, su automóvil con chófer de usted y su jubilación multimillonaria de usted, entre otras bagatelas de usted. Debería haber sido más prudente sabiendo, como sabe, que les estamos prestando dinero público al 1% para que lo inviertan en deuda pública al 5%, una práctica parecida al tráfico ilegal de órganos. Debería incluso callarse si tenemos en cuenta que ahora mismo, cuando el banco llama a un cliente, lo primero que éste hace es esconder la cartera. Y es que usted, como asegura Felipe González, un hombre del sistema donde los haya, no dirige una organización bancaria sino un casino sin reglas. Eso es lo que nos retrotrae a la noche de los tiempos, eso y el pensamiento de Gallardón sobre la mujer y el de Guindos sobre los derechos de los trabajadores… De ahí el éxito de la huelga, que es el éxito de la realidad muda frente al despliegue verbal y policial del Gobierno.

diumenge, 25 de març del 2012

ELS FANTÀSTICS LLIBRES VOLADORS DEL SENYOR MORRIS.

Aquest vídeo està dedicat a tota la gent que estima els llibres i a la que està disposada a "volar" amb ells.


LOS DIARIOS DE ADÁN Y EVA



 
LOS DIARIOS DE ADÁN Y EVA

Mark Twain. Ilustrado Fco. Meléndez

Libros del Zorro Rojo. 2010
La primera edició d’aquest diari a dues veus és de 1906. Mark Twain el va redactar dos anys després de la mort de la seua esposa i molts pensen que és un relat en homenatge a ella.
L’editorial El Zorro Rojo publica una edició especial il·lustrada per Francisco Meléndez que torna, després de molts anys, amb aquest  llibre per a joves.

En català, en  edició no il·lustrada podeu trobar-lo  com :
Els diaris d’Adam i Eva . Angle editorial, 2009.

Aquest diari secret i íntim de la vida al Jardí de l’Edèn, presenta amb ironia i tendresa (en la mateixa mesura) la relació entre Adam i Eva i com l’autor nord-americà amb ingeni i sorna mostra les dificultats de la convivència amb la veu de cadascú i la seua interpretació particular.

Extractes del diari d’Adam:
Dilluns : Aquesta criatura nova dels cabells llargs sempre és al mig del pas. Sempre em ronda i em segueix amunt i avall. Això no m’agrada; no estic acostumat a tenir companyia. M’estimaria més que s’estigués amb la resta d’animals…Avui ha fet núvol, vent de l’est; em sembla que ens mullarem… Ens?  D’on he tret aquesta paraula? Ja me’n recordo… l’ha feta servir la criatura nova.

Diari d’Eva: Li he anat al darrere tota la setmana i he provat de donar-me a conèixer. Vaig haver de parlar jo tota l’estona, perquè ell és tímid, però a mi ja m’estava bé.Semblava content de tenir-me per allà, i vaig fer servir sovint la paraula nosaltres, tan sociable, perquè semblava que l’afalagava, sentir-se inclós

L’humor de Twain, irreverent i àcid ens fa riure i ens emociona.
Està vigent i reconeixem com actual les febleses dels humans, la innocència primera en la que ambdós van descobrint el món, el pragmatisme o el romanticisme dels primers moments, el descobriment de paraules, el posar nom a les coses i al mateix temps fer-se preguntes sense resposta.
L’aguda visió que té Mark Twain ens fa recomanar aquesta deliciosa lectura a partir de 14 anys.


dissabte, 24 de març del 2012

EL FINAL DEL VERANO




El final del verano
Stian Hole
Ed. Kókinos
És el segon llibre que llegim de Stian Hole i correspon a la trilogia que ha editat Kokinos: El secreto de Garman, El final del verano i la calle de Garman.
Els últims dies de les vacances de Garman, el xiquet norueg protagonista del relat, coincideixen amb la visita de les ties.
La por davant del començament de la vida escolar fa reflexionar i dona veu al protagonista descrivint  un món de sentiments que el fa molt proper.
Aquesta reflexió, recorregut del pensament infantil davant del deteriorament, de la vellesa i de la mort, és el tema que planteja al lector junt a una realitat quotidiana.
Cada personatge, les ties, la mare, el pare... va donant la seua resposta davant la por. La por a canviar, a creixer, a perdre, a sofrir, a emmalaltir, a morir...
L’autor ha trobat la fòrmula de com contar als xiquets que som fràgils, mortals,... i no podem deslligar-lo de les qüestions físiques, i tot envoltat per l’afecte i un polsim d’humor.
Aquest pensament del xiquet, monòleg interior, és una proposta literaria arriscada que junt a la proposta plàstica que camina entre el hiperrealisme i el surrealisme amb una tècnica de collage, fan que aquest llibre siga il·luminador i deixa al lector/a seduït.
En veu de Gustavo Puerta:
“Sus grandes aciertos: la maestría en el diseño (en el más amplio sentido del término), la cuidada y tirante tensión entre imagen y texto y la temperatura constante que esta envolvente lectura propicia al admirado lector.”
Edat: A partir de 8-9


EL FANTASMA ANIDÓ BAJO EL ALERO




El fantasma anidó bajo el alero
Emilio Pascual
Editorial Anaya



Conta la relació entre un xiquet i el fantasma del seu iaio.
El fantasma del seu avi, en realitat un maqui amagat a les golfes de la casa, acudeix cada dia a veure el net i a compartir amb ell els problemes de la vida quotidiana (preguntes, respostes, històries, poesies, jocs...)
Suposa també un elogi de la literatura oral: l'avi conta amb el cor, és el plaer d'escoltar i contar.
Descobriment del món ocult i misteriós dels adults.
Escrit amb un llenguatge d'una gran riquesa, poètic i encisador acompanyat d'unes il.lustracions misterioses i evocadores

UNA MANERA TENDRA I EMOTIVA DE PRESENTAR UNA MEMÒRIA HISTÒRICA AMARGA I EXCLOENT.

 RECOMANAT: a partir de 12-13 anys

dilluns, 12 de març del 2012

6ena Edició del Premi Pep Sempere


Dissabte 10 de març de 2012, es va  fallar  la 6ena edició del Premi Pep Sempere d'Animació a la Lectura en Arenas de San Pedro. S'ha otorgat enguany  al grup “Abanico” de Fuenlabrada, un col·lectiu  de dotze mestres de diferents escoles públiques de la zona sud de Madrid (Las Rozas, Fuenlabrada, Navalcarnero...)  que, amb una trajectòria de 20 anys en un seminari permanent, fan un treball a les biblioteques escolars dels centres. Publiquen articles en diferents revistes, organitzen xarrades i co·loquis amb autors i il·lustradors, guíes de lectures per adults, elaboren llistats de lectures i llibres recomanats per a diferents edats...
S'ha concedit un accèsit al IES Rodríguez Fabrés de Salamanca amb un projecte que interrelaciona literatura amb imatge fotogràfica i que du a terme l'alumnat dels Cicles Formatius d'Imatge.
El premi, dotat amb una cistella de 50 llibres i una altra amb 100 kg de cireres, es lliurarà en la 8º Trobada d'Animadors a la lectura en Arenas de San Pedro (Ávila) el dia 2 de juny de 2012.

Ací teniu el cartell anunciador de la trobada de juny, realitzat per Elena Odriozola. L'associació Pizpirigaña que any rere any organitza aquestes Jornades i el Premi, ens convida a assistir a les properes que tenen per títol CUANDO EL LIBRO ERA UN BOSQUE.