diumenge, 6 de novembre del 2016

RECOMANEM EN OCTUBRE 2016




A PARTIR DE 4-5 ANYS : 





                                       
                          

Kato, Yukiko .

Sakai,Komako ( il)

Traducció de Fina Marfà 

                       Corimbo, 2013                        
                                                                                                      



Àlbum il·lustrat per als més petits i petites. Història escrita en primera persona, que capta la percepció del món que té una persona menuda, amb un temps i espai propis. Escrita també des d’un respecte adult envers la capacitat infantil de prendre les seues decisions dintre d’una autonomia plena que li permetrà dir no al desig del pare i allunyar-se sola perseguint una papallona, després altres animals, fins que ... I el paper de l’adult és d’acompanyar des de la distància : la xiqueta pensa que es troba molt lluny de la mare, però aquesta, en realitat, no l’ha perduda de vista en cap moment.


L'escenari és un lloc obert, tan ric i suggeridor que no calen joguines. Tot un món de sensacions on té lloc el misteri i el descobriment.

A destacar el llenguatge poètic, un llenguatge que juntament amb les il·lustracions ens transporta cap a un món de la infància on un instant pot ser infinit i l'espai es transforma per possibilitar l'aventura. 

Les il·lustracions, que recorden a l’impressionisme, ocupen tota la pàgina. Predomini dels colors verd i blau. Imatges amb primers plànols dels elements del prat: plantes i animals; així com, del rostre del personatge principal d’aquesta història que expressa l’emoció i l’atracció pel vol i el color del delicat insecte volador.



A PARTIR DE 8-9 ANYS :


Un jardín

Isidro Ferrer ( il.)

Texto. Mª José Ferrada

Ed. A buen paso, Barcelona, 2016


Proposta diferent, arriscada i original. Primer fou la il·lustració, de Isidro Ferrer i després, Mª José Ferrada ha posat el text. El resultat és un àlbum desplegable en espiral, com la closca d’un caragol. En obrir-lo, la il·lustració ocupa la part esquerra formant un espai continu i el text va apareixent a la dreta i marca el pas del temps.

La història és senzilla : el senyor Wakagi somia amb un jardí.

Por las mañanas el señor Wakagi 

era solo un señor. 
Pero por las noches 
era todos los seres 
que habitaban su sueño.

La natura amb relació amb l'existència. Nosaltres som natura. Reconèixer la mort, que ens acompanya des del naixement, com a part de la vida. Agraïm que no tinga el filtre de la vida eterna sinó que formem part de la natura i tornem a ella.

Utilitza un llenguatge poètic, delicat i subtil i unes imatges en tonalitats molt suaus ( blaus, marrons, verds,...) sobre un fons blanc.


A PARTIR DE 10-11 ANYS : 



 
Las reglas del verano

Tan, Shaun

Ed. Bárbara Fiore 2014




En paraules del propi il.il·lustrador: “Cada una de las imágenes puede verse como un capítulo de un cuento que no está escrito y que solo la imaginación del lector puede elaborar“.


S’acaba l’escola i comencen les vacances d’estiu. La primera il·lustració d’aquest llibre així ho manifesta. El nostre protagonista corre per un indret on l’espera algú més gran ( germà, amic,... ), amb qui compartirà les aventures estiuenques.


Tanmateix, no pot iniciar-se el joc sense regles i, per tant, les pàgines de l’àlbum es converteixen en una enumeració de normes enunciades pel major dels personatges i que comencen sempre amb la paraula “Mai”. El xicotet s'enfronta a unes regles que no entén.


Ens fa tornar al món de la infància en els llargs dies de l'estiu, sense la presència dels adults, on les regles que imperen no coincideixen amb les de la vida real sinó que estan fetes per ells i per a ells, els infants.


Una proposta estètica i narrativa que descol·loca. Surrealista, onírica, escrita en clau d'humor, que incita a la reflexió i interpretació constants i que planteja un món a explorar molt suggeridor.


A les normes enumerades els acompanyen imatges surrealistes del món plàstic de Shaun Tan, autor i il·lustrador del llibre. Trobem imatges que recorden a Hopper, Dalí o El Bosco. Resulta original en elles la inversió que fa de la grandària dels objectes, animals, joguines respecte als dos protagonistes: ells són petits enfront de l’ample món que cal explorar.


La tècnica utilitzada, pintura a l’oli, li dona una textura i un volum difícils de trobar en àlbums il·lustrats.



A PARTIR DE 12-13 ANYS:




 

Un monstre em ve a veure                            Un monstruo viene a verme
Ness, Patrick                                                           Ness, Patrick
Kay, Jim ( il)                                                             Kay, Jim (il)
Ed.Sembra, 2015                                                    Ed. Debolsillo, 2014





Recomanem les versions de ed. Sembra, en català i Debolsillo, en castellà. Les edicions posteriors ( Nube de tinta) van més orientades a relacionar llibre i pel·lícula i no tenen les il·lustracions de Jim Kay.

La història relata la relació del protagonista amb un monstre, fantasieig que li ajudarà a enfrontar-se a les seues dificultats. Tanmateix, quin tipus de fantasia trobem?

Al principi del llibre tenim un jove amb una situació psíquica de resignació, d’atabalament, una fredor psíquica que el manté aïllat de la resta. Viu angoixat per un malson: una fantasia recurrent i repressiva de la que no pot fugir.

Però amb l’aparició del monstre-arbre aquella primera fantasia va deixant pas, a poc a poc, a una fantasia creativa que canviarà la seua manera de mirar, que li donarà la força necessària per assumir els seus problemes i que li permetrà un creixement personal envers la maduresa.

El monstre utilitza tres històries per ajudar al jove a reflexionar sobre el que li passa i alhora permetre que ell puga construir el seu relat. Tot un missatge sobre el poder de la paraula, dels valor dels contes.

Escrit amb una sintaxis ràpida, sense entrar en massa detalls, en un llenguatge quasi cinematogràfic que explica la facilitat amb la qual es llegeix.

Dóna la sensació de ser un llibre elaborat amb tots els ingredients necessaris per a emocionar. Tal vegada, per la seva subjectivitat, la història deuria haver estat contada no per un narrador extern sinó en primera persona pel protagonista .




A PARTIR DE 18 ANYS:







Empúries, 2014                              Seix Barral, 2014



Aquesta segona novel·la de l'autor és una història de dones, de tres generacions de dones vinculades al món del vi, tres dones poderoses, les més riques del poble. ” .. no era senzill per a una dona nascuda en el darrer terç del segle dinou. Però si , a més de ser femella, posseïa un patrimoni envejat ( …) gaudia d’un status que generava tèrboles gelosies entre els mascles dominants que l’envoltaven , aleshores la dificultat esdevenia colossal.” ( 13) . En aquest sentit és una història costumista, generacional i femenina, que mostra unes dones enèrgiques, “lliures”, capaces d’aconseguir tot allò que es proposen, i que segueixen els seus impulsos eròtics i sentimentals oblidant la moral catòlica i les bones costums de l’època en què va viure cadascuna, unes vides que transcorren entre finals del segle XIX i el 2001.

I quan dóna veu als homes «el senyor Narcís no es va comportar mai com s’entenia que un home de veritat s’havia de conduir»( 186) no es fixa en els mascles dominants sinó en homes singulars, que no són com la resta, són comprensius, tendres, capaços d’estimar les dones, des del respecte, però també capaços d’estimar a altres homes; presenta la bisexualitat com un joc més de les possibilitats sexuals.

Però és també una història policíaca, on Agatha Christie és un referent clau de l’inspector Lluís Recader que s’encarregarà de la investigació d’un crim..... Un home singular : "amenaçar-lo o torturar-lo serviria de ben poc. L’haurien de matar. I ell no era d’aquests, ell no volia resoldre els seus casos així. Volia guanyar per discerniment .No arrancant ungles» (238-39), policia format en la República i adherit al carlisme franquista, que barrejava la formació rebuda i les novel·les negres que l’acompanyaven des de la seua adolescència .Tota la investigació la viu com una novel·la de la qual ara ell és el protagonista i al mateix temps, serà el fil conductor per a explicar tota la resta. ...el mateix fet des de punts de vista diferents : la policia, la víctima, el culpable, la gent de la Principal ...en una narració on el llenguatge, el punt de vista, la informació del fets canvien segons el personatge que ho conta.

I Finalment és una història de la postguerra, de la repressió franquista i de la connivència entre govern, església i els poderosos. Diu l’inspector de la seua feina diària : «No és que perseguint traïdors al règim no pogués exercir les capacitats indagadores que estava segur de posseir , però no era el mateix. Allò no era una partida d’escacs. Allò era més primari, …: una cacera de rates.» ( 159).

En realitat tot gira al voltant de les converses dels personatges, sobretot de la Úrsula, ànima de la novel·la, que descabdella els seus records en un curt espai de temps, entre el dijous 7 de novembre i el dimecres 27 de novembre de 1940 .I un apèndix final, amb les confidències de Llorenç a la seua filla Maria, al 2001, on s’acaben de lligar tots els fils que havien quedat sense resoldre.

Escrit amb un llenguatge molt ric, assaonat amb l’humor, la ironia i la saviesa de segles dels pobles petits, i amb unes descripcions exhaustives d’ambients, personatges i situacions:
«Després van tombar fins al cantó dret del temple, on hi havia tres carrerons difícils d’entomar, sobretot el segon, que combinava un angle tancat, una pujada pronunciada i una paret cantonera molt sortida que, si no s’encarava bé, fins les mules més experimentades hi deixaven mitja sàrria. Feren i referen tantes maniobres com va caldre i alguna vegada vorejaren l’infortuni, secretament desitjat pels molts pouencs espectadors»(19)