diumenge, 20 de desembre del 2015

RECOMANEM EN DESEMBRE 2015

RECOMANAT A PARTIR DE 18 ANYS:



 
La vida de las paredes

Sara Morante

Ed. Lumen 2015

Sara Morante és fonamentalment il·lustradora. La coneixíem per il·lustrar llibres com “Señales” de Raúl Vacas, i “Los diarios de Adán y Eva” de Mark Twain.
Aquesta és la seua primera novel·la. Utilitza la il·lustració per generar l’ambient de la història, amb referències a Modigliani i al modernisme .
Un llibre en una edició molt acurada, sensacions visuals que ens fan pensar en el tacte de les teles i recordar l'època de les parets empaperades.
A la comunitat de veïns/nes de la vida, els personatges viuen en espais diferents separats només per parets. Però, de vegades, els camins de cadascú dels personatges s' ajunten, es creuen, les parets desapareixen i neix la història, aquesta història.
L’estructura del llibre és extraordinària. Comença am la presentació dels personatges i continua contant la seua vida al llarg d'una setmana: del dilluns al divendres, dia essencial per a uns, tràgic per a altres, la narració d'un moment de vida.
Juntament amb la descripció dels personatges d'aquesta història, no menys important resulta la descripció de l'edifici al començament del llibre: un principi suggeridor, una porta oberta al misteri o a l'encant quan descriu el portal, eixe espai delicat i inquietant alhora, que permet l'entrada a la història. La casa és un personatge més. La casa és la decadència social, és la societat espanyola de la postguerra, una comunitat de veïns/nes que es relaciona amb temors, de portes cap a dintre, amagats, foscs. És una galeria de personatges carregats amb el seu passat, versemblants, portadors del seu drama, que fracassen i malviuen.
Un llibre trist però valent que visualitza els desheretats, que fa protagonistes a la bogeria, a l'homosexualitat, el "voyeurisme", el suïcidi, la prostitució i la fam, …. Fonamentalment parla de la vida difícil de les dones dels anys 50.
En aquest llibre les imatges són retrats, importància dels quadres que representen retrats: Els personatges són descrits amb paraules, però també amb imatges on podem esbrinar què hi ha darrere de la seua mirada o el seu gest i quines emocions transmeten o ens provoquen. Imatges sensuals, transparències que deixen veure l'interior. Postures rígides dels personatges com si foren maniquí o marionetes o ninots, com ara els porters de l'edifici que ens recorden al nanos i gegants de la nostra infantesa.
Al sostre, per la nit, cobren vida les gàrgoles, personatges fantàstics producte del fantasieig de Emilio, el porter, que els dóna vida per a poder sobreviure a la seua desgràcia. Tanmateix, apareixen com a símbols que amenacen eixe món de relacions entre els veïns de la casa i constitueixen el contrapunt al realisme dramàtic de la resta dels personatges. Eixos personatges fantàstics apareixen també quan el xiquet ensenya a la costurera els quadres de la casa i li conta que els retratats es mouen i es comuniquen, un altre fantasieig de Vicente, l'únic xiquet d'aquesta obra, per poder suportar la solitud en la que es troba.

RECOMANEM EN NOVEMBRE 2015



A PARTIR DE 1- 3 ANYS





 A la cua!. / A la cola

Tomoko Ohmura (TEXT I IL·LUSTRACIONS)

Ed. Corimbo, 2012





Un llibre per als més menuts, on es planteja un joc que reflecteix les situacions que poden passar en una cua. Tots els animals es situen en la línia del terra fent una llarga filera misteriosa i inquietant i el lector no sabrà ben bé per a què fins que no acabe el llibre. Són 49 animals posats en filera, tots amb el seu nom a sota i amb “la seua participació a aquestes jornades”, que és una frase amb la que expressen els seus dubtes, el seu desfici, la seua pregunta, la seua por…
Els animals estan col·locats per l’autor d’una manera estudiada, fins i tot per l’ordre de grandària. Una zebra entre dos animals carnívors; la mofeta amb el porc espí; el gat i el gos; l’ovella i el llop…
Són il·lustracions en doble pàgina , amb els animals dels extrems incomplets , forçant a la persona lectora a una anticipació mental per completar -los. Només el pardalet apareix en varies pàgines perquè és com un “acomodador” que manté l’ordre de la cua.
A més de l'enumeració dels animals també hi ha una narració , uns diàlegs amb trets d'humor , i un ritme molt canviant. Una filera és una manera de relacionar-se. Quan som molts ens hem d’organitzar i molt millor si aquesta organització ens permet divertir-nos. No hi ha rivalitat. Al principi hi ha un cartell que diu “Situar-se per ordre d'arribada ” i així ho fan.
La història aparenta ser ( però no ho és ) simple, senzilla, una ganyota tant al xiquet com a l’adult. S'assembla a “De què fa gust la lluna ?” en el sentit que ens hem d’organitzar per aconseguir un objectiu.

A PARTIR DE 6-7 ANYS






Croc-croc a l’escola dels petits esquelets /Croc-croc en la escuela de los pequeños esqueletos

Stefhane Levallois

Libros del Zorro Rojo, 2009

«A l'escola dels petits esquelets a en Croc Croc li costa, de vegades, veure que la vida és bella»



Una manera de reflectir la societat on vivim per a fer un anàlisi crític o mostrar allò que no ens agrada d'ella, és projectar aquesta manera de viure a un espai impossible. En aquest cas, es tracta d'un cementiri i els personatges esquelets.

Els esquelets, personatges encarregats en la tradició de donar por i provocar inquietud, estan il·lustrats en aquesta història de tal manera que els sentim propers i inofensius.

La vida escolar reflectida dota al llibre d'humor, un humor aconseguit per estranyament.

El tema de la diferència no té la força, ni la intensitat desitjada: el protagonista, únic esquelet de cap roig, és víctima d'assetjament, però al final és el seu color roig el que salva de morir sota la neu freda als seus companys. A hores d'ara, aquests canvien d'actitud respecte al protagonista. Tesis senzilla: el respecte al diferent, tothom és necessari, la diferència sempre fa aportacions ...

Podríem preguntar-nos: què fa Croc per canviar la seua situació? No actua, ni decideix; sols aguanta.

Les il·lustracions en blanc i negre i la importància de la línia per a definir el gest de la cara, aporten humor. El format petit i el pas de les pàgines de baix a dalt s'allunyen del costum, d'allò habitual dels altres llibres. Ens recorda a altres llibres d'esquelets recomanats pel Col.lectiu: "Què risa de huesos". o a  pel·lícules com  "Pesadilla en Navidad". 

  A PARTIR DE 10-11 ANYS



Catherine / Los mundos de Catalina
Patrick Modiano
Il. Sempé
Ed. Blackie books, 2014 / SM, 2001. 


Un llibre on la narradora recorda i conta des de la mirada de la xiqueta que va ser, testimoni del que passava al seu voltant i la vida amb el seu pare .Ella conta allò que veu, es fa preguntes, intenta entendre el que passa amb una mirada neta, infantil. Un relat sensible, intimista, emotiu.

A l'àmbit familiar: conta les relacions pare-filla. La separació dels pares: cadascú vol viure els seus somnis. La convivència entre pare i filla: bona, tendra, amb moments d'humor, converses i passejos. Concepte d'educació molt liberal.
A l'àmbit social: la història fa molta insistència en el treball del pare. La il·legalitat del seu negoci. El conflicte del pare amb la justícia. Un pare obsessionat en guanyar diners. Una família de classe alta que desapareix. Un pare que, al principi, prefereix el seu treball per damunt de la unió familiar i que, al final, decideix marxar a Nova York per trobar-se amb la seua dona, el millor regal que podria fer-li a Catherine.
Conté moltes el·lipsis, deixa aspectes importants com desdibuixats, esbossats, sense aprofundir.
Un aspecte a destacar és que no es jutja a ningú per les seues vivències particulars.
Il·lustracions de Sempé, un luxe, aquarel·les que semblen postals. Amb dues taques de color i unes línies és capaç de crear tot una ambient, amb humor, encara que algunes semblen desajustades ( pot ser un problema de l’editorial, de la maquetació..... ) No són il·lustracions que acompanyen i complementen la narració, més bé constitueixen detalls subtils que embelleixen l'obra.

 A PARTIR DE 14-15 ANYS

 
La meva germana viu sobre la llar del foc/ Mi hermana vive en la repisa de la chimenea

Annabel Pitcher

Ed. La Galera, 2011/ Ed. Siruela, 2012


El llibre és la narració en primera persona de la menor de la família: la innocència, la tendresa, la sinceritat, l'humor.
Un llibre que parla del dol. La història més bé conta la superació del dol. Els tres personatges el viuen de manera diferent. Cadascú s’enfronta a la vida de la manera que pot però amb els seus moments crítics, són capaços de superar aquesta situació ajudant-se entre ells. Com a conseqüència d’una tragèdia (la mort d’una filla per un atemptat terrorista) es desencadenen conflictes que en aquest cas, els xiquets saben resoldre d’una manera més adulta que els mateixos adults. Cap cosa de les que passen en aquesta història van encaminades a resoldre els problemes: les absències de la germana i de la mare. Malgrat no aconseguir-ho, aquestes experiències viscudes fan madurar els personatges, provocar reflexions que ajuden a superar-se.
L’autora  sap treballar un tema conflictiu, amb tots els prejudicis a la contra però on l’amistat és més important. La mare no està perquè no vol estar, l’alcoholisme del pare no es resol perquè és difícil eixir d’un problema com aquest (i al llibre es planteja).
El pare tanca el seu dol gràcies als fills. Els adults no son superherois i de vegades no tenen totes les respostes ni tenen les claus per a resoldre els problemes.
Hi ha una opinió minoritària que, assumint tot allò que es diu del llibre no acaba d'estar d'acord perquè el considera un llibre oportunista ( tot ve provocat per un atemptat terrorista islàmic, i aquest fet planeja contínuament entre les seues pàgines i condiciona els personatges. Més que la impotència davant una mort injusta, que ho és, és el fet de que siga en atemptat el que arruïna la vida completa de la família i els fa incapaços d'elaborar i assumir el dol de la pèrdua per seguir vivint.)

 A PARTIR DE 18 ANYS 




 
La vida de las paredes

Sara Morante

Ed. Lumen 2015

Sara Morante és fonamentalment il·lustradora. La coneixíem per il·lustrar llibres com “Señales” de Raúl Vacas, i “Los diarios de Adán y Eva” de Mark Twain.
Aquesta és la seua primera novel·la. Utilitza la il·lustració per generar l’ambient de la història, amb referències a Modigliani i al modernisme .
Un llibre en una edició molt acurada, sensacions visuals que ens fan pensar en el tacte de les teles i recordar l'època de les parets empaperades.
A la comunitat de veïns/nes de la vida, els personatges viuen en espais diferents separats només per parets. Però, de vegades, els camins de cadascú dels personatges s' ajunten, es creuen, les parets desapareixen i neix la història, aquesta història.
L’estructura del llibre és extraordinària. Comença am la presentació dels personatges i continua contant la seua vida al llarg d'una setmana: del dilluns al divendres, dia essencial per a uns, tràgic per a altres, la narració d'un moment de vida.
Juntament amb la descripció dels personatges d'aquesta història, no menys important resulta la descripció de l'edifici al començament del llibre: un principi suggeridor, una porta oberta al misteri o a l'encant quan descriu el portal, eixe espai delicat i inquietant alhora, que permet l'entrada a la història. La casa és un personatge més. La casa és la decadència social, és la societat espanyola de la postguerra, una comunitat de veïns/nes que es relaciona amb temors, de portes cap a dintre, amagats, foscs. És una galeria de personatges carregats amb el seu passat, versemblants, portadors del seu drama, que fracassen i malviuen.
Un llibre trist però valent que visualitza els desheretats, que fa protagonistes a la bogeria, a l'homosexualitat, el "voyeurisme", el suïcidi, la prostitució i la fam, …. Fonamentalment parla de la vida difícil de les dones dels anys 50.
En aquest llibre les imatges són retrats, importància dels quadres que representen retrats: Els personatges són descrits amb paraules, però també amb imatges on podem esbrinar què hi ha darrere de la seua mirada o el seu gest i quines emocions transmeten o ens provoquen. Imatges sensuals, transparències que deixen veure l'interior. Postures rígides dels personatges com si foren maniquí o marionetes o ninots, com ara els porters de l'edifici que ens recorden al nanos i gegants de la nostra infantesa.
Al sostre, per la nit, cobren vida les gàrgoles, personatges fantàstics producte del fantasieig de Emilio, el porter, que els dóna vida per a poder sobreviure a la seua desgràcia. Tanmateix, apareixen com a símbols que amenacen eixe món de relacions entre els veïns de la casa i constitueixen el contrapunt al realisme dramàtic de la resta dels personatges. Eixos personatges fantàstics apareixen també quan el xiquet ensenya a la costurera els quadres de la casa i li conta que els retratats es mouen i es comuniquen, un altre fantasieig de Vicente, l'únic xiquet d'aquesta obra, per poder suportar la solitud en la que es troba.