dimecres, 28 de març del 2018

RECOMANEM EN MARÇ 2018



RECOMANAT  A PARTIR DE 10-11 anys:






DOROTHY. 
DÉJALE ENTRAR
 Javier Sáez Castán (text)
Pablo Auladell  (il.l)
Ed. A buen paso, 2017

En aquest llibre, dos creadors units i confabulats  ens ofereixen aquesta genial història, surrealista, entre l’absurd i els disbarat, amb referències al mago de Oz.  Javier Sáez Castán amb el text i Pablo Auladell amb les il.lustracions ens convencen de que Jonah i Martha no poden actuar d’altra manera quan, sobtadament, reben la visita de Dorothy en la seua granja de Kansas.

La història està escrita amb un llenguatge excel.lent on abunden una delicada ironia i un humor intel.ligent. Les il.lustracions d'Auladell estableixen una sinèrgia perfecta amb el text. Amb pocs colors i utilitzant grafit i pastel, recrea poderosament uns paisatges "desolats i silenciosos".

La parella de grangers raonen i, de manera progressiva i amb gran complicitat, van dissenyant l'estratègia per reaccionar davant del tornado.

Amb el suggeriment de que és possible renàixer després de la destrucció Dorothy ens proporciona una deliciosa experiència lectora.

dimarts, 27 de març del 2018

CONCESSIÓ DEL XII PREMI LITERARI PEP SEMPERE



DIARIO DE ÁVILA 25 MARÇ 2018



CONCESSIÓ DEL XII PREMI LITERARI PEP SEMPERE


 

 
Aigua pels regatons, fred, pluja, vent … ja no ens resulta aliè aquest paisatge, a nosaltres que sembla que vivim a les portes d’un desert, tan escassos d’aigua. 
 

Qui anava a dir que convertiríem els boscos de Gredos i la neu de les seues muntanyes en un paisatge tan proper i estimat, revisitat any rere any per decidir el Premi Literari Pep Sempere, que aquest any compleix dotze anys. Amb la seua gent que ens fa sentir com a casa, i així un any rere altre.

 
El dissabte 24 de març es va reunir el jurat i va decidir que Dolors Insa, bibliotecària de la biblioteca municipal de Cocentaina, amb el seu projecte “Dinamización de la LIJ en la era digital” aconseguira el premi de 2018. Va ser una gran alegria.

Una menció especial al projecte del CRA de Lozoya de Garganta de los Montes “Los claros del bosque” completa la decisió del jurat.


 Podeu ampliar la noticia en Pizpirigaña :  http://www.pizpirigana.es/

 
Confiem conèixer amb més profunditat aquestes experiències al XIV Encuentro de Animadores a la lectura del 1, 2 i 3 de juny de 2018, a Arenas de San Pedro, Ávila que enguany s’anomena EL BOSQUE DENTRO DE MI.


 Elx, 27 març 2018













dimecres, 21 de març del 2018

DIA MUNDIAL DE LA POESIA

AVUI LES BRUIXES I LES FADES S’ESTIMEN

Avui, sabeu? les fades i les bruixes s'estimen.

Han canviat entre elles escombres i varetes.

I amb cucurull de nit i tarot de poetes

endevinen l'enllà, on les ombres s'animen.



És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs

i han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.

Han ofert al no-res foc de cera d'abella

i han aviat libèl.lules per desxifrar-ne el traç.



Davallen a la plaça en revessa processó,

com la serp cargolada entorn de la pomera,

i enceten una dansa, de punta i de taló.



Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,

esbalaïda veig que vénen cap a mi

i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.

MARIA MERCÉ MARÇAL












     ESCALETA AL VENT
Pujaré al cel blau
a collir paraules
per una escaleta
tallada en el vent.
És cada graó,
un manyoc de boira.
A cada replà
hi brilla un estel.
Els cants dels ocells
hi fan de barana;
aromes de flors
hi possen dosser.

JOANA RASPALL









LA CONSTRUCCIÓN DE UN SUEÑO

Siempre hay tiempo para un sueño.
Siempre es tiempo de dejarse llevar por una pasión 
que nos arrastre hacia el deseo.
Siempre es posible encontrar la fuerza necesaria
 para alzar el vuelo y dirigirse hacia lo alto.
Y es allí, y solo allí, en la altura, donde podemos 
desplegar nuestras alas en toda su extensión.
Solo allí, en lo más alto de nosotros mismo, en
 lo más profundo de nuestras inquietudes, 
podremos separar los brazos, y volar.

DULCE CHACÓN







 CUÉNTAMELO OTRA VEZ

Cuéntamelo otra vez, es tan hermoso
que no me canso nunca de escucharlo.
Repíteme otra vez que la pareja
del cuento fue feliz hasta la muerte,
que ella no le fue infiel, que a él ni siquiera
se le ocurrió engañarla. Y no te olvides
de que, a pesar del tiempo y los problemas,
se seguían besando cada noche.
Cuéntamelo mil veces, por favor:
es la historia más bella que conozco.
                            
                                               AMALIA BAUTISTA



                             Il.lustració: "Els amants", René Magritte




dijous, 15 de març del 2018

RECOMANEM EN FEBRER 2018


RECOMANAT A PARTIR DE 4-5 ANYS : 





El paraguas
Jae Soo Liu ( autor/ il·lustrador)
Dong Il Sheen ( música)
ed.Pastel de Luna, 2015

Aquest àlbum sense paraules és una proposta plàstica que genera immediatament moltes preguntes, unes imatges que disparen el pensament en multiplicitat de lectures i de hipòtesis. 

Observem un paraigües des de una perspectiva zenital, un zoom que s’apropa i s’allunya, que avança pel carrer un dia de pluja i en el seu recorregut es troba d’altres paraigües que es van sumant a eixe itinerari pels diferents espais de la ciutat: parc, pont, via de tren, … no sabem qui està sota els paraigües fins que a la penúltima pàgina del llibre veiem que són xiquetes i xiquets que van a un edifici gran (suposem que és l’escola) i tots els paraigües (ja tancats) apareixen al paraigüer.

Les il·lustracions dels escenaris de la ciutat mostren una tonalitat grisa i neutra (pròpia dels dies de pluja), en canvi els paraigües són de colors vius. El primer, el groc, i després la resta de colors primaris i les seues combinacions en altres. Aquest contrast fa que en una primera lectura només els colors criden l’atenció però després les formes també són molt importants per aconseguir (amb els cercles, rectangles, i les diferents perspectives de llunyania i apropament) eixe ball continu de colors i formes en què es converteix l’àlbum que ens ocupa.

El llibre, editat per l’editorial Pastel de Luna, especialitzada en temes orientals, s’acompanya d’un CD. Tanmateix entenem que la música és optativa i que el llibre té valor per si mateix. Hi ha una proposta didàctica orientada més a la música que a la literatura.

Us suggerim gaudir de l'harmonia, ritme, senzillesa i color en cadascuna de les seues pàgines.

diumenge, 11 de març del 2018

RECOMANEM EN FEBRER 2018


RECOMANAT A PARTIR DE 18 ANYS:


 

UNA TENDRA DONZELLA / UNA HERMOSA DONCELLA
 Joyce Carol Oates.
Josep Franco (trad)             Maria Luisa Rodriguez  (trad)
Bromera, 2011                             Alfaguara, 2011

 


Tant la cita inicial, un fragment de la Balada de Barbara Allen :


Then slowly, slowly she got up


and slowly she went to him,


And all she said when there she came was,


“Young man, I think you’re dying» ...
 

com la primera frase del llibre:


«Tot va començar d’una manera molt innocent, quan Katya Spivak tenia setze anys i Marcus Kidder en tenia seixanta-vuit.»
… ja ens fan sospitar que la història que anem a llegir no serà fàcil ni convencional.

Una història plena de llums i ombres, que et deixa una sensació estranya: Lolita ? Caputxeta i el llop? Un conte de fades ?

–Si es poguera fer realitat el teu desig, què triaries?Li va fer gràcia l’ús de l’expressió «el teu desig». «El teu desig», com en un conte de fades. A setze anys, ella ja era massa gran per a creure en els contes de fades, però sí que podia creure en la promesa d’aquella magnífica veu masculina que volia saber quin era «el seu desig».

Una història trista, colpidora, intensa i apassionant, sobre dues persones que tenen en comú la por més primitiva, la por a no ser estimat per ningú.

(...)l’actitud d’aquell home era, d’alguna manera, diferent. Katya no hauria pogut dir quina era la diferència, però ho sabia.


Relació ambigua (no és fàcil determinar qui s’aprofita de qui, qui necessita a qui) sorprenent i fascinadora ; una seducció exercida pel personatge de més edat sobre l'adolescent, en un primer moment a través dels diners, després a través de la cultura i l'art i, finalment, a través de la compassió/ l'empatia i el compromís per dur endavant fins el final la relació simbiòtica començada.
 
Avancem en la lectura inquietes per no saber si el llop es menjarà a la Caputxeta o ella acabarà amb el llop. També podem dubtar si Marcus és un Príncep blau o un gripau egoista --- I és perquè es tracta d'una novel·la no instal·lada en el benestar, que ens obliga a posicionar-nos entre legalitat o ètica, entre conservar el que tenim o obrir portes al canvi, a un altra manera de relacionar-se Eros amb Tànatos.
 
Les lectores anem introduint-nos en una narració amb dosis d'erotisme, amb sospites envers el personatge masculí que ens provoquen un posicionament crític. És en aquest aspecte on el llibre té un gran valor, aconseguint un canvi d'opinió en les lectores: en el descobriment de les vertaderes intencions de Marcus i en l’evolució de Katya, des de la seua actuació enlluernada pels diners fins el convenciment de col·laborar desinteressadament, sense cap recompensa, per acompanyar un vell que li descobreix una afectivitat abans desconeguda.

dilluns, 5 de març del 2018

RECOMANEM EN FEBRER 2018



RECOMANAT A PARTIR DE 12-13 ANYS:




ALICE IN WONDERLAND
SUZY LEE
ED MAURIZIO CORRAINI
PRIMERA EDICIÓ 2002

La coreana Suzy Lee (Seúl,1974) ideà Alice in Wonderland durant la seua estada a Londres després de visitar en la British Library el manuscrit de Lewis Carroll i les il.lustracions de John Tenniel de Alícia en el País de les meravelles.

L'autora recrea una atmósfera onírica propera al malson, on la protagonista persegueix i és perseguida pel conill blanc.

El llibre, que barreja fotos i dibuixos, ret homenatge a grans mestres de la pintura com ara Piero de la Francesca, Velázquez, Mantegna o Magritte.

En paraules de la pròpia autora la història aborda el somni dins un somni, les ilustracions dins altres ilustracions i el llibre dins un llibre. A més a més, s' ofereix a la lectora-espectadora un recorregut visual per tres espais: el petit teatre, on destaca la presència de titelles de diferents tipus: tela, paper retallat o d' ombres, la xemeneia i el llibre.

La proposta de Lee, molt suggerent però no fàcil, és un joc que qüestiona constantment, la frontera entre el somni i la realitat explorant les seues relacions i límits.