dimecres, 19 de desembre del 2018

RECOMANEM EN DESEMBRE 2018


RECOMANAT A PARTIR DE 8-9 ANYS :




                                        TÍTOL: LA MÁQUINA DE LOS SUEÑOS.
                                        AUTOR: Ricardo Alcántara.
                                        IL.USTRADOR: Juan Ramon Alonso.
                                        EDITORIAL: Océano, 2017.

Col.laboren en aquest àlbum dos artistes ja coneguts pel col.lectiu i dels que feia temps no havien vist cap obra seua. De l'autor tenim recomanat el "Pirata valent" i de l'il.il·lustrador gaudiren molt amb les il·lustracions del llibre "La vuelta al mundo" escrit per Villafañe. Això, fa d'aquest llibre una troballa que, d'entrada' ens anima a llegir-ho.
Un conte escrit des de la nostàlgia on coincideixen dos cors solitaris i estableixen una relació simbiòtica contribuint cadascú de la millor manera a la vida comú: el vell aporta la màgia, la confiança en la fantasia per aconseguir els nostres somnis, la figura paterna buscada pel nen; aquest aporta la innocència, la companyia contra la solitud, la infantesa que encara creu en el poder de l'adult.
Aquesta narració, que traspua oralitat, té molt en comú a les històries sobre iaios i nets amb la diferència que els dos protagonistes no estan units per llaços familiars, dubten, en principi, si poden ser amics; tanmateix, la necessitat psicològica i social afavoreixen el seu trobament i la seua amistat.
Un conte compensador amb dos missatges que es desprenen amb la seua lectura: un plantejat pel vell al nen, si creus fermament en que hi ha solucions per al teu problema, ho aconseguiràs; l'altre inferit pel nen a través de la relació amb el vell, la nova amistat nascuda entre els dos desvia el conflicte emocional nen/pare empetitint el problema fins al punt de passar a un segon lloc a la seua vida.
Les il·lustracions de Juan Ramón Alonso fetes amb carbonet/grafit, alternen primers plànols de cares dels personatges que no semblen actuals amb els paisatges atemporals de carrers i cases del poble  en una atmosfera despullada de tot. Traços suggerits i colors suaus.
Mentre que la imatge del nen expressa perfectament el seu moment emocional, la del vell apareix endolcida, més que vell, recorda un personatge antisistema i en algunes imatges ens recorda al gran inventor renaixentista Leonardo da Vinci.
Hi ha un contrast entre la coberta que sembla més de l'artista visual Chema Madoz i les imatges de l'interior en les que reconeixem les peculiaritats pròpies de Juan Ramón.
Aquesta història, allunyada del registre realista, esdevé en una ficció composta a tempo adagio, tranquil.la i agradable, necessitada d’una bona mediació per arribar a la infantesa.


dissabte, 17 de novembre del 2018

RECOMANEM EN NOVEMBRE 2018



RECOMANAT A PARTIR DE 10-11 ANYS : 

 

Supersorda

Cece Bell
Jofre Homedes Beutnagel ( trad )
Maeva Young, 2017


Aquest llibre :
- no és per donar-nos receptes sobre com tractar a una persona sorda
- no es per parlar de la diferència com a anormalitat, ni com un ser especial .

Si bé la protagonista és sorda, el llibre és una crònica de la infància i les dificultats de créixer. Te una gran dosi d’humor tant en la part gràfica com en els diàlegs, i així aconsegueix suavitzar les situacions més dures que ha d'afrontar. 

.- encara que autobiogràfic i contat des de la perspectiva d’una xiqueta, s’escriu quan l’autora ha pres distància de la seua infància, 30 anys després:
"Hoy en dia veo mi sordera más bien como una molestia esporádica, y por extraño que parezca, como un regalo: puedo apagar el ruido del mundo siempre que quiera y refugiarme en la paz del silencio. ¿Y ser diferente? Pues fue lo mejor de todo. Me di cuenta de que con un poco de creatividad y mucha dedicación es posible hacer de cualquier diferencia algo asombroso. Nuestras diferencias son nuestros superpoderes."( epíleg )
.- l’escriu en forma de novel·la gràfica perquè el format (les bafarades) li permeten jugar amb el so i el volum (bafarades buides per assenyalar que no pot escoltar res, diferent grandària de les lletres en correspondència a diferents volums del so, sons no comprensibles quan li arriben distorsionats o no pot veure els llavis de qui parla, ...), en resum: una recopilació divertidíssima de totes les idees equivocades que tenim les persones «normals» sobre les persones sordes, ...
«Me permiten mostrarle perfectamente al lector lo que oye y no oye mi personaje –una parte muy importante en la historia de una persona sorda. A medida que voy perdiendo audición, el diálogo en los bocadillos empieza a difuminarse. Cuando no puedo oír nada, los bocadillos están vacíos.»
.- els personatges resulten ser conills antropomorfs :
"Los conejos tienen orejas grandes y una audición increíble. En el colegio me sentía como el único conejo cuyas grandes orejas no funcionaban", reflexiona ( eldiario.es, Pilar Martin, 11/11/2017)
I també a nosaltres, lectores, després de fer una lectura divertidíssima, tendra i emotiva, ens farà reflexionar.

divendres, 16 de novembre del 2018

RECOMANEM EN NOVEMBRE 2018


RECOMANAT A PARTIR DE 8-9 ANYS :




El jardín de Abdul Gasazi 
Cris van Allsburg
Cadena, Agustin ( trad)
F.C.E.,2017


Aquest llibre aporta un matís interessant als llibres de literatura infantil i juvenil incidint en el dubte sobre l'existència de la màgia. Text i il·lustracions col.laboren per a portar a les lectores des de la màgia és mentida fins a les pàgines finals on apareix un guiny a favor d'ella.

Tot comença com una aventura: El gos Fritz, entremaliat i transgressor, es perd i Alan, amb un sentiment de culpa per fracassar davant la seua responsabilitat, inicia la recerca: el protagonista, compromès amb el que ha de fer, s’endinsa al jardí prohibit igual que l'heroi dels contes ho fa al bosc. Al bell mig del jardí entra en contacte amb el mag. El mag, com un auxiliar màgic, introdueix al nen en eixe món tan atractiu per a la infantesa on tot és possible, on experimenta, juntament als lectors i lectores, una cruïlla: o creure que el gos ha segut castigat, convertit en ànec, per transgredir la prohibició, per actuar sota els impulsos primaris, o aconseguir l'esperança per a trobar el gos.El primer cas, es tracta d'un raonament real i lògic: si fas quelcom prohibit, mereixes un càstig. El segon cas, es tracta del poder de la literatura que obri altres possibilitats.

Les il·lustracions hiperrealistes d’Allsburg les coneixem molt bé pels altres llibres ja llegits i recomanats per aquest col.lectiu:”La escoba de la viuda" i "El higo más dulce”. Les seues imatges ens atrapen pels adorns dels vestits i dels objectes que apareixen en elles, pel seu volum que augmenta el realisme, per la cura en la maquetació de les pàgines … tot allò enriqueix la història narrada i fa del llibre un producte estimat i prestigiós.

dijous, 15 de novembre del 2018

RECOMANEM EN NOVEMBRE 2018


RECOMANAT A PARTIR DE 18 ANYS :



Alguien bajo los párpados
Cristina Sánchez  Andrade
Anagrama, 2017



 L’autora explica en una entrevista que vol que les seues novel·les continguen allò que deia Miguel Delibes que deuria tenir totes les bones novel·les: personatges, paisatge i passió.
I de veritat ho aconsegueix.

Aquesta és una narració de personatges.
Extravagants, rars i desconcertants, però que tenen volum i credibilitat, es relacionen de forma tempestuosa, són desvalguts, pròxims a la bogeria, amaguen secrets …, però tenen veritat, perquè les seues extravagàncies i roïndats, fracassos i il·lusions… són profundament humanes.

El patró narratiu és el d’un viatge misteriós del que no sabem res. Segons l’autora de Santiago de Compostela a una llacuna a no més de seixanta kilòmetres.

Són suficients per a que la història puga relatar també el temps, vellesa actual i records de joventut de la postguerra de les dues ancianes, Olvido i Bruna, ama i serventa que estan molt unides, sent tan diferents, per a compartir la seua solitud i transitar la seua bogeria amb companyia.

La maternitat, la vellesa i la llibertat, el dret a ser elles mateixes fins el final són aspectes que van marcant els diàlegs i el relat, però trobem altres molts aspectes que la novel·la explora de l’ànima dels personatges, els protagonistes i els secundaris, com el sexe, el fanatisme, la crueltat, la bondat…
Les estratègies literàries pivoten entre la fantasia i la realitat, entre l’humor negre i esperpèntic i la mirada cap als personatges desvalguts.

Homenatge a Cunqueiro i a la tradició gallega, és aspra i treballa els sentits (els olors, els món rural i les seues costums), les escenes memorables com el sopar amb totes les forces vives del poble, el trobament amb la policía, o el ritual de la costura, o el misteri del fardell que porten al cotxe… es queden impregnades a la memòria.

“Las inviernas” és el títol de la novel·la de Cristina Sánchez Andrade que ja va recomanar en el seu moment aquest col·lectiu, per cert també protagonitzada per dues dones difícils d’oblidar.
Excel·lent lectura que ens ha fet reconèixer la vàlua literària de l’autora i esperar més títols d’ella.


RECOMANEM EN NOVEMBRE 2018


RECOMANAT A PARTIR DE 6-7 ANYS :




¡Malacatú! 
María Pascual de la Torre. 
Albert Jané , trad. català   
A buenpaso 2018
 
Ja des de la coberta saps que trobarem una lluita.
Els dos serrell a l’aire, enfrontats com espases en alt, preparades, mostrant al contrincant la força, ens fa pensar que Malacatú és un crit davant la batalla. A la dreta ella i a l’esquerra ell. Però el que mostren a les seues mans, ell la pasta de dents i ella el raspall, no són armes molt poderoses.

Voldríem pensar que eixos perfils corresponen a tots els xiquets i a totes les mares del món davant una exigència de l’adult i una rebel·lia del nen i eixe gest arrufant les celles i el nas, serrant les dents i enfrontant-se es resolguera com ho fa aquest llibre davant el conflicte:    sense concessions prematures, però amb humor, amb màgia.

La màgia està al text i a la imatge. Els diàlegs són una baralla de galls per  aconseguir que l’altre perda,  més que per a guanyar. I per guanyar què millor que la tradició:  PLASTA, PLASTABLE, SIPILITABLE … FI,  FA,  FU,  MALACATÚ.

El llenguatge és protagonista. Desenvolupa la resolució del conflicte, la rebel·lió davant de la norma, amb la recreació de la tradició, inventant paraules.

I mentre l’humor i la màgia resolen  el conflicte , aprendre a dir-nos la veritat sense arribar a l’ofensa, buscant un camí d’empatia que aconseguirà reforçar que l’estima estiga sempre.

Sense relat narratiu, la imatge conta tot allò que cal i mostra també una narració paral·lela del que passa a l’escenari de la cuina.

Fantàstica doble pàgina durant  tot el llibre, la cuina d’una casa en la que s’estableix el quadrilàter, on els contrincants s’enfronten, al fons el dormitori i les finestres mostren els arbres del carrer.

Aquest escenari va canviant i podem cercar com evoluciona cada element o com la disposició ens conta el temps i també ens conta que les joguines, com tothom sap, tenen vida pròpia.

Oportunitat magnífica per buscar cada racó i descobrir els canvis.

Com si d’un teatre es tractara, durant tot l’àlbum,  som testimoni de que la màgia produeix efectes meravellosos i esperem amb ganes com ha quedat l’un i l’altre. En quin objecte o quin animal s’han convertit. Recordem que els personatges als contes meravellosos tenen capacitat per a transformar-se i s'engresquen en una enfrontament dialectal on sempre guanya l'astúcia.

 Però existeix altre personatge, secundari, altre plànol narratiu que no deixa de tenir la seua importància, el pare que torna de la compra i al veure el que passa no intervé i es marxa.

Una interpretació a aquesta actitud podria ser  que  els conflictes  no s’han de solucionar  per altres aliens sinó per nosaltres mateixos, així que, de vegades, potser és  millor esperar.

Acaba la discussió  quan s’han convertit la mare en xiquet i el xiquet en adult. Això tan difícil que és posar-se en el lloc de l’altre.

Així que  pensem que Malacatú farà com bon sortilegi que és,  allò que li demanem:  MALACATÚ!

Repleguem unes paraules d’Ellen Duthie per acabar amb el comentari d’aquest álbum: 
 “Disfrutar de un vocabulario sonoro que no entendemos del todo pero que no por ello resulta menos disfrutable, disfrutar de cómo baila el significado de algo dependiendo de nuestra comprensión en el momento dado, disfrutar de algo que sabes que te queda grande pero jugar a que te queda bien ya o anticiparse al momento en que sí alcanzarás a entenderlo. Disfrutar de la incertidumbre, de lo que está un poquito más allá de nuestro alcance, de lo que no se comprenderá del todo hasta leerlo unas pocas veces -o quizás nunca- tiene mucho que ver con disfrutar de la literatura, a cualquier edad.”








dimecres, 14 de novembre del 2018

RECOMANEM EN NOVEMBRE 2018


RECOMANAT  A PARTIR DE 4-5 ANYS :





El colom no se'n pot anar a dormir tard
No dejes que la paloma se acueste tarde

Text i il.lustracions de Mo Willems
Andana editorial, 2018




La coberta ens presenta el colom, amb l'ull mig clos, i el seu conillet. i el títol dins un fumet, anunciant així que el còmic serà l'estructura narrativa de la història. Tot això en una gama freda de colors molt relacionada amb l'hora d' anar a dormir i que es mantindrà al llarg de totes les pàgines i unificarà cromàticament la història.

Mo Willems, autor i il.il·lustrador, recull un seguit d'excuses-estratègies que el colom exposa per ajornar el moment d'anar a dormir. Per una altra banda, utilitza unes il·lustracions esquemàtiques i alhora expressives.

El llibre resulta original pel tractament dels diàlegs. El colom està interpel·lant a un personatge adult que sols apareix en dues pàgines preliminars compartides amb la informació tècnica i a l'acabament, en la resolució del problema. Per tant, el text reprodueix exclusivament les intervencions del colom.

El colom no se'n pot anar a dormir aborda  amb humor i tendresa una situació quotidiana, sovint conflictiva,  en un moment concret del dia, en la que els menuts s'identificaran fàcilment amb el protagonista.

dimarts, 6 de novembre del 2018

RECOMANEM EN OCTUBRE 2018




RECOMANATS A PARTIR DE 10-11 ANYS:










Mexique, el nom del vaixell                           Mexique  el nombre del barco
Teresa Duran ( trad)                      
Mª José Ferrada ( text)
Ana Penyas ( il·l)
L. del Zorro Rojo, 2017



La guerra és un espetec fortíssim.

La guerra és una mà enorme que et sacseja i et llança dins un vaixell.


Història contada per un xiquet. El text, escrit en primera persona, descriu en poques línies l’acomiadament de les famílies, el viatge i la rebuda acollidora del país on viuran, Mèxic. Aquesta primera persona, la mirada innocent d’un nen, fa vibrar la sensibilitat de les lectores, augmenta la tonalitat emotiva d’una història real que alguns volen callar o fer-nos oblidar. Tema, text i il·lustració van de la mà aconseguint una sinergia que ens atrapa i emociona.

Il·lustracions i text formen un tot que ens endinsa en la soledat davant la immensitat del mar i ens apropa al drama de l’allunyament familiar. Les il·lustracions són fonamentals en aquest llibre. Les cares, les expressions són un viu reflex del dolor, l’angúnia i la tristor de tots.

Els nens de Morelia representen el drama diari de la gent que fuig sense saber on va, ni com, ni si arribarà a bon port:

“La història dels nens de Morelia és, com la xocolata -projecta Immaculada Cordero-, molt amarga i amb moments dolços”

“Totes les escenes les recordo sense brillantor, com si en tot aquell temps no hagués estat el sol. Alguns companys no recorden res d’aquells dies”, escrivia un nen sobre un viatge “trist i difícil”.

Si anem a l’epíleg i la contracoberta veiem que és un llibre basat en fets reals : “El 27 de maig de 1937, un grup de 456 infants, fills de republicans procedents de diferents llocs d’Espanya, es van embarcar al Mexique, que va salpar de Bordeus amb rumb a Morelia (Mèxic). (…) Tres o quatre mesos …( …) perquè així estava previst….(…) Però la derrota republicana i l’inici de la Segona Guerra Mundial van convertir aquell breu lapse en un exili definitiu.”


dimecres, 31 d’octubre del 2018

RECOMANEM EN OCTUBRE 2018


RECOMANAT A PARTIR DE 4-5 ANYS :





                                           Tu no me vas a creer
                         Autor:Jaime Blume Sánchez
                           Il·lustradora: Irene Savino
                                Editorial: Ekaré
                           Any de publicació: 2013


El protagonista ha tingut un malson i li’l conta a la seua mare : una història que ens recorda, en el nostre imaginari, l'home del sac o saginer,o greixer. 


Escrita en 1ª persona, el protagonista narra amb molta intensitat el seu malson utilitzant estructures bàsiques de la tradició oral, enumeracions d’accions i versos octosíl·labs amb rima assonant els parells que, en alguns moments, ens recorden a la poètica lorquiana.
Llibre compensatori on el propi nen fa un recorregut de creixement i la mare l’acompanya en eixa aventura donant-li respostes dolces que apaivagaven l’angoixa del protagonista. 

Les il·lustracions d'Irene Savino enriqueixen aquesta narració: imatges que visualitzen l’itinerari del nen entrant per la porta de reixes, arribant al bosc i acabant el malson quan eix per la mateixa porta. Ofereixen un contrast entre les imatges fantàstiques - negre i blanc- i les reals - suaus i delicats colors-.

Només una crítica a aquest llibre sobre la por, sobre el valor del conte per a superar-la, sobre la necessitat de l’amor protector de la mare: el seu final resulta explícit i ensucrat.

SENSIBILITAT I ESSÈNCIA












SENSIBILITAT I ESSÈNCIA



La vesprada galega va resultar de sucre i amistat.

Ahir Manuela Rodríguez i Xose Manuel Ballesteros de Kalandraka ens demostraren que tenen cura,  amor i coneixement dels llibres que editen.

Miquel Desclot  va mostrar,  amb saviesa i habilitat,  que el treball de traduir forma part de manera radical dels llibres com un component artístic més de l’obra.

De vegades les paraules tenen greix, s’unflen o senzillament s’allunyen …

Així que recuperar la sensibilitat davant d’elles,

apropar-nos, 

llevar-les el greix,

cercar essència … ,

és un exercici,

un entrenament que cal fer i que ahir vam realitzar de nou de la mà de Miquel,  

per no abandonar-les,

per sentir-les millor i

cercar les que ens fan companyia. 

Sempre gràcies.

Trobada d’amistat i estima a la bona literatura.

dijous, 18 d’octubre del 2018

TRADUIR ÉS TRAIR?


"Traduir és trair" però també és un acte de respecte, de recreació, d’escriptura. En definitiva, es tracta de fer literatura i per a això es necessita ofici i passió.

Miquel Desclot, (Premi Nacional de Literatura Infantil i Premi Nacional de Traducció Infantil)  presentarà els últims treballs per a l’editorial Kalandraka, ens parlarà del seu procés i de l’aportació que fa el traductor a llibres de grans autors com Sendak, Rut Krauss, Antonio Rubio,  Ruyard Kipling, Juan Kruz, Jacques Prèvert…

Col·laboren: Ajuntament d’Elx, l’editorial Kalandraka i libreria Ali i Truc. Ens agradaria comptar amb la teua presència.

dissabte, 23 de juny del 2018

RECOMANEM EN JULIOL 2018


RECOMANAT A PARTIR DE 4-5 ANYS:



El lleó i l’ocell/ El león y el pájaro
Dubuc, Marianne
Rivas, Mª Teresa ( trad. )
Tramuntana, 2015



Un llibre compensador que tracta la temporalitat de les relacions afectives i el respecte als cicles vitals de la naturalesa. En aquest cas, la relació entre un lleó i un ocell que conviuen junts després de ser recollit l’ocell ferit pel lleó : el lleó protegeix l’ocell i aquest amb la seua companyia fa que el fred no siga tan dolent per al lleó. Amb dues maneres de viure diferents, una sedentària i una altra migratòria, els dos personatges aprenen a respectar-se i assumir les seues circumstancies personals .



Resulta innovador l’aparició de pàgines en blanc com elements narratius amb significat: el pas del temps des de l’hivern fins la primavera o la solitud quan l’ocell marxa.


Apareix també un doble tipus de lletra; un tipus per a la narració de la història i un altra per al pensament del protagonista, el lleó.



Les il·lustracions de M. Dubuc amb colors suaus aporten una calidesa que fan del llibre un projecte literari atractiu.
 

RECOMANEM EN JULIOL 2018



RECOMANAT A PARTIR DE 18 ANYS :






L’ACABADORA                                               LA ACABADORA
Michela Múrgia

Ubach, Mercè ( trad.cat.)                     Clavel Lledó, Teresa ( trad. cast.)
Proa, 2011                                             Salamandra, 2011


Un llibre molt ben escrit, una literatura que envolta i atrau no només per la història que narra sinó per com la narra. Una història que ens remou i un llenguatge acurat són els dos grans valors d’aquest llibre:
Allò més impactant del llibre és l’ofici de la protagonista adulta, la tia Bonaria: ajudar a ben morir a qui ha arribat al final de la seua vida.
Tanmateix, encara que això està present al llarg de l’obra, la història planteja altres temes:
⁃ conflictes agraris, quan les terres són limítrofes amb solucions dramàtiques.
⁃ una forma d’adopció molt particular, un fillus d’ànima : « és així com en diuen, dels nens nascuts dues vegades, de la pobresa d’una dona i de l’esterilitat d’una altra» ( pàg. 7)
⁃ l’amor, matisant entre l’estima entre Maria i Andría amics des de la infantesa i l’enamorament entre Maria i Piergiorgio.
⁃ la gelosia entre germans
⁃ Credibilitat/ Versemblança: les dues apareixen al llibre. No resulta difícil creure en l’existència de gent dedicada a ajudar a morir a persones a la vora de la mort, encara que, naturalment, no hi haja documents escrits .
⁃ Personatges: la versemblança arriba a travès dels personatges. Principalment la tia Bonaria, Maria, Andría … No els coneixem físicament, sinó per allò que diuen, per allò que fan. En algun moment, la tia Bonaria deixa el seu protagonisme i l’assumeixen Maria i Andrí. Dos adolescents als que la vida els fa enfrontar-se a una dura experiència que els fa madurar i en aquest sentit també és una història de creixement . Un altre personatges és el poble, la col·lectivitat, amb una descripció exhaustiva dels rituals, costums, i una gran complicitat de la gent davant situacions molt dures i on cadascú respon com s’espera d’ell, com s’ha fet sempre .
Ambientació : magnífica recreació de les tradicions sardes i la rutina diària en un poble on tothom ho sap tot però també tot es silencia.
⁃ Llenguatge: els personatges resulten arrodonits gràcies al llenguatge. Frases llargues i rítmiques, alternant paraules del llenguatge popular amb altres més literàries, introduint lleugerament el folklore sard.
⁃ Misteri: no resulta misteriós per a les lectores. Vivim però, el misteri que Maria, filla de l’ànima, representa en la història. Amb ella, arribem al moment clau en que descobreix el que fa la seua mare adoptiva. Misteri perquè no ho conta tot, misteri amb el que ens deixa el final del llibre, un final obert, seguirà ella amb l’ofici de la tia Bonaria? La resposta de Maria a Andrí, significa un sí a la seua relació?

dimecres, 20 de juny del 2018

RECOMANEM EN JULIOL 2018

RECOMANAT A PARTIR DE 10-11 ANYS:



ERA FOSC I SOSPITOSAMENT TRANQUIL/ESTABA OSCURO Y SOSPECHOSAMENTE TRANQUILO

Einar Turkowski ( autor i il·lustrador)
  Aymerich i Mallorca, Neus ( trad, català )
Delgado, Marisa ( trad. castellà )
Libros del Zorro rojo,2007

A un univers d’ambigüitat i aparença,  comença aquesta història que tracta de l'estranger. Quan aquest arriba a una illa provoca desconfiança i enveja als  seus habitants. Si, a més a més, aquests no troben la manera d'entendre allò que observen, la inquietud està servida. L'estranger experimenta l'exclusió, sent el rebuig de la gent del poble malgrat els esforços per conviure amb ella.
Una historia contada amb un llenguatge directe i unes il.lustracions mecanicistes fetes en blanc i negre que evoquen un ambient surrealista i ens trasllada a un món futurista on es mesclen les màquines amb uns animals i unes persones evolucionats, quasi post humans. Ens recorden, a vegades, a les il.lustracions del Bosco i de Francisco Meléndez.
Un llibre que no ajuda a la identificació, sinó com tots els llibres de dolents, permet la projecció dels nostres sentiments d'intolerància i ens transmet, amb el seu final, un missatge de necessitat de canviar les emocions negatives.


RECOMANEM EN JULIOL 2018


RECOMANAT A PARTIR DE 8-9 ANYS:


PLOUEN POEMES.
 Vanesa Amat, M.Carme Bernal i Isabel Muntanyà.
 Morad Abselam ( Il·lustrador)
 Eumo editorial, 2017

Una antologia de poemes classificats per temes: animals, estacions, contes, natura, sentiments, oficis,  cal.ligrames, infantesa.
És el resultat d’un treball col.lectiu de mestres i professorat de magisteri del que destaquem la bona selecció i la gran varietat dels poemes. A la presentació d'aquest llibre , les autores diuen: "Aquesta antologia vol oferir als infants una oportunitat per dir, sentir, llegir o compartir poesia amb altres infants i amb els adults del seu entorn"
Els poemes replegats de poetesses i poetes coneguts - un sonet de Rodoreda, un redolí de Desclot, un cal·ligrama de Papasseit, una quarteta de Raspall entre altres - conformen una eina molt útil per al professorat.
Les il·lustracions de Morad Abselam dins d’un estil figuratiu geomètric  i colors suaus resulten atractives i agradables per a que també l’alumnat puga gaudir amb la seua lectura.




dimarts, 5 de juny del 2018

RECOMANEM EN JUNY 2018



RECOMANAT A PARTIR DE 6-7 ANYS:


Un camí de flors
Autor: JonArno Lawson
Il·lustrador: Sydney Smith
Editorial: Libros del zorro rojo
Any d'edició: 2017


És un llibre a cavall entre àlbum il·lustrat i còmic que, sense paraules, explica la història d'una nena que va camí de casa amb el seu  pare.
Destaca o dóna valor, a través de la xiqueta protagonista, a les coses petites que hi ha a la ciutat ( flors , ocells) i que passen desapercebudes per a la resta, sobretot, per als adults.
Mostra el món diferenciat de la infantesa. Eixe món particular de mirar, de trobar i de mostrar una sensibilitat especial. Tot un muntatge (joc simbòlic) que dóna color i calor a tot el trajecte i a tota la història.
L'adult i la xiqueta viuen  moments paral·lels ( moments d’autonomia de la protagonista) que s'entrecreuen en estones determinades ( moments de protecció per part del pare). Porten ritmes diferents. No hi ha interferències.
El personatge femení manifesta una actitud positiva davant la resta, empatia i necessitat de compartir i així, les flors que troba pel camí les va repartint com qui reparteix afecte i calor.
La il·lustració, mescla de dobles pàgines i vinyetes, fa que el temps i l'espai donen fe del recorregut i de tot el que passa. Els colors (el roig de la xiqueta, el color de les flors i el color que es va escampant...) conten la intensitat de la història. 
Un àlbum sense paraules que dóna moltes possibilitats d'interpretació.
Algunes preguntes queden surant a l’aire de les persones lectores amb actitud conqueridora:  des d'on està escrit? Aquest llibre com el reben els xiquets/es?

dilluns, 4 de juny del 2018

XIII EDICIÓ PREMI PEP SEMPERE





     De tornada ja.  No puc renunciar al mar, però quina alegria tenir la possibilitat de nou d’abraçar, d’aprendre, d’admirar l’esforç col.lectiu i saber que cadascuna de les persones que fan la seua part són importants.

    Ara, és el moment de posar la llarga i veure que tenim per davant un any amb moltes ganes de treballar per explicar i explicar-nos els projectes possibles i així participar en la XIII edició del premi Pep Sempere.

    Us animem. Ací teniu les bases.

dimecres, 30 de maig del 2018

RECOMANEM EN JUNY 2018


RECOMANAT A PARTIR DE 6-7 ANYS : 

 

 



¿MAU IZ IO?



Autora i il·lustradora: Carson Ellis

Editorial: Barbara Fiore, 2016



Presenta el cicle de la vida (del naixement a la mort i tornar a començar), i la interrelació entre el món dels insectes i el món de les plantes ( eruga – crisàlide - papallona; llavor – germinació – flor – mort - disseminació llavors ) però no és un llibre divulgatiu, sinó una excel·lent fabulació a partir d’aquesta realitat.



La gran protagonista: una planta, centre de vida, i els altres protagonistes són els petits insectes, els animals predadors (aranya, ocell...) i el pas de les estacions.

Uns personatges que viuen però també juguen (a pirates, a fer una cabana...), i es relacionen mitjançant un idioma propi, un idioma inventat, que és l’element que dóna vida i intensitat a la història. Una aproximació al llenguatge poètic i musical (repeticions, sonoritat, sons familiars ,...), un llenguatge capaç de comunicar una història i despertar emocions, encara que el codi siga desconegut .

Aquest idioma canvia per a cada llengua o país on s’ha publicat el llibre.



Un llenguatge inventat sempre és un repte i un joc per als nens i nenes, i aquí, a més a més, les il·lustracions exuberants, magnífiques, amb un toc d’humor, ajuden a la seva interpretació.



Tal com diu l’autora, el llibre és tot un homenatge al món microcòsmic que pots trobar en qualsevol espai exterior, si ets capaç de ser persona pacient i observadora.