dimarts, 3 d’abril de 2018

RECOMANEM EN MARÇ 2018


RECOMANAT A PARTIR DE 8-9 ANYS :





El diario de las cajas de fósforos
Paul Fleischman
Bagram Ibatoulline( il·l)
Juventud, 2013


«Elige el objeto que más te guste y luego te contaré su historia.» 

Tot objecte té la seua història. És un diari format a partir del fet de guardar objectes quotidians en diferents caixetes de llumins. Dintre de cada caixa hi ha un record, és la manera de conservar viva la memòria i els records d’un nen que no sabia llegir ni escriure. Ara el nen s'ha fet gran i com a besavi li transmet totes aquestes vivències a la seua besnéta. Cadascú dels objectes correspon a una experiència viscuda: la foto del pare que emigra, el macarró d'un any sense pluges, una xapa de botelles, etc

La història va introduint-nos, a través de la conversa entre el besavi i la besnéta, cap la problemàtica de l'emigració, la família obligada a traslladar-se des d'Itàlia a Amèrica a la recerca d'un treball per poder viure, un viatge arriscat i una vida plena de penúries que va superant-se gràcies a l'esforç i la col·laboració de tots els membres de la família, possiblement l'únic consol en aquestes situacions dominades per la misèria.

Les il·lustracions, hiperrealistes, són tan perfectes i tan ben fetes que semblen fotografies, en sèpia per a tot allò que conta, el passat; i en color, els personatges protagonistes en el moment de contar-lo, el present.

És un llibre que permet pensar, fer les teues pròpies reflexions vitals. Com a final, la transmissió familiar. La protagonista continuarà amb l'afició col·leccionista de l'avi, però la memòria familiar es conservarà, a hores d'ara, a través de l'escriptura.

dilluns, 2 d’abril de 2018

RECOMANEM EN MARÇ 2018


RECOMANAT A PARTIR DE 14-15 ANYS:





AQUÍ.
Richard McGuire.
Cruz, Esther ( trad)  
Salamandra, 2015

D'entre tots els avançaments de la ciència, cal destacar la Física quàntica que ha permès el desenvolupament tecnològic del que gaudim actualment i, a més a més, quan el món quàntic siga considerat normal, assistirem a una revolució científica que avui encara no podem ni imaginar.

Doncs bé, "Aquí" és un llibre escrit des de la perspectiva quàntica, un trencaclosques de finestres disposades en collage a les pàgines, pertanyents a diferents èpoques; una reflexió sobre el temps a partir d'un espai determinat, en concret l'habitació d'una casa.

Per a intentar esbrinar quina història vol contar-nos l'autor, imaginem un zoom que ens aprope al contingut de les finestres, on trobem aspectes com ara:

.-Relació entre objectes i el pas del temps:
El rellotge, la cartera i les claus apareixen al 1998 i després al 2231  ja com curiositats del passat. També la ràdio, el televisor, el telèfon i el tocadiscs situen la casa en una època determinada, any 1960.

.-Petites històries sense acabar :
Història dels quatre o cinc germans que van creixent i es fan la foto al 1959, 1962, 1964, 1969, 1979,1983. Història de les dues parelles que estan contant acudits i un home pateix un infart (1989). Història de l'home que cau de l'escala i es trenca el maluc (2005); ha de passar les nits al sofà llit del saló fins que mor al 2009. Història sobre els experts en arqueologia que investiguen els ciments de la casa(1986).

.-Diàlegs sobre temes que es repeteixen en finestres corresponents a anys diferents:
jocs, abraçades, fotos, disfresses, pèrdues ...

.-Diàlegs entre les finestres que hi ha dins d'una mateixa pàgina:
dona de l'any 1992 i dones índies de 1553. Un pintor munta un cavallet per a pintar (1870) i una xica munta una pantalla (1973). Un nen dorm al sofà (1938) i un adult dorm al mateix sofà (1995). Un home perd l'oïda (1962) i una dona perd l'arracada (1994). Un bisó ajagut (10.000 a.c.) i una dona ajaguda (1970).

.-Evolució prehistòrica i històrica de l'espai on es va construir la casa:
des de la Prehistòria passant al segle XIV, XV i XVI quan vivien els indis al mateix espai on es va construir la casa; arribant al segle XVII moment en que els colonitzadors s'apoderen d'eixes terres; al segle XVIII  apareix una parella noble en una casa colonial on es conta un conflicte intergeneracional ideològic al voltant de la monarquia; a continuació al segle XIX es reflecteix l'època de l'impressionisme  a travès de la petita història entre la dama i el pintor; ens apropem al moment de construcció de la casa al segle XX, any 1906 i arribem al futur, èpoques de desgel, inundacions, contaminació radioactiva ...

Els protagonistes de la història són l'espai (habitació de la casa) i el temps que es dilata des de molts anys enrere mitjançant un paisatge erm i amb foscor fa 500.000 anys fins arribar al futur, any  2050, on les persones habitants de la casa poden travessar finestres i passar a espais i temps diferents; i encara més enllà a l'any 22.175 final del llibre on apareix un nou horitzó, un paisatge amb plantes, insectes rars, estranys, que donen esperança a la continuïtat de la vida.

Definitivament, un llibre en registre de novel.la gràfica que recrea el passat i elucubra què hi haurà en el futur.

diumenge, 1 d’abril de 2018

RECOMANEM EN MARÇ 2018


RECOMANAT A PARTIR  DE 6-7 ANYS:

El mejor libro para aprender a dibujar una vaca
Rice, Hélène
Badel, Ronan ( il·l)
Corral, Mercedes ( trad)
Barbara Fiore, 2016



Comencem pel títol, sembla més un llibre de divulgació que no un conte literari;

Continuem amb el format, original i res convencional, xicotet, allargat, presentació horitzontal...

Les il·lustracions, a llapis, dibuixos amb línies molt simples, un traçat infantil. De vegades s’acompanya de color, el verd per reomplir el dibuix i el groc, per marcar una flor.
 

I una goma d'esborrar a punt, amb un paper fonamental en la història.
 

I finalment el contingut: un text i unes il·lustracions en desacord. Les instruccions per a dibuixar la vaca són clares i objectives, qui dibuixa les segueix exactament, ... però el resultat NO ÉS UNA VACA !
 

I cal tornar a començar de nou, seguint altra tàctica, per veure si aconseguim obtenir una vaca. Sembla una tasca impossible, però...
 

Sorpresa, ironia, humor i riure assegurat. Un humor que també serveix per desdramatitzar la inseguretat a l'hora de dibuixar, quan el dibuix no queda com nosaltres desitjaríem.
 

Captar la ironia és imprescindible per entendre el llibre,  és per això que el recomanem a partir de 6-7 anys .

 



















dimecres, 28 de març de 2018

RECOMANEM EN MARÇ 2018



RECOMANAT  A PARTIR DE 10-11 anys:






DOROTHY. 
DÉJALE ENTRAR
 Javier Sáez Castán (text)
Pablo Auladell  (il.l)
Ed. A buen paso, 2017

En aquest llibre, dos creadors units i confabulats  ens ofereixen aquesta genial història, surrealista, entre l’absurd i els disbarat, amb referències al mago de Oz.  Javier Sáez Castán amb el text i Pablo Auladell amb les il.lustracions ens convencen de que Jonah i Martha no poden actuar d’altra manera quan, sobtadament, reben la visita de Dorothy en la seua granja de Kansas.

La història està escrita amb un llenguatge excel.lent on abunden una delicada ironia i un humor intel.ligent. Les il.lustracions d'Auladell estableixen una sinèrgia perfecta amb el text. Amb pocs colors i utilitzant grafit i pastel, recrea poderosament uns paisatges "desolats i silenciosos".

La parella de grangers raonen i, de manera progressiva i amb gran complicitat, van dissenyant l'estratègia per reaccionar davant del tornado.

Amb el suggeriment de que és possible renàixer després de la destrucció Dorothy ens proporciona una deliciosa experiència lectora.

dimarts, 27 de març de 2018

CONCESSIÓ DEL XII PREMI LITERARI PEP SEMPERE



DIARIO DE ÁVILA 25 MARÇ 2018



CONCESSIÓ DEL XII PREMI LITERARI PEP SEMPERE


 

 
Aigua pels regatons, fred, pluja, vent … ja no ens resulta aliè aquest paisatge, a nosaltres que sembla que vivim a les portes d’un desert, tan escassos d’aigua. 
 

Qui anava a dir que convertiríem els boscos de Gredos i la neu de les seues muntanyes en un paisatge tan proper i estimat, revisitat any rere any per decidir el Premi Literari Pep Sempere, que aquest any compleix dotze anys. Amb la seua gent que ens fa sentir com a casa, i així un any rere altre.

 
El dissabte 24 de març es va reunir el jurat i va decidir que Dolors Insa, bibliotecària de la biblioteca municipal de Cocentaina, amb el seu projecte “Dinamización de la LIJ en la era digital” aconseguira el premi de 2018. Va ser una gran alegria.

Una menció especial al projecte del CRA de Lozoya de Garganta de los Montes “Los claros del bosque” completa la decisió del jurat.


 Podeu ampliar la noticia en Pizpirigaña :  http://www.pizpirigana.es/

 
Confiem conèixer amb més profunditat aquestes experiències al XIV Encuentro de Animadores a la lectura del 1, 2 i 3 de juny de 2018, a Arenas de San Pedro, Ávila que enguany s’anomena EL BOSQUE DENTRO DE MI.


 Elx, 27 març 2018