dimecres, 17 d’abril de 2019

RECOMANEM EN ABRIL 19




 EN TRISTANY SʼENCONGEIX.
Florence Parry Heide.
Blacki Books.

 Aquest llibre va ser publicat en castellà a lʼeditorial Alfaguara en 1982. Apareix ara en la versió de Blackie Books i, a més a més, en català; tot un luxe! amb un llenguatge més proper i més concís evitant, en alguns casos, els eufemismes.
Pareix inevitable el record dʼun altre gran llibre amb temàtica similar “Ahora no, Fernando” editat originalment en Altea Benjamín i que, posteriorment, va ser reeditat amb el títol “Ahora no, Bernardo” en Alfaguara i “Ara no, Bernat” en Kalandraka.
El lllibre que comentem, cal reconèixer, no ha perdut actualitat malgrat els anys, presentant-nos un fet sorprenent: Tristany encongeix, literalment, dia a dia; una encertada metàfora; un excel.lent disparador creatiu que ens apropa als contes surrealistes de Pere Calders i Gianni Rodari.
 Davant dʼaquesta situació conflictiva, la resposta de les persones que envolten al protagonista és variopinta: des dʼignorar que això passe, despreocupar-se del fet, menysprear-li pel que li succeeix, ordenar-li que deixe de fer ximpleries, protocolitzar la situació i inclús la culpabilitat (“Bien sabe Dios que siempre he tratado de ser una buena madre”)… En aquesta última intervenció observem la influència jueva-cristiana i patriarcal de la societat actual.
En definitiva, assistim a una indiferència davant el problema de Tristán sense permetre que cap circumstància puga interrompre la situació de comfort en la que es troben els adults, arribant el nostre protagonista a assumir  com normal la seua situació i sobreviure en el conflicte.
Planteja eixa disjuntiva en la nostra  societat  capitalista entre els dos mons existencials: el de lʼadult i el de la infantesa, en el que el primer és prioritari i lʼaltre ha de subsistir.
Es tracta doncs, dʼun llibre que ens fa replantejar-nos el concepte de família, dʼinfantesa, dʼescola i de societat; una denúncia a la mancança de dedicació de pares i mares a cobrir les necessitats afectives dels seus nens i nenes. Afortunadament, el llibre està tamisat amb una gran dosis dʼhumor, ironía i sàtira que fa més digerible la seua tesi.
Juntament al text, es troben les il.lustracions: hi ha una sinèrgia entre text i imatge. Aquestes sense primers plans ni detalls. Les figures no trasmeten afecte, no hi ha cap somriure esbossat ni actitud afectiva; tan sol en una il.lustració del final apareix una mitja curvatura als llavis, apenes visible.
Finalment, el posicionament de lʼautora en la infantesa i les seues vivències,  permet la identificació amb el protagonista, així ho expressa el prologuista del llibre, David Trueba: “ Vet ací el llibre de la meua infantesa, perquè, com era el petit de huit germans, sentí sovint què significava encongir fins al punt de desaparèixer. Llegir lʼaventura de Tristany em va ajudar a sentir-me reconegut. Qualsevol nen viu la paradoxa eterna dʼaconseguir ser lliure i autònom i suposar, al mateix temps, que algú et protegeix, et vigila, et compren. Fins la certesa final de que la vida només és un joc de taula on lʼúnic destí és avançar amb la teua fitxa.”
 RECOMANAT: Edat des de 10 – 11 anys.

RECOMANEM EN ABRIL 2019






EL JARDIN DE LOS DIOSES 
Gerald Durrell 
Ed. Alianza Madrid 2010, 1982
 

La pròpia editorial realitza una síntesi del llibre traduït per María Luisa Balseiro de la que repleguem aquesta idea: “El jardín de los dioses” és el llibre que tanca la divertida trilogia - Mi família y otros animales, Bichos y demás parientes - en la que Gerald Durrell rememora lʼestada de la seua família a lʼilla grega de Corfú.” 
Llibres ingeniosos i apassionants amb una narració descriptiva àgil en la que destaca lʼexcel.lència del vocabulari -variat, científic- i una notable combinació dʼhumor i ironia. 
Els Durrell, protagonistes de la història, són una família anglesa que estiueja a lʼilla grega de Corfú: el germà Larry, lʼescriptor, que convida a la llar familiar a tots els artistes que coneix; el germà Lessi capficat amb la caça; la germana Margo sempre enamorada i animada també a invitar a tothom que coneix; el germà petit de 10 anys, Gerry, obsessionat en plenar la casa amb tot els animals que atrapa i la mare encarregada dʼalimentar a tots els éssers vius que hi habiten. 
Amb la seua lectura, tornem a gaudir dʼaquesta peculiar família juntament amb un variat i curiós llistat dʼallojats, visitants i vilatans. Està composat per 8 capítols amb una estructura i una temàtica comú: lʼatenta observació i informació detallada de la fauna del territori, la colorista descripció dels paisatges, lʼanimada semblança de figures singulars i lʼhumorístic relat dʼanècdotes; tot això, contat des de lʼemocionant record dʼuna preadolescència lliure i plena. 
A més a més, a la seua història trobem valors com lʼ amistat, la preocupació per la naturalesa i la mirada humorística a les relacions entre les persones. 
Segurament gaudiran amb ell més adults que adolescents pels records, les nostàlgies i les vivències plantejades, referents totes elles a un temps llunyà. 
Tanmateix, és probable que eixe enamorament per la naturalesa i eixa prosa magnífica engresquen a tothom que   comence la seua lectura. 
RECOMANAT. Edat des de 14 – 15 anys.

RECOMANEM EN ABRIL





DIEZ DEDITOS / DEU DITETS
Mem Fox
Helen Oxenbury
Ed. Kalandraka
Pontevedra 2018

La infància necessita de protecció, alimentació, una llar … Malhauradament no tots/es tindran les mateixes oportunitats, però en principi tots/es som iguals.

Aquesta és la tesi que defensa tant l’escriptora com la il·lustradora de l’obra, emfatitzant a més a més en la inocència, acceptació i respecte entre els infants que com són criatures es comporten com a tals, sense prejudicis, amb alegria i ganes de jugar.

Mem Fox escriu un text senzill, rítmic, rimat.  Basant-se en la repetició per a que els oients puguen seguir-lo, anticipar-se i intervindre, gràcies a la tornada. Ho presenta de forma fragmentada, en pàgines consecutives (dues per a cada vers, esquerra i dreta) per presentar i preparar a la persona lectora a la repetició. Aquesta cançó rimada que tracta de la diferència, es centra en les mans i els peus dels bebés (és el que veuen del seu cos) i ens porta a la tradició perquè aquestes “retahiles” són les que usa l’oralitat per a ensenyar-nos les parts del cos.

La il·lustradora, magnífica Helen Oxenbury, mostra un catàleg de xiquets/es de diverses cultures i mostra un joc de página doble, pàgina en blanc amb text i página amb text i il·lustració, que aconsegueix acompanayar el ritme del text. La dolçor, tendresa, humor i sabiesa per l’observació dels infants, (cara, cos, moviments) … fan que aquestes il·lustracions siguen delicioses.

Aquest és un llibres excel·lent perquè és oral i visual, tant proper del joc i de l’afecte.

L’edició que fa Kalandraka ens sembla igualment excel·lent.

El recomanem de 0 a 3 anys.


dilluns, 25 de març de 2019

XIII Premi Pep Sempere






                 XIII edició del Premi Pep Sempere convocat per Pizpirigaña (Asociación Cultural)

Sempre que tornem de formar part del jurat del Premi Pep Sempere,  tornem d’un trobament d’amistat i al cap portem la visió d’un paisatge diferent al nostre però també molt familiar i estimat.

Papallona que revoles
per les branques del roser,
¿ets el pètal d’una rosa
o una ocella de paper?
                                        Miquel Desclot

 La lectura és una experiència misteriosa.
Perseguir línies recreant el món, imaginant imatges, reconèixent-se en el coneixement, … perquè ja ho sabem: no podem viure sense la representació de la realitat.
Així que, dramatitzar un text és llegir per explorar, descobrir, analitzar, seleccionar i incorporar el relat (en el significat més estricte de col·locar al cos) i posteriorment  oferir-lo al públic que desenvoluparà, inevitablement, un nou procés d’aprenentatge.

I aquest procés, desenvolupat de forma extraordinària, ha segut el premiat enguany en la XIII edició del premi Pep Sempere que s’ha otorgat al Seminario de Literatura Infantil y Juvenil Ana Pelegrín de Acción Educativa de Madrid, amb el treball  “Leer, escribir, representar

“La nostra felicitació més sincera per recordar-nos que els vertaders processos de coneixement requereixen lectura i treball individual disposats al servei d’allò col·lectiu”
                                                 Paraules del Jurat de la lectura de la proclamació del premi.



Us convidem a visitar la pàgina de Pizpirigaña, on també trobareu el cartell del XV Encuentro de Animadores a la Lectura que será el 31 de maig i el 1 i 2 de juny de 2019 al bosc de Riocantos en Arenas de San Pedro (Ávila), de l’il·lustrador Adolfo Serra.

dimecres, 13 de març de 2019

RECOMANEM EN MARÇ 2019


RECOMANATS A PARTIR DE 18 ANYS :




Somnis en temps de guerra / Sueños en tiempo de guerra
Ngugi wa Thiong’o
Josefina Caball (trad. cat,)
da Costa, Rita (trad. cast)
Raig verd, 2017

Llibre dens i exhaustiu  per la quantitat de detalls i descripcions, un llibre que requereix un temps i una lectura pausades. Tal vegada el fet de voler explicar  la seua experiència personal barrejada amb la realitat històrica crea aquesta sensació d’excés de dades, que pot arribar a entrebancar la lectura.

És la crònica  diària d’un nen que cada dia ha de recórrer un grapat de kilòmetres per anar i tornar a l’escola, i que mai perd l’esperança d’una vida millor. És també la crònica d’una cultura desconeguda per a Europa, encara que colonitzada per ella per a extraure tots els seus recursos, provocant l’empobriment i la mort de gran part de la seua població.

La història està situada en un país africà, Kènia, colònia anglesa, i el protagonista conta en primera persona la seua vida des  de la infantesa fins l’etapa adulta.

Transcorre per diferents moments emocionals:  angoixa per la crueltat  del  poder colonial per a evitar l’adquisició de cultura i educació dels habitants; humor i tendresa en les escenes de la infantesa, on l’oralitat –contes i cançons- té una gran importància per a suportar la fam; ràbia per la impotència en la lluita per la independència i enuig per la injustícia de la guerra, la segona guerra mundial, que provoca la mort i la misèria dels més pobres.
La narració manifesta una veritable estima de l’autor per la seua llengua incorporant paraules pròpies d’ella i també per la literatura presentant-nos un protagonista –ell mateix- obsessionat en llegir qualsevol text escrit que caiguera a les seues mans.
Finalment, la necessitat dels somnis pot ser la tesis d’aquesta obra, somnis que com la utopia ajudaren a l’autor a escriure un llibre crític, de denuncia, necessari encara als temps que vivim.