RECOMANEM EN OCTUBRE 2025

Recomanat: a partir de 13 anys

                                 

                                           

                                           UMIKO

                                 Mónica Rodríguez
                                 Daniel Piqueras  (Il)

                       DIEGO PUN EDICIONES, 2023

Obra construïda a partir d’una rigorosa i exhaustiva documentació del desconegut món de les “ama”, la seva llengua, costums, espiritualitat,...

Ambientada en una illa remota del Japó, Umiko, filla i neta d’ama es debat entre seguir eixa tradició tan arrelada –i perillosa- o renunciar-hi; lluita entre l’herència cultural i la recerca del seu propi camí.

Malgrat els dubtes, sent una connexió profunda amb la mar, una mar que és reflex del món d’Umiko: misteriós, abismal, transformador,...

Aquesta relació amb la mar i Sasuke, el seu primer amor, simbolitzen el pas a la maduresa i l’acceptació de si mateixa.

La narració ens arriba tant mitjançant el text com amb les imatges.

Allò que ocorre fòra de l’aigua està escrit en passat.

Tot el que ocorre dintre l’aigua està escrit en present.

En determinats moments, el passat i el present s’uneixen.

Hi ha tal aliança entre autora i il·lustrador que aconsegueixen una experiència lectora immersiva, rica en metàfores i referències mitològiques (com la figura espiritual de la mar).

El color en les il·lustracions es limita a tonalitats blaves i negres: Present=blau, Passat=negre.

L’obra és una barreja de text, còmic i il·lustració, de vegades amb un còmic mut, imatges que conten la història sense necessitat del text.

En 2024 ha obtingut el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil

 

 

RECOMANEM EN OCTUBRE 2025

Recomanat: a partir de 16 anys

                    

                                  L’ESPERA/LA ESPERA

Text i il·lustració: Keum Suk Gendry-Kim

Trad. Cat. Bonjoch Luna / Trad. Cast. Hasun Joo

Editorial: Reservoir Books, 2024

Edat recomanada: A partir de 16 anys

Un breu instant va ser prou per a separar a una família per sempre…

Amb L’Espera ens trobem amb el segon lliurament rere Herba de la trilogia que l’autora està creant per a narrar la història contemporània de Corea a partir de testimoniatges reals. Com diria ella: “No és només la història de Corea, del poble coreà o de la meva mare. Els coreans no són els únics que han hagut d’abandonar el seu país natal per fugir d’una guerra; només cal mirar els immigrants que avui dia intenten arribar a Europa amb l’esperança de trobar una vida millor.” També perquè “La generació que ha viscut la guerra està a punt de desaparèixer, i s’endurà amb ella una part d’aquesta història tan dolorosa. La generació actual es mostra poc interessada en la reunificació de les dues Corees. Per a ells, la guerra és una ombra llunyana del passat. La societat rebutja el patiment de les famílies separades, un dolor que els resulta incòmode.”

No sols aborda eixa problemàtica, apareixen les que hui dia patim com l’especulació de l’habitatge, la sanitat, les dificultats del món agrícola, la tradició classista-patriarcal, l’educació, la cura dels nostres majors… i amb la dona com el personatge principal en totes elles, com a gran motor i, malgrat les dificultats, la impulsora sense deixar-se vèncer.

Segueix amb el grafisme en blanc i negre com a recurs eficaç per a narratives il·lustrades que evoquen un trauma, com hem vist en altres obres d’altres autors-es; expressant una infinitat de sentiments i emocions, des del més atroç i dolorós fins al més bell i esperançador, gràcies als seus jocs de vinyetes i intensitats del blanc i negre i il·lustracions compostes i superposades; juntament amb un ritme narratiu mesurat, portant-nos magistralment per la franja temporal passat-present.

Llibre necessari, dur, sensible i honest.