¡Que levante
la mano quien haya conocido un niño raro!
Davant
d’aquesta pregunta totes les
persones que el dijous passat assistírem a la presentació de Raúl Vacas alçàrem la ma .
Així començava
el poeta de Salamanca la presentació a la biblioteca
Mestre Pep Sempere del seu llibre “Niños raros” de l’editorial SM. Es tracta d'una galeria de personatges
que bé podria ampliar-se per part
del públic assistent i que venien envasats en “pareados, cuaderna vía, octavillas,
redondillas, sonetillas, esdrújulas, jitanjáforas, alejandrinos, tautogramas,
abecegramas, nanas, canciones de corro, canciones de rifa, aleluyas, pareados,
retahílas, romances, limericks, sonetos con eco” per acompanyar les
il·lustracions de Tomás Hijo.
També allí vam conèixer altres “niños raros” que ens
deixaren un mantra divertit … raro yo?, raro tu, … el grup Primigenius aprofità l’ocasió per oferir un tautograma al raro Raúl, i divertir-nos amb les seues
paraules.
El
col·lectiu va iniciar l'acte reivindicant el paper de les
biblioteques i els llibres, (necessari i imprescindible en
els temps que corren), amb la lectura de "Medio pan y un libro",
discurs que Federico García Lorca va escriure i llegir en 1931, en la
inauguració de la Biblioteca del seu poble Fuentevaqueros.
I rar és
aquest comentari,
perquè el que contem,
va passar a l’inrevés.
I així vam
gaudir de nou d’aquest espai tan estimat per totes i tots, on esperem
tornar-vos a veure’ns aviat.
