dimecres, 9 de maig del 2012

QUE LEVANTE LA MANO



¡Que levante la mano quien haya conocido un niño raro!
Davant d’aquesta  pregunta totes les persones que el dijous passat assistírem a la presentació de Raúl Vacas alçàrem la ma .

 Així començava el poeta de Salamanca la presentació a la biblioteca Mestre Pep Sempere del seu llibre “Niños raros” de l’editorial SM.  Es tracta d'una galeria de personatges que bé  podria ampliar-se per part del públic assistent i que venien envasats en  “pareados, cuaderna vía, octavillas, redondillas, sonetillas, esdrújulas, jitanjáforas, alejandrinos, tautogramas, abecegramas, nanas, canciones de corro, canciones de rifa, aleluyas, pareados, retahílas, romances, limericks, sonetos con eco” per acompanyar les il·lustracions de Tomás Hijo.

 També allí vam conèixer altres “niños raros” que ens deixaren un mantra divertit … raro yo?, raro tu, … el grup Primigenius aprofità l’ocasió per oferir un tautograma al raro Raúl, i divertir-nos amb les seues paraules.

 El col·lectiu  va iniciar l'acte   reivindicant el paper de les biblioteques i els llibres, (necessari  i imprescindible en  els temps que corren), amb la lectura de  "Medio pan y un libro",  discurs que Federico García Lorca va escriure i llegir en 1931, en la inauguració de la Biblioteca del seu poble Fuentevaqueros.
I rar és aquest comentari,
 perquè el que contem,
 va passar a l’inrevés.
I així vam gaudir de nou d’aquest espai tan estimat per totes i tots, on esperem tornar-vos a veure’ns aviat.