diumenge, 5 d’octubre de 2014

CAPERUCITA ROJA, de Adolfo Serra

Al llarg del curs escolar 2013-2014 hem iniciat un apartat de comentar llibres il·lustrats al voltant de la caputxeta ; aquí teniu un magnífic exemple d'un dels llibres comentats.
caperucitarojaSerra

Caperucita roja
Adolfo Serra
Narval, 2011

Interessantíssim llibre d'il·lustracions sobre el conte popular "La Caputxeta vermella". L'autor conta amb imatges la història a partir de la versió dels Germans Grimm. Amb la utilització de la doble pàgina, Adolfo Serra dota el seu àlbum d'horitzontalitat i obliga la nostra mirada a fer un recorregut, esquerra - dreta, que acompanya el personatge femení des d'una llar a l'altra. Però, quan les lectores obrin el llibre, es troben amb unes tonalitats cromàtiques en negre, blanc i roig que insinuen una història inquietant ja des del començament:

A LA CASA DE LA PETITA I DOLÇA NENA ..
caputxeta1
un fons blanc travessat per una cua negra , peluda i eriçada manifesta el seu poder, el seu domini sobre la casa de la protagonista, ens permet intuir que l'aventura d'aquesta estarà plena de perills.

ARRIBADA AL BOSC ... La caputxeta, com ja sabem, ha eixit de la seua casa per anar a casa de la seua iaia. Un blanc desolador i traços negres que representen els arbres hivernals dominen el paisatge per on camina una taca roja, petita, solitària i aparentment desvalguda. Un plànol general que emfatitza la desproporció entre la grandària dels arbres i la xiqueta, una imatge que comunica solitud i desemparança.
Si la primera doble pàgina atreia la nostra atenció a l'esquerra mostrant-nos la casa on comença la història, en aquesta tercera doble pàgina, un zoom ens allunya la imatge elevant-nos i presentant-nos un canvi de perspectiva que fa girar els nostres ulls cap a la dreta on es troba l'altra casa, objectiu final de l'aventura i descobrint-nos, amb una angulació en picat, la presència del llop.

DINS EL BOSC .... Arriba el moment en que la caputxeta s'endinsa al bosc. Un nou zoom d'apropament ens transporta a l'aparença del bosc, tanmateix sabem ara que es tracta del llom del llop, per on aquesta nena va caminant aguaitada per la maldat . Per primera vegada podem veure la cara innocent d'una nena que mira. On mira? Què veu? Qualsevol manifestació artística admet diferents interpretacions: potser mira els lectors interpel·lant-nos, potser s'adona de la presència de l'animal o potser reclama la nostra atenció sobre una papallona que vola al seu costat, càndida com ella, roja com ella i tan fràgil com ella.
Recordem que en el bosc es troba amb el llop ...La bèstia dolenta sap esperar i no es precipita quan passa per davant dels seus ulls en una doble pàgina on apareix un sorprenent plànol detall amb la nena reflectida a les seues pupil·les. Ell la mira i ella el mira amb el seu rostre harmònic ocupant tota la pàgina següent en un gran primer plànol:
caputxeta2
ulls vigilants, boca preocupada i el seu cabell que a l' enlairar-se pel vent es va transformant en un llop que persegueix la papallona.
La maldat s'acosta a la papallona, el paisatge desapareix i sobre un blanc lluminós apareix retallada amb un contorn ben definits per una línia negra, la figura del llop
caputxeta3
que en una dansa macabra composta de quatre moviments - tensió, persecució, salt i relaxació - es desplaça des de l'esquerra cap a la dreta menjant-se la vermella llum alada. Pot ser un moment de la història que anticipa el que passarà després.

LA CAPUTXETA ÉS ENGANYADA ... camina errada controlada en tot moment per un ull pervers i poderós que la condueix per dreceres amenaçadores expressades en imatges diferents: potes en forma d'arbres, dents en forma d'escales i la constant oposició, al llarg del llibre, del negre i el blanc, la llum i la foscor que amenacen el roig. La Caputxeta s'ha ficat en la boca del llop.

A LA CASA DE L'AVIA ...... Tampoc en ella troba la calidesa afedents - que ens fan preveure el que vindrà aviat: una fera ferotge, violenta, terrible imatge realista, amb lesctiva ni la seguretat desitjada. L'ombra del dolent l'acompanya o més bé l'empeny lleugerament fins els peus del llit. Però, abans d'arribar al jaç, Serra emfatitza, amb imatges, detalls del cos del llop
 caputxeta4


 
- ulls, potes, mans i dents - que ens fan preveure el que vindrà aviat: una fera ferotge, violenta, terrible imatge realista, amb les gorges obertes, endrapa la nena en un tres i no res. Després vindrà la foscor, l'interior de l'animal on àvia i neta es reconeixen. La lluita al llarg del llibre entre el blanc i el negre finalitza ací on el negre ocupa tota la doble pàgina manifestant el poder de la maldat.

EL CAÇADOR MATA EL LLOP ... De sobte una llum entra a l'espai on les dones esperen un canvi del seu destí, sorpreses no pareixen, tal vegada resignades o potser previngudes. Una vegada ixen del ventre de la fera, s'allunyen agafats de la maneta els tres personatges: un àvia vella i cansada,un caçador sense rostre amb trets zoomorfs i paper protector i una caputxeta vermella que gira el seu cap per a mirar-nos.
Què vol dir-nos? Passem a l'última doble pàgina i sobre un fons blanc destaca la vermella i delicada papallona; simbolitza que s'ha alliberat de la maldat?, pot significar que una nova caputxeta ha superat els seus conflictes i renaix més madura ? No ho sabem amb certesa. Novament l'última paraula correspon a la interpretació de les lectores que amb la seua imaginació podran elaborar el seu significat personal. Que gaudiu molt amb aquesta proposta transgressora.


Recomanat: 10/11 anys.