Al
llarg del curs escolar 2013-2014 hem iniciat un apartat de comentar
llibres il·lustrats al voltant de la caputxeta ; aquí teniu un magnífic
exemple d'un dels llibres comentats.
Caperucita roja
Adolfo Serra
Narval, 2011
Interessantíssim
llibre d'il·lustracions sobre el conte popular "La Caputxeta vermella".
L'autor conta amb imatges la història a partir de la versió dels
Germans Grimm. Amb la utilització de la doble pàgina, Adolfo Serra dota
el seu àlbum d'horitzontalitat i obliga la nostra mirada a fer un
recorregut, esquerra - dreta, que acompanya el personatge femení des
d'una llar a l'altra. Però, quan les lectores obrin el llibre, es troben
amb unes tonalitats cromàtiques en negre, blanc i roig que insinuen una
història inquietant ja des del començament:
A LA CASA DE LA PETITA I DOLÇA NENA ..
un
fons blanc travessat per una cua negra , peluda i eriçada manifesta el
seu poder, el seu domini sobre la casa de la protagonista, ens permet
intuir que l'aventura d'aquesta estarà plena de perills.
ARRIBADA
AL BOSC ... La caputxeta, com ja sabem, ha eixit de la seua casa per
anar a casa de la seua iaia. Un blanc desolador i traços negres que
representen els arbres hivernals dominen el paisatge per on camina una
taca roja, petita, solitària i aparentment desvalguda. Un plànol general
que emfatitza la desproporció entre la grandària dels arbres i la
xiqueta, una imatge que comunica solitud i desemparança.
Si
la primera doble pàgina atreia la nostra atenció a l'esquerra
mostrant-nos la casa on comença la història, en aquesta tercera doble
pàgina, un zoom ens allunya la imatge elevant-nos i presentant-nos un
canvi de perspectiva que fa girar els nostres ulls cap a la dreta on es
troba l'altra casa, objectiu final de l'aventura i descobrint-nos, amb
una angulació en picat, la presència del llop.
DINS
EL BOSC .... Arriba el moment en que la caputxeta s'endinsa al bosc. Un
nou zoom d'apropament ens transporta a l'aparença del bosc, tanmateix
sabem ara que es tracta del llom del llop, per on aquesta nena va
caminant aguaitada per la maldat . Per primera vegada podem veure la
cara innocent d'una nena que mira. On mira? Què veu? Qualsevol
manifestació artística admet diferents interpretacions: potser mira els
lectors interpel·lant-nos, potser s'adona de la presència de l'animal o
potser reclama la nostra atenció sobre una papallona que vola al seu
costat, càndida com ella, roja com ella i tan fràgil com ella.
Recordem
que en el bosc es troba amb el llop ...La bèstia dolenta sap esperar i
no es precipita quan passa per davant dels seus ulls en una doble pàgina
on apareix un sorprenent plànol detall amb la nena reflectida a les
seues pupil·les. Ell la mira i ella el mira amb el seu rostre harmònic
ocupant tota la pàgina següent en un gran primer plànol:
ulls
vigilants, boca preocupada i el seu cabell que a l' enlairar-se pel
vent es va transformant en un llop que persegueix la papallona.
La maldat s'acosta a la papallona, el paisatge desapareix i sobre un blanc lluminós apareix retallada amb un contorn ben definits per una línia negra, la figura del llop
La maldat s'acosta a la papallona, el paisatge desapareix i sobre un blanc lluminós apareix retallada amb un contorn ben definits per una línia negra, la figura del llop
que
en una dansa macabra composta de quatre moviments - tensió, persecució,
salt i relaxació - es desplaça des de l'esquerra cap a la dreta
menjant-se la vermella llum alada. Pot ser un moment de la història que
anticipa el que passarà després.
LA
CAPUTXETA ÉS ENGANYADA ... camina errada controlada en tot moment per
un ull pervers i poderós que la condueix per dreceres amenaçadores
expressades en imatges diferents: potes en forma d'arbres, dents en
forma d'escales i la constant oposició, al llarg del llibre, del negre i
el blanc, la llum i la foscor que amenacen el roig. La Caputxeta s'ha
ficat en la boca del llop.
A
LA CASA DE L'AVIA ...... Tampoc en ella troba la calidesa afedents - que ens fan preveure el que vindrà aviat:
una fera ferotge, violenta, terrible imatge realista, amb lesctiva ni
la seguretat desitjada. L'ombra del dolent l'acompanya o més bé l'empeny
lleugerament fins els peus del llit. Però, abans d'arribar al jaç,
Serra emfatitza, amb imatges, detalls del cos del llop
-
ulls, potes, mans i dents - que ens fan preveure el que vindrà aviat:
una fera ferotge, violenta, terrible imatge realista, amb les gorges
obertes, endrapa la nena en un tres i no res. Després vindrà la foscor,
l'interior de l'animal on àvia i neta es reconeixen. La lluita al llarg
del llibre entre el blanc i el negre finalitza ací on el negre ocupa
tota la doble pàgina manifestant el poder de la maldat.
EL
CAÇADOR MATA EL LLOP ... De sobte una llum entra a l'espai on les dones
esperen un canvi del seu destí, sorpreses no pareixen, tal vegada
resignades o potser previngudes. Una vegada ixen del ventre de la fera,
s'allunyen agafats de la maneta els tres personatges: un àvia vella i
cansada,un caçador sense rostre amb trets zoomorfs i paper protector i una caputxeta vermella que gira el seu cap per a mirar-nos.
Què
vol dir-nos? Passem a l'última doble pàgina i sobre un fons blanc
destaca la vermella i delicada papallona; simbolitza que s'ha alliberat
de la maldat?, pot significar que una nova caputxeta ha superat els seus
conflictes i renaix més madura ? No ho sabem amb certesa. Novament
l'última paraula correspon a la interpretació de les lectores que amb la
seua imaginació podran elaborar el seu significat personal. Que gaudiu
molt amb aquesta proposta transgressora.
Recomanat: 10/11 anys.
