RECOMANAT A PARTIR DE 18 ANYS:
UNA TENDRA DONZELLA / UNA HERMOSA DONCELLA
Joyce Carol Oates.
Josep Franco (trad) Maria Luisa Rodriguez (trad)
Bromera, 2011 Alfaguara, 2011
Tant la cita inicial, un fragment de la Balada de Barbara Allen :
Then slowly, slowly she got up
and slowly she went to him,
And all she said when there she came was,
“Young man, I think you’re dying» ...
com la primera frase del llibre:
«Tot va començar d’una manera molt innocent, quan Katya Spivak tenia setze anys i Marcus Kidder en tenia seixanta-vuit.»
… ja ens fan sospitar que la història que anem a llegir no serà fàcil ni convencional.
Una història plena de llums i ombres, que et deixa una sensació estranya: Lolita ? Caputxeta i el llop? Un conte de fades ?
–Si es poguera fer realitat el teu desig, què triaries?Li va fer gràcia l’ús de l’expressió «el teu desig». «El teu desig», com en un conte de fades. A setze anys, ella ja era massa gran per a creure en els contes de fades, però sí que podia creure en la promesa d’aquella magnífica veu masculina que volia saber quin era «el seu desig».
–Si es poguera fer realitat el teu desig, què triaries?Li va fer gràcia l’ús de l’expressió «el teu desig». «El teu desig», com en un conte de fades. A setze anys, ella ja era massa gran per a creure en els contes de fades, però sí que podia creure en la promesa d’aquella magnífica veu masculina que volia saber quin era «el seu desig».
Una història trista, colpidora, intensa i apassionant, sobre dues persones que tenen en comú la por més primitiva, la por a no ser estimat per ningú.
(...)l’actitud d’aquell home era, d’alguna manera, diferent. Katya no hauria pogut dir quina era la diferència, però ho sabia.
Relació ambigua (no és fàcil determinar qui s’aprofita de qui, qui necessita a qui) sorprenent i fascinadora ; una seducció exercida pel personatge de més edat sobre l'adolescent, en un primer moment a través dels diners, després a través de la cultura i l'art i, finalment, a través de la compassió/ l'empatia i el compromís per dur endavant fins el final la relació simbiòtica començada.
Avancem en la lectura inquietes per no saber si el llop es menjarà a la Caputxeta o ella acabarà amb el llop. També podem dubtar si Marcus és un Príncep blau o un gripau egoista --- I és perquè es tracta d'una novel·la no instal·lada en el benestar, que ens obliga a posicionar-nos entre legalitat o ètica, entre conservar el que tenim o obrir portes al canvi, a un altra manera de relacionar-se Eros amb Tànatos.
Les lectores anem introduint-nos en una narració amb dosis d'erotisme, amb sospites envers el personatge masculí que ens provoquen un posicionament crític. És en aquest aspecte on el llibre té un gran valor, aconseguint un canvi d'opinió en les lectores: en el descobriment de les vertaderes intencions de Marcus i en l’evolució de Katya, des de la seua actuació enlluernada pels diners fins el convenciment de col·laborar desinteressadament, sense cap recompensa, per acompanyar un vell que li descobreix una afectivitat abans desconeguda.
