RECOMANATS A PARTIR DE 18 ANYS:
Mort
accidental d’un anarquista / Muerte accidental de un anarquista
Dario Fo
Proa,Ossa major, 1998
(1974 original)
Hiru, 1997
El nostre col·lectiu de literatura
va confeccionar fa temps un document anomenat “Dolents, maleïts i bojos”. Quan
parlaven dels bojos ens referíem, evidentment, als bojos literaris capaces de
dir el que pensen davant el poder.
A aquest tipus de personatges
pertany el protagonista de l’obra de
teatre que ara comentem. Tenim davant de nosaltres un personatge que té
dotes d’actor, de bufó i unes quantes dosis de bogeria. Amb aquestes qualitats
aconsegueix que els inspectors de policia es declaren culpables de la mort de
l’anarquista, fa evidents les contradiccions de jutges i
comissaris sobre la mort i amb la seva ironia els fa dir allò que no volien.
Aquest és un text teatral que
combina moments de diàlegs brillants i còmics amb monòlegs en els que l’autor
aprofita per a fer-nos reflexionar sobre diferents aspectes relacionats amb
l’obra: justícia / injustícia, prejudicis, mancança d’ètica, impunitat …
Una història que combina
dramatisme, humor, ironia i crítica. Darío Fo mai falla en aquest aspecte.
El text teatral aporta una manera
diferent de llegir. El text dramàtic ens duu directament a un escenari
teatral, a imaginar escenes que representen allò que es llegeix. La lectura
d’obres de teatre va formant persones lectores i, al mateix temps, persones
espectadores de teatre. Cal reconèixer els poquets llibres de teatre que hi ha
a la nostra bibliografia; en general, som més espectadors que lectors d’eixe
gènere. Aquest engrescador llibre podria ser l’inici del canvi: una actitud
positiva per augmentar més aquest tipus de literatura.
Un clàssic combatiu
que, malauradament, no passa de moda. Tot el que
diu, referit als anys 70, continua
essent cert avui. Una gran dosi d’ironia per dir allò que no es pot dir: la
brutalitat de la policia, les clavegueres de política i funcionaris, ...
En la primera edició hi
havia dos finals per a que el públic decidira amb quin es quedava.A partir de 1974, s’eliminen i es deixa un
final incomplet, obert...
Com apropar-lo a l’alumnat d’avui? Mitjançant la
contextualització i la representació dramàtica.
