RECOMANAT A PARTIR DE 18 ANYS :
El muro.
Haushofer, Marlen.
Dieterich, Genoveva (trad cast)
Editorial Siruela, 1963/2003.
El temps resulta un concepte complex abordat des de diferents disciplines com ara la narrativa, la ciència, la filosofia; però, sense dubtes, la més recordada és la ciència ficció. "La màquina del temps", "Les cròniques de Nàrnia" "Els desposseïts" i d'altres, constitueixen exemples en els que el temps adquireix una gran importància.
Aquesta obra podria ser un testimoni més de ciència ficció si no caminara per una fràgil frontera que comença amb un fet fantàstic, al terreny de la irrealitat i transcorre, després, per les dreceres del realisme naturista.
L'inici del diari, una narració continua, sense pauses, ens situa en el present de la història, el mur estrany que apareix d'una manera incomprensible; possiblement, una excusa o pretext literari per encetar la narració. A partir d'eixe present, ens endinsem per un laberint temporal que avança a través d'una narració en primera persona alternant el futur i el passat.
El camí cap el futur:
Recrea l'experiència robinsoniana, una descripció diària de les estratègies d'adaptació de la protagonista acompanyada per un gos, varis gats, una vaca i un bou; cap possibilitat de vida humana. Això sí, l'autora aposta per un procés en el que la persona modifica el seu comportament per sobreviure i el medi no és modificat en benefici de la persona.
La progressió de la història posa de manifest les mancances amb les que es troba el personatge femení:
-La comunicació tan necessària per a les persones és una d'elles; tanmateix, supleix eixa mancança amb la comunicació amb els animals: un gos que compren els sentiments, uns gats que donen calor i juguen, la vaca que escolta les paraules i expressa afecte, etc.
-La confiança en l'ésser humà del Robinson és una altra mancança substituïda per la fidelitat als animals per a poder continuar vivint. I tot això, tenint en compte el medi natural: les creïlles, les bajoques, la palla, el bosc, les maduixes, les pomes ....
El camí cap el passat:
Vulguem o no, el passat reapareix des del nostre inconscient animat per no sabem quins ressorts que el traslladen a la nostra consciència.
La dona protagonista recorda, en alguns moments el seu passat, les persones estimades, quan vivia empresonada entre una angoixosa quantitat de deures i preocupacions. A través dels passats verbals, coneixem a la protagonista de la història: una dona adulta, madura, vídua, amb filles ja independents que assumeix la pèrdua i la independència afectiva. S'adona que tota la seua vida anterior no li serveix ara i cal recrear-se per a crèixer. Per aconseguir-ho, ha de tindre en compte el passat comunitari que creà una cultura necessària per enfrontar-se a una forma de vida que desconeix: el treball agrícola i la cura dels animals. Això i l'escriptura constitueixen les eines necessàries per a no perdre la raó ni subjugar-se a la por.
En eixes anades i tornades temporals es fa transparent a la narració la necessitat de mesurar de maneres diferents el temps que passa: els llumins, les transformacions físiques del personatge femení i els canvis a la natura.
Per això, per damunt de la classificació d'aquesta novel.la en ciència ficció o naturisme, ressalta el seu tema principal: com s'enfronta a la sol·litud i alhora la capacitat d'adaptació a situacions noves, inesperades.
El Mur, va ser publicat a la dècada dels 60. L'autora, Marlen Haushoffer, no va conèixer l'èxit en vida; oblidada fins que el moviment feminista la va redescobrir. Va ser escrit per una dona amb una dona com a protagonista que comença amb una indeterminació formal i misteriosa sense resoldre al llarg del llibre.
Tanmateix, si no resol al llarg del llibre el misteri del mur, si trobem una mancança d'acció, si pensem un excés la monotonia a la vida del personatge, si no veiem canvis de ritme, tot podria compensar-se gràcies al protagonisme dels animals, a la forma que té d'anticipar els successos futurs creant una certa intriga, una curiositat per saber com acaba aquesta història.
Autora i personatge, la dona del Mur, s'uneixen al desig de que quelcom puga llegir aquest cant a la natura que trenca amb la nostra societat tal i com la coneixem.