RECOMANAT: A PARTIR DE 16 ANYS
La divina
comedia de Oscar Wilde
Javier de
Isusi ( text i il·lustració)
Ed.
Astiberri, 2019
Javier
de Isusi situa l’obra en 1900, any de la mort de l’escriptor
irlandès Oscar Wilde, també és l’any de la Gran Exposició
Universal i dels Jocs Olímpics de París.
Narra
els dos últims anys de la vida de Wilde en París, després d’haver
estat dos anys en la presó acusat de corrompre a la joventut.
El
protagonista va ser escriptor, poeta, dramaturg, crític d’art i
molt bon conversador. A finals de 1800 les seues obres van tindre
molt èxit en Londres, després del seu pas per la presó i les
dificultats que li suposava continuar en Anglaterra, va optar per
exiliar-se a França.
L’autor
conta en el pròleg de manera gràfica alguns dels pensaments de
Wilde per apropar-nos a les seues teories. Diu:Deu
l’art imitar a la vida o, és al contrari, és la vida la que
sempre acaba per imitar l’art?, Potser són els mons que produeix
la imaginació més reals que la pròpia realitat?
Abans
d’estar en la presó Wilde deia que el secret de la vida estava en
l’art i quan va eixir deia que el secret de la vida estava en el
dolor.
Poc
a poc van apareixent els personatges que van ajudar a contar la seua
vida: Enrique, els germans Machado, l’advocat, i per suposat els
joves que estimava.
Javier
de Isusi diu d’aquesta obra ”No es tracta d’una biografia
endolcida, ensucrada, sinó de la crua realitat d’aquest autor
sobre la seua adició a l’alcohol i al sexe amb menors i en
l’última etapa de la seua vida, la nul·la capacitat per a crear.”
No
hi ha una mirada crítica, ni trobem judicis de valor; al contrari,
Isusi ens presenta una mirada tendra, d’acceptació i una
necessitat de visibilitzar la influència de Wilde en altres
escriptors pel seu nivell literari i per la seua diversitat sexual.
(Va ajudar a André Gide a acceptar la seua homosexualitat).
L’autor
intercala a la narració entrevistes amb les persones més properes
que donen una visió parcial on es mescla la realitat, la intimitat
oculta: sexualitat, crisi existencial, …
Juntament
amb les entrevistes, apareix un fantasieig, el trobament amb un dels
seus personatges, Dorian Grey. Buscant a Dorian, s’introdueix a
l’espill, igual que Alícia. Dues figures fantasmagòriques que
representen a l’escriptor i a un jove que sobrevolen l’infern, la
presó, l’església, el mar, la solitud, fins a creuar el miratge i
tornar a la realitat.
D’Isusi
ens conta la situació de l’intent de suïcidi rodejat dels seus
amics. Wilde vol que els seus amics l’ajuden a suïcidar-se amb
cicuta. El seu amic Reggie l’enganya, en volta de cicuta li porta
una substància que li provoca gasos i una enorme descomposició.
Al
final hi ha l’acomiadament de Wilde: “hi ha un viatge que no
necessita públic, el de la mort”.
S’acaba
el llibre baixant el teló i saludant els personatges. El teatre de
la vida del gran escriptor teatral Óscar Wilde, ha desenvolupat la
seua sessió i nosaltres hem sigut el millor públic..per la Comèdia de Dante.
L’autor
coneix profundament l’obra de Wilde i ho demostra en aquesta
novel·la gràfica on dona a conèixer l’admiració que sentia
Wilde. Al 2020 l’obra va rebre el Premi Nacional del Còmic.
Les
subtils aquarel·les bitonals d’Isusi amb el blanc i diferents
tonalitats de marró resulten molt atractives, l’expressivitat
facial i corporal dels personatges tenen gran qualitat i mostren la
personalitat de cadascú. El zoom utilitzat ens apropa o allunya les
imatges per a mostrar detalls dels personatges o ubicar-los en un
lloc determinat.
Enquadernació
de tapes dures molt acurada.
Coberta
on la silueta negra del protagonista s’apropa cap un altre
personatge, altre poeta maldit, Rimbau? I una contracoberta amb les
caretes de la comèdia i la tragèdia. Les guardes del principi i del
final amb la mateixa decoració de l’habitació on dormia Wilde.
Una pàgina de cortesia al principi amb el bust de Wilde al seu
moment més dandi i una altra al final amb el barret, guants i
gaiata; principi i final d’una vida.
