RECOMANAT: A PARTIR DE 16 ANYS
La divina comedia de Oscar Wilde
Javier de
Isusi ( text i il·lustració)
Ed.
Astiberri, 2019
Javier de Isusi situa l’obra en 1900, any de la mort de l’escriptor irlandès Oscar Wilde, també és l’any de la Gran Exposició Universal i dels Jocs Olímpics de París.
Narra els dos últims anys de la vida de Wilde en París, després d’haver estat dos anys en la presó acusat de corrompre a la joventut.
El protagonista va ser escriptor, poeta, dramaturg, crític d’art i molt bon conversador. A finals de 1800 les seues obres van tindre molt èxit en Londres, després del seu pas per la presó i les dificultats que li suposava continuar en Anglaterra, va optar per exiliar-se a França.
L’autor conta en el pròleg de manera gràfica alguns dels pensaments de Wilde per apropar-nos a les seues teories. Diu:Deu l’art imitar a la vida o, és al contrari, és la vida la que sempre acaba per imitar l’art?, Potser són els mons que produeix la imaginació més reals que la pròpia realitat?
Abans d’estar en la presó Wilde deia que el secret de la vida estava en l’art i quan va eixir deia que el secret de la vida estava en el dolor.
Poc a poc van apareixent els personatges que van ajudar a contar la seua vida: Enrique, els germans Machado, l’advocat, i per suposat els joves que estimava.
Javier de Isusi diu d’aquesta obra ”No es tracta d’una biografia endolcida, ensucrada, sinó de la crua realitat d’aquest autor sobre la seua adició a l’alcohol i al sexe amb menors i en l’última etapa de la seua vida, la nul·la capacitat per a crear.”
No hi ha una mirada crítica, ni trobem judicis de valor; al contrari, Isusi ens presenta una mirada tendra, d’acceptació i una necessitat de visibilitzar la influència de Wilde en altres escriptors pel seu nivell literari i per la seua diversitat sexual. (Va ajudar a André Gide a acceptar la seua homosexualitat).
L’autor intercala a la narració entrevistes amb les persones més properes que donen una visió parcial on es mescla la realitat, la intimitat oculta: sexualitat, crisi existencial, …
Juntament amb les entrevistes, apareix un fantasieig, el trobament amb un dels seus personatges, Dorian Grey. Buscant a Dorian, s’introdueix a l’espill, igual que Alícia. Dues figures fantasmagòriques que representen a l’escriptor i a un jove que sobrevolen l’infern, la presó, l’església, el mar, la solitud, fins a creuar el miratge i tornar a la realitat.
D’Isusi ens conta la situació de l’intent de suïcidi rodejat dels seus amics. Wilde vol que els seus amics l’ajuden a suïcidar-se amb cicuta. El seu amic Reggie l’enganya, en volta de cicuta li porta una substància que li provoca gasos i una enorme descomposició.
Al final hi ha l’acomiadament de Wilde: “hi ha un viatge que no necessita públic, el de la mort”.
S’acaba el llibre baixant el teló i saludant els personatges. El teatre de la vida del gran escriptor teatral Óscar Wilde, ha desenvolupat la seua sessió i nosaltres hem sigut el millor públic..per la Comèdia de Dante.
L’autor coneix profundament l’obra de Wilde i ho demostra en aquesta novel·la gràfica on dona a conèixer l’admiració que sentia Wilde. Al 2020 l’obra va rebre el Premi Nacional del Còmic.
Les subtils aquarel·les bitonals d’Isusi amb el blanc i diferents tonalitats de marró resulten molt atractives, l’expressivitat facial i corporal dels personatges tenen gran qualitat i mostren la personalitat de cadascú. El zoom utilitzat ens apropa o allunya les imatges per a mostrar detalls dels personatges o ubicar-los en un lloc determinat.
Enquadernació de tapes dures molt acurada.
Coberta on la silueta negra del protagonista s’apropa cap un altre personatge, altre poeta maldit, Rimbau? I una contracoberta amb les caretes de la comèdia i la tragèdia. Les guardes del principi i del final amb la mateixa decoració de l’habitació on dormia Wilde. Una pàgina de cortesia al principi amb el bust de Wilde al seu moment més dandi i una altra al final amb el barret, guants i gaiata; principi i final d’una vida.
