Recomanat a partir +18 anys:
Matèria de Bretanya
Sánchez-Cutillas,Carmelina
Ed 3 i 4, 2020
De vegades la memòria està a les terminacions nervioses dels sentits, a la vista, a l’olfacte, a la oïda... Amb aquest recull de sensacions i de sentiments, elaborem un teixit que guardem a les entranyes i formen part de la física i la química de la qual estem fets. Fins que un dia tirem d’un fil d’aquest teixit, i tirem i tirem fins que som capaços de cabdellar una bonica historia i de fer matèria literària dels records, cargolats els uns amb el altres per tal de salvar de l’oblit tot un món d’éssers i de coses viscudes. Tant s’hi val que tot siga vertader o constituïsca el relat que nosaltres mateixos fem d’aquell món camforat, idealitzat i preciós de la nostra infantesa.
Amb tota la matèria de Bretanya a les meues mans, vaig aprendre a idealitzar els fets del passat i embolcallar els fets diaris amb un toc mític ple d'aventures meravelloses.
Darrere sempre hi ha una manera de veure el món, d’interpretar la realitat, de construir una escala de valors, de contar un present i d’apostar per un futur. La ideologia i la sensibilitat de la persona adulta que ara escriu es va gestar gràcies a aquell passat i a la mirada curiosa d’aquella xiqueta que esmicolant els records interpretava els fets amb innocència, amb ingenuïtat i intel·ligència alhora. D’aquesta manera amb humor, ironia i sobre tot amb molta tendresa...
...explora el paisatge:
L’Aitana i el Puigcampana eres dues muntanyes punxegudes i migjornenques que de tant de mirar-se l’aigua se n’havien tornat blaves. pàg 33
...recorda el paisanatge: la tia Paula, les comandantes, la senyora Betacna, Pep el Moreno la mestra Cantarrana... Carmelina, des de la xiqueta que va ser, els descriu per les coses que fan:
(...) ens explicava coses molt boniques. Deia que la lluna era feta de trossets de miralls i era l’estatge d’un vellet (...) i les estrelles eren les finestres del cel per on els àngels ho tafanejaven tot. I els núvols eren dolços perquè els feien de sucre que venien al porrat de Sant Miquel (parlant de la mestra Cantarrana)
...conforma el seu imaginari:
El comandant s’havia quedat a viure a una illa del Japó corprès per la filla de l’home més ric d’aquelles contrades. I vivien en una casa de paperets de colors, perquè en aquell país no feien les cases amb algeps ni amb pedres ni amb rajoles (…) pàg 39
...construeix la seua bastida moral:
I ja per sempre vaig sentir-me tacada per aquell pecat de la injustícia dels altres, perquè els xiquets ho obliden tot menys les injustícies dels grans.
Així és Matèria de Bretanya
Se’m barregen els records. Per això si jo fos tan bona cosidora com Angeleta la Berganta, començaria a repuntar un record amb un altre; un de blau i un de groc, i un altre de color de cirera i aquest verd de fulla... i seria com un cobertor fet d’enyorances.
Ens admirem de tota la sensibilitat poètica de Carmelina Sánchez-Cutillas, però ens sorprenem un tant que la seua figura de poetessa estiga diluïda i un poc eclipsada per aquest llibre tot i que indiscutiblement és meravellós. En aquest relat hem trobat bellíssimes paraules, algunes d’elles locals, d’altres sortides del bagul de les coses de les que ja no es parla, però totes deliciosament conformades i repuntades per l’emoció.
