RECOMANAT A PARTIR DE 8-9 ANYS
Faules poètiques.
Homs, Montse (text)
Domènech, Laia (il·lustració)
Kalandraka, 2022
Tu, sí tu, possible persona candidata a ser lectora d'aquest llibre, et trobaràs amb un títol compost per dues paraules. Ah! Les paraules! què diuen les paraules?: faules, poètiques. Elles ens transporten a la tradició escrita, a la nostra infantesa.
Per què faules? Perquè els protagonistes són animals de "tota mena de pèl i tota classe de plomes", grans i petits, habitants de terra, aigua i aire que representen qualitats humanes: el gall busca la seua identitat, el pit-roig la tristesa, el dofí la fantasia, la cigonya no vol perdre la seua fama, el lleó desitjant la calma, la formiga i la seua constància al treball. Un total de 54 animals distribuïts al llarg de les pàgines del llibre sense un ordre determinat, sinó col·locats d'una manera atzarosa.
Tanmateix, juntament amb el títol, apareixen els noms de l'escriptora i la il·lustradora, "mera anècdota que se suma al llistat dels iniciadors de les faules com ara Isop, Fedre, la Fontaine, Samaniego" fins arribar a Monterroso o Grassa Toro.
Per què poètiques? Perquè llegint l'índex, la poeticitat ens sorprèn deixant-nos clar el projecte poètic de l'autora Montse Homs i la seua capacitat de crear imatges: arpegis de tarda, l'hora foscant, en clau de lluna ... Cal reconèixer, però, que els poemes que conformen el llibre són desiguals, arriscats deixant de costat allò poètic en la forma per centrar-se en el significat, combinant versos sense rima, utilitzant la primera persona i jugant amb diferents estratègies com ara: diàlegs, preguntes respostes, anàfores ...
A més a més de les paraules, estructures i recursos poètics, ens trobem la gratitud a altres poetes a través de fragments dels seus poemes com ara Pere Quart (com un arbre rabent/ arrelat dins el vent), Mary Oliver (l'ocell roig venia tot l'hivern/ i esperonava el paisatge/ com res més ho hauria pogut fer), Billy Collins i Peter Handke (durada, la meua calma/ durada, el meu lloc de repòs).
Les il·lustracions de Laia Domènech aconsegueixen embellir el format del llibre a base d'aquarel·les de colors terrosos, tènues, que ocupen la pàgina. La il·lustradora aporta una visió gràfica que conviu en armonia amb el text.
Així doncs, la nostra tasca de recomanació està acabada; teua serà la decisió de llegir el llibre, d'identificar-te o no en aquells comportaments que els poemes ens descobreixen. De tu depèn persona lectora que el llibre parle o calle per sempre; no cal llegir-lo si no ho desitges.
