RECOMANAT ADULTES
CÓMO GUARDAR CENIZA EN EL PECHO( Nola gorde errautsa kolkoan)
Miren Agur Meabe
trad.cast: Miren Agur Meabe
Bartleby Editores, 2021
¿Cómo guardar, sin toser, ceniza en el pecho?
¿Cómo guardar ceniza sin tiznarse la piel?
¿Cómo guardar ceniza sin que ardan los ojos?
¿Cómo guardar cenizas sin sentir náuseas?
¿Cómo guardar cenizas sin contaminar?
No és arbitrari que Miren Agur Meabe, guardonada amb el Premio Nacional de Poesía 2021 per aquest llibre, el comence amb el poema El método per a afirmar que :
No existe método
tan solo resistir en el lindero
sin pensar en eso que se añora.
La pròpia autora comenta en una entrevista que la cendra és una fórmula de resistència.
En efecte, la cendra requereix un acte previ de crema, una manera simbòlica de sanar o transformar una pèrdua, una ferida, un dol...
Una altra de les singularitats d'aquest poemari és que està escrit originalment en basc i traduït al castellà per la pròpia autora.
Formalment, el llibre conté sis apartats : Un álbum, Fósforos, Wendy salta de un puente, Viaje de invierno, Tempo giusto, Esa puerta y Estigma accidental.
Amb aquests, Meabe alça la seua veu poètica per abordar temes com el sexe, la carn, la funció de l'escriptura, els problemes del món, la denúncia de la violació dels drets humans o la connexió amb la natura.
Per una altra banda, crida poderosament l'atenció la sororitat que es respira a través del poemari: la solidaritat, l'homenatge i, en definitiva, la presència de les dones (pintores, poetes, activistes...) que es fan visibles perquè l'autora ens les acosta.
En aquest sentit, cal assenyalar la funció informativa de les notes a peu de pàgina.
Des del punt de vista formal, la poeta proposa, a banda del format en versos, textos en prosa com aquest:
Al fin amanece. Se duerme la noche y yo me despierto. El corcho está húmedo de rodar entre mi ombligo y mis pechos. En el cuarto flota el aroma del vino. Veo a mi madre sonreír en una foto: brinda con una copa y me saluda. "Todo está en la piel, hija, tú no cedas", me dice en voz baja. "Recoge tu alma de la tierra profunda, levántate y anda".
Tornant a la pregunta implícita del títol, com guardar la cendra que ha deixat en nosaltres Miren Agur Maebe?
Pot ser la poeta i filòsofa Chantal Maillard ens ofereix una clau quan afirma que la poesia no diu res que nosaltres no sapiguem. Ens revela quelcom que ja portàvem dins.
Per últim, una vegada advertits, gràcies a la saviesa de Michèle Petit, que som animals poètics, recomanem aquest llibre a totes les persones que ja ho havien descobert i a les que, molt probablement, ho facen quan ho lligen. Trobaran una poesia que sedueix amb la potència de les seues imatges i amb l'exploració d'un univers emocional d'altíssima intensitat.
