RECOMANAT A PARTIR DE 16 ANYS:
Zazie
al metro/ Zazie en el metro
Queneau,
R.
Fuster,
Jaume (trad. català)
Sánchez
Dragó, F. ( trad. castellà)
Gallardo,
Miguel ( il·l castellà))
La
Magrana, 1989
Marbot
ediciones, 2011
Quenau és el fundador del col.lectiu d'escriptors anomenat l'Oulip. Grup d'experimentació literària i científica que naix a la França del surrealisme.
Quan llegim aquesta obra ens adonem de les claus surrealistes i oulipianes que anirem descobrint al llarg d'aquest comentari.
L'argument que ens presenta l'autor recorda a les pel·lícules o acudits en què personatges de poble arribaven a la capital i experimentaven mil i un tràngols.
Silenci!!! comença la novel.la, com si d'una obra de teatre es tractara, a través de diferents escenes:
Escena de l'estació, arribada de Zazie a París, a casa del seu tiet Gabriel a passar tres dies. Ja des de la primera pàgina, es comença a criticar la ciutat de París, la manca de neteja, els senyorets ( nyicris?), els executius agressius i la pudor del tiet que va commocionant a tothom que passa pel seu costat, "parfum de Fior". La Zazie mira al seu tiet amb desconcert i li diu "Quan dius bestieses com aquestes, ho fas exprés o sense voler?"
Escena del llop bòfia: la Zazie en casa del tiet es sent incòmoda. Fuig de la casa i s'endinsa al bell mig de la ciutat: una caputxeta perversa sola al bosc urbà. Aviat, apareixen els llops, personatges supervivents que es converteixen en auxiliars de la protagonista. El primer llop és un policia disfressat de sàtir o un sàtir que diu ser policia o un firaire o ni se sap, tal vegada un poc de tot. Aquest personatge però, torna la nena a casa del tiet. Amb la conversa entre els dos, coneixem l'experiència de vida de la Zazie, com la mare i el seu amant van matar al pare amb un cop de destral.
Ens trobem davant una adolescent sense pèls a la llengua, llenguatge agressiu, eixerida, cabuda, que sap desembolicar-se amb autonomia, que coneix tot el que pot oferir París, encara que a ella li obsessiona el metro i tot allò relacionat amb el sexe.
Escena dels turistes i l'autobús: en ella l'autor dóna una visió crítica dels grups turístics amb guies: veure París en un dia i viatjar al dia següent a Gibraltar. Humor quan es presenta un conductor guia que no té cap coneixement dels principals monuments de la ciutat i com els turistes s'ho creuen tot. Tanmateix, desitjosos per passar-ho bé davant qualsevol cosa, segueixen a Gabriel encantats de les seues discussions amb la neboda i les seues disquisicions filosòfiques sobre la seua vida. Filosofia quotidiana a partir del que s'escolta a la ràdio, a les veïnes o llig als magazins; tot això és la veritat ningú ho dubta.
Escena de la burgesa vídua, i l'embús de trànsit: la Zazie en el seu passejar urbà es troba amb un altre llop, més bé una lloba, la vídua Mouaque que busca desesperadament un home ja siga el tiet Gabriel o el bòfia disfressat de guripa municipal. Les discussions sobre com educar a la canalla o sobre l'amor a certes edats sense importar amb qui. Ambdues converses en una ciutat col·lapsada pel trànsit degut a una vaga de transport. Una moguda social que frustra els desitjos dels turistes i de la pròpia protagonista que no podrà pujar al metro.
Escena de Maddo Petits Pieds i Charles: en aquesta història conviuen altres personatges com ara Charles, el taxista amic de Gabriel i Maddo Ptits Pieds, la cambrera de la Cave, el bar de Turandot i el seu lloro que sempre diu "xerrameca, xerrameca, ès l'únic que saps fer". Ella enamorada d'ell i ell tímid, reservat. La Zazie coneix a Charles des del primer dia d'arribada a París i són les preguntes, quasi interrogatoris, de la xica les que li engresquen a donar el pas definitiu i declarar-se a Maddo.
Escena al Mont de Pietat: des del principi sabem aspectes del tiet Gabriel: es pinta les ungles, té un pintallavis, treballa de nit en un Cabaret anomenat " Mont de ietat" i confessa a la seua neboda que ho fa per divertir-se. L'última nit de Zazie a París, tothom va a veure a Gabriel ballar: Charles, el taxista junt a Maddo Ptits Pieds, Turandot, l'amo de la Cave i de la casa on viu Gabriel i Gridoux el botiguer. Tots ells han sobreviscut a la segona gran guerra, l'ocupació de Paris pels nazis i encara que cadascú té la seua opinió al respecte d'eixes experiències, existeix un vincle entre ells que els manté plegats. Els únics espectadors d'excepció són la Zazie i els turistes obstinades en perseguir a l'artista enlloc.
Escena del llop Trouscaillon i la dolça Marceline: Fora de la festa al Cabaret queden la dolça Marceline, dona que viu amb Gabriel i Trouscaillon, l'home de les cent cares. Vol seduir-la, però l'astúcia d'ella, el llenguatge i les paraules com Serezade, la salven de caure en la xarxa "donjuanista". Escapa del seu acosador i, potser, escapa alhora de la seua vida anterior; desapareix de la casa i de la vida amb Gabriel que la tenia presa en casa. La fugida de la dolça Marceline posa punt final a una societat en la que la dona representa tot allò relacionat amb el sexe: el marit que té dret a repassar-se la legalment, anar amb compte per evitar que tothom la violi, la que és capaç de fotre ma a la bragueta de vells verds, la dona que no surt mai a soles,... Una fugida cap avant, un instant de superació.
Es tracta d'un llibre amb un llenguatge atrevit, col·loquial, ple de grolleries, de frases fetes que els personatges dominen a la perfecció. Ple d'argots ( halar o mirar-se la punta dels pinrés) i de paraules inventades que, malgrat no saber què signifiquen, no interfereixen en la comprensió de la història. De vegades, l'autor es permet llicències com escriure frases curtes sense separar paraules i en ocasions, acudeix a l'ajuda del llenguatge culte " era el moment d'utilitzar els alexandrins o les idees del tomisme kantià o no li havia fet perdre el cartesianisme nadiu encara".
Escrita amb ironia i humor, trenca convencions socials i es posiciona al costat dels desheretats sense oblidar-se de la protagonista que ha realitzat un viatge, ha viscut una aventura condensada mitjançant les paraules del final del llibre:⁃ M'he fet gran, diu la Zazie.
