RECOMANEM ABRIL 2023

 

RECOMANAT A PARTIR DE 4-5 ANYS

 

 

                                    La festa de pijames. 

                                        Ruzzier, Sergio

                                    Trad cat Carreras Moliné, Berta

                                        Liana editorial, 2021

Reflexió d’una persona adulta (imaginària):
Qui no ha patit la manca de son perquè els fills volien jugar a la migdiada o quan s'havia fet de nit?
Qui no ha viscut el desplaçament al nostre llit ocupat pels més petites?
Ja,ja; de totes les maneres ja n’estic tip d'aquest manyaco, anomenat Chic. Fa de mal dir, però li donaria tres calbots i au! que deixe de molestar d'una vegada. No ho trobes natural?
 
En tot moment em sent identificat amb Fox: el que suporta aquesta pobre guineu quan el pollet Chic es fica al seu llit, el molesta continuament sense deixar-li dormir i per acabar d'adobar-ho li toca dormir a terra.
Em trau de polleguera tanta tranquil.litat. Ja t’ho dic ara, què beneit!!
I, si no, quan Chic li obliga a organitzar una festa d'aniversari per a ell i al final, li bromeja dient, tot d’una, que no és el seu aniversari.
Això, és molt fort!!!
Pense que Fox és un personatge condescendent, patidor i amb mooooolta paciència.

Això, us ho dic jo en confiança, però m’agradaria que quedés entre nosaltres, m’enteneu?

 

Reflexió des de la infantesa (imaginària):
Uau!! Quina enveja!!! M'agradaria tindre un amic com Fox.
Per una banda, fa tot el que li demana Chic. Per altra banda, li contesta a totes les preguntes que continuament li fa:
què es pot fer amb un martell?
per a què serveix un clau a la paret?
L’astut pollet Chic és com nosaltres, tafaners de mena, que volem saber més, que som encuriosits , que estimem els objectes encara que siga un senzill martell.
Sí, pensem que Fox enté perfectament  la nostra manera d'actuar:  egoistes, preguntaires, moguts i entremaliats.
I, a més, ens agraden les sorpreses, sobretot si són dolces com ara la tarta de xocolata amb confits de color rosa  i afectives com ara dormir al llit dels adults.
Hem rigut prou quan Chic troba un martell i busca un clau, troba un clau i perd el martell; tot això, a través de la caixa màgica on apareix tot el que necessita. De debó que ho hem passat molt bé.


Reflexió d’un col.lectiu literari (gens imaginari):
Per a nosaltres que vivim a la frontera entre adults i infantesa, aquest és un llibre amb tres històries il.lustrat per l'autor, on Reuzzier deixa la seua emprenta, manifesta la seua veu pròpia. Destaquem del llibre el seu format, el grossor de les cobertes, una coberta de color verd i una contracoberta de color sèpia. A la primera apareix la imatge que anúncia el que serà la tònica del llibre: l'eixerit pollet no deixa tranquil al raboset.
I comencen les històries contades amb imatges ben emmarcades en vinyetes com als còmics i un text dins de bafarades ressaltat sobre un fons groc clar. Les imatges aporten expressivitat a les cares i als cossos dels personatges mentre el text narra cadascú dels contes. Text i imatges ens atrauen per la relació afectiva i d'humor entre els dos personatges.

 

RECOMANEM EN ABRIL 2023

 

 RECOMANAT A PARTIR DE 8-9 ANYS

 

 

 

 

 

 

 

      Parlo com el riu / Hablo como el río

                            Scott, Jordan (paraules)

                            Smith, Sydney (il.lustració)

                            Garcia Llorca, Antoni (trad. cat.)

                             Borrego, Isabel (trad. cast.)

                             Libros del Zorro Rojo, 2021

 

 

No veuen que en comptes de llengua,

em neix un pi entre els llavis.

 

Només senten que no parlo com ells.

Només veuen que faig ganyotes

i que no puc amagar que estic espantat.

 

El poeta canadenc Jordan Scott és l'autor de les paraules d'aquest àlbum que il.lustra de forma enlluernadora Sydney Smith (Nova Scotia, Canadá)

El resultat d'aquest exercici de creació compartida és Parlo com el riu, un bellíssim exemple d'autoreconeixement i de maneig de les dificultats; en definitiva, una veritable lliçó de vida des de la literatura.

L'autor i l'il·lustrador aborden la història d'un noi que quequeja. La desenvolupen d'una forma commovedora, que colpeix des de cada pàgina.

Es així com el llibre capta i acompanya les emocions del protagonista que s'enfronta  amb angoixa a l'ambient escolar, alhora hostil i alienant.

És important remarcar el paper del pare qui, amb un encertadíssim enfocament de la dura situació que viu el seu fill, ofereix un espai afectiu on el riu i el contacte amb la natura interaccionen amb el protagonista i li fan canviar la percepció del seu quequeig.

El text, escrit en primera persona, té un marcat to poètic. De fet,  ens ofereix, de tant en tant anàfores i repeticions de fórmules que donen un ritme molt peculiar a la lectura.

Per una altra banda, Jordan Scott utilitza oracions curtes, de sintaxi senzilla  que s'adeqüen a la seua intenció: "normalitzar aquesta discapacitat i integrar-la de forma natural en el món en que vivim, on cada ésser humà forma part de l'ecosistema".

La proposta visual de Sydney Smith, que declara haver necessitat una reunió amb l'autor per decidir com orientar el seu treball, és un desplegament de sensibilitat i mestria.

Les seues aquarel·les, el tractament de la llum, la paleta de colors, a la vegada tendra i potent, donen una dimension exquisida al text.

Aquest regal estètic té el seu punt culminant en la doble pàgina central desplegable que el mateix artista qualifica com "el gran moment de catarsi" de la història.

Per últim,  mereix una especial menció  l'aposta de Libros del Zorro Rojo , que ha cuidat fins l'últim detall l'edició de Parlo com el riu, guardonat amb el Goodreads Choice Awards 2020 i amb el Millor Àlbum Il.lustrat Infantil del 2020, segons Publishers Weekly, Kirkus Reviews i School Library Journal.

 

 

 

RECOMANEM EN MARÇ 2023

 RECOMANAT A PARTIR DE 4-5 ANYS:

 

Dos ossets / Dos ositos

Ylla.

Ed. Kalandraka, 2021

Camila Koffer, Ylla, va ser una dona enamorada dels animals, que va utilitzar la seua càmera per a immortalitzar-los.

No sabem com va ser el procés de gestació del resultat, ni que va ser abans si les imatges o el text. Tant s’hi val. Al cap i a la fi, ens trobem davant d’un producte molt original, un llibre d’autonomia i creixement. No són els ossets de l’imaginari d’una persona sinó els ossets que la natura ofereix a la mirada agosarada d’una dona que contempla el món real i que el considera digne de mostrar i compartir.

Així doncs, tenim unes imatges que són fotografies reals dels anys 50 en blanc i negre i amb els mitjans del moment, fruit de l’observació detallada de l’autora, Ylla, a un grup d’ossos. Resulten tendres i divertides les imatges dels dos ossets que, cadells com són, viuen la seua “infantessa” amb la mateixa curiositat, amb la mateixa necessitat de joc, d’exploració del món i de complicitat que qualsevol criatura en els seus primers moments d’evolució. I és molt entranyable la imatge d’una mare que els espera i els acull amorosament.

Les acompanya un text, la història d’una parella de cadells d’ossets que desobeint l’ordre de la mare i seguint el principi del plaer, gosen eixir de “casa” per a viure l’aventura divertida i perillosa de perdre’s al bosc. La resta és un conte tradicional d’animals: els cadells demanen ajuda a altres animals: vedella, cavall, gralla i ocell per tal de tornar a l’abraçada de la mare.

Podem dir que és un foto-llibre, un àlbum il·lustrat amb fotografies, cosa gens habitual però molt valuosa, especialment perquè el llibre ja té prop de setanta anys (fou publicat en Nova York en 1954)

El conjunt és un regal de l’editorial Kalandraka interessada per la recuperació de propostes que mereixen ser rescatades de l’oblit perquè encara i sempre tenen valors dignes de ser transmesos a la infantessa del segle XXI.

RECOMANEM EN MARÇ 2023

 RECOMANAT A PARTIR DE 8-9 ANYS:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Cartes de l’esquirol a la formiga / Cartas de la ardilla a la hormiga 

( Brieven aan niemand anders, Amsterdam, 1993).

Toon Tellegen (text),

Axel Scheffler (il·lustració),

Ferran Bach (trad.cat),

Heilette Van Ree (trad. cast).

Blackie Books, 2022

Es tracta d’una nova edició del llibre Brieven aan niemand anders (Amsterdam, 1993), ja publicat en 2001 per Ed. Destino (Cartes de l’esquirol, de la formiga , de l’elefant, de l’ós,...) i en 2013 per Ed. Noguer (Cartas de todos para todos ). L’actual, de Blackie Books, és una edició molt acurada que manifesta la preocupació de l'editorial per oferir un producte de qualitat.

Protagonistes: els animals del bosc, que mitjançant cartes creuades ens van mostrant la seua vida i costums diàries, el seu estat d’ànim, les seues necessitats, etc,.

Unes cartes que s’escriuen per plaer, per saber-se junts, per jugar, per comunicar-se, per compartir... i que el vent, com si fos el carter, s’encarrega de fer arribar als seus destinataris.

Son cartes molt variades : divertides, surrealistes, absurdes, profundes,...

Benvolgut caragol,

Un dia podria ballar amb vosté,

damunt de casa seva?

L’elefant ( p.3)

...

Esquirol.

Anava cap a casa teva.

Però m’he perdut.

L’elefant( p.11)

...

Benvolgut caragol,

Per desgràcia tinc pressa.

Què he de fer? Afanya’t

La tortuga

o a si mateix :

Benvolgut talp,

Un record ben afectuós.

El talp ( p.21)

...

Entre carta i carta s’expliquen multitud d’històries. Cada animal manté unes característiques pròpies i la relació entre tots ells es amigable.

En algunes cartes els personatges manifesten una capacitat empàtica cap els altres animals i les cartes actuen com a col·laboradores en la superació de dificultats. En canvi, en altres el personatge actua amb egoisme, amb una golafreria compulsiva reconeguda i assumida pels altres animals. L’humor és l’element comú a totes elles.

Per sota de l'estructura i el llenguatge, la història parla de nosaltres mateixes; són les nostres emocions les que apareixen a les diferents cartes. De la mateixa manera que a les faules on els animals actuen com les persones: les nostres enveges, la nostra solitud, la nostra necessitat de ser estimat, de que algú compte amb nosaltres, el reconeixement de la nostra feblesa, etc.

L'autor remata el final del llibre amb una carta col·lectiva adreçada al sol on tots els animals, recolzant-se uns en altres, esperen la resposta. Naturalment, positiva, perquè qui pot negar-se al poder de la col·lectivitat?

Les imatges de Axel Schieffer aporten humor, tendresa i una capacitat singular de comunicar l'expressió dels animals ajudant a identificar-nos amb els personatges.

En resum, un llibre deliciós i molt recomanable per a totes les edats.

RECOMANEM EN MARÇ 2023

 RECOMANAT A PARTIR DE 18 ANYS:

 

I DEL CEL VAN CAURE TRES POMES

Nariné Abgarian

Trad. Marta Nin

Edit. Comanegra, 2021

 

“Un divendres, tot just després del migdia, quan el sol ja havia travessat  el zenit i lliscava solemnement cap a la punta oest de la vall, l’Anatolia Sevonants es va ajeure disposada a morir-se”

 

La primera per a qui ho va viure. 

Els personatges.

Són molts els personatges que intervenen. Quan comença la novel·la ja són vells. El temps de la narració abraça, si fa no fa, nou mesos, la gestació d’una nova vida, precedida per les vides de cadascun dels habitants del poble de Maran i tot el que han compartit, viscut, paït i gaudit junts. La guerra, la fam, la mort, les epidèmies...Tota una vida en comú. És una història de històries.

La novel·la comença quan el personatge principal, l’Anatòlia es prepara per a morir. Però no és la mort qui l’abordarà sinó la vida.

 

La segona per a qui ho va contar.

Nariné Abgarian

Com es pot contar la història d’un poble que sembla que desapareixerà  quan els pocs que queden hagen mort? Des de la tradició oral, des de el que pot contar la gent gran, especialment les dones. El que fa l’autora és donar vida a una llarga tradició de maneres de fer, de contar i de viure de la tradició armènia (receptes de cuina, creences, tradicions, història dels objectes, remeis casolans, rondalles, contes, els malnoms  de cadascun,...) Dona vida a tot allò que desapareixerà si no ho contem, una riquesa que es perdrà si no la rescatem. Això és el que fa l’autora amb un vocabulari ric, poètic i on no falta tampoc l’humor. 

 

I la tercera per a qui ho va escoltar.

Nosaltres, els que hem llegit la història.

Una història de històries que et fa conectar amb les teues pròpies recordant coses de la infància amb el que contava la gent gran.

Un gran plaer de gaudir històries tan riques i tan ben contades. 

 

Al vespre l’Anatolia bressolava la filla cantant-li les mateixes cançons que li contava la mare sobre la lloba que va parir un dia de pluja fina i els seus set cadells, que es van dispersar pel món i, quan la lloba ja havia perdut l’esperança de veure’ls més, van tornar a casa forts i valents; o sobre el vent de ràpides ales que portava notícies dels que havien marxat feia temps; o sobre una vinya que arribava fins al cel i en  les seves sarments dormien els ocells del paradís”.

 

“L’Anatolia ha parit una nena i d’aquesta manera ens ha allargat la vida a tots...Nosaltres ja estàvem disposats a morir-nos, però ara tenim la responsabilitat de criar una nena i acompanyar-la”