RECOMANEM EN JUNY 2023

 RECOMANAT A PARTIR DE 4-5 ANYS

 

 

  FAB el monstre groc / FAB el monstruo amarillo

              Solé Vendrell, Carme (text/il·lustració)

             García, Helena y Sotelo, Alberto (trad. cast)

                     Kalandraka, 2022

Carme Solé Vendrell dedica aquest àlbum, publicat per primera vegada per Espasa-Calpe a l’any1991, a David Mackee i als seus monstres. I és que l’homenatge  de la il·lustradora catalana a l’autor d’obres tan emblemàtiques com Ara no, Bernat, queda palès des de la coberta de Fab, el monstre groc.
Pel que fa al text, llegim la història de Fab, que es lleva un matí  amb un terrible mal de cap.
Amb tendresa, humor i senzillesa la narració discorre , primerament, enumerant les estratègies del protagonista per fer-li front a aquesta  situació tan amoïnosa, sense el resultat esperat.
Tanmateix, quelcom inesperat produeix un canvi en les prioritats del monstre groc, que es veu reclamat per un amic en perill.

Les il·lustracions, per la seua banda, ens ofereixen l’accés a un món plàstic de exquisida qualitat. Carme Solé ha sabut dotar al seu monstre d’una gestualitat excel·lent. A més a més, una rica expressivitat ens permet  conèixer una ampla varietat de matisos en el recorregut anímic  de Fab.
Una paleta de colors vius i vibrants creen un registre cromàtic molt suggeridor que ens acompanya creant una atmosfera ben adient per al desenvolupament de la història.

La distribució del text i les imatges en la pàgina repeteix la mateixa fórmula al llarg de tot el llibre. Això produeix una cadència visual que dona seguretat a les lectores i lectors més joves. De tota manera, aquest plantejament s’ha de contextualitzar en el començament dels anys noranta quan àlbum il·lustrat arribava de forma incipient al mercat editorial.

Per últim, afegir que ens sembla un encert que l’editorial Kalandraka  haja recuperat i publicat aquest títol traduït al català, al castellà, al gallec, al portuguès i a l’italià. A més a més l’edició, en tapa dura,  és acurada i atractiva. En altres paraules, un plaer poder retrobar-nos amb un dels nostres estimats monstres que,  avui en dia,  continua essent un referent de qualitat literària per a les primeres edats.

RECOMANAT EN MAIG 2023

 RECOMANAT A PARTIR DE 16 ANYS:

          UN ARBRE CREIX I NO LI PREGUNTEM PER QUÈ

UN ÁRBOL CRECE Y NADIE LE PREGUNTA POR QUÉ

Eugenio Roda.

 ( Il.) Cecilia Afonso Esteves

Traducció al català: Laura Borràs Dalmau

Editorial Yekibud 2020

 

Abecedari on la Bellesa Conta, Defineix i Explora Formes de Generar Humanitat a través de les Il·lustracions  Juganeres i senzilles, com haikus Lliures,  que ens ajuden a Memoritzar i Nomenar els nostres Pensaments  Poèticament a través de les Paraules de Qui Recrea i Sedueix Transmetent missatges per a mirar amb Ulls nous i Viure’ls , amb Wifi o sense, com un Xarop que calma i acompanYa  quan eixim de la nostra Zona de confort.

 

RECOMANEM EN MAIG 2023

 RECOMANAT A PARTIR DE 6-7ANYS

HI HA UN FANTASMA EN AQUESTA CASA

HAY UN FANTASMA EN ESTA CASA

Oliver Jeffers ( text i il·lustració)

Trad. Cast.  Antonio Díaz Pérez    

Trad. Cat. Anna Llisterri

Editorial Andana, 2022

 

 

Estem davant d’un llibre sorprenent.

Si pensem en l’àlbum com un objecte artístic que conté diferents elements que aporten significat al sentit final, ens trobem davant d’una materialitat on n’hi ha una mescla suggeridora. 

Primer un format gran, en una tonalitat gris amb fotos en blanc i negre d’una casa victoriana i entre les pàgines, una transparent que al passar-la descobrim figures no descobertes si és a la dreta. 

La primera impressió que queda es la necessitat de la relectura. És un àlbum que no s’esgota. 

La persona lectora acompanya la visita a la casa i es troba protagonista dels descobriments de la xiqueta verd. 

Si, ho hem dit bé, una xiqueta verd és la que inicia la recerca de fantasmes. Tan immersa en aquest joc de l’amagatall dels fantasmes que no els ha vist mai.

Fantasmes de blanc amb ulls negres. 

Però, són sempre així els fantasmes?

 

Un parany visual on el text diu una cosa i la il·lustració diu altra

Desmentir el que es veu és un joc molt interessant perquè empenta a continuar la lectura o a detindre’s o a tornar enrere. 

 

Els dubtes, el joc, les bromes, atmosfera creada … i la complicitat de la persona lectora junt al protagonisme de la casa obliguen a una experiència lectora diferent.

 

L’estructura del text és senzilla i evidencia que cada vegada més trobem àlbums on el pes del llenguatge gràfic és major. 

El mercat demana cada vegada més lectores d’il·lustracions i textos més breus?

 

Coneixem a Oliver Jeffers amb altres llibres, és un autor conegut i premiat, però destaquem aquesta proposta perquè ens obliga a l’exploració intensa i és divertida i innovadora.  

Que el format forme part de la lectura és atractiu. 

Tractar la por des de l’humor i els dubtes és sempre fascinant.

 

 

 

 

 

 

RECOMANEM EN MAIG 2023

RECOMANAT A PARTIR DE 14 ANYS

El llibre de l’estiu/El libro del verano

Tove Jansson.

Montserrat Vallvé (trad.cat)

Carmen Montes(trad.cast)

Ed. Angle /Ed. Minúscula, 2021

Si estiguérem parlant d’una peça musical, aquesta novel·la aniria encapçalada per un Andante Espressivo amb ànima. Perquè en aquesta obra és important el tempo, un temps lent on no passa res especial més que precisament els dies, un darrere l’altre, teixint una randa preciosa de 22 capítols que dura l’estiu, sense pressa. Així és també la sensació que provoca la seua lectura, un plaer lent, una experiència tranquil·la i la certesa què aquest llibre ens parla d’assumptes d’importància i d’una gran càrrega emocional per això és també determinant el caràcter amb ànima.

Un estiu és el temps que passen juntes una àvia i la seua néta Sophia de sis anys que acaba de perdre la mare. Molt han de parlar dues persones que s’estimen i que tenen tantes coses que aprendre i que ensenyar, moltes preguntes, poques respostes definitives i un respecte infinit de l’una per l’altra. L’àvia té l’experiència, la seguretat, el coratge, la saviesa i la Sophia té la ingenuïtat, la curiositat, la innocència, la por… L’aprenentatge és fruit d’un dolç i natural acompanyament. Compartir temps és el que ens uneix, no és cap altra cosa. Àvia i neta es relacionen molt mitjançant el joc: juguen amb les paraules, a inventar que són altres, a fer-se preguntes per torns i en mig de tot això, com dues xiquetes, discuteixen, s’enfaden...Però també es revelen les grans qüestions de la vida, obertament parlen

…de la mort

-¿Quan et moriràs?- va preguntar-li la nena

-Aviat- l’àvia va respondre, però això no és cosa teva.

…de la religió:

-Estimada Sophia, a la meva edat, jo, encara que vulgui, ja no puc començar a creure en el diable. Tu pots creure en el que vulguis, però has d’aprendre a ser més tolerant (pàg 40).

de l’autoritat:

-Per l’amor de Déu!- li va respondre l’àvia- només he dit que quan ets vell com jo, hi ha un munt de coses que ja no pots fer com abans...(pàg 92)

...de la vellesa:
- ¿Fer això no és un delicte?-va xiuxiuejar la Sophia.

- ¿A tú què et sembla?- li va respondre l’àvia. (pàg 98)

El paisatge i la natura en aquest cas són un personatge més. L’autora sempre dedica un temps a descriure meravellosament els espais: el bosc, l’aiguamoll... Que l’espai siga una illa tampoc no és gratuït, els seus habitants poden arribar a sentir que “el món s’acaba a l’horitzó”, es pot sentir el vent dels fiords.

Aquest llibre està exempt de qualsevol intenció moralitzant. Si alguna cosa fa la persona adulta en favor de l’autonomia i el creixement de la xiqueta és animar-la a ser ella mateixa, a pensar per ella mateixa, fins i tot si això implica el risc de desobeir les normes establertes.

RECOMANEM EN MAIG 2023

 RECOMANAT A PARTIR DE 4-5 ANYS:

Cinc minuts de tranquil·litat / Cinc minuts de pau 

(Five minute’s peace, 1986)

Jill Murphy (text i il·lustració)

Miquel Desclot (trad.català)

Sandra Senra y Óscar Senra (trad.cast)

Ed.kalandraka, 2016

- a l’esquerra, sobre un fons blanc es retalla un detall, un personatge, ... i un text descriptiu de l'escena de la dreta.

.-a la dreta, la escena completa, ocupant tota la pàgina i sense text.

Una història que comença i acaba en les guardes.

Tant el text com les imatges ens presenten una situació quotidiana : un mati en casa, una mare i la seua canalla a l'hora d'esmorzar. Per l’aire sura un ambient molt juganer quan es fixem en la mainada; i un ambient calmat, tranquil, respectuós, però  reivindicatiu si escoltem la mare. 

La persona adulta reclama un espai i un temps propis, per a ella, en solitari; i la gent menuda no entén eixa necessitat, i exigeix la seua atenció de manera continuada.

Humor i ironia , en els diàlegs ( « gràcies , rei -diu la senyora Gros amb la boca petita»), però també en les imatges, plenes de detalls. Il·lustracions suaus, que desperten l'afecte i la tendresa en la persona lectora.