CON TRES SEÑALES VIENE...
En aquest llibre Raúl Vacas es troba en el mateix joc poètic amb Miguel Hernández transformant les seues tres ferides en senyals, emprentes i cicatrius ...En aquesta transformació, poema i ilustracions van creant un paisatge amb dos colors, el roig i el negre, que ens corprén, sobreprén i sorprén. D'aquesta manera, la ilustradora, Sara Morante i l'autor formen un binomi creatiu d'alta intensitat.
Els lectors comencem a recòrrer un camí d'anada i tornada cap a territoris interns a través de la vida, de l'amor i de la mort.
VIDA que ens marca amb cicatrius...
Fui tan feliz aquella primavera
que casi se extinguieron las perdices
AMOR, que ens fa mella en l'escorça del corY todo entonces suena
como de costumbre,
y el amor es el dueño de la casa.
MORT que ens impressiona amb la seua obsessió pel pas del temps.Qué deliciosa y única es la lluvia
cuando te mueres en mis brazos rojos.
El poeta acaba el llibre, amb un registre diferent, que ens permet apropar-nos a la mort mitjançant un spot que comença així:"La muerte está dentro de uno, conoce nuestros huesos. Es una sombra con oficio, dulce, apasionada, que gusta de salir de vez en cuando por la boca para traernos el horror y la mentira y el sudor del invierno"
Ací us deixem com a mostra aquest poema que us permetrà abocar-vos a les portes de la passió:
Eres, mujer, esperma de mis horas,
perfume del atardecer, la nieve
repetida, la música que llueve
en el olvido, la sangre de las moras.
Eres, mujer, de las encantadoras
de serpientes, la de pulso más leve,
la que en las frías sábanas se atreve
a modelar la caja de mi tórax,
la que calcula el precio de los besos
que ayer, de madrugada, derroché
después de envenenar una manzana.
Eres, mujer, extraña de mis huesos
y del amor que se consume pre-
ferentemente antes de mañana.
