La mort era això, vaig pensar: aquesta quietud sobtada, aquest desmanegament de la vida, aquest despenjament de totes les habituds de manera que ningú no sabia quins gestos fer, ni quines paraules dir, ni a quin lloc posar-se per trobar-s'hi bé. Un desplaçament vital, una descol·locació del món conegut fins a aquell moment. Una força misteriosa que ho desllorigava tot, que irrompia invisible com el fred sobtat els primers dies d'hivern i ho transformava tot, mal que semblés aparentment intacte. Només posava un abric d'angoixa i de tristor a aquells que havien notat la seva presència.
Emili Teixidor Pa negre
