MISTERIOSAMENT
FELIÇ
Joan Margarit
Editorial Visor
Diu Margarit que
la poesia, a vegades, comença sent un paisatge on arribem de nit.
Quins paisatges
ens presenta la seua poesia?
Un paisatge de gira-sols, camps de paraules que
conserven els ocells abatuts del demà.
Un paisatge de nit que va soldant amb fosca tot el
cercle de la lluna.
Un paisatge de bosc entre la boira per a sentir
els records.
Continua el
poeta: la poesia acaba sent un mirall on
un està llegint els propis llavis.
Què llegeix als
seus llavis?
Llegeix la vida que entra dins dels poemes per a
esperar-te, que és la fosca sota el blanc de la neu o una combustió que es pot
confondre amb la llum.
Llegeix els teus ulls on s’apaga la fondària lenta
d’un somriure.
Llegeix el propi rostre que em mira solitari veent
passar el tren de la infància.
Llegeix la mort que és anar-se’n si no vé ningú a
acomiadar-te.
Trobarem en
aquest llibre, realitzat amb molta cura i bilingüe, una poesia sostinguda per paraules
d’aire que parlen de la vellesa i la infantesa, de somnis i vivències, dels
viatges i dels retorns, de tristeses i amparances, d’amors i superivències, de
nostàlgies, sexe i solitud; tot alhora.
Joan Margarit
sembla un poeta que expressa magníficament les emocions de pena i dol, que
domina la sintaxi adequada per a embolcar-nos i impedir la fugida davant eixos
sentiments íntim que resulten difícils d’assolir i compartir. Un llibre, sense
dubte, dur i esperançador, perquè el protagonista (pot ser l’autor) amb tots
els seus records i experiències comença a ser feliç, misteriosament feliç.
Recomanat + 18 anys.
