Així era Joana Raspall :
La cançó del poeta
Si jo fos un rossinyol
cantant, enamoraria.
Si fos un follet del bosc,
amb les fades jugaria.
Si jo fos un papalló,
totes les flors besaria,
i si fos un nuvolet,
pels cels llunyans em perdria.
Si jo fos un floc de neu,
al cim més alt lliuraria,
i si fos una fonteta,
gotes d’argent rajaria.
No sóc núvol ni follet,
floc de neu ni papalló,
fonteta ni rossinyol,
però tinc un do millor
per sentir-me a cada instant
tal com jo desitjaria:
tinc el do de veure el món
amb ulls plens de fantasia.
(Com el plomissol. Ed. La Galera, 1998. pàg…9)
…
Avui, 4 de desembre, després de 100 anys de vida plena ens ha deixat com un plomissol:
Del niu de la tórtora
cau un plomissol;
l’aire se l’emporta
lluny, de vol en vol.
Quina folla dansa
dintre el verd i el blau!
Ara, al cel és lliure;
al niu era esclau.
Però, ai!, enyora
la proximitat
dels ocellons tendres
que al niu s’han quedat.
Voldria tornar-hi
i ho ha dit al vent;
però el vent no escolta
ni para un moment.
La primera estrella
surt a mig camí
i recull la queixa
del plomissol fi;
demana al capvespre
que assossegui l’aire,
que les flors estenguin
caminets de flaire
i es badin els pètals
per fer de bressol
on la plomi pugui
descansar del vol.
Quina tebior!
Ja no enyora el niu;
té per companyia
un dolç batec viu.
Que bé que reposa,
al cor d’una rosa!.
…
Se’n ha anat de matinada :
L’Alba
L’Alba és tan prodigiosa
que refon en un cant sol
l’últim plany del rossinyol
i el primer crit de l’alosa
(Com el plomissol.Ed. La Galera, 1998. pàg.18)
…
Però, en acomiadar-se ens deixa dos encàrrecs :
SOMNIAR:
Tu, que em llegeixes
Meitat tu, meitat jo,
somniem un vaixell
que també tingui rodes,
que també tingui ales
i que sigui veloç…
perquè ens dugui al país
on les pedres floreixen.
I les flors canten versos
i els ocells fan amb perles
el seu niu dintre el bosc…
Ben cert que hi ha follets
amb sabates de molsa
que fan dolç el trepig
per no remoure l’aire
on dormen els gegants…
Ben cert que hi ha sirenes,
princeses encantades,
herois d’espases màgiques
i savis que treballen
en projectes estranys…
Meitat tu, meitat jo,
guiarem el vaixell
per la mar sense onades,
sota un cel sense boires
del país sense nom.
Meitat tu, meitat jo,
de tornada, podrem
explicar l’aventura,
perquè tanta aventura
cal contar-la a tothom!
(Com el plomissol.Ed. La Galera, 1998. pàg.10-11)
…
I LLUITAR:
‘Endavant!
Respira fort, que l’aire és teu
i l’aire i tot et poden prendre.
Un cop ja l’hagis respirat
és carn com tu,
és alè teu que no es pot vendre.
Respira fort, que l’aire és teu.
i l’aire i tot et poden prendre.
Un cop ja l’hagis respirat
és carn com tu,
és alè teu que no es pot vendre.
Respira fort, que l’aire és teu.
Trepitja fort, que el lloc és teu!
On hi ha el teu peu no n’hi cap d’altre.
La terra té per a tothom
camins oberts.
Fuig de qui vulgui entrebancar-te.
Trepitja ferm, que el lloc és teu!
On hi ha el teu peu no n’hi cap d’altre.
La terra té per a tothom
camins oberts.
Fuig de qui vulgui entrebancar-te.
Trepitja ferm, que el lloc és teu!
Parla ben clar, que el mot és teu
i el pensament ningú no el mana.
Si creus la teva veritat
llança-la al vent
i que s’arbori com la flama.
Parla ben clar, que el mot és teu!
i el pensament ningú no el mana.
Si creus la teva veritat
llança-la al vent
i que s’arbori com la flama.
Parla ben clar, que el mot és teu!
Ales i camins,(1991)
…
Aquestes són les pàgines on podreu seguir trobant a Joana Raspall …
http://joanaraspall.blogspot.com.es
www.joanaraspall.cat/
…
…però no us oblideu dels seus llibres , us acompanyaran sempre.
…
Col·lectiu, 4 de desembre de 2013