dissabte, 18 d’abril del 2015

RECOMANEM EN ABRIL 2015



A PARTIR DE 6-7 ANYS 

 

 

Los leones no comen pienso
André Bouchard
ed. Edelvives, 2014

En aquesta historia el lector no descobreix qui és realment el narrador fins el final i això suposa una de les aportacions més importants. Hi ha una inversió en els papers, es conta des d'un punt de vista inesperat per a nosaltres, imprevisible.

Bouchard, autor i il·lustrador desenvolupa un doble discurs en la relació text- imatge. Discrepància entre allò que conta el text i les il·lustracions que l'acompanyen. Cada pàgina et fa pensar, crea una hipòtesi que el lector ha de conformar o no mitjançant la il·lustració. I al final et fa dubtar.
L'estil de les Il·lustracions ens recorden els còmics, amb caricatures molt expressives dels diferents personatges. També es manifesta qui és el protagonista del llibre amb un joc de proporcions i plànols.
La història es construeix al voltant del plaer de devorar, expressat per elements com la llengua del lleó.

En definitiva, un llibre amb humor i ironia que recomanem a partir dels 6-7 anys.


 

A PARTIR DE 12-13 ANYS 



La amante del miedo
Edward Evan de Vendel
Isabelle Vandenabeele ( il·l )
Bárbara Fiore, 2009

 

Història de creixement personal d'una adolescent respecte a la relació amorosa que evoluciona des de l'enlluernament fins el trencament i el castic del maltractador. Mescla amb molta habilitat els elements dels contes de tradició oral ( llop, Barba-blava, el bosc, la fugida) amb el conte d'autor ( nom de la protagonista, inici de la història en un institut,... ).

El motor de la història és la transgressió de les prohibicions i el poder de seducció de la maldat, amb elles es construeix un relat inquietant.

El seu llenguatge és ric, molt acurat i de molta bellesa.

Les il·lustracions són originals, impactants i en alguns casos dramàtiques. El color està estretament vinculat amb l'emoció, en aquest cas el roig, el negre i el blau són els encarregats de crear una sensació d'esgarrifança al llarg del llibre.

Finalment, i encara que trobem un error la ubicació del text enmig de la imatge en algunes pàgines , valorem positivament la tasca arriscada de l'editorial Bàrbara Fiore amb llibres atrevits i trencadors com aquest.

*********



Hermosa soledad
Jimmy Liao
Bárbara Fiore, 2008



Es tracta d'un llibre al que hem d'apropar-nos pàgina pàgina. Al llarg del llibre es combinen comentaris sobre la seua experiència com il·lustrador i textos poètics. Diu Jimmy Liao, autor i il·lustrador, que volia il·lustrar allò que no podia expressar amb paraules: sensacions, sentiments.

En la il·lustració destaquen la importància de la línia que confereix a les imatges una gran energia i la utilització del color reduïda a ocres, grises, negres i en alguna ocasió el blau per a expressar emocions de tristesa, solitud, malenconia, etc. Juga a les imatges amb llum i ombres i també amb proporcions subjectives.

La sinergia entre il·lustració i text crea un clima oníric que ens recorda al surrealisme. L'editorial fuig ,en aquest llibre, de les il·lustracions de doble pàgina i de pàgina completa per a presentar-nos imatges de grandària postal sobre fons blanc, algunes vegades emmarcades.

Es un llibre que requereix un lector conqueridor que ha de llegir i rellegir per a gaudir d'allò que l'autor vol contar-nos.

“ Dia 21 de Febrero. Nuboso, irrupción de un frente frío
Excepto los poetas, .¿hay alguien más en el más el mundo capaz de nadar en una piscina sin agua?"

 

A PARTIR DE 18 ANYS 

  

Sang Calenta / El ardor de la sangre
Irène Némirovsky
Editorial: La Magrana, 2008/ Salamandra, 2007



Obra pòstuma i inèdita de l'autora, descoberta en el IMEC (Institut Mémoires de l’Édition Contemporaine) pels actuals biògrafs de Némirovsky, el manuscrit havia estat perdut i oblidat entre els papers del seu editor.

Història ben construïda en la que descriu sentiments, desigs, passions dels diferents personatges de la narració sense jutjar-los deixant llibertat a les lectores per a que facen la seua valoració.

La seua estructura trenca la linealitat del temps, anant i tornant del present al passat dels personatges. Així la narració guanya en agilitat i en intensitat.
Al llarg del llibre, els temes que apareixen són:
el pas del temps: la joventut té la sang calenta, la vellesa ja no.
la importància d'assumir el nostre passat i no amagar-ho.
el cinisme i la hipocresia de la classe burgesa envoltada en un pacte de silenci on allò més important són les aparences.
La submissió i por dels camperoles respecte als seus amos.

Si recordem les paraules de Milan Kundera quan diu que el novel·lista és un explorador de l'existència, no tenim cap dubte en que Némirovsky ho és amb intel·ligència i sensibilitat.