diumenge, 4 d’octubre de 2015

RECOMANEM EN SETEMBRE 2015




A PARTIR DE 8-9 ANYS :








                                      Doña Piñones,
Mª de la Luz Uribe 

Fernando Krahn ( il·l)

Ekaré ,2009 ( original de 1981)





A partir de l'al·literació del títol que presenta a la protagonista del conte, el llibre conta de forma rimada amb versos hexasíl·labs una història de solitud i de vellesa. Juntament a aquestes dues situacions, apareix la por, encara que alleugerida per unes dosis d'humor. Enfront la por de la vellesa apareix la valentia de la infantesa aconseguint que Doña Piñones torne a ser feliç. Felicitat metaforitzada pel vol a través dels vents: alliberament de la por



La rima i la musicalitat ajuden a memoritzar el text molt fàcilment, és un llibre per a ser recitat, com un romanç,  a qualsevol edat,


Les il·lustracions de F. Krahn combinen el realisme dels objectes amb el còmic, la caricatura de les persones i  l'impressionisme  del paisatge. Escenes de doble pàgina amb el text a l'esquerra i la imatge a la dreta.  L'humor apareix perquè la il·lustració reflecteix el que diu el text de manera literal, i desdramatitza la situació. .





+++




El oro de la liebre,  

Martin Baltscheit y C. Schwarz,

Ed. Lóguez, 2015




Un conte en forma de faula amb final obert que parla de fins a quin punt  l'avarícia i  la por a perdre el que tenim ens pot condicionar la vida. Comença amb la mort de la llebre i amb una assemblea seguint l'estructura de conte d'animals:- qui es menja a qui? - enumeració de personatges que argumenten des d'un punt de vista científic la seua por a l'animal que se'l pot menjar.



Fins que apareix el llop i canvia aquesta estructura. El llop apareix com un personatge de conte tradicional  i argumenta la seua por des d'un punt de vista literari: versiona els contes tradicionals des de la seua òptica, fa referència al conte de la Caputxeta i menteix sobre els personatges dolents. Manipula els fets, enganya i convenç a tots, és el guanyador aparent , ... però no acaba aquí el conte : que li suposarà al llop la nova vida ?


Les il·lustracions tenen una gran presència ocupant la pàgina completa en una estructura en la que s'alterna text pàgina esquerra i imatge pàgina dreta, i que canvia quan apareix el llop, trencant la continuïtat de la història. .  Aporten una informació al lector que no es troba al text. Apareixen els primers plans d'animals on es mostren els seus trets: el misteri en la mirada de l'òliba, el perill en la de la serp, la maldat en la del llop. Destacar la il·lustració antropomòrfica, animals amb vestits que ens recorda a l'il·lustrador Svjetlan JunaKovic en el llibre "Gran Libro de los retratos de animales" ,OQO EDITORA, 2006,  que ens parla de que eixos personatges tenen molt a veure amb les persones.



Un conte que no deixa indiferent a ningú, una història plena de sorpreses i un final que ens retorna a l'inici .


 

A PARTIR DE 12-13 ANYS :











Fuego!

Poema de Jan Brzechwa .

Ilustraciones de Agnieszka Borucka-Foks.

Traducción de Herrín Hidalgo.

Ed. Media Vaca, 2014 ( 1ª edició en polonès en 1946 ) 


Una LOA al treball de bomber escrita en vers. Amb estructura de romanc i amb registre humorístic: la mosca desperta al bomber de guàrdia, el cavall no està ferrat, els tonells amb forats ...magnífic i divertit.


Unes il·lustracions a base de collage amb imatges antigues de bombers en acció i dibuix sobre elles recordant a l'expressionista alemany Gorsz o traç molt paregut al còmic.


Té una primera part amb el poema i una segona part on amplia amb informació i aspectes curiosos tot el que necessitem saber per contextualitzar el poema ,sobre  l'autor, l'època, les dificultats per a la seva traducció , inclòs alguns humorístics consells per al lector actual.



És un llibre rar, trencador, arriscat i provocador.



Us aconsellem la lectura de la crítica que fa Gustavo Puerta en el diari «El País» :http://cultura.elpais.com/cultura/2014/12/10/babelia/1418237056_325530.html




                                               +++
 
A PARTIR DE 16 ANYS : 





http://www.grup62.cat/llibre-la-veu-de-la-sirena-190023.html



La veu de la sirena./ La voz de la sirena

Carme Riera. Helena Pérez García.( il·lu )

Edicions 62, 2015/ Lumen, 2015.





L'escriptor danès Hans Christian Andersen va escriure 'La sireneta' el 1837,
L'autora agafa el conte de Andersen, la versió de Disney i la versió de Jarolski feta per a òpera amb música de Dvorak. Amb eixes fonts recrea la història interpretant-la des d'aquest segle : contada per la pròpia protagonista, la Sirena, una adolescent rebel i transgressora, que intenta fugir de la família i del domini del pare i començar a prendre decisions que donen sentit a la seua vida.



L'autora , en una entrevista en vilaweb, ens diu :

«Se sol dir que l'amor és l'opi de les dones. I això li passa a la sireneta. Passava més en l'època d'Andersen, quan la realització personal d'una dona només venia a través de l'amor. Pensem en les grans novel·les del segle XIX, com 'Anna Karènina' o 'Madame Bovary'. Ara les coses són diferents, les dones sabem que l'amor és una qüestió important però mai castrant ni frustradora.»

http://www.vilaweb.cat/noticia/4237931/20150330/carme-riera-lepoca-dandersen-lamor-era-lopi-dones.html

Alguns fragments del conte ens il·lustren aquesta interpretació :

«A poc a poc anava comprenent que l'amor ens porta a imaginar el que no és, que ens atrapa i sedueix el que no existeix, que alguns, com li passava al príncep, només són capaços d'enamorar-se d'una quimera, i jo hauria donat tot per convertir-me en la seva, perquè la meva llibertat consistia a estar presa a les xarxes de la seva voluntat, per molt voluble que fóra.»  (pag 80 )

« No m'adonava que el meu amor per ell havia fet minvar el que hauria d'haver sentit per mi mateixa» ( p- 83)



El llibre incorpora la versió original de Andersen, traduïda al català per Josep Carner. Cal recordar la visió pessimista, trista, un tant depressiva  que dóna Andersen als seus contes, eixos personatges que no creixen, que pensen que la felicitat consisteix en no assumir com som i la necessitat de transformar-se, que hi ha un esser diví que actua sobre el destí de les persones. Carme Riera, en canvi, s'allunya d'eixa visió cristiana i incorpora un text creatiu més a prop del mite i, per suposat, més poètic.



«  ... vaig aconseguir, a causa de les bones obres,tenir una ànima immortal, però no és cert. Ho sé bé perquè segueixo aquí, vella, tossuda i enamorada, apropant-me i allunyant-me de la costa, sense llengua però amb veu manllevada que he fet meua. La veu de les ones, que entre els seus rumors parla de sirenes i de dones i propaga la meva història»( pàg 88)