divendres, 5 de febrer de 2016

RECOMANEM EN DESEMBRE 2015

A PARTIR DE 4 - 5 ANYS 


 
L’àlbum de l’Adela
Claude Ponti
Ed. Lata de Sal, 2015




Hem de felicitar-nos de l'existència d'editorials com aquesta:

« Lata de Sal és una editorial d’àlbum il·lustrat especialitzada en 2 col·leccions: Vintage i Gats. Només publiquem llibres preciosos, triats després d’una selecció acurada i una recerca exhaustiva. Volem que tots us quedeu enllaunats amb els nostres llibres entranyables, emotius, nostàlgics, felins. (...)»


Fruit de la acurada selecció és aquest llibre, escrit i il·lustrat per C. Ponti i dedicat a la seva filla Adela. El llibre és de 1986 i mai no havia estat publicat en el nostre país.

Primera sorpresa : el format, immens i el preu , popular.

Llibre per a llegir, rellegir, llegir de diferents maneres, compartir i gaudir de la lectura d'imatges.

El conjunt de les il·lustracions tenen molt a veure amb el món infantil, amb unes imatges que recorden els cromos . Hi ha tot un món dintre d'aquest llibre i tota una progressió : parteix de l'alineació d'objectes inanimats seguint la línia del terra, i es va complicant amb seqüenciacions, enumeracions, personatges en acció en històries molts curtes, històries fantàstiques ,imatges desordenades, surrealisme, humor, i homenatges ( a Sendak) . Apareixen accions, moviment i una línia temporal. També els personatges van augmentant de grandària , fins l'aparició del pare i la mare i la presentació de l'ambient familiar, que donen una sensació de serenitat. Saluden els personatges. Adela es queda fora, ella és l’espectadora. Ha creat aquesta història amb els seus ninots.


***
 
A PARTIR DE 6-7 ANYS


 
ALLÁ FÓRA / AL OTRO LADO
Maurice Sendak
Kalandraka, 2015


És bàsicament la història de la meva germana i jo”, ha dit Sendak sobre aquesta obra. “Ella és l’Ida i el seu enuig per haver de fer-se càrrec de mi. Insinuar això en un llibre per a nens resulta dur perquè hi ha un concepte erroni d’allò que és un llibre infantil, el que ha de contenir i el que no. En essència, la idea és que siguin sans, divertits, enginyosos i optimistes; que no mostrin les petites misèries de la vida real. Però jo recordo com era la vida real i no sabia sobre quina altra cosa podia escriure.
Publicat en 1981,és el tercer llibre de la trilogia , conjuntament amb Allà on viuen els monstres ( 1963) i La cuina de nit ( 1970) .

Paral·lelisme amb el llibre Allà on viuen els monstres: follets/monstres, viatge en vaixell / viatge volant, monstres / follets encantats, i mateixa estructura : conflicte, viatge, enfrontament, tornada.

El títol fa referència al món dels somnis i la volta a la realitat. Les finestres fan referència al que hi ha fora, representen els perills que pots trobar. Són la frontera entre la realitat i la fantasia.

Presenta un món oníric i ple de la simbologia dels contes de fades : el conflicte, el viatge, les proves, l'objecte màgic i el camí de tornada a casa.

Món i símbols en transformació, com és el vaixell, el viatge del pare, que apareix en totes les imatges i que va canviant segons els estats d'ànim al mateix temps que les plantes de la finestra i de damunt de la taula.

És un llibre exigent. Apareixen les pors.

És l’únic àlbum de la trilogia on la protagonista és femenina. La mare és un personatge secundari, en canvi la presència del pare, a pesar de l'absència física i real, és omnipresent al llarg de tot el llibre.

La protagonista Ida viatja pels aires a buscar una pèrdua. Un viatge en el que ha de superar una prova, enfrontar-se als follets per salvar a la seua germana. Per vèncer-los necessita d'un objecte màgic, la trompa que els encanta en un ball endimoniat que ens recorda al Violí màgic de Yosa de Janosch o al conte popular la flauta encantada de Grimm o Almodóvar.

Els follets convertits en nens i nenes iguals a la germaneta raptada ens recorden els nanets dels contes, que representen la fase pre-edípica, no volen créixer; per això, la protagonista els allunya per a poder avançar a una fase més madura.

Amb les seues il·lustracions, l'autor aporta una gran bellesa al llibre i un enriquiment a la història .Les imatges semblen la pintura dels prerafaelites del segle XIX: mar, vaixells, tempestes i paisatges. Els vestits ens transporten al renaixement pels seus plegats . Ida en algunes de les pàgines ens recorda a Alícia;

Al seu torn, la seva obra ha influït en pel·lícules com Dintre del laberint, ( 1986) de Jim Henson. https://www.youtube.com/watch?v=GeNh9NOwLCk. Els crèdits de la pel·lícula es tanquen amb una anotació de Jim Henson : «Acknowledges his debt to the works of Maurice Sendak» "reconeix el seu deute a l'obra de Maurice Sendak"

***
 
A PARTIR DE 8-9 ANYS 
 
 

Cuentos como pulgas
Beatriz Osés. Miguel Angel Díez
Kalandraka Editora,2013


Premio Lazarillo 2006.
Amb una escriptura surrealista i un llenguatge poètic l'autora parla dels grans temes utilitzant com a personatges animals de l'aigua, aire, terra i nit.

AIGUA : fantasieig, homenatges a Carroll, jocs imaginatius, enumeració d'accions, històries impossibles .

AIRE : humor per exageració, per contrast; objectes que cobren vida.

TERRA: solidaritat ; contrast de formes ; contrast d'actituds; risc i aventura; el món a l'inrevés.

NIT : un món sense agressions, sense enemics ; inventar, imaginar; el món dels somnis i també dels secrets; els pensaments impossibles; les transformacions ; els imprevistos.

***  

A PARTIR DE 16 ANYS 
 



No-res / Nada
Janne Teller
Editorial Comanegra. 2012 / Seix Barral, 2014

 Llibre polèmic . L'autora ens diu en la nota final que és un llibre fet per encàrrec, atenent la petició d'una editorial danesa que li demana escriure una novel·la sobre adolescents. I possiblement això fa de contrapés per a que domine més la intenció didàctica i moralitzant que la vessant literària.

Estem d'acord en que és una obra que parla de filosofia i pot tenir una lectura en clau metafòrica. En clau filosòfica, qüestiona el sentit de la vida. Podem intuir tres filosofies : el nihilisme del personatge Anton, l'existencialisme del grup, el relativisme .

No existeix l'adult. Individualisme sagnant i poca empatia. En la recerca d'un significat a la vida sols els mou la venjança en altre membre del grup per disminuir la humiliació patida anteriorment en la pròpia carn. I la força bruta és qui mana quan algú no aten la petició del grup.

Parla de violència, ritus d'iniciació, incomunicació adult-jove. El discurs de l'amo des de dalt de l'arbre duu a l'angoixa en el grup i els força a actuar , amb final tribal que inclou un crim ritual. Matar a qui altera el poder del grup. És un final sense eixida, caus directament a l'abisme :



" Lo que vi fue odio.Odio.Más odio.De todos contra todos " (p.144)
El grup d'adolescents reuneixen un munt de tòpics : el pare hippy i la comuna; el fonamentalista musulmà que actua amb extrema violència familiar; els xics són els forts i això provoca el respecte de les xiques; a les xiques els agrada el rosa i somnien en ser una nuvia de blanc que besa a l'home que serà seu per a tota la vida, tenen revistes romàntiques, etc ;

És literatura o és didàctica ? estètica literària ? Literàriament no està ben aconseguit no hi ha lligam emocional ni empatia entre la història i les persones lectores perquè :

.- Ha de tenir credibilitat : aquest no és creïble.

.- els personatges han de tenir volum, aquí no hi ha, són estereotips : la guapa Rosa, el pietós Kai, la petita Ingrid, el sagàs Henrik, el gran Hans, ...Se l'ha comparat amb el senyor de les mosques , però no és una comparació possible. El senyor de les mosques està ple de emocions, sentiments, reflexions, contradiccions,... en uns personatges perfectament dibuixats, on apareix el millor i el pitjor de cadascú : la por, la covardia, la valentia, l'amistat, l'admiració, l'instint de supervivència, l'enveja, la traïció, ... tot perfectament barrejat i amb un final amarg encara que relativament feliç.En canvi els personatges de No-res són plans i uniformes.

.- tensió narrativa si que hi ha ,o més bé desconcert : et preguntes "no seran capaços de ..." i si, ho són i van cap a un final previsible.


 ***

A PARTIR DE 18 ANYS 
 
la Tarde del dinosaurio
Cristina Peri Rosi
Tropo editores, 2008



«La tarde era gris, algunas lentas y pesadas nubes lilas se deslizaban por el cielo como antiguas matronas, dignas y de mármol; el mar, calmo, compacto, casi sólido, anunciaba vagos torbellinos interiores; era la clase de tardes que el dinosaurio elegía para salir de las aguas y aparecer sobre la playa.» (pág 156)



Publicat per primera vegada en 1976 per l'editorial Planeta, en Espanya no va passar la censura i sols va poder ser distribuït «allende» la frontera espanyola.

És un llibre de contes, que comença amb un fantàstic pròleg de Cortázar.

Són contes molt diversos : relacions incestuoses entre germans, la guerrilla, la dictadura, l'exili,... en un llenguatge ric i poètic i amb tocs d'humor. Històries de vegades inquietants, personatges simbòlics . Les persones menudes tenen un paper principal en la història, ens fan veure el món a través dels seus ulls.