dilluns, 25 d’abril de 2016

EXPOSICIÓ ÀLBUMS IL.LUSTRATS



Casal d'Elx, 22 abril 2016
diadelllibre
Un record, abans de començar , al paper vergonyós que Europa està representant amb els refugiats , en paraules de Joana Raspall :


Si haguessis nascut 
en una altra terra,
podries ser blanc, 
podries ser negre... 
Un altre país 
fóra casa teva,  
i diries "sí" 
en un altra llengua.
T'hauries criat
d'una altra manera 
més bona, potser;
potser, més dolenta. 
Tindries més sort 
o potser més pega... 
Tindries amics 
i jocs d'una altra mena; 
duries vestits 
de sac o de seda,
sabates de pell 
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva. 
Podries llegir 
contes i poemes, 
o no tenir llibres 
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres 
o només crostons 
eixuts de pa negre.
Podries ....podries... 
Per tot això pensa 
que importa tenir 
LES MANS BEN OBERTES
i ajudar qui ve 
fugint de la guerra, 
fugint del dolor
i de la pobresa. 
Si tu fossis nat 
a la seva terra,
la tristesa d'ell
podria ser teva 
(Joana Raspall. Com el plomissol, La Galera, 1998 )

                  .          




Benvingudes i benvinguts a aquest espai ja conegut per vosaltres i que apareix, en aquesta ocasió, transformat en un paisatge d’imatges i textos per emocionar-vos, per a sentir-vos corpresos, per a remoure les vostres consciències o, probablement, per a recordar etapes de la vostra infantesa.

El Col·lectiu de Literatura Infantil i Juvenil d’Elx , membre del MRP Escola d’Estiu de les Terres del Sud del País Valencià està format per mestres de diferents nivells educatius. El nom de Pep Sempere és un homenatge al nostre company i amic. La seua memòria està sempre present.
Ens reunim, des de fa 30 anys per a compartir la reflexió i l’estudi al voltant de la lectura i la literatura infantil i per a seleccionar acuradament els llibres que formen part d’una extensa bibliografia al llarg de 30 anys de treball.
Per tant, cadascú dels llibres que aquí apareixen estan llegits i debatuts basant-nos en una anàlisis de continguts i d’utilització del llenguatge, tant literari com plàstic. Ho fem de la manera mes rigorosa que som capaces.
Som en definitiva persones apassionades per la literatura que llegim per a abandonar-nos en els ritmes i perdre’ns en el temps, per a embolicar-nos en la màgia de les paraules, per a viatjar a l’interior d’un mateix, per a assumir la nostra pròpia identitat i acceptar les diferències i, finalment, per a descobrir a l’altre i al poder de la col·lectivitat.
El col. lectiu amb aquesta exposició pretén:
1- Traure els àlbums il·lustrats de les biblioteques i llibreries per a que ocupen altres espais amb la finalitat de fer-los més visibles, més accessibles, aventurers a la recerca d'un públic infantil i adult allunyat dels àmbits literaris.

2- Donar a conèixer un gran número de llibres de qualitat publicats en català i demostrar la importància de la literatura en la nostra llengua.

3- Reivindicar el Casal com un espai on la llengua és converteix en un vehicle de comunicació/relació, de cultura i d'art, on volem que s'incloga la nostra passió: la LITERATURA.

Tanmateix, quan va començar aquesta història?
Lola Anglada, Apel·les Mestres, i molts altres il·lustraven ja llibres per a nens en la Barcelona del principi del segle XX . Després vingué la guerra civil i els llargs anys de postguerra i dictadura, amb l'exili i el silenci .
És a finals dels anys 60, quan en Catalunya comença a recuperar-se el llibre infantil il·
lustrat. Els àlbums Frederick i Nadarin van aparèixer per primera vegada en Espanya ,... en català, en 1969, l'editorial Lumen publicà els dos , traduïts per Mª Aurelia Capmany .
En els anys 70 un grup d' il·lustradors format entre altres per Asun Balzola, Miguel Calatayud, José Manuel Boix, Carme Solé, José Ramón Sánchez, Ulises Wensell, Montse Ginesta i molts altres iniciaren amb força la recuperació, eren rupturistes, originals i s'havien format tant en els clàssics com en les noves corrents artístiques. Avui continuen essent il·lustradors de referència de la literatura infantil espanyola . Els caracteritza la diversitat d'estil, tècniques, etc, … són independents i autodidactes , i han marcat un espai de llibertat creativa per a tots els que han arribat després i els han reconegut com a mestres.(Victoria Fernández,http://cvc.cervantes.es/actcult/ilustracion/tendencias.htm )
Quan aquest col·lectiu començà el seu treball al voltant de l'any 83 ja hi havia doncs un llarg i ric camí encetat i arribava a les nostres mans una bibliografia de llibres de literatura infantil i juvenil recomanats per la seua qualitat literària.
Però nosaltres encara no sabíem ben bé com diferenciar entre llibres il·lustrats i àlbums il·lustrats.

Quina és la diferència entre àlbum il·lustrat i llibre il·lustrat?
Un àlbum il·lustrat, segons Denise Escarpit,( Peonza , nº 70) és una obra en la qual la il·lustració és allò que predomina, podent estar el text absent o amb una presència per sota el cinquanta per cent de l'espai. Les imatges mantenen un diàleg amb el text , una sinergia que enriqueix ambdós. Per a Shaun Tan la il·lustració és una forma única d'expressió narrativa, que apel·la a la imaginació del lector .

Entenem que els àlbums i llibres il·lustrats són un mitjà per oferir als xiquets/es una manera de mirar, per observar la representació del món que fan altres i comparar-la amb la pròpia, per abocar-nos altres mons, per veure l’altre costat dels objectes, per a imaginar, …

Quins àlbums presentem avui aquí ?

Trobareu els àlbums agrupats en racons :

RACÓ D'IL·LUSTRADORES/ IL·LUSTRADORS 
 

En aquesta selecció no estan tots , és clar, sinó una reduïda representació .Trobareu els que iniciaren el camí ( Sendak, Ungerer, Leo Lionni, etc ) , els que hem anomenat grup dels 70 ( Asun Balzola, Carme Solé, ... ) , els seus hereus ( Aitana Carrasco,... ) i noms actuals tan excepcionals com H.Oxenbury, o R. Innocenti Tota una barreja de tècniques , escoles i tendències , molt lluny de la uniformitat de Walt Disney .

RACÓ DE LES EDITORIALS 
 

Editorials clàssiques i noves, però totes arriscades , valentes i compromeses. Tot un munt d’editorials que van des de les que començaren la publicació de llibres infantils i juvenils en català com ara La Galera i Joventut fins a les més jóvens que fan xicotetes incursions en la publicació en català, com ara A buen paso.

RACÓ DELS ÀLBUMS 
 
Calia agrupar-los d'alguna manera, fugíem de l'agrupació per edats, i hem optat per aquests 8 grups : Clàssics i inoblidables, / de tradició oral, / colpidors i rebels,/ amb ritmes i rimes per compartir, / amb humor catàrtic,/ lúdics i afectius per als més menuts ,/ novel·les gràfiques per als grans, / i sense text per a qualsevol edat .
Descartem de la nostra selecció àlbums amb il·lustracions amanerades , infantilitzades, els que ens mostren una realitat plana i sense perspectives d'eixida,els falsos àlbums, on la imatge no assegura la continuïtat en la lectura,els àlbums amb il·lustracions com a simple decoració del text, o els àlbums-foto.( Peonza nº 70)
Moltes gràcies per la vostra assistència, gràcies a l’amabilitat del Casal per cedir-nos el seu espai i ara, com que no entenem un final sense la presència de la poesia volem acabar amb altre poema de Joana Raspall que us anime i il·lumine per seguir l'exposició amb altra mirada :


La cançó del poeta

Si jo fos un rossinyol
cantant, enamoraria.
Si fos un follet del bosc,
amb les fades jugaria.
Si jo fos un papalló,
totes les flors besaria,
i si fos un nuvolet,
pels cels llunyans em perdria.
Si jo fos un floc de neu,
al cim més alt lliuraria,
i si fos una fonteta,
gotes d’argent rajaria.
No sóc núvol ni follet,
floc de neu ni papalló,
fonteta ni rossinyol,
però tinc un do millor
per sentir-me a cada instant
tal com jo desitjaria:
tinc el do de veure el món
amb ulls plens de fantasia.
(Com el plomissol. Ed. La Galera, 1998. pàg…9)


COL.LECTIU DE LITERATURA INFANTIL/JUVENIL PEP SEMPERE