diumenge, 10 d’abril de 2016

RECOMANEM EN MARÇ 2016


A PARTIR DE 4-5 ANYS 



Editorial kalandraka, 2015
 

 
Una vegada més hem de felicitar a Kalandraka per arriscar-se a editar llibres ja exhaurits, com la col·lecció del petit ós, de Minarick, il·lustrada per M.Sendak.
Aquest consta de 4 històries senzilles amb diàlegs molt propers a la gent menuda.
El petit ós i el mussol: identificació del petit amb el pare i el desig de ser gran com ell. Destaca la importància del joc simbòlic amb els amics , per afrontar la realitat , imitar els pares, i sentir-se important en la família
« saps què? Ho farem veure. El tronc farà de vaixell i jo faré de pare Ós. Tu pots fer de tu mateix i tots dos farem veure que pesquem .( pag. 14)»
El pare ós torna a casa : enumeració acumulativa de personatges engrescats per la notícia de que el pare torna a casa amb una sirena. Etapa del realisme màgic on tot el que desitge pot fer-se possible. El pare representa el realisme, les sirenes no existeixen. El conflicte el soluciona el pare desviant el desig cap a un altre objecte tan atractiu com les sirenes, els caragols marins.
Atac de singlot: diàleg amb tots els personatges al voltant dels remeis casolans per a curar-se el singlot.: beure aigua, mantenir la respiració, ...
La sirena del petit Ós: «però jo havia dit potser ....» diàleg sobre la sirena. Uns pares que segueixen el fantasieig del perit ós, no intenten corregir-lo ni canviar la seua necessitat psíquica.

En resum :
La construcció de cada conte respecta moltíssim la tradició: enumeracions, acumulacions, anada i tornada,... són contes rodons, plens d'humor i tendresa, escrits amb molt d'afecte.
No són sols per a gent molt menuda, una persona adulta, a més de gaudir-ne trobarà reflectit tot un model de relacions amb la infància, tractada amb gran dignitat, on sobretot es reivindica la necessitat del joc I l'actitud de respecte envers l'autonomia infantil.
Parlen d'una realitat interna, de la necessitat del joc simbòlic, de la complicitat entre adults i nens, de la necessitat de la fantasia per a arribar a un creixement personal.

  
A PARTIR DE 14-15 ANYS
 


Ícar / Ícaro
Federico Delicado
Kalandraka, 2014
VII Premi Internacional COMPOSTELA per a àlbums il·lustrats
 
Comença el llibre amb la solitud del protagonista. El llibre planteja a les lectores que llancen hipòtesis sobre els pares: han mort?, l' han abandonat?
Les il·lustracions ens introdueixen en un món gris; la gama freda ens envolta i ens predisposa a pensar el pitjor. Algunes recorden a Hopper, l'artista que pinta la solitud. Text i il·lustració es complementen i s'enriqueixen mútuament. El gris alterna amb el color segons si conta la vida a l'hospital/ orfenat o la vida amb els pares.
Seguint la lectura, ens trobem amb la resposta del xiquet dient que els seus pares són ocells. Aquesta resposta allunyada de tota lògica ens fa plantejar-nos noves hipòtesis: és mentida?, està boig?, és un fantasieig?
A partir d'aquest moment, comença la història dels pares amb unes il·lustracions en color. Un contrast respecte als grisos que es pot interpretar com una separació entre realitat i fantasia, o entre els records i la vida actual.
Per a ell la desaparició dels seus pares no és traumàtica, és una progressiva transformació desitjada per ells, que expliquen com han estat les transformacions dels seus avantpassats .En canvi per a altres personatges de la història es tracta d'un abandonament familiar.
El pare marxa, un corrent càlid se l'enduu, expressió que sol utilitzar-se per a la mort. Si és metàfora de la mort,... com interpretar les paraules del pare, quan diu que estava esperant-la amb ànsia, com la felicitat suprema ?
Tanmateix, la infermera parla d'abandó. Aquesta pàgina deixa entreveure que els pares han abandonat  Ícar i ell es nega a acceptar la realitat.
Comença la tercera part de la història familiar amb l'inici de la transformació en ocell de la mare complementat amb una il·lustració que recorda a Picasso en el quadre "mujeres que corren ..". La mare marxa també convertida en oreneta. Ell continua fantasiejant: vindrem a buscar-te.
A la quarta part, Ícar sent el seu moment de canvi, obri les finestres i recorda les paraules del pare: no tinguis por a volar. La història finalitza deixant-nos el dubte: és un suïcidi final d'un conte realista? O una fugida cap a la llibertat en clau fantàstica?
Així doncs, acaba el llibre com comença ... amb la solitud... del lector... davant tantes possibles interpretacions , dubtes i preguntes sense resposta..
A PARTIR DE 16 ANYS 

Memòria d’uns ulls pintats/ Memoria de unos ojos pintados
Lluís Llach.
Empúries Narrativa, 2012
Seix barral, 2012
« Érem com funàmbuls que ens manteníem fràgilment dempeus damunt dels estralls d'una guerra que ho deshumanitzava tot. La fam, la misèria, l'èpica, els ideals, la mort, la rancúnia, la desesperança, l'amor, la crueltat, la compassió, tot es barrejava en un cos a cos inaudit i feia del nostre interior més íntim una massa amorfa d'horitzons erms.» ( p.184)
Un apropament molt necessari als anys de la república, la guerra civil, i la repressió posterior, amb una esgarrifadora descripció del patiment i de les emocions humanes; un cant a l'amistat i a l'amor, i a la solidaritat entre els que no tenen res .
Demostra una gran sensibilitat a l'hora de contar tot l'horror de la guerra i la postguerra dels vençuts.
Gran part del llibre està dedicat al context històric on apareixen petits fragments de la història amorosa. Cap al final del llibre es centra en la vida amorosa del protagonista.
Tot el llibre està ple d'homenatges : és un homenatge als seus pares , a la societat de la república, a Barcelona , a l'educació, a l'amistat, a la solidaritat ,... des de la nostàlgia, però ben documentat .És també un homenatge a l'escola i al concepte republicà de l'educació i tot un cant a « l'escola del Mar»
Ens ha sorprès la tendresa ...la capacitat de contar tantes coses de manera tan fluida ....el llenguatge tan ric...
Els personatges estan molt dibuixats i perfilats. Amb ells entres en un món desconegut i prompte el fas teu. En aquest llibre les dones són més comprensives, intuïtives, solidàries ... s'organitzen i busquen solucions en tant que els homes no s'aclareixen tan bé, actuen amb més egoisme, i busquen culpables en lloc de solucions.
Explica els horrors de la guerra i dels colpistes, però no defuig la crítica a l'esquerra i les seus errades.
És un llibre imprescindible perquè des de la literatura fa una reivindicació de la memòria històrica , no sols a partir de documents sinó , sobretot, basant-se en la memòria oral i el record dels vius. Té tanta humanitat que queda dissimulada la part històrica .