RECOMANAT A PARTIR DE 8-9 ANYS :
TÍTOL: LA MÁQUINA DE LOS SUEÑOS.
AUTOR: Ricardo Alcántara.
IL.USTRADOR: Juan Ramon Alonso.
EDITORIAL: Océano, 2017.
Col.laboren en aquest àlbum dos artistes ja coneguts pel col.lectiu i dels que feia temps no havien vist cap obra seua. De l'autor tenim recomanat el "Pirata valent" i de l'il.il·lustrador gaudiren molt amb les il·lustracions del llibre "La vuelta al mundo" escrit per Villafañe. Això, fa d'aquest llibre una troballa que, d'entrada' ens anima a llegir-ho.
Un conte escrit des de la nostàlgia on coincideixen dos cors solitaris i estableixen una relació simbiòtica contribuint cadascú de la millor manera a la vida comú: el vell aporta la màgia, la confiança en la fantasia per aconseguir els nostres somnis, la figura paterna buscada pel nen; aquest aporta la innocència, la companyia contra la solitud, la infantesa que encara creu en el poder de l'adult.
Aquesta narració, que traspua oralitat, té molt en comú a les històries sobre iaios i nets amb la diferència que els dos protagonistes no estan units per llaços familiars, dubten, en principi, si poden ser amics; tanmateix, la necessitat psicològica i social afavoreixen el seu trobament i la seua amistat.
Un conte compensador amb dos missatges que es desprenen amb la seua lectura: un plantejat pel vell al nen, si creus fermament en que hi ha solucions per al teu problema, ho aconseguiràs; l'altre inferit pel nen a través de la relació amb el vell, la nova amistat nascuda entre els dos desvia el conflicte emocional nen/pare empetitint el problema fins al punt de passar a un segon lloc a la seua vida.
Les il·lustracions de Juan Ramón Alonso fetes amb carbonet/grafit, alternen primers plànols de cares dels personatges que no semblen actuals amb els paisatges atemporals de carrers i cases del poble en una atmosfera despullada de tot. Traços suggerits i colors suaus.
Mentre que la imatge del nen expressa perfectament el seu moment emocional, la del vell apareix endolcida, més que vell, recorda un personatge antisistema i en algunes imatges ens recorda al gran inventor renaixentista Leonardo da Vinci.
Hi ha un contrast entre la coberta que sembla més de l'artista visual Chema Madoz i les imatges de l'interior en les que reconeixem les peculiaritats pròpies de Juan Ramón.
Aquesta història, allunyada del registre realista, esdevé en una ficció composta a tempo adagio, tranquil.la i agradable, necessitada d’una bona mediació per arribar a la infantesa.
