dissabte, 17 de novembre de 2018

RECOMANEM EN NOVEMBRE 2018



RECOMANAT A PARTIR DE 10-11 ANYS : 

 

Supersorda

Cece Bell
Jofre Homedes Beutnagel ( trad )
Maeva Young, 2017


Aquest llibre :
- no és per donar-nos receptes sobre com tractar a una persona sorda
- no es per parlar de la diferència com a anormalitat, ni com un ser especial .

Si bé la protagonista és sorda, el llibre és una crònica de la infància i les dificultats de créixer. Te una gran dosi d’humor tant en la part gràfica com en els diàlegs, i així aconsegueix suavitzar les situacions més dures que ha d'afrontar. 

.- encara que autobiogràfic i contat des de la perspectiva d’una xiqueta, s’escriu quan l’autora ha pres distància de la seua infància, 30 anys després:
"Hoy en dia veo mi sordera más bien como una molestia esporádica, y por extraño que parezca, como un regalo: puedo apagar el ruido del mundo siempre que quiera y refugiarme en la paz del silencio. ¿Y ser diferente? Pues fue lo mejor de todo. Me di cuenta de que con un poco de creatividad y mucha dedicación es posible hacer de cualquier diferencia algo asombroso. Nuestras diferencias son nuestros superpoderes."( epíleg )
.- l’escriu en forma de novel·la gràfica perquè el format (les bafarades) li permeten jugar amb el so i el volum (bafarades buides per assenyalar que no pot escoltar res, diferent grandària de les lletres en correspondència a diferents volums del so, sons no comprensibles quan li arriben distorsionats o no pot veure els llavis de qui parla, ...), en resum: una recopilació divertidíssima de totes les idees equivocades que tenim les persones «normals» sobre les persones sordes, ...
«Me permiten mostrarle perfectamente al lector lo que oye y no oye mi personaje –una parte muy importante en la historia de una persona sorda. A medida que voy perdiendo audición, el diálogo en los bocadillos empieza a difuminarse. Cuando no puedo oír nada, los bocadillos están vacíos.»
.- els personatges resulten ser conills antropomorfs :
"Los conejos tienen orejas grandes y una audición increíble. En el colegio me sentía como el único conejo cuyas grandes orejas no funcionaban", reflexiona ( eldiario.es, Pilar Martin, 11/11/2017)
I també a nosaltres, lectores, després de fer una lectura divertidíssima, tendra i emotiva, ens farà reflexionar.