RECOMANAT A PARTIR DE 0-3 ANYS:
Diez cerditos luneros.
Autor: Lindsay Lee Johnson
Il·lustrador: Carll Cneut
Traductor: Miguel Azaola
Edició: Ekaré, 2019
Història en
octosíl·labs per a una aventura nocturna en la que acompanyem als porquets una
nit de lluna plena. S’escapen de nit atrets per la lluna per a viure una
aventura .
Les guardes
conten i compten. Les guardes, blaves al principi i grogues o rosades al final
i els deu porquets, conviden a seguir al llarg del llibre a cadascun
dels protagonistes. Es presenten amb nom i característiques
pròpies. Tots en pijama per anar adormir. Però la lluna plena els embruixa i,
quan la mare dorm, ixen, juguen al jardí, es banyen a la bassa, dansen, canten,
ballen...Un núvol tapa la lluna i la foscor domina el bosc en dues dobles pàgines.
Els porquets criden a la mare. La mare es desperta quan sent que els fills la
necessiten.
Fet que ens
recorda a altres històries semblants com
La estupenda mamá de Roberta. Llibres
en els que els protagonistes necessiten eixir del seu lloc confortable perquè
el món espera i l’aventura els empenta, però són menuts i necessiten la figura
protectora.
El bosc
simbòlicament és un espai de perills, però també un espai de llibertat. I la
lluna, símbol femení d’allò maternal, il·lumina l’obscuritat.
Visualment és
molt potent. El llenguatge plàstic ens recorda a Els tres bandits.
Els porquets amb els seus moviments i actituds de pàgina a pàgina van caracteritzant-se .
Destaquem les dobles pàgines centrals, obscures perquè un cop de vent ha amagat el far protector de la llum de la lluna, són el cim narratiu, on la por és superada perquè la mare apareix per a rescatar els atrevits porquets.
És
especialment suggerent per a primeres edats. Una transgressió de la norma
per a jugar que escapa a la vigilància de l’adult on, segons Tonucci, es dona
el veritable plaer.
A destacar la
traducció de Miguel Azaola.
