dimarts, 10 de desembre de 2019

RECOMANEM EN DESEMBRE 2019



RECOMANAT A PARTIR DE 14-15 ANYS:



Biografía de un cuerpo
Mónica Rodríguez
Ed. SM
Llibre guardonat amb el premi Gran Angular, 2018.

Narra l’aventura de ser adolescent i de tot el que comporta: la confusió, el moment de trobar qui som i què volem ser, d’explorar la nostra sexualitat, la recerca de la pròpia identitat, els dubtes, el sentiment tràgic propi d’aquesta edat, la seua visió de l’amor romàntic, el seu morir a cada minut...



El discurs narratiu es bifurca en dos camins que van entrecreuant-se al llarg de les pàgines d'aquest llibre. Un tracta el tema de l'esforç, la disciplina, encara més, el sacrifici pel que passen xics i xiques que fan una activitat d'elit. L'altre ens conta en primera persona el procés de creixement, de maduresa personal d'un adolescent.

El protagonista estudia dansa des de molt petit i quan arriba a l'adolescència comença a preguntar-se si vol continuar-hi, si el  ball li agrada tant que paga la pena eixe esforç.



La figura del pare té una importància molt rellevant. El pare és un admirador de Nijinsky (el gran ballarí del segle XX considerat el déu de la dansa i que va acabar en un psiquiàtric els últims 31 anys de la seua vida).  Al llibre és planteja la ruptura amb els desitjos del pare que somia amb un fill estrella del ball, como Nijinski (del que a la novel·la s’intercalen retalls de la seua biografia també). Això va suposar la resolució d’un conflicte intern que serà primordial en la evolució del protagonista.



Un dels gran mèrits de la novel·la és la creació de personatges, versemblants, limitats, amb dificultats de relació, de comprendre el que els està passant. Són personatges amb matisos,  que evolucionen, que fan el seu recorregut.

És un llibre on el cos té una presència determinant. La qüestió física està feta literatura, des de un cos portat al límit i que al llibre és un personatge més.



L’autora escriu una narració en primera persona rica, poètica, plena de frases curtes. Els diàlegs utilitzen un llenguatge col·loquial, sense guionets i sense especificar qui parla per a donar agilitat a la lectura. La descripció de personatges i de les situacions són detallades, amb la justa mesura per no cansar.

Al llarg de la novel·la, es van intercalant versos de poetes (Miguel Hernández, Pedro Salinas, Cristina Peri Rosi, ...) que acompanyen la  qualitat literària que el llibre ja té.



Podem posar un parell de  xicotetes puntualitzacions i és que es centra molt en les parts turmentoses de l’adolescència i oblida un poc eixa part enèrgica, vital, alegre que també té i que de vegades, repeteix molt algunes imatges fins a perdre la seua capacitat de sorprendre’ns o emocionar-nos.