RECOMANAT A PARTIR DE 14-15 ANYS:
Biografía de un cuerpo
Mónica Rodríguez
Ed. SM
Llibre guardonat amb el
premi Gran Angular, 2018.
Narra l’aventura de ser
adolescent i de tot el que comporta: la confusió, el moment de trobar qui som i
què volem ser, d’explorar la nostra sexualitat, la recerca de la pròpia
identitat, els dubtes, el sentiment tràgic propi d’aquesta edat, la seua visió
de l’amor romàntic, el seu morir a cada minut...
El discurs narratiu es
bifurca en dos camins que van entrecreuant-se al llarg de les pàgines d'aquest
llibre. Un tracta el tema de l'esforç, la disciplina, encara més, el sacrifici
pel que passen xics i xiques que fan una activitat d'elit. L'altre ens conta en
primera persona el procés de creixement, de maduresa personal d'un adolescent.
El protagonista estudia
dansa des de molt petit i quan arriba a l'adolescència comença a preguntar-se
si vol continuar-hi, si el ball li
agrada tant que paga la pena eixe esforç.
La figura del pare té una importància molt rellevant. El
pare és un admirador de Nijinsky (el gran ballarí del segle XX considerat el
déu de la dansa i que va acabar en un psiquiàtric els últims 31 anys de la seua
vida). Al llibre és planteja la ruptura amb els
desitjos del pare que somia amb un fill estrella del ball, como Nijinski (del
que a la novel·la s’intercalen retalls de la seua biografia també). Això va
suposar la resolució d’un conflicte intern que serà primordial en la evolució
del protagonista.
Un dels gran mèrits de
la novel·la és la creació de personatges, versemblants, limitats, amb
dificultats de relació, de comprendre el que els està passant. Són personatges
amb matisos, que evolucionen, que fan el
seu recorregut.
És un llibre on el cos té una presència determinant. La
qüestió física està feta literatura, des de un cos portat al límit i que al
llibre és un personatge més.
L’autora escriu una narració
en primera persona rica, poètica, plena de frases curtes. Els diàlegs utilitzen
un llenguatge col·loquial, sense guionets i sense especificar qui parla per a
donar agilitat a la lectura. La descripció de personatges i de les situacions són
detallades, amb la justa mesura per no cansar.
Al llarg de la novel·la, es van intercalant versos de poetes (Miguel
Hernández, Pedro Salinas, Cristina Peri Rosi, ...) que acompanyen la qualitat literària que el llibre ja té.
Podem posar un parell
de xicotetes puntualitzacions i és que
es centra molt en les parts turmentoses de l’adolescència i oblida un poc eixa
part enèrgica, vital, alegre que també té i que de vegades, repeteix molt
algunes imatges fins a
perdre la seua capacitat de sorprendre’ns o emocionar-nos.
