dissabte, 7 de març del 2020

RECOMANEM EN FEBRER 2020

RECOMANAT A PARTIR DE 8-9 ANYS :









Duelo al sol
Manuel Marsol
Ed. Fulgencio Pimentel, 2019

L'il.lustrador Manuel Marsol  (Premio Internacional de Ilustración de la Feria de Bolonia-Fundación SM 2018) ens presenta un llibre que és un homenatge a les pel·lícules de l’oest. Fins el títol l’ha copiat d’aquella mítica pel·lícula interpretada per Gregory Peck.

Al llarg de les pàgines, amb el zoom, va jugant amb l'alternança de plans detalls que ens apropen ordenadament imatges de calçats, braços, mans, armes, cares i plans generals que ens allunyen amb imatges de l'espai, del paisatge en el que es troben els personatges.

I de sobte un enfrontament, un duel.
Un duel a mort? … Una serie d’inconvenients fan que la història canvie i que no haja bons i dolents … El soroll del tren, la cagada d’un colom, l’enamorament dels cavalls … van marcant una seqüència de temps que es dilata fins que un perill de veres fa que l’indi i el vaquer s’uneixen  (sembla millor conviure en col·laboració per a superar els perills que eliminar a l'altre i quedar afeblit)  i acaben eixe duel, que ben sabem que no és més que una rivalitat teatral, una excusa per jugar.

Aquesta parodia de les pel·lícules d’indis i vaquers, també està definida pel color que recorda el tecnicolor dels films antics. Ni els indis tenen la pell tan roja ni els vaquers tan rosa. Les guardes són negres recordant-nos la projecció al cinema i no oblida l’autor els títols de crèdit que ens descobreixen els noms dels protagonistes i dels que no ho són tant. 

El text és únicament els diàlegs dels protagonistes. Com les notes del director de la pel·lícula. Curt i concís. Comença amb ASÍ NO VALE i acaba amb MAÑANA A LA MISMA HORA, que ens assegura que el joc simbòlic va marcant eixe diàleg que volen continuar.
De fet,  trobem al final un gest de complicitat quan Marsol il·lustra el mateix paisatge però nevat i amb un enorme ós, perillós? o no?

L’exploració del món plàstic d’alguns il·lustradors/es fa que trobem nous llenguatges. El desenvolupament d’aquests es deu a que moltes de les persones que es dediquen tenen un món plàstic de formació acadèmica, aprenentatges visuals des de xiquets, tant en llibres com en pantalla i troben a la LIJ un camp ampli per investigar. El món del còmic, del cartell, del cinema, dels dibuixos animats … són clares referències.