RECOMANEM EN MAIG 2020

RECOMANAT A PARTIR DE 4-5 ANYS:

No és culpa meva / Yo no he sido
Voltz, Christian ( text i il·lustracions )
Duran,Teresa (trad.català)/G.Tolentino (trad. castellà)
Kalandraka, 2018

- Apareixen un grapat de personatges, de més gran a menut: la vaca, l'ase, el porc, el gos, el gat, el pollet, i el mosquit i tots (tret del mosquit) diuen el mateix "no és culpa meva". Amb humor, la culpa va passant, per una cadena de projeccions, d'uns personatges a d'altres i al final, torna al personatge que ha ocasionat el fet, en una reflexió irònica sobre la culpa…

- La interpretació de la història a banda d'un divertiment i un missatge mediambiental (què passa quan alterem la cadena tròfica), té una vessant psicològica, la responsabilitat personal. Només si som responsables, podem sentir la culpa per actuacions poc o gens adequades. Créixer implica assumir les pròpies responsabilitats. Afortunadament, el llibre s'allunya de la culpa des de la visió cristiana que porta annexat el càstig.

- L'estructura del text és una fórmula de tradició oral amb encadenats i repeticions, tirallongues. Amb un llenguatge popular que replega les ofenses a cadascú dels animals: bèstia fastigosa, vaca ximple, porc pudent, ase ruc, gos beneït, gatot pallús, pollet babau, mosquit miserable.. I poca solta!. Fa incidència en les referències a la part del cos que causa tant de riure a la infantesa: el cul. I les onomatopeies: oix, uix, ecs, nyam-nyam.


- Les il·lustracions son molt originals, a base de collages amb materials de desfeta, que connecta amb l'estil de l'art povera ( art pobre, moviment avantguardista). Sorprèn l'expressivitat aconseguida a través d'aquests materials als primers plànols dels personatges. Predomini de diferents tonalitats de marrons, ocres ..

- La traducció al català , a càrrec de Teresa Duran, assegura una versió de qualitat incontestable.