RECOMANAT A PARTIR DE + 18:
En nom de la Terra / En nombre de la Tierra
Vergilio
Ferreira
Trad. : Isabel Soler i Neus Baltron
Ed. Quaderns Crema, 2003 / Editorial Acantilado, 2003
El llibre conta les últimes
setmanes d’un jutge, abandonat per part dels fills en un asil, on l’existència queda reduïda a l’evocació dels passat. Diu: “ La meua companyia és
la memòria del que va passar i que ara existeix en una estranya irrealitat”.
Narrat en primera persona, a base de fragments de memòria, com retalls
de vida, mostra
l’envelliment com a
deteriorament físic i intel·lectual, el
rebuig del dia a dia de la seua realitat esperant la mort, l’aïllament social.
El registre lingüístic utilitzat és la carta, una extensa carta
adreçada a la seua dona, un monòleg amb una combinació de realitats i
invencions dirigit a Mónica després de morta.
En
tot moment es fa al·lusió al passat, es refugia en
el passat quan eren joves i s’estimaven, quan es sentien déus, eternament
bells, immortals. Aquest idil.li
es contraposa amb el sentiment de rebuig del present desolador de l’envelliment, del cos
mutilat, humiliat.
És una constant
meditació sobre el temps - travessem
el temps com una pel·lícula rodada cap enrere-, sobre el destí - vèncer el
destí abans que ell ho faça-, sobre la voluntat - amb una voluntat forta es
construeixen les grans raons-, i sobre l’amor - acumular al principi per a
després poder anar gastant durant la resta de la vida-.
Contínuament fa referència, per
contrast, al cos jove de la seua esposa, així
com a la
Primavera del fresc de Pompeia, contraposat a La mort de Durero (ambdues
imatges a la paret de la seua habitació). També estableix, tal
volta per empatia, una relació amb el Crist
que pateix i el patiment propi. Aquestes dues constants
en la novel·la, el cos
sempre jove de la dona i els diàlegs amb el
Crist, són
les que fan més difícil de pair
aquest llibre
No és
una novel·la fàcil però la seua narrativa està
impregnada
de poesia, filosofia o teologia. La seua escriptura situa a l’autor com un dels grans
escriptors de Portugal.
Vergilio Ferreira està considerat com un dels principals autors de l’existencialisme portugués. Traductor de
Jean Paul Sartre al portugués.
