dimecres, 21 d’octubre del 2020

RECOMANEM EN OCTUBRE 2020

 RECOMANAT A PARTIR DE 18 ANYS:







L'infinit dins d'un jonc / El infinito en un junco 

Vallejo, Irene

Traducció al català: Nuria Parés. 

Ed.Columna /Ed.Siruela, 2020

 

XVIII edicions del llibre. Tot un èxit editorial.

 

Irene Vallejo és una dona jove, molt formada, molt preparada, apassionada de la cultura clàssica i malalta de llibres, amb una infància marcada per l’assetjament escolar; confessa que va començar a escriure per necessitat, perquè de les coses que no es pot parlar és precisament de les que s’ha de parlar.

Fa un recorregut per la història dels llibres i de la escriptura, amb un gran coneixement i estudi dels fets històrics i una personal i curiosa manera de contar-los. Però no és un anecdotari perquè la seua perícia en l’escriptura fa que el relat oferisca la possibilitat de pujar a un vaixell i fer un viatge d’anada a un altre lloc i una altra època i després un viatge de tornada al present. Mai oblidem on estem perquè Irene amb prodigi ens recorda sempre que som fruit del que ens ha precedit.

 

El llibre té una estructura que ens va portant sortejant les ones, com una contínua narració oral, però que l’autora té al cap amb control, sense perdre el fil. L’escriptura és impecable, capaç de mantenir la frescor de l’oralitat al temps que llustrat amb una capa de cera que el fa brillant, net i polit.

 

Darrere de tot, hi ha la mirada d’una dona amb un llenguatge molt personal i atractiu i amb una ideologia molt concreta, es posiciona en cadascú dels temes, l’esclavitud, el paper de les dones al llarg de la història, l’omnipresència de l’església,  les relacions dels pobles invasors/vençuts... A vegades no sabem en quin territori està per la confluència de disciplines (filosofia, història, antropologia, arts, filologia, literatura...), com feien en la antiguitat però no importa perquè l’autor es dilueix  amb la complicitat de l’autora. 

 

Convida a eixir del llibre amb un llistat de pel·lícules, de llibres, de referències per buscar, de preguntes per fer-nos, de personatges dignes de conèixer amb profunditat...tot de manera fractal, arborescent. És un aliment per a la nostra curiositat.

 

El títol, L’infinit en un jonc , on queda arreplegada la permanència del llibre, és una  absoluta meravella.

 

Com diu Luis Landero, som una espècie subjecta al relat. Irene Vallejo ho sap molt bé.